ElNyanja oChewa és un idioma de la família de lesLlengües bantus parlat aMalawi, també conegut com aChichewa oChinyanja aZàmbia oNyassa aMoçambic. És l'idioma nacional deMalawi, on es diuchichewa per insistència del presidentHastings Kamuzu Banda, i parlat principalment a la zona central i meridional del país.[2] És un dels set idiomes africans oficials aZàmbia, parlat sobretot a la seva part oriental i per altres ètnies com elsngoni i elsKunda. Allí rep el nom més neutral deChinyanja (llengua del llac, referint-se alllac Malawi). També es parla aMoçambic, especialment a les províncies deTete iNiassa i aZimbàbue on segons alguns estudis és la tercera llengua més parlada.[3][4] És una de les 55 llengües enregistrades en eldisc d'or de les Voyager.[5]
Els chewa eren una branca delsmaravi que vivien a la província oriental deZàmbia i al nord de Moçambic pel sud fins al riu Zambeze d'ençà el segle xvi o abans.[7][8]
El nom "Chewa" (en la formaChévas) fou recollida per primer cop per António Gamitto, qui amb 26 anys en 1831 fou nomenat segon en el comandament d'una expedició des deTete a la cort del reiKazembe a l'actual Zàmbia. La seva ruta el va portar pel país del reiUndi a l'oest de les muntanyes Dzalanyama, a través d'una cantonada de l'actual Malawi i a Zàmbia.[9] Més tard va escriure un informe incloent algunes notes etnogràfiques i lingüístiques, i vocabularis. D'acord amb Gamitto, el poble malawi (maraves) eren governats pel rei Undi al sud del corrent Chambwe (prop del sud de l'actual frontera entre Moçambic i Zàmbia), mentre que els chewa vivien al nord del Chambwe.[10]
A part d'unes poques paraules registrades per Gamitto, el primer registre extens de la llengua chewa va ser fet perJohannes Rebmann en el seuDiccionari de la llengua Kiniassa, publicat el 1877 però escrit en 1853-1854. Rebmann era un missioner que vivia prop de Mombasa, a Kenya, i va obtenir la seva informació d'un esclau de Malawi, conegut amb el nom suahili de Salimini, que havia estat capturat a Malawi uns deu anys abans.[11] Salimini, qui provenia d'un lloc anomenat Mphande potser de la regió de Lilongwe, també va assenyalar algunes diferències entre el seu propi dialecte (que ell anomenavakikamtunda, l'idioma de l'altiplà) i el dialecte maravi (Kimaravi) que es parlava més al sud; per exemple, el maravi anomenavamombo per a l'arbre que ell mateix anomenakamphoni.[12]
La primera gramàtica,A Grammar of the Chinyanja language as spoken at Lake Nyasa with Chinyanja–English and English–Chinyanja vocabulary, fou escrita per Alexander Riddel en 1880 i es van fer traduccions parcials de laBíblia a finals del segle xix. Entre les primeres gramàtiques i vocabularis hi haA vocabulary of English–Chinyanja and Chinyanja–English: as spoken at Likoma, Lake Nyasa[13] iA grammar of Chinyanja, a language spoken in British Central Africa, on and near the shores of Lake Nyasa,[14] per George Henry (1891). La Bíblia sencera fou traduïda al dialecte de l'illa Likoma perWilliam Percival Johnson i publicat com aChikalakala choyera : ndicho Malangano ya Kale ndi Malangano ya Chapano en 1912.[15]Una altra gramàtica, concentrada en el dialecte chewa de Kasungu, va serA Grammar of Chichewa deMark Hanna Watkins (1937). Aquest llibre, la primera gramàtica d'una llengua africana escrita per un estatunidenc, era una obra de cooperació entre un jove estudiant de doctorat afroamericà i un altre estudiant africà,Hastings Kamuzu Banda, que el 1966 era de convertir-se en el primer president de la República deMalawi.[16][17]
La llengua canvia cada dia. Això es deu al fet que els parlants barregen paraules angleses amb chichewa.[18]
El chewa té cinc vocals:a,e,i,o,u. A vegades es troba vocals llargues o dobles, p.ex.áákúlu 'gran' (classe 2),kufúula 'cridar'.[19] Quan una paraula cau al final de la frase, la penúltima vocal tendeix a allargar-se,[20] llevat en noms i paraules no chewa comMuthárika oófesi, en el qual la penúltima vocal sempre és curta. Afegeix 'u' o 'i' en paraules prestades comláputopu 'laptop' oíntaneti 'internet' tendeix a ser silenciades i poc pronunciades.
↑The UMCA in Malawi, p 126, James Tengatenga, 2010: "Two important pieces of work have been accomplished during these later years. First, the completion by Archdeacon Johnson of the Bible in Chinyanja, and secondly, the completed Chinyanja prayer book in 1908."
Goodson, Andrew, (2011).Salimini's Chichewa In Paas, Steven (2011).Johannes Rebmann: A Servant of God in Africa before the Rise of Western Colonialism, pp. 239–50.
Gray, Andrew; Lubasi, Brighton; Bwalya, Phallen.Town Nyanja: a learner's guide to Zambia's emerging national language, 2013.
Hyman, Larry M. & Al D. Mtenje (1999a). "Prosodic Morphology and tone: the case of Chichewa" in René Kager, Harry van der Hulst and Wim Zonneveld (eds.)The Prosody-Morphology Interface. Cambridge University Press, 90-133.
Hyman, Larry M. & Al D. Mtenje (1999b). "Non-Etymological High Tones in the Chichewa Verb",Malilime: The Malawian Journal of Linguistics no.1.
Kanerva, Jonni M. (1990).Focus and Phrasing in Chichewa Phonology. New York, Garland.
Kishindo, Pascal, (2001)."Authority in Language"Arxivat 2016-03-03 aWayback Machine.: The Role of the Chichewa Board (1972-1995) in Prescription and Standardization of Chichewa.Journal of Asian and African Studies, No. 62.
Marwick, M.G., (1963). "History and Tradition in East Central Africa Through the Eyes of the Northern Rhodesian Cheŵa",Journal of African History, 4, 3, pp. 375–390.
Maxson, Nathaniel (2011).Chicheŵa for English Speakers: A New and Simplifed Approach.ISBN 978-99908-979-0-6.
Mchombo, Sam, (2004).The Syntax of Chichewa. Cambridge Syntax Guides
Mchombo, S. (2006). "Nyanja". InThe Concise Encyclopedia of Languages of the World (Elsevier). (Available on the Internet.)
Missionários da Companhia de Jesus, (1963).Dicionário Cinyanja–Português. Junta de Investigaçôes do Ultramar.
Mtanthauziramawu wa Chinyanja/Chichewa: The first Chinyanja/Chichewa monolingual dictionary (c.2000). Blantyre (Malawi): Dzuka Pub. Co. (Also published online at the website of the"Centre for Language Studies of the University of Malawi".)
Scotton, Carol Myers & Gregory John Orr, (1980).Learning Chichewa, Bk 1.Learning Chichewa, Bk 2. Peace Corps Language Handbook Series. Peace Corps, Washington, D.C. (Per als enregistraments, vegeu la secció d'enllaços externs.)
Stevick, Earl et al. (1965).Chinyanja Basic CourseArxivat 2016-03-07 aWayback Machine.. Foreign Service Institute, Washington, D.C. (Recordings of this are available on the internet.)
Salaun, N. (1993) [1978].Chicheŵa Intensive Course. Likuni Press, Lilongwe.
Scott, David Clement & Alexander Hetherwick (1929).Dictionary of the Nyanja Language.
Wade-Lewis, Margaret (2005)."Mark Hanna Watkins".Histories of Anthropology Annual, vol 1, pp. 181–218.
