Okelis fou un port de la costa de lamar Roja, proper a l'estret deBab al-Màndeb, que es creu que correspon al modern Shaykh Said prop del Khawr Ghurayra. A les inscripcions clàssiques s'esmenta comOkelis oOcelis oAcila i a les sudaràbigues comMaddaban (que podria haver donat nom a l'estret de Mandeb). El1835 el lloc fou visitat per J. R. Wellsted que no hi va veure rastre d'establiments antics.
Estrabó (Geografia XVI, 4, 5) esmenta el lloc de passada, com a marca i senyal topogràfica però hauria basat les seves informacions sobre Aràbia en fonts hel·lenístiques comErastòtenes,Agatàrquides iArtemidor i en el relat d'Eli Gal, i sembla que el relat estaria d'acord per tant en dades delsegle i aC. Artemidor diu que el promontori d'Acila avança per trobar el capDire.Plini el Vell (Historia Natural, VI, 26, 9) qualifica el lloc deportus, sense dir si és un moll o un port comercial, a trenta dies de navegació deBerenice a la costa egípcia, i diu que era un punt de sortida favorable pels que anaven a l'Índia, ja que mercès al ventHippale (el monsó) s'arribava al port deMuziris, primer mercat de l'Índia, en 40 dies; Plini el considera més important queMuza (Mokha). L'autor anònim delPeriplus diu que "passat Muza, la terra d'Aràbia i el país de Barbària a l'altre costat de la mar a la proximitat d'Avalites, l'aigua forma un estret no molt llarg que tanca les seves aigües en un estret passatge; al mig del canal hi ha l'illaDiodoros (Perim); en aquest estret estàOkelis, una població àrab que pertany a la província deMapharitis (Maafir); no és un port comercial (empori) sinó un moll (hormos) i estació marítima (lloc d'avituallament), i la primera etapa dels que surten a navegar a l'Índia".Claudi Ptolemeu alsegle ii (amb dades delsegle i) qualifica no obstant a Okelis d'empori.
No torna a ser esmentat abans delsegle vi quan les fonts sudaràbigues esmenten Maddaban tres vegades. Dues d'elles diuen que el rei, en l'expedició contraMakhwan el523, va reforçar la cadena de Maddaban; la tercera diu que va fortificar la cadena de Maddaban. Sempre fa referència a un acte en relació al conflicte amb els etíops. La cadena és esmentada per altres fonts històriques (Ibn al-Mujawir alsegle xiii alTarikh al-Mustabsir, que situa la cadena al nivell de l'Estret de Bab al-Màndeb; i al "Martiri de Sant Aretes" sota forma d'una cadena real barrant l'entrada d'una llacuna que mesurava 370 metres).
Hi ha tres llocs possibles per Okelis segons va demostrar A. F. L. Beeston Okelis o Maddaban només podia estar a tres llocs: Khawr al Ghayl, Khawr Ghurayra i Khawr Umayra, i la segona (al costat del poble de Saykh Said) era la més probable i l'única que té una llacuna de la que l'entrada pot ser barrada totalment per una cadena d'uns 370 metres. El reihimiarita hauria volgut reforçar els pocs punts de la costa sense esculls on podia desembarcar una expedicióaxumita, que són Khawr Ghurayra, amb una cadena, i Mukhwan, amb una defensa organitzada; el tercer lloc, Khawr al-Ghayl, al sud deGhulayfiqa, és el lloc on va dirigir el seu exèrcit quan els axumites van desembarcar. D'aquestes mencions delsegle vi no se sap si el port continuava existint i funcionant.