 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
L′objectivitat és la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de lasubjectivitat o filtre personal.[1] Alguns autors, comKant, creuen que és impossible perquè els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ja constitueixen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'altres éssers vius). D'altres van més enllà i afirmen que, fins i tot, és dubtós que existeixi quelcom fora de la ment (solipsisme), ja que és impossible de provar-ho. l'historiador romàTàcit és un dels primers autors que va preconitzar el principi necessari d'imparcialitat, amb la seva frase famosa que descriu lahistòriasine ira et studio.[2]
L'objectivitat té implicacions enepistemologia i enètica, en la primera perquè permet que s'apliqui el criteri deveritat de correspondència (només es pot assegurar que un enunciat és veritable segons aquest criteri si existeixen oportunitats de comprovar la seva adequació a la realitat), i en la segona perquè assegura que hi havalors universals i existents, allunyant-se així delrelativisme moral (si no hi ha valors com a tals i tot depèn del subjecte, cadascú pot decidir què és bo en cada ocasió).
Elmètode científic suposa que existeix una mínima objectivitat i que, per tant, les lleis usades per a descriure el funcionament de l'univers tenen sentit, perquè es basen en patrons naturals comprovables amb la raó. També consideren que aquestes lleis es poden comunicar i compartir per formar unparadigma comú. D'allà es va extrapolar alperiodisme, en què actua com a principi regulador dels professionals, que han d'explicar els fets tal com els perceben, sense afegir-hi la sevaopinió, i amb un llenguatge al més neutre possible.
