Comprèn la part sud de lesmuntanyes Rocoses i una part de l'altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est és constituït pel Llano Estacado. El seu clima és semiàrid. ElRío Bravo, el més important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i elPecos.[1]
La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km²), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats a l'estat 34.343afroamericans (1,9%) 194.631amerindis nord-americans (10,5%). Les principals tribus són elsnavahos (106.807),pueblo (40.098),apatxes (8.046),cherokees (4.492),sioux (1.579) ichoctaw (1.382).
El territori fou explorat perÁlvaro Núñez Cabeza de Vaca el 1536[3] i perFrancisco Vázquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat perJuan de Oñate el 1598, malgrat l'oposició dels indígenes.[4] Al segle xviii la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels "pobles indígenes" (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els nadius i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part deMèxic; però, envaït en 1846-48 pels estat-unidencs, fou cedit als EUA peltractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevinguéterritori.[5] Elsconfederats l'envaïren temporalment el 1862[6] i després de laGuerra civil americana elsapatxes inavahos renovaren llur resistència fins al 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores delriu Pecos. El 1912 esdevingué l'estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.[7]
↑Stewart, George.Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in the United States. Nova York: NYRB Classics, 2008, p. 23–24.ISBN 978-1-59017-273-5. «There was Francisco de Ibarra, a great seeker after gold mines. In 1563 he went far to the north...when he returned south, Ibarra boasted that he had discovered a New Mexico. Doubtless, like others, he stretched the tale, and certainly the land of which he told was well south of the one now so called. Yet men remembered the name Nuevo México, though not at first as that of the region which Coronado had once conquered.»
