L'oceà Índic (enàrab,Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de laTerra.[1] Està limitat al nord pel sud de l'Àsia, a l'oest per lapenínsula Aràbiga i l'Àfrica, a l'est per lapenínsula de Malaca, lesilles de la Sonda iAustràlia, i al sud per l'Antàrtida. Està separada de l'oceà Atlàntic pel meridià 20 graus est, al sud de l'Àfrica, i de l'oceà Pacífic pel meridià 147 graus est. El punt més septentrional de l'oceà Índic és situat aproximadament als 30 graus nord delatitud, algolf Pèrsic. L'oceà fa aproximadament 10.000 km d'ample entre les puntes meridionals de l'Àfrica i d'Austràlia; la seva àrea és de 73.556.000 km², incloent-hi lamar Roja i el golf Pèrsic. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 km³.[2] Hi ha illes petites a les vores continentals.
Els estats independents de l'Índic sónMadagascar (abans República Malgaixa), la quarta illa més gran del món; lesComores, lesSeychelles, lesMaldives,Maurici iSri Lanka.Indonèsia el voreja. La importància de l'oceà com a ruta de trànsit entre Àsia i Àfrica n'ha fet un focus de conflictes. A causa de la seva extensió, de tota manera, cap nació l'ha dominat amb èxit fins a l'inici del segle xix, quanAnglaterra en controlava la majoria de la terra perimetral. És l'únic oceà que porta el nom d'un país: l'Índia.[3][4][5]
Vista de la costa de les Seychelles, situades a l'oceà Índic.
Les plaques africanes, índiques i antàrtiques convergeixen a l'oceà Índic, en latriple cruïllade Rodríguez. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central oceànica, que forma unaY invertida, amb l'arrel que va cap al sud des del límit de la plataforma continental a prop deMumbai, a l'Índia. Les conques est, oest i sud estan subdividides en conques més petites per serralades submarines.
L'oceà Índic banya el sud de l'Àsia i separa Àfrica i Austràlia.
La tercera edició de l'Organització Hidrogràfica Internacional (International Hydrographic Organization') (IHO),Limits of Oceans and Seas defineix els límits de l'oceà Índic de la següent manera:
El 2000 l'IHO va redefinir l'oceà Índic, desplaçant-ne els límits a60°S, ja que les aigües que es troben més al sud d'aquesta línia s'identifiquen com a l'oceà Antàrtic. Aquesta nova definició encara no ha estat ratificada (Austràlia ha presentat una objecció) tot i que està en ús per part de l'Organització Hidrogràfica Internacional i altres organismes. Sempre que quan s'adopti, la definició de 2000 serà publicada en la 4a edició de Límits d'oceans i mars, restablint l'oceà Austral com s'indicava en la 2a edició i que posteriorment va ser omès en la 3a edició.
Entre els pocs grans rius que flueixen a l'Índic trobem elZambesi, elXatt al-Arab (format per la unió delTigris i l'Eufrates), l'Indus, elGanges, elBrahmaputra i l'Irauadi. Els corrents marítims estan molt influenciats pelsmonsons. Els corrents dominants són dos: un a l'hemisferi nord, que es mou en el sentit de les agulles del rellotge, i un altre al sud de l'equador que gira en sentit contrari. Durant el monsó d'hivern, de tota manera, els corrents del nord canvien de direcció. La circulació en aigües profundes està controlada principalment pels fluxos de l'oceà Atlàntic, la mar Roja i els corrents antàrtics. Al nord dels 20 graus de latitud sud la temperatura mínima superficial és de 22 °C, i supera els 28 °C cap a l'est. Al sud dels 40 graus de latitud sud, les temperatures baixen ràpidament.
La salinitat superficial de l'aigua va de 32 a 37 parts per 1.000; la més alta té lloc a la mar d'Aràbia i en un cinturó entre el sud de l'Àfrica i el sud-oest d'Austràlia. Es trobenicebergs al llarg de tot l'any a uns 65 graus de latitud sud. El límit nord dels icebergs és d'uns 45 graus de latitud sud.
El corrent d'Agulhas és un branca delcorrent sud-equatorial, format per aigües càlides i que assoleix una velocitat màxima de 4 nusos en un punt unes cent milles de la costa.[6][7][8][9]
Els mars costaners, mars de vora o mars adjacents, són els mars que formen part de l'oceà Atlàntic, però que a raó de la seva pròpia configuració i/o controvèrsies relacionades amb la seva inclusió o no en el conjunt, motiven que les característiques de l'oceà Índic siguin donades amb els seus mars o sense ells.
Les plataformes continentals són estretes, d'uns 200 km d'amplada de mitjana. Una excepció n'és la costa oest d'Austràlia, on l'amplada de la plataforma excedeix els 1.000 km. La profunditat mitjana de l'oceà és de 3.890 m, mentre que el seu punt més profund és lafossa deJava, que es troba a uns 7.450 m.[10] Al nord dels 50 graus de latitud sud, el 86% de la conca és coberta de sediments pelàgics, la majoria fets de globigerina. El 14% restant està entapissat de capes de sediments terrígens. Els sediments glacials dominen les latituds meridionals extremes.
Com al més jove dels principals oceans de la Terra[11] té carenes expansives actives que formen part del sistema mundial dedorsals oceàniques:
Ladorsal 90 est discorre nord-sud al llarg del meridià90°E, disseccionant l'oceà Índic en una meitat oriental i occidental. Una altra serralada submergida progressa aproximadament direcció nord-sud entre elsatols de les Maldives i l'Arxipèl·lag de Chagos.
ElPlateau de Kerguelen és un petit continent submergit d'origen volcànic situat a l'oceà Índic del sud.
El clima al nord de l'equador està afectat per un sistema de vents monsònics. Vents forts del nord-est hi bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sud i oest. A lamar d'Aràbia els violents monsons porten pluja alsubcontinent indi. A l'hemisferi sud, els vents són generalment més suaus, però les tempestes d'estiu a prop deMaurici poden ser fortes. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar de vegades les costes de la mar d'Aràbia i delgolf de Bengala. L'oceà Índic és l'oceà més calent al món.
La calor de l'oceà Índic manté la producció deplàncton baixa, excepte al llarg dels límits septentrionals i en alguns punts concrets; la vida marina hi és, doncs, limitada i, per tant, lapesca està limitada als nivells de subsistència. Lapesca en aquest oceà és de gran importància per al creixement de països que el voregen, tant per a consum interior i com per a exportació. Les flotes pesqueres desRússia, elJapó,Corea del Sud iTaiwan també n'exploten els recursos, principalment per agamba itonyina.
L'oceà Índic proporciona connexions marítimes essencials entre l'Orient Mitjà, l'Àfrica, i l'Àsia oriental ambEuropa iAmèrica. Per tant, una de les funcions econòmiques més importants és la del transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven a l'orient i en tornaven ambsedes,estores,te iespècies. Actualment, suporta un tràfic especialment dens depetroli i productes derivats del petroli des dels jaciments petrolífers delGolf Pèrsic iIndonèsia.
Grans reserves d'hidrocarburs s'estan explotant en àrees d'alta mar de l'Aràbia Saudita, l'Iran, l'Índia, i Austràlia Occidental. Aproximadament un 40% de l'extracció de petroli en alta mar del món ve de l'oceà Índic. Les sorres de platges riques enminerals pesats, i dipòsits d'alta mar s'exploten activament per part dels països fronterers, especialmentÍndia,Sud-àfrica,Indonèsia,Sri Lanka, iTailàndia.
De mitjana, 150 vaixells passen cada dia a través de l'estret, que és una ruta de navegació importantíssima, ja que vincula tota la mar de la Xina amb l'oceà Índic i Europa a través delcanal de Suez. A la part central és on es troba la seva mínima profunditat, cosa que condiciona el calat dels vaixells que el travessen. Els vaixells de mida i calat màxims aptes per travessar l'estret es coneixen com aMalaccamax (limitats a un calat de 20 m).
A causa del tràfic relativament alt de petroliers, la pirateria a les costes deSomàlia ha augmentat significativament. Això ha representat una amenaça per al transport marítim internacional des de la segona fase de laGuerra Civil de Somàlia al principi del segle xxi.[12][13][14]
L'EUNAVFOR (European Union Naval Operation Against Piracy, oOperació de la Unió Naval Europea contra la Pirateria) és una operació militar de laUnió Europea que té com a objectius aturar, prevenir i castigar els actes de pirateria i robatori armat a les costes de Somàlia.[15]
Existeix el risc detsunamis deguts a previsterratrèmols, tal com es va patir l'any2004 amb eltsunami que va tenir lloc prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indonèsia) el diumenge 26 de desembre de 2004. El terratrèmol va originar un seguit de tsunamis que devastaren les costes d'Indonèsia, Sri Lanka, l'Índia, Tailàndia i altres països amb onades gegants de fins a 30 metres d'altura que arribaren, fins i tot, a les costes d'Àfrica, a 4.500 km de l'epicentre, convertint-se així en la catàstrofe natural més mortífera de la història recent.[16]
Les civilitzacions més antigues, a les valls delNil, l'Eufrates, elTigris i l'Indus, al sud-est d'Àsia, s'han desenvolupat a prop de l'Índic. Durant la primera dinastia d'Egipte (aprox. 3000 aC), es van enviar alguns mariners a aquestes aigües, que viatjaren cap a la regió delPunt. Els vaixells que en tornaven duien or i esclaus. Elsfenicis del tercer mil·lenni abans de Crist segurament també hi van arribar, però no hi van establir cap assentament.Els grecs i romans també en sabien alguna cosa, de l'oceà (Indicus Oceanus); l'autor desconegut delPeriple de la Mar Eritrea descriu ports i les costes de l'Àfrica i l'Índia al voltant delsegle ii després de Crist: L'Oceà tenia tres golfs principals: Elsinus Perimulicitis (Golf de Siam), seguit pel Quersonès Àuric (en llatí:Chersonesus Aurea) que era probablement lapenínsula Malaia a la part dels estrets de la seva zona meridional; i elSinus Gangetious, oGolf de Bengala.
Des de 1405 a 1433, l'AlmirallZheng He va noliejar grans flotes durant laDinastia Ming i va realitzar diversos viatges perl'oceà Occidental (nom que els xinesos donaven a l'oceà Índic). Les expedicionsxineses d'exploració van arribar a l'est d'Àfrica cap alsegle xv, però els mercadersàrabs van dominar el comerç a l'Índic abans queVasco da Gama doblés elcap de Bona Esperança el1497 i després navegués cap a l'Índia, amb què es convertia en el primer europeu que va fer-ho. Els pobles antics que vivien a la vora de l'oceà van intentar controlar les seves rutes comercials, infructuosament.Portugal va intentar assolir-ne el domini durant més d'un segle, fins que el va perdre a mitjansegle xvii. LaCompanyia Holandesa de les Índies Orientals (1602-1798) va cercar el control del comerç amb l'orient per l'oceà Índic.França iAnglaterra van establir companyies de comerç en aquesta àrea, que Anglaterra va arribar a dominar cap al1815.
L'obertura delcanal de Suez, el1869, va reviure l'interès europeu per l'orient, però cap nació en va aconseguir el domini del comerç. Des de laSegona Guerra Mundial elRegne Unit s'ha retirat de la regió, on ha estat parcialment substituït per l'Índia, l'antigaUnió Soviètica i elsEstats Units. Els països en vies de desenvolupament que voregen l'oceà volen que sigui una "zona de pau" amb vies de navegació d'ús lliure, tot i que els Estats Units i el Regne Unit disposen d'una base militar a l'atolDiego Garcia, al mig de l'oceà Índic.
El 26 de desembre de 2004, els països al voltant de l'oceà Índic van ser colpits per untsunami provocat pelterratrèmol. Les ones van ocasionar més de 226.000 morts i més d'1 milió de persones van perdre les seves cases.[17]
L'oceà Índic és conegut com aRatnakara en l'antiga literaturasànscrita. Ratnakara significa «el creador de gemmes». També se l'ha anomenatHindu Mahasagara en llengües índies.
Una decisió de l'any 2000 de l'Organització Hidrogràfica Internacional delimita un cinquè oceà, l'oceà Antàrtic, a partir de les parts més meridionals de l'Atlàntic, de l'Índic i del Pacífic. El nou oceà s'estendria des de les costes de l'Antàrtida al nord del 60 graus de latitud sud, coincidint amb el límit del Tractat Antàrtic.
Mumbai és el principal port comercial indi a la costa de l'oceà Índic. Es coneix sovint com "La Porta de l'Índia". Altres altres ports indis importants a l'oceà Índic inclouen els deCochin,Calcuta,Visakhapatnam iChennai; junts controlen l'exportació de béns indis cap a l'est.Aden alIemen és entre els ports àrabs importants en l'oceà Índic, i elsPerth a Austràlia iKarachi al Pakistan són altres ports marítims essencials d'oceà Índic.
Port Louis,Maurici és la instal·lació de maneig de contenidors més gran en l'oceà Índic i pot acollir vaixells de contenidors de quarta i cinquena generació. Actualment, només el deCiutat del Cap i Port-Louis aconsegueixen aquesta capacitat a l'Àfrica subsahariana.[18]
Les nombroses illes de l'oceà Índic poden classificar-se segons criteris diferents. N'hi ha que estan situades prop d'alguna costa continental i n'hi ha que són al mig del mar. Poden formar part d'un arxipèlag o no. El seu interès, a part del seu exotisme i la pròpia singularitat, pot ser de caràcter estratègic o per presentar un ecosistema particular.
↑«Indian Ocean Geography» (en anglès). Central Intelligence Agency. «Extret de: The World Factbook 1994»
↑Stow, D. A. V..Oceans : an illustrated reference (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 2006, p. 127.ISBN 0226776646. «Mapa i text sobre l'oceà Índic»
.jpg)
