Steatornis caripensis | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 12 anys |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Període d'incubació de l'ou | 33 dies |
| Cicle diürn | nocturn |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Steatornithiformes |
| Família | Steatornithidae |
| Gènere | Steatornis |
| Espècie | Steatornis caripensis Humboldt, 1817 |
| Distribució | |
 | |
ElGuàtxaro oOcell de l'oli[1] (Steatornis caripensis) és l'única espècie delgènereSteatornis (Humbolt, 1814) i de lafamília delsesteatornítids (Steatornithidae,Bonaparte, 1842), que s'inclou al mateixordre delsenganyapastors, elscaprimulgiformes.
L'hàbitat d'aquest ocell s'estén pels boscs amb coves de lazona neotropical, des deGuyana iVeneçuela fins aBolívia. També a l'Illa de Trinidad.[3]
Mengen únicament la polpa de fruits del bosc, en especial de palmeres, llorer i encens. És l'única au frugívora nocturna del món.
Fan el niu a les cornises de l'interior de grans coves, on ponen 2 - 4 ous blancs que coven durant 32 – 35 dies. Els joves romanen al niu, en general, més de 3 mesos i tot aquest temps els pares els alimenten. Cap al 70è dia de vida el pollet assoleix el pes màxim i després en va perdent a mesura que va canviant el plomatge pel d'adult.
És molt sociable i viu en colònies que poden ser de milers d'individus. És perquè necessiten coves grans que viuen preferentment en zones de muntanya, tot i que a Trinidad també n'hi ha que ocupen granscoves marines.
Són molt sorollosos.Fan crits varis, inclòs una mena d'espetec entretallat que fan servir a l'interior de les coves per a l'ecolocalització (que, val a dir, no és tan perfecta com la delsratpenats).
.svg){kind=icon}
