Unobservatori astronòmic o simplement unobservatori és un emplaçament dedicat a l'observació delfirmament des de laTerra.
En els observatoris antics les observacions es feien a ull nu; a partir de l'edat mitjana es va introduir l'ús delsextant i, a partir deGalileu, eltelescopi.
En l'actualitat, el problema de lacontaminació lumínica ha fet portar els observatoris a llocs remots i a gran altitud com és el cas deMauna Kea a Hawaii o el Roque de los Muchachos a lesIlles Canàries. La majoria dels telescopis estan situats en l'hemisferi nord, tot i això hi ha observatoris importants aSud-àfrica iXile. D'altra banda, els telescopis espacials com elHubble permeten obtenir imatges que no són possibles des de la Terra ni en les millors condicions.
Els primers observatoris delsPaïsos Catalans van ser fundats a principi del segle xx. Tanmateix, la tradició observacional catalana s'endinsa molt més enllà. Les primeres notícies corresponen al segle xiv, a la cort dePere el Cerimoniós. El rei va encarregar als astrònomsPere Gilbert iDalmau Sesplanes l'elaboració d'uns taules astronòmiques. Cap al 1381,Jacob Corsuno, de Sevilla, va completar el treball. Els astrònoms reials disposaven d'una instal·lació per portar a terme les observacions, probablement alPalau Reial de Barcelona, però no en coneixem gaires detalls. Sota l'empara del mateix rei Pere,Jacob ben David Bonjorn, dePerpinyà, va preparar unes taules sobre el moviment de la Lluna cap al 1361. La confecció d'aquestes taules mostra la voluntat del rei de promoure la ciència, probablement en la mateixa línia que ho havia fet el rei de CastellaAlfons X el Savi. A l'edat mitjana, una de les aplicacions de l'astronomia era l'astrologia, tot i que l'església en perseguia algunes variants. Però, al mateix temps, l'astronomia era també el fonament del calendari i del coneixement i previsió de fenòmens extraordinaris, com els eclipsis de Sol i de Lluna.
