Era fill d'Edecó, que fou ministre d'Àtila i ambaixador d'aquest aConstantinoble. Era també germà d'Onulf, que també fou un personatge notable. El seu origen és incert: es diu que era escirri i que va prendre la direcció de les restes d'aquest poble quan fou dispersat pels gots orientals (ostrogots); altres relats el fanrugi,hèrul oturciling, que foren les nacions principals que van formar el seu exèrcit. El463 Edecó va morir en la lluita dels escirris contra els ostrogots i Odoacre, amb les restes d'aquell poble, es va dedicar al bandolerisme aPannònia i alNòric fins que va entrar a la guàrdia imperial.
El475 el cap de la guàrdia imperial,Orestes, va elevar al tron el seu propi fill,Ròmul Augústul, i els bàrbars van demanar, com era tradició, un terç de les terres d'Itàlia, cosa que Orestes no va voler concedir. El descontentament dels mercenaris bàrbars el va aprofitar Odoacre, que va prometre donar el terç reclamat si l'ajudaven a derrocar Orestes i Ròmul. Va seguir una guerra entre ambdós cabdills i Orestes, derrotat en diversos combats, es va retirar rere els murs dePavia; Odoacre va prendre la ciutat per la força i va executar Orestes. El germà d'aquest, Pau, fou mort aRavenna. Ròmul fou deposat[1] i desterrat, i Odoacre va prendre el títol de rei d'Itàlia, però no el d'emperador (476). De fet, l'Imperi Romà d'Occident s'havia esvaït en mans de nombrosos poders regionals bàrbars.
Odoacre va enviar ambaixadors aZenó, l'emperador d'Orient, per sol·licitar-li el títol de patrici i el seu reconeixement com a regent de ladiòcesi d'Itàlia, demandes que Zenó va atendre, i d'acord amb les promeses que Odoacre havia fet, va repartir un terç de les terres d'Itàlia entre els auxiliars bàrbars (cosa fàcil de fer, ja que Itàlia s'havia despoblat i moltes terres havien estat abandonades). Va establir la seva residència a Ravenna.
El480, després d'una breu lluita, va annexarDalmàcia al seu regne d'Itàlia. El487 va conduir una campanya contra els rugis, que es volien independitzar alNòric sota el rei Felet (Felethus), també conegut com a Feba o Fava; el rei fou fet presoner amb els principals nobles i els rugis es van sotmetre a Odoacre.
Teodoric, unrei ostrogot, molt probablement instigat per l'emperadorZenó, va decidir apoderar-se d'Itàlia i molts bàrbars se li van unir; tots anaven amb les seves dones i fills i tota la seva propietat; fou com una emigració d'una nació sencera; pel camí van lluitar ambhuns,gèpides isàrmates i finalment van entrar a Itàlia l'estiu del489.Odoacre liva presentar batalla a la riba delSontius (Isonzo) no lluny d'Aquileia (28 d'agost del489) i fou derrotat deixant el camí obert a Teodoric.[2] Odoacre es va reorganitzar aVerona on es va lliuraruna segona batalla el27 de setembre i altre cop Teodoric va guanyar. Odoacre va haver d'abandonar el nord d'Itàlia al seu rival i es va tancar aRavenna.[2] El490 Odoacre va sortir de Ravenna i va obtenir alguns èxits a la zona dePavia, però finalment Teodoric va derrotar-lo en una tercera i decisivabatalla del riu Adda l'agost del490.[3] Odoacre es va refugiar altre cop a Ravenna on va aguantar un setge de tres anys, mentre els generals de Teodoric anaven dominant Itàlia.
El derrotat va retornar a Ravenna i Teodoric el va assetjar mentre els seus lloctinents dominaven la resta del regne. Odoacre hi va resistir quasi tres anys i, finalment, es va signar un acord pel qual Teodoric i Odoacre serien junts reis d'Itàlia (27 de febrer del493). Teodoric no va trigar a trencar l'acord i el5 de març següent Odoacre fou assassinat per ordre del seu rival i col·lega.
.png)
