gascon | |
|---|---|
| Tipus | dialecte |
| Dialecte de | occità |
| Ús | |
| Parlants nadius | 250.000 |
| Estat | França iEspanya |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques occità | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | gsc |
| Glottolog | gasc1240 |
| Linguasphere | 51-AAA-fa |
| Linguist List | oci-gsc |
| UNESCO | 352 |
| IETF | oc-gascon |
| Endangered languages | 8631 |
Elgascó (enoccità:gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substratbasc. L'aranès és un subdialecte del gascó pirinenc.
Els motsgascó ibasc tenen el mateix origenetimològic:vascon.Gascó és una adaptació aquitanoromana de la pronúnciagermànicaWaskon.
Les peculiaritats del gascó han generat una gran efervescència en l'àmbit de la romanística a partir de finals del segle xx. Entre els lingüistes més famosos que han estudiat el gascó, es pot destacarAchille Luchaire (autor d'Études sur les idiomes pyrénéens de la région française),Édouard Bourciez (que elaborà un atles lingüístic de les Landes),Gerhard Rohlfs (autor deLe gascon: études de philologie pyrénéenne, una obra cabdal per a la dialectologia gascona) i, més recentment,Pèire Bèc,Miquèu Grosclaude i el lingüista bigordàJoan Luís Massourre.
Aquesta varietat occitana té una forta personalitat i és força diferenciada de la resta dels altres dialectes occitans i és per això que alguns lingüistes consideren que es tracta d'una llengua diferent. Aquesta opinió sembla minoritària i la majoria dels usuaris de la varietat gascona fan servir la norma alibertina i s'adhereixen a l'occitanisme.El gascó es divideix en diversos subdialectes, entre els quals domina en el camp normatiu la varietatbearnesa (que, en molts aspectes, presenta més peculiaritats que l'allunyen del llenguadocià).Els parlars pirinencs presenten tendències peculiars com l'article pirinenceth (femeníera), la conservació possible del so [-a] final àton pel grafema-a final i, més localment, uns plurals femenins en [es] (l'aranès transcriu generalment aquesta particularitat amb la grafia-es en lloc de-as).
Pèire Bèc, un dels estudiosos més valuosos del gascó, va proposar de canviar la divisió supradialectal tradicional de l'occità (dos grups: nord-occità i sud-occità) separant el gascó del sud-occità, formant així una nova entitat més marcada. També se sol adjuntar el gascó al llenguadocià meridional i alcatalà per a formar una entitat dita aquitanopirinenca.
Algunes de les característiques particulars del gascó són:
A la zona costanera de lesLandes hom hi parla una variant de gascó anomenatparlar negre.
El gascó fa servir algunes grafies particulars comh-,-th,-sh in·h (com ain·hèrn per a evitar una possible confusió amb-nh-).
Departaments dins la zona d'influència del gascó:
Segons els esttudiosos del gascó, aquest es pot dividir en els següents sub-dialectes i variants:
Aquestes imatges ens mostren la situació geogràfica del gascó en relació amb el conjunt occità i les diferents llengües i dialectes de laGàl·lia:
.svg)
Dels immigrants gascons, el lèxic català popular ha heretatoccitanismes compai (pare),mai (mare),frai (germà),barroer, etc., i la interjeccióDéu-n'hi-do!, que és una adaptació catalanitzada del renec críptic gascó 'Diu me dau!' (per 'Diu me damne!').
Dialectes i variants de l'occità | |
|---|---|
VegeuOccità antic † |
Anticsaquitans | ||
|---|---|---|
Part de{{Pobles de la Gàl·lia}} | ||
| Grups |  | |
| Relacionats | ||
| Llengua | ||
| Història | ||
