 | Aquest article tracta sobre el grup humà. Vegeu-ne altres significats a «Llengües oguz». |
Elsoghuz (turc:Oğuz;àrab:غز,ḡuzz; engrec medievalOuzoi; també coneguts com aOguz,Kuz,Ouz,Okuz,Oufoi,Ouz,Torks,Uguz,Uuz oUz) foren unahorda ofederació detribusturquesesseminòmades de l'Àsia central, establerta al nord de lamar Càspia i lamar d'Aral. Practicants del xamanisme, a partir delsegle x es convertiren a l'islam i en gran quantitat migraren cap occident. Són els antecessors dels actualsturcmans i actualment la majoria habita alTurkmenistan, on constitueixen el 74% de la població (3 milions), a l'Iran (1 milió) i a l'Afganistan (mig milió), sent elsgagauses una de les seves tribus.
La denominació «oghuz» fou donada a un conjunt de tribus turqueses de l'Àsia central unides en una confederació. Per tant, la denominació «oghuz» no és un nom ètnic i es pot traduir per 'tribus turqueses'. Aquesta unió sociopolítica dugué a l'emergència d'una nova entitat intertribal turca, els «oghuz». Durant els segles VI i VII, en el període de l'Imperi Göktürk, els «oghuz» anaren creixent amb la incorporació de noves tribus. La paraula «oghuz» deriva de la paraulaok, que significa 'fletxa' o 'tribu'. El dibuix d'un arquer disparant la seva fletxa fou la bandera de l'Imperi Seljúcida, imperi creat per un clan d'oghuz elsegle x.
Els pobles turquesos es classifiquen en diverses branques; als «oghuz» també se'ls anomena «turquesos occidentals» perquè migraren cap a l'occident després del col·lapse de l'Imperi Göktürk i perquè la major part de les àrees que actualment habiten (excepte elTurkmenistan) estan a l'occident de lamar Càspia, mentre que a la resta se'ls anomena «turquesos orientals» pel fet de viure a l'orient de lamar Càspia. A partir del mitjans del segle x, la denominació «oghuz» fou gradualment substituïda entre ells mateixos per la paraula «turc» o «turcoman», un procés que culminà vers elsegle xiii i que ha donat lloc a la denominació que reben actualment aquests pobles, «turcs».
Elsegle ix els oghuz vivien a les estepes adjacents alMar d'Aral i pressionaren elspetxenegs, de la regió de l'Emba i elriu Ural, cap a l'oest. El segle x, els oghuz habitaven l'estepa dels riusSari-su,Turgai i Emba, al nord del llacBalkhash (actualment alKazakhstan). A la segona meitat delsegle ix es van desplaçar a l'oest i ven empènyer elspetxenegs, als quals varen arrebassar l'estepa russa (on s'havien establert) al segle xi. Els romans d'Orient els van anomenarOuzoi. Les cròniques russes els assenyalen primer com atorks (1054). L'emperador romà d'OrientConstantí X Ducas diu que els oghuz van creuar elDanubi el1065 en nombre de sis-cents mil i van devastar els Balcans fins aTessalònica i Grècia del nord, però foren rebutjats pels petxenegs i búlgars amb greus pèrdues; les bandes disperses d'oghuz que van tornar cap a la regió del Volga foren sotmeses, eliminades o assimilades pels kiptxak. Un petit grup va restar a la zona del Dnièper i va originar els moderns gagaüsos.
De l'horda dels oghuz se'n separà elclan dels Seljúcides que, convertits a l'Islam, envaïrenPèrsia elsegle xi i hi fundaren l'Imperi Seljúcida. La resta dels oghuz van restar pagans. De la mateixa manera, vers el segle xi, un altre clan dels oghuz, el uz o torks de les cròniques russes i que encara mantenien una religió pagana, destruí la supremacia delspetxenegs a les estepes russes. Pressionats per una altra horda turquesa, elskiptxaks, un branca delskimaks, el clan dels uz acabà per envair la plana del Danubi, creuant i envaint els Balcans; allí foren exterminats, sia per un exèrcit enemic sia per una plaga, fet que provocà que els pocs supervivents acabessin dispersant-se o unint-se com a mercenaris a l'exèrcit romà d'Orient.
Diverses dinasties poderoses han sorgit d'entre els oghuz. Se'n destaquen les següents:
Vers elsegle vii l'horda o federació de tribus dels oghuz estava formada per 24 tribusseminòmades sota el cabdillatge de l'Oğuz Han (Oghuz Khan). Segons la llegenda, els seus 6 fills es repartiren el cabdillatge de les tribus, escollint un ocell com símbol de les 4 tribus que governarien cadascun. Les tribus governades pels 3 fills majors foren referits com aBozoklar, mentre que les tribus governades pels 3 fills menors foren referides com aÜçoklar:
El seutòtem era unaligot comú
El seutòtem era unaàguila rapaç
El seutòtem era unaàguila imperial
El seutòtem era unfalcó capitost
El seutòtem era unfalcó mostatxut
El seutòtem era unastor
