 | ||||
| Tipus | regió geogràfica | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat federat | Suïssa | |||
| Cantó | Cantó de Berna | |||
| Població humana | ||||
| Idioma oficial | alemany | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 2.870 km² | |||
| Lloc web | berneroberland.ch… | |||
L'Oberland bernès[1][2] (Berner Oberland(alemany) Oberland bernois(francès)terres altes de Berna) és la part més alta delcantó de Berna,Suïssa. Se situa a l'extrem sud del cantó. La zona al voltant dels llacs deThun i deBrienz, i les valls delsAlps deBerna.
La bandera de l'Oberland bernès consisteix en unaàguila negre en camp d'or (en referència a l'antic estatus de la regió comreichsfrei), sobre dos camps en els colors cantonals de vermell i negre.
El dialectealemany suís parlat a l'Oberland bernès ésalt alamànic, que contrasta amb l'alt alamànic bernès que es parla a Berna i la part nord del cantó.
L'Oberland és una de les cinc regions o subdivisions administratives del cantó de Berna.
Durant el periòde de laRepública Helvètica (1798-1803), l'Oberland bernès havia estat un cantó independent (Cantó de l'Oberland).[3]
L'Oberland comprèn la part alta de la vall de l'Aar amb les valls laterals de Hasli, Lütschinen, Kander, Simmen i Saane, així com les vall de la riba dels llacs deThun i deBrienz.
Constitueix la part nord delsAlps Bernesos i la vora oest delsAlps d'Uri dins del cantó de Berna. La muntanya més alta dels Alps Bernesos és el Finsteraarhorn a 4.274 msnm, però els cims més coneguts popularment són l'Eiger, elMönch i laJungfrau.
Està separat del Unterland bernès per diverses serralades prealpines que inclouen elStockhorn, elSigriswiler Rothorn, elHohgant i elBrienzer Rothorn.
Des de 2010, l'Oberland inclou quatre dels vint-i-dosdistrictes administratius del Cantó de Berna:[4][5]
Abans de 2010, l'Oberland consistia en els següentsdistrictes del Cantó de Berna:[4][5]
L'Oberland bernès inclou destinacions conegudes com:
.jpg)
PDFSubstitució dels districtes de Berna pels districtes administratius
