.jpg)  | |
| Substància química | Oli vegetal |
|---|---|
| Producte natural de | colza |
| Propietat | |
| Densitat | 0,910-0,920 g/cm³ |
| Índex de refracció | 1,465-1,467 |
| Punt de fusió | -2 – -10°C |
| Punt d'ebullició | > 350°C |
| Perill | |
| Punt d'inflamabilitat | > 300°C |
L'oli de colza (també conegut com aoli de nabina) és l'oli produït a partir del premsat de lesllavors de la planta de lacolza. És de textura viscosa i color marronós abans d'arribar a ser refinat. D'aquest oli es pot separarestearina sòlida. Els principals territoris productors d'oli són elCanadà,Europa i laXina.[1]
Lacolza és típicament cultivada per a la producció d'olis vegetals,pinso (altament proteic) obiocombustibles (biodièsel).[2] També és utilitzada per a la producció delubricants[3] o per alcontrol de plagues.[4] AAlemanya es va començar a usar com a oli econòmic durant laSegona Guerra Mundial i actualment és el principal oli d'ús alimentari utilitzat per a l'elaboració de productes alimentaris. AlsPaïsos Catalans es prefereix l'oli d'oliva com a aliment i, pel fet d'estar sempre a l'abast, a nivell casolà també per a altres usos (cosmètic,lubrificant,combustible per a làmpades d'oli, etc.).
A Alemanya i altres països dedieta atlàntica s'usa com a aliment per a fregir, però els olis de colza comestibles i usats com a combustible són obtinguts de manera diferent, amb diferentsadditius i tractaments que fan canviar les seves característiques, com per exemple latoxicitat. Per a evitar accidents és obligatori tenyir l'oli de colza combustible amb uncolorant.
AEspanya el 1981 hi va haver milers d'enverinats i morts a causa de la ingesta d'oli de colza venut fraudulentament com aoli d'oliva i el qual havia estat decolorat expressament. Segons les fonts, de 600 a milers de persones van morir i més de vint mil van quedar ambmalalties cròniques (de per vida) ominusvàlides. Llavors es va encunyar el termesíndrome de l'oli tòxic (SOT).
La colza (de nom científicBrassica napus) té el seu origen fa milers d'anys aÀsia. Els primers registres arqueològics van ser trobats a laXina i provenen del5000 aC.[5] En canvi, aEuropa, les primeres proves de cultius decolza provenen de l'edat mitjana.[6]
Inicialment, l'oli de colza s'utilitzava únicament per alimentar puntualment elbestiar i com alubricant per a lamaquinària. L'oli de colza va tenir un paper important durant larevolució industrial, pel fet que aquest s'utilitzava per lubricar lesmàquines de vapor.[7] Prèviament, aquest oli no era gaire utilitzat percuinar a causa del seu elevat contingut enàcid erúcic. Laingesta d'àcid erúcic en una quantitat superior a 7 mg/kg depes corporal pot comportar problemes detoxicitat alcor, o fins i tot, en casos d'exposició crònica, pot generar unalipidosi.[8]
L'any 1974 va sortir almercat un producte conegut com acanola (de l'anglèsCanadian oil, low acid) obtingut a partir d'una variant de la colza desenvolupada per unscientífics delCanadà. Aquesta variant de la colza té un baix percentatge d'àcid erúcic iglucosinolat (actualment s'hi troben en valors de 0,1% i 8.5 μM g− 1 respectivament), evitant així els problemes de toxicitat que generava l'oli de colza.[9]
L'any 1995 es va introduir almercat del Canadà la primera canolamodificada genèticament, que era resistent a l'herbicidaglifosat. Amb els anys, elsagricultors del Canadà han tendit a utilitzar més aquestesplantes modificades genèticament, per què, en ser resistents alsherbicides, els poden aplicar directament sobre elscultius sense que aquests deixin de ser funcionals. Això ha suposat unproblema, ja que elpol·len d'aquestesplantes pot viatjar llarguesdistàncies icontaminar aixícamps de canola sense modificacions genètiques, que han de ser abandonats i els agricultors han de cultivar en zones aïllades la canola no modificada genèticament.
Un altre de les modificacions a les quals ha estat sotmesa la canola ha sigut l'increment del seu contingut enlaurat gràcies a l'addició d'ungen provinent del llorer de Califòrnia (Umbellularia californica). La canola amb aquesta modificació no té unús alimentari, sinóindustrial. Això és degut al fet que ellaurat és altament utilitzat per la producció dedetergents isabons.
Elcultiu icomerç de la canola modificada genèticament es troba bastant restringit en la majoria delspaïsos, amb l'excepció delsEstats Units i Canadà, on la gran majoria de cultius de canola es troben modificats genèticament.[10][11]
Un dels episodis més tràgics de la història de l'oli de colza va succeir a Espanya l'any1981 i va comportar l'empresonament de dos directius, un de RAPSA i l'altre de Raelsa, amb condemnes de 20 i 12 anys respectivament. La venda d'oli de colzadesnaturalitzat (per a úsindustrial) com a oli d'oliva en mercats va ocasionar una de les majorscrisis sanitàries delpaís. Els primers casos de l'actualment conegut com asíndrome de l'oli tòxic es van donar aTorrejón de Ardoz (Madrid) i van ocasionarpneumònies atípiques,fibromiàlgia,dolor crònic,fatiga crònica ideformitats articulars a famílies senceres. L'afectació de la tragèdia va ser de grans dimensions, ocasionant 5000 morts i 20000 persones amb seqüeles.[12]
La troballa de l'agent causant d'aquesta estranyapneumònia va suposar l'esforç d'un gran nombre d'investigadors i personal mèdic, aquests inicialment sospitaven d'unmicroorganisme com a possible causant d'aquestainfecció. Finalment,Juan Casado Flores (qui feia quatre anys que treballava a l'Hospital Nen Jesús deMadrid) conjuntament amb un equip van iniciar unainvestigació sobre aquesta novainfecció que afectava elsnens de l'hospital en el qual treballava. Casado i el seu equip van descobrir en mes i mig que aquesta epidèmia no havia estat causada per unbacteri o unvirus, sinó que es tractava d'unenverinament massiu, que havia afectat majoritàriamentbarris humils. Després d'una exhaustivainvestigació van detectar unpatró comú en tots els afectats, ja que tots havien comprat i consumit unoli suposadament d'oliva venut enmercats ambulants delsbarris.[13]
Lescondemnes van ser molt inferiors a les demanades pelfiscalEduardo Fungairiño pel fet que elsmagistrats van indicar que elsacusats no havien comèsdelictes d'homicidi. Les dues majorscondemnes van ser per aRamón Ferrero (condemnat a dotze anys de presó perestafa iimprudència temerària professional) iJorge Pich (condemnat a deu anys i pagar 100000pessetes percol·laboració en els delictes comesos per Ramón Ferrero). Els deu condemnats restants van rebrepenes pròximes als quatre anys i els altres vint-i-cinc processats van serabsolts.[14]
Actualment, l'oli de colza (en la seva forma de canola) és el terceroli culinari més consumit delmón. Això és gràcies al seu elevatvalor nutritiu. En presentar un elevat contingut enàcids grassos insaturats, la incorporació d'aquestaliment a ladieta pot contribuir en certsbeneficis per lasalut.[15] Tot i això, l'oli de colza encara presenta unaconnotació negativa en certspaïsos com Espanya a causa de la síndrome de l'oli tòxic.
L’oli de colza està format principalment pertriacilglicèrids, en un 99%, essent l’1% restantfosfolípids,àcids grassos lliures, àcids grassos no saponificables i altres components.[16]
| Component | Quantitat (%) |
|---|---|
| Triacilglicèrids | 91,8-99 |
| Fosfolípids (oli cru) | 3,5 |
| Àcids grassos lliures | 0,5-1,8 |
| Àcids grassos no saponificables | 0,5-1,2 |
Alguns d’aquests components es poden usar com a indicadors dequalitat, com per exemple els àcids grassos lliures. Una composició de més del 5% d’aquests compostos en olis senserefinar indica un deteriorament de laqualitat, a causa d'un processament deficient de l’oli o a danys en la planta.
També cal destacar que l’oli de colza és l’únicoli comestible que conté àcids grassos sulfurats, els quals tenen una estructura similar alsàcids grassos furànics, però aquests presenten un anell ambsofre en comptes d’oxigen.[17]
Específicament, l’oli de colza presenta un 55% d’àcid oleic, un elevat contingut que el diferencia d'altresolis vegetals. De la mateixa manera, també conté un 26% d’àcid linoleic i un 8-12% d’àcid linolènic. Aquests àcids són els que li confereixen les seves característiques olioses i greixoses.[16]
D’altra banda, presenta un contingut variable d’àcid erúcic, el qual s’ha intentat anar reduint amb el temps mitjançant tècniques de millora i tria de cultius, ja que aquest causaefectes adversos per lasalut.[18]
L’àcid erúcic és unàcid gras de cadena llarga, el qual es troba en llavors deBrassicàcies, família a què pertany l’oli de colza. La seva concentració en les plantes decolza és variable, essent alta en plantes d’origen natural (40%), les quals són usades industrialment ja que no calencontrols de qualitat tan estrictes. En cas de necessitat alimentària, aquest contingut s’ha de reduir al 0,5%, ja que diversos estudis han documentat que en alguns animals afecta negativament elcor.
Aquest òrgan es veu afectat a causa de la malaoxidació mitocondrial d’aquest àcid, fet que causalipidosi, és a dir, una acumulació detriacilglicèrids en forma degotes lipídiques. Per consegüent, el múscul cardíac presenta una reducció en la sevacontractilitat i es produeix dany tissular. Així doncs, és important minimitzar la presència d’aquest àcid per evitar possiblesefectes adversos en lasalut humana.[18] Gràcies a la reducció d’aquest i el baix contingut englucosinolats, s’obté el que s’anomena “oli de canola”, el qual posseeixpropietats químiques diferents a l'oli de colza.[16]
La colza (Brassica napus L.) no només és una de les fonts més importants d’oli vegetal a escala mundial, sinó que també és rica en compostos bioactius com elspolifenols.[19] Aquests compostos es troben en elevades concentracions a lesllavors i els subproductes del processament de l’oli. Així mateix, el contingut de polifenols pot variar en funció dels processos d’extracció i refinament de l’oli.[20]
Aquest compost és de gran ineterès per les diverses funcions beneficioses que pot fer. En primer lloc, poden actuar com a antioxidants. Neutralitzen radicals lliures com lesespècies reactives d’oxigen (ROS) i de nitrogen (RNS), que representen un perill, ja que poden causar danys en biomolècules com l'ADN, lesproteïnes i elslípids. Per exemple, l'àcid sinàpic és capaç d’estabilitzar radicals lliures gràcies a la seva estructura química, prevenint d’aquesta manera l'estrès oxidatiu en les cèl·lules.[21][20]
Igualment, s’ha demostrat que aquests compostos tenen important propietatsantiinflamatòries. Redueixen la producció decitocines proinflamatòries com elTNF-α i laIL-1β mitjançant la modulació de rutes moleculars. Gràcies a aquestes propietats, els converteixen en candidat prometedor com a agents terapèutics per a malalties inflamatòries cròniques.[22][20]
Un altre benefici important és la seva capacitat per millorar la sensibilitat a la insulina i regular la glucosa en sang. Els polifenols activen transportadors de glucosa com el GLUT4, cosa que ajuda a mantenir un millor control metabòlic i a reduir el risc de desordres metabòlics com la diabetis tipus 2.[23][20]
A més, els polifenols tenen efectes protectors sobre elsistema cardiovascular. Han demostrat reduir l’estrès oxidatiu i millorar els perfils lipídics, molt important per tal de prevenir malalties com lahipertensió il’aterosclerosi.[24][20]
Alguns polifenols, com l'àcid siríngic, ofereixen efectesneuroprotectors. Poden protegir lesneurones de danys oxidatius i excitotòxics. Aquest fet els fa molt prometedors per al tractament de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.[25][20]
Finalment, s’han observat efectes anticancerosos en compostos com el canolol, que pot induir la mort de cèl·lules tumorals mitjançant rutes moleculars com MAPK. Aquest fet és de gran interès per tal de poder utilitzar com a complement en teràpies contra elcàncer.[26][20]
Un aspecte més recent, és que els polifenols poden interaccionar amb lamicrobiota intestinal. Poden promoure el creixement debacteris beneficiosos, ajudant a millorar la salut digestiva i a reduir la inflamació sistèmica.[20]
En definitiva, els polifenols de la colza són molt més que un simple component químic, són claus per la prevenció en diverses àrees de la medicina i la nutrició.
L’oli de colza presenta un elevat valor nutricional ja que conté una elevada quantitat d’àcids grassos poliinsaturats, a més a més devitamina E,carotenoides,flavonoides,esterols, etc. entre altres components. Aquests que li aporten característiquesantimicrobianes,antiinflamatòries,neuroprotectores,cardioprotectores i altres propietats que contribueixen en la disminució de la probabilitat de patircàncer,obesitat idiabetis. Així doncs, aquest producte pot esdevenir beneficiós per lasalut.[1]
Segons les dades per al període 2023-2024, laUnió Europea ocupa el primer lloc amb el 30 per cent de la producció global, que ascendeix a 10,25 milions de tones. LaXina segueix amb un 23 per cent de la producció, amb 7,72 milions de tones, i elCanadà amb un 14 per cent, amb 4,71 milions de tones. Altres països coml'Índia,Rússia i elsEstats Units contribueixen amb un 12 per cent (3,98 milions de tones), un 4 per cent (1,31 milions de tones) i un 3 per cent (882.000 tones), respectivament.[27]
El 2022, el comerç d'olis de colza, que inclou el de canola i l'oli de mostassa, va arribar a un total de 13,9 mil milions de dòlars, situant-se com el 302è producte més comercialitzat a escala global. Lesexportacions d'olis de colza van créixer un 12,4 per cent respecte a l'any anterior. El Canadà va ser el principal exportador, amb 4,86 mil milions de dòlars, seguitd'Alemanya,Rússia,França i elsPaïsos Baixos. Pel que fa a lesimportacions, els Estats Units van encapçalar la llista amb 4,01 mil milions de dòlars, seguit de la Xina, els Països Baixos,Bèlgica iNoruega.[28]
Des de 2003, s'observa que elcomerç internacional de llavors de colza ha crescut de manera significativa, especialment a causa de l'augment de lademanda xinesa. Actualment, la Unió Europea és un dels principals importadors de llavors de colza, a causa de la seva creixent demanda per a la producció de biocombustibles, la qual cosa ha intensificat la competència en elmercat global.[29]
La producció d'oli de colza consta de diverses etapes que van des de la preparació de lesllavors fins a la purificació de l'oli. Aquest s’obté per pressió o per extracció de les llavors de les varietats deBrassica napus L.iBrassica rapa L. (Cruciferae) amb contingut baix enàcid cis-docos-13 enoico.[30] D'aquesta manera es pot garantir un producte de qualitat i apte per alconsum humà.
Durant el procés de preparació de l'oli de colza es fan diversos passos per optimitzar l'extracció. En primer lloc, es netegen les llavors per eliminar impureses compols,pedres i altres materials que s'hagin pogut recollir durant lacollita. Un cop netejades, les llavors s'escalfen a una temperatura d'entre 30 i 40 °C amb l'objectiu de reduir el contingutd'humitat al 9%. Això fa que les llavors siguin méselàstiques, facilitat l'etapa següent.[31][16]
Seguidament de l'escalfament, les llavors es fan passar per unsrodets que les transformen en flocs d'uns 0,3 mm de gruix aproximadament. Aquest pas és de summa importància perquè trenca lesparets cel·lulars, facilitant l'extracció de l'oli. A continuació, escouen els flocs a una temperatura de 70-100 °C, fins a aconseguir una humitat del 5 al 7 per cent. Aquesta cocció, així com el pas anterior, afavoreix una extracció d'oli més eficient.[16][31]
Després, els flocs es fan passar per unapremsa de cargols, d'on es pot extreure fins al 70 per cent de l'oli de l'interior de les llavors. Aquest procés produeix dos productes de gran valor: l'oli cru de colza, que en els passos següents serà refinat, i elpastís d'oli, que encara conté d'un 25 a un 30 per cent d'oli.[16]
S'utilitza el mètode d'extracció ambdissolvent per extreure l'oli restant del pastís. El pastís es tritura i s'escalfa a 100 °C abans de ser barrejat ambhexà, que és el dissolvent més utilitzat per a l'extracció d'oli. L'hexà és un solvent de petroli molt efectiu gràcies a tenir un punt d'ebullició baix (69 °C) i la seva alta selectivitat pels olis.[31]
Tot i aquests avantatges,l'hexà presenta riscos importants per a lasalut humana i elmedi ambient. Les seves fuites durant l'extracció o recuperació poden contaminar l'aire, reaccionant amb altres contaminants per formarozó ioxidants fotoquímics.[31]
Llavors, l'hexà dissol l'oli present al pastís, formant una barreja d'oli i dissolvent coneguda com amiscel·la, que conté aproximadament un 30 per cent d'oli i un 70 per cent de dissolvent. En canvi, el pastís triturat que queda després de l'extracció s'anomena marró.[16][32]
Per acabar el procés, es destil·la la miscel·la per separar l'oli del dissolvent. El marró es dissol escalfant-lo a 105 °C, eliminant d'aquesta manera l'hexà i deixant com a residu el farinat, que s'utilitza com a aliment animal. L'oli cru extret s'emmagatzema en dipòsits i passa per processos derefinació addicionals per fer-lo apte per al consum humà.[16]
Un cop obtingut el farinat, es processa per convertir-lo encanola meal, una font deproteïnes per a l'alimentació animal. Aquest procés inclou un tractament devapor per eliminar-ne el dissolvent restant. Un cop esrefreda is'asseca, el farinat es pot emmagatzemar en pols o transformar-se en un granulat per facilitar el seu transport i ús.[16]
El procés explicat fins ara és el convencional. Així mateix, existeixen alternatives que no utilitzen dissolvents. En el procés dedoble premsa, les llavors es premsen una segona vegada sense l'ús de dissolvents, produint-se un farinat amb un major contingut d'oli. També es pot utilitzar el procés depremsat en fred, en el qual les llavors no s'escalfen abans, durant o després del premsat, produint-se un oli de sabor i color més intens, i tenint el farinat un major contingut en oli, útil com afont d'energia per alsanimals.[32][31]
Una altra alternativa important és el procés d'extracció aquosa enzimàtica. Aquest utilitza enzims hidrolítics per degradar les parets cel·lulars de lesllavors i alliberar l'oli. Aquest mètode produeix oli d'alta qualitat i subproductes rics en proteïnes, com farines i melasses de colza.[33]
La producció d’oli de colza té un impacte important en el contingut i la funcionalitat dels polifenols, els quals són molt sensibles a les condicions tècniques del processament.[20]
L'extracció de l’oli afecta de manera directa el contingut de polifenols. Elpremsat en fred és un dels mètodes més adequats per preservar aquests compostos, ja que evita les altes temperatures i l’ús dedissolvents químics. En canvi, les tècniques tradicionals, com l’extracció ambdissolvents tenen un rendiment més alt, però poden degradar els polifenols a causa de l’exposició a lacalor i a lesreaccions químiques associades. Així mateix, tecnologies noves com l'extracció enzimàtica aquosa (AEE) osupercrítica poden arribat a preservar millor els compostosbioactius, produint així un oli de millor qualitat.[20]
Igualment, el refinament inclou etapes necessàries per millorar l'aspecte, l'olor i l’estabilitat de l’oli, però eliminen una part important dels polifenols presents. Durant el procés es redueix a compostos essencials com l'àcid sinàpic i es degradenantioxidants com el canolol. En total, fins al 80% dels polifenols es poden perdre.[20]
Culinàriament, l’oli de colza és el tercer oli més usat en tot el món, sobretot a laXina i alCanadà, posicionant-se darrere de l'oli de palma i del desoja. S'utilitza principalment per fregir i saltejar, ja que presenta unpunt d'inflamació alt, el qual permet cuinar a elevades temperatures. A més a més, és molt valorat, ja que destaca pel seu contingut enomega-6 i per la poca quantitat d'àcids grassos saturats que conté, tot i que no és tan usat com altres tipus d'oli a causa de l'enverinament massiu del 1981.[1]
També se’n dona un gran ús al Canadà, ja que és el país on es va originar el seucomerç i on posteriorment es va convertir en un dels cultius més importants. Amb els anys, la seva utilització ha anat augmentant de forma progressiva, fins a convertir-se en el 68% del total d’olis consumits. Aquest s’usa principalment com a oli per amanides, per produirmargarina imantega i per fregir.[34]
L’oli de colza també es pot utilitzar per produirbiodièsel, el qual s’empra en vehicles de motor, maquinària agrícola, transport marítim i generació d’energia per sistemes de calefacció, entre d'altres. El biodièsel és una alternativa alscombustibles fòssils, usat cada cop amb més freqüència, ja que es tracta d’una font d’energia méssostenible que les convencionals.[35]
Per tal d’obtenir biodièsel a partir d’oli de colza, es fa unatransesterificació, en la qual laglicerina dels triglicèrids de l’oli se substitueix per unalcohol de cadena curta. En aquesta reacció, intervenenenzims vegetals (triacilglicerol éster hidrolases), fet que suposa un avantatge enfront de lescatàlisis convencionals, ja que es tracta de substàncies més específiques i selectives, i no generenproductes secundaris; característica de gran interès, ja que es poden eliminar fàcilment en els processos de separació i purificació.[36]
L’ús de l'oli de colza com a biodièsel aporta diferents avantatges, com ara labiodegradabilitat, l’elevatpunt d’inflamació, les menors emissions itoxicitat que els dièsels convencionals o la bona lubricació.[37] Tanmateix, l’ús d’aquests enzims presenta un alt cost, poca estabilitat i es troben influïts per diferents paràmetres com ara elpH, latemperatura o lapressió.[36]
De la mateixa manera, l’oli de colza també es pot usar com a substitut delssolvents convencionals, gràcies als atributs delsèsters que el componen. Aquests permeten la producció de biosolvents, ja que tenen un elevatpunt d’ebullició i una baixaviscositat, a més a més de compostos orgànics amb baixavolatilitat i propietats no tòxiques. Per consegüent, s’obté un producte amb les mateixes aplicacions que els disolvents tradicionals, però aquest genera un menorimpacte ambiental i és reciclable ibiodegradable. Així doncs, s’usa en la fabricació depintures, tintes i revestiments.[16]
L’oli de colza també es pot fer servir com a biolubricant, per tal de reduir lafricció entre superfícies. Aquest posseeix característiques idònies per a la seva producció, ja que presenta una bona estabilitat oxidativa a causa del baix contingut d’àcids poliinsaturats i, per consegüent, esdevé resistent a l'oxidació icorrosió, a diferència de la gran majoria d’olis vegetals.[38]
De la mateixa manera que en el cas del biodièsel i dels biosolvents, aquest oli permet que el producte final adquireixi unes característiques més respectuoses amb el medi ambient, en comparació amb elslubricants convencionals.[16]
Gràcies a l’oli de colza també es pot dur a terme la producció desabó, mitjançant la reacció desaponificació que es dona en mesclar-se ambsosa càustica. Aquest fet és possible ja que l’oli és ric enàcids grassos insaturats, com per exemple l'àcid oleic i l'àcid linoleic. D’aquesta manera, elstriglicèrids d’aquests àcids reaccionen amb elNaOH, produintglicerol i sals d’àcids grassos, els quals formen el sabó. Per consegüent, s’obté un producte amb elevadasolubilitat en aigua, gràcies a les propietats aportades per l'oli.[16]
Elsvegetals que formen part de la famíliaBrassicaceae (Brassicàcies) tenen la capacitat de produirglucosinolats en resposta a danys en la planta, com per exemple el causat per insectes quan s’alimenten d’aquestes. Davant d’aquesta situació, els glucosinolats alliberats al sòl són hidrolitzats i s’obtéglucosa,bisulfat iisotiocianats, entre d'altres. Aquests últims presenten propietats tòxiques per alguns insectes i animals. Així doncs, la sevatoxicitat i ràpidadispersió i degradació a compostos més innocus permet que l’oli de colza esdevingui una alternativa alspesticides sintètics, obtenint un producte capaç de controlarplagues de forma més respectuosa amb elmedi ambient.[4]
