El Regne de Noruega es va formar com a unió de diversos principats el segle xi. Va formar unaunió personal ambDinamarca de 1380 a 1814. De 1814 a 1905 va formar una unió ambSuècia. Noruega romangué neutral en ambdues guerres mundials, però va ser ocupada perAlemanya en la segona.Tot i rebutjar l'entrada a laUnió Europea en dos referèndums, el país manté vincles estrets amb la Unió i els seus estats membres, així com amb elsEstats Units. És considerat un participant prominent en ladiplomàcia i eldesenvolupament internacional, en involucrar-se en elsAcords d'Oslo tot i que no van reeixir, i va negociar una treva entre el govern deSri Lanka i elsTigres d'Alliberament de Tamil Eelam. Noruega encara és un dels contribuïdors financers més importants de lesNacions Unides,[5] i participa amb les forces de l'ONU en les missions internacionals, en especial a l'Afganistan,Kosovo i elSudan. Després de laSegona Guerra Mundial el país va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits depetroli trobats al començament delsanys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món,[6][7][8] amb les reserves per capita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món,[9] i la indústria petroliera representa un quart del seuproducte interior brut.[10] Arran de lacrisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que lacorona noruega és una de les monedes més sòlides del món.[11]
L'idioma oficial és elnoruec –en les dues modalitats escrites:bokmål inynorsk–, unallengua escandinava relacionada directament amb eldanès i elsuec. En vuit municipis situats majoritàriament al nord del país, és també oficial lallengua sami. Tanmateix, al municipi dePorsáŋgu, situat al comtat deFinnmark, hi és també oficial elkven, una llengua relacionada amb elfinès.
La forma usual de l'antic nòrdic de «Noruega» ésNoregr, mentre que la forma medievalllatina eraNorvegia.[15] Tot i que hi ha texts medievals que atribueixen el nom al rei míticNórr, la teoria més acceptada suggereix que es deriva de l'antic nòrdicnorðvegr, que significa ‘ruta septentrional’, 'camí cap al nord' o 'camí del nord'.[16]
L'escriptorromàPlini el Vell (segle i dC) esmenta l'illa deNerigos, una suposada gran illa situada al nord deBritànnia. Avui en dia hi ha consens que era Noruega, que els antics confongueren amb una illa.
En català, igual que en portuguès, el nom deNoruega és pres del castellà, que al seu torn l'adapta del llatíNorvegia. Hi ha autors que han proposat formes alternatives per anomenar aquest país, per evitar la forma castellanitzada, com araNorvègia (paral·lela a l'italiàNorvegia i l'occitàNorvègia; i que encatalà alguerès ésNorvègia),[2] amb el gentilicinorvegià, -ana,[17] onorvegès, -esa;[18] oNorveja (paral·lela alfrancèsNorvège).[19]
Paisatge de Noruega a TrondheimsfjordUna imatge de satèl·lit de la Noruega continental a l'hivern.
Noruega està situada a la regió occidental d'Escandinàvia, a l'Europa septentrional. La seva costa escarpada, s'estén 25.148 quilòmetres sense contar les illes, i és marcada perfiords i milers d'illes, per la qual cosa, la seva línia costanera és, en proporció a la seva superfície, la més gran que no pas a cap altre país.[20] Noruega comparteix una frontera terrestre de 1.619 quilòmetres ambSuècia a l'est, i una de 727 quilòmetres ambFinlàndia i de 196 quilòmetres ambRússia al nord-est. De nord a sud, Noruega està vorejada per lamar de Barentsz, elmar de Noruega, elmar del Nord i l'Skagerrak.[21] ElsAlps Escandinaus formen gran part de la frontera amb Suècia.
El sòl està constituït principalment per roques degranit igneis, tot i que també són comunes lallicorella, elgres i lapedra calcària; les terres més baixes contenen dipòsits marins. Atès elCorrent del Golf i elsvents de l'oest, les temperatures a Noruega són més elevades que les que hom trobaria a les mateixeslatituds, en especial al llarg de la costa. Fora de la costa hom experimenta les quatreestacions marcades, amb hiverns més freds i amb menor precipitació. La regió més septentrional té unclima subàrtic. Les regions meridional i occidental reben major precipitació, i experimenten hiverns més suaus que no pas la regió sud-oriental.
Atès el gran rang latitudinal del país i la variada topografia i clima, Noruega té un nombre d'hàbitats més gran que gairebé qualsevol altre país europeu. Hi ha aproximadament 60.000 espècies a Noruega i les aigües adjacents (amb exclusió de bacteris i virus).[23]
Les parts meridional i occidental de Noruega, totalment exposades alsfronts freds de l'Atlàntic, registren més precipitacions i tenen hiverns més suaus que les llunyanes regions septentrional i oriental. Les àrees situades l'est de les muntanyes costaneres són en unaombra orogràfica, i tenen menors totals de pluja i neu que a l'oest. Les terres baixes al voltant d'Oslo tenen els estius més càlids i assolellats, però també hiverns freds i amb neu.[24][25]
A causa de l'altalatitud de Noruega, hi ha grans variacions estacionals de la llum del dia. Entre final de maig i final de juliol, el sol no descendeix mai del tot de sota l'horitzó en àrees al nord delcercle polar àrtic (d'aquí bé la descripció de Noruega com la "terra del sol de mitjanit"), i la resta del país experimenta un màxim de 20 hores de llum solar per dia. Per contra, entre final de novembre i final de gener, el sol mai s'eleva per sobre de l'horitzó al nord, i les hores de llum són molt curtes a la resta del país.
El clima de la costa de Noruega és excepcionalment suau en comparació amb les zones de latituds similars en altres parts del món, amb elCorrent del Golf que transcorre directament a les zones del nord de la costa atlàntica, causant un escalfament continu a la regió durant l'hivern. Les anomalies de temperatura que es donen en alguns llocs costaners són excepcionals, amb alguns exemples com els de les ciutats deRøst iVærøy, que no tenen un hivern meteorològic tot i estar al nord del cercle polar àrtic. El corrent del Golf fa aquest efecte només en la part nord de Noruega, no al sud, que és el que se sol pensar. De fet, la costa nord de Noruega estaria coberta de gel si no fos pel corrent del Golf.[26] Com a efecte secundari, les muntanyes escandinaves impedeixen als vents continentals d'arribar a la costa, causant estius molt freds al llarg de la costa de l'Atlàntic.Oslo té unclima continental, similar a la de Suècia. La majoria de serres tenen climes subàrtics i detundra. També hi ha una gran acumulació de precipitació a les zones exposades a l'Atlàntic, comBergen. En comparació, Oslo és una ciutat seca, ja que es troba en una ombra orogràfica.Skjåk al comtat d'Oppland també es troba en una ombra orogràfica i és un dels llocs més secs amb 278 mil·límetres de precipitació a l'any. L'altiplà deFinnmarksvidda i les valls interiors deTroms iNordland també reben menys de 300 mil·límetres a l'any.Longyearbyen és el lloc més sec de Noruega amb 190 mil·límetres.[27]
Parts del sud-est de Noruega, incloent parts deMjøsa, tenen unclima continental humit (Köppen Dfb) que és càlid a l'estiu, mentre que les costes més meridionals i occidentals són majoritàriament declima oceànic (Cfb). Més cap a l'interior, al sud-est de Noruega i al nord, domina elclima subàrtic (Dfc); sobretot en les àrees situades l'ombra orogràfica delsAlps Escandinaus. Alguns de les valls interiors d'Oppland registren molt poca precipitació a l'any per l'efecte de l'ombra orogràfica, on s'hi dona un clima subàrtic sec (Dsc). En altituds més altes, prop de les costes del sud i l'oest de Noruega, hom pot trobar el rar clima oceànic subpolar (Cfc). Aquest clima també és comú al nord de Noruega, però en altituds més baixes. Una petita part de la costa nord de Noruega téclima polar (ET). Grans àrees de Noruega estan cobertes per muntanyes i altiplans de gran altitud, molts dels quals també presenten aquest clima.[28][29][30]
L'hàbitat de laguineu àrtica es troba en les zones elevades de la part continental, així com aSvalbard.
El nombre total d'espècies inclou 16.000 espècies d'insectes (probablement encara n'hi ha 4.000 més que no s'han descrit), 20.000 espècies d'algues, 1.800 espècies delíquens, 1.050 espècies demolses, 2.800 espècies deplantes vasculars, fins a 7.000 espècies defongs, 450 espècies d'aus (250 de les quals que nien a Noruega), 90 espècies demamífers, 45 espècies de peixos d'aigua dolça, 150 espècies de peixos d'aigua salada, 1.000 espècies d'invertebrats d'aigua dolça, i 3.500 espècies d'invertebrats d'aigua salada.[36] Al voltant de 40.000 d'aquestes espècies han estat descrites per la ciència. LaLlista Vermella de 2010 inclou 4.599 espècies.[37]
Hi ha disset espècies que estan en perill d'extinció a escala mundial, com ara elcastor europeu, encara que la població a Noruega no es troba en perill d'extinció. El nombre d'espècies amenaçades o gairebé amenaçades és de 3,682; que inclou 418 espècies de fongs, molts dels quals estan estretament associats amb les petites àrees restants de boscos d'edat madura, 36 espècies d'aus i 16 espècies de mamífers.[38] El 2010, 2.398 espècies van ser llistades com en perill o vulnerables; d'aquestes 1.250 eren classificades com a vulnerables (VU), 871 en perill d'extinció (EN), i 276 espècies en perill crític (CR), entre els quals hi havia elllop gris i laguineu àrtica (població sana a Svalbard).[37]
El depredador més important en aigües noruegues és elcatxalot, i el peix més gran és eltauró pelegrí. El depredador terrestre més gran és l'ós blanc, mentre que l'os bru és el depredador més gran en la part continental noruega. L'animal terrestre més gran en el continent és l'ant. L'ant és conegut a Noruega per la seva grandària i força i, sovint se l'anomenaSkogens Konge, "rei de la selva".
En tot Noruega s'hi poden trobar impressionants i espectaculars paisatges.[39] La costa occidental del sud de Noruega i la costa septentrional del país presenten alguns dels paisatges costaners més visualment impressionants del món.National Geographic ha enumerat els fiords noruecs com la principal atracció turística del món.[40] L'Índex d'Acompliment Ambiental de 2014 va situar Noruega al desè lloc, amb la base de l'acompliment ambiental de les polítiques del país. Noruega també ha sigut el primer país del món en aprovar una prohibició contra la desforestació, que consistirà en evitar tots els productes de la seva cadena de subministrament que contribueixin a la tala d'arbres.[41]
Laconstitució de Noruega, promulgada el 1814 i esmenada en diverses ocasions, és la segona constitució escrita i encara vigent més antiga del món.[42] Es va fonamentar en els principis de lasobirania del poble, laseparació de poders i elsdrets humans.[42] La constitució estableix tres branques diferenciades de govern:[42]
lajudicatura està integrada per les corts supremes i les corts subordinades, i en la Cort d'Impugnació (Riksretten).
Amb la introducció delsistema parlamentari de govern, el 1884, les responsabilitats del monarca són sobretot representatives i cerimonials.[43] El monarca és elcap d'Estat, encarregat d'inaugurar la legislatura de l'Storting, i té la facultat de dissoldre i instaurar governs. A més presideix les reunions delConsell d'Estat, és elcomandant en cap de lesForces de Defensa Noruegues. També és el cap nominal o Alt Protector de l'Església de Noruega. Conserva les prerrogatives d'atorgar indults als presoners i de declarar la guerra. La continuïtat de la monarquia noruega és única: després de la independència del país, el 1905, es va convocar unreferèndum en què electorat havia de decidir si volia l'establiment d'una monarquia o una república. Tot i que només els homes podien votar aleshores, les dones també van organitzar peticions. Tant al referèndum com a les peticions, la majoria va afavorir la monarquia.
ElConsell d'Estat està integrat pelprimer ministre, el qual és elcap de govern i altres ministres, anomenats formalment pel Rei. Amb la introducció del parlamentarisme, el Consell d'Estat ha de conservar la confiança de l'Storting, i la designació del rei és només una formalitat quan hi ha una majoria clara en el parlament d'un partit o coalició de partits. Quan no hi ha cap majoria clara, el líder del partit amb majors possibilitats de formar un govern és designat com a primer ministre pel Rei. Per a formar el govern, més de la meitat dels membres del Consell d'Estat han de pertànyer a l'Església de Noruega. Només els membres de l'Església de Noruega dins el Consell poden debatre els temes relacionats amb l'Església, com ara la designació d'un bisbe.
El parlament noruec és l'Storting (o Stortinget), que vol dir la "Gran Assemblea". Actualment està integrat per 169 membres, 150 dels quals s'elegeixen d'entre els 19 comtats per períodes de quatre anys, segons el sistema derepresentació proporcional. Els altres 19 conformen seients d'ajustament designats a nivell nacional per fer que la representació parlamentària pugui correspondre's millor amb elvot popular. El llindar de vots per a guanyar un d'aquests escons és del quatre per cent. L'Storting és un cosunicameral qualificat. Després de les eleccions l'Storting mateix elegeix un quart dels seus membres per a conformar elLagting, un tipus decambra alta, i la resta conforma l'Odelsting, lacambra baixa. Quan és necessari, l'Storting es divideix en aquestes dues cambres per aprovar lleis.
Noruega és membre fundador de lesNacions Unides, de l'OTAN i delConsell d'Europa. L'electorat noruec ha rebutjat en dues ocasions integrar-se a laUnió Europea (UE). Moltes de les lleis de la UE, tanmateix, també s'han implementat a Noruega, ja que és membre de l'Àrea Econòmica Europea (AEE), per mitjà de la qual Noruega té accés al mercat intern de la UE.
Soldats noruecs a l'Afganistan en el marc de l'ISAF
Les Forces de Defensa de Noruega compten, aproximadament, amb 17.000 persones, de les quals unes 11.850 corresponen a personal militar.[44] Segons els plans del 2009, la xifra de personal militar en plena mobilització és de 83.000 efectius. Noruega té un sistema de conscripció (d'entre 6 i 12 mesos d'entrenament); essent, l'any 2013, el primer país d'Europa i l'OTAN on el reclutament és tant per dones com homes.[45] No obstant, a causa la menor necessitat de reclutes després de la fi Guerra Freda amb l'enfonsament de la Unió Soviètica, poca gent ha de servir si no està motivada. Les Forces de Defensa estan subordinades al Ministeri de defensa. El seu Comandant en Cap és el reiHarald V, i estant subdividides en 5 branques: l'Exèrcit, Marina, Força Aèria i Ciberdefensa i Guàrdia Nacional.
En resposta a la seva derrota per part d'Alemanya el 1940, Noruega fou un dels membres fundadors de l'OTAN, el 4 d'abril de 1949. Actualment Noruega contribueix a laISAF (International Security Assistance Force), així com d'altres missions sota les Nacions Unides a Mali, l'Iraq i al Sudan.[46]
Noruega, com aestat unitari, es divideix en 15comtats administratius de primer nivell (fylke). Els comtats són administrats a través d'assemblees que són elegides directament pels ciutadans, que trien el governador del comtat. A més, elRei i el govern estan representats en cada comtat per unfylkesmann, que actua eficaçment com agovernador. Com a tal, el Govern està representat directament a escala local a través de les oficines dels Governadors del Comtat. Els comtats són després subdividits en 357 (01.01.2024)[47]municipis de segon nivell (kommunar), que al seu torn són administrats pel consell municipal elegit directament, encapçalats per un alcalde i un petit gabinet executiu. La capital,Oslo, és considerada tant un comtat com un municipi.
Noruega té dos territoris d'ultramar integrals:Jan Mayen iSvalbard, dels quals només l'últim té població permanent. També posseeix tresdependències antàrtiques: l'illa Bouvet, l'illa de Pere I i laTerra de la Reina Maud. En la majoria dels mapes no figurava aquesta última àrea fins al 12 de juny de 2015, quan Noruega es va annexionar formalment aquest territori.
Hi ha 96 localitats amb estatus de "ciutat" a Noruega. En la majoria dels casos, aquestes ciutats són coextensives amb llurs respectius municipis, és a dir, comparteixen les mateixes fronteres. Sovint, els municipis noruecs inclouen àrees no urbanes; per exemple, el municipi d'Oslo conté boscos extensos localitzats al sud-est de la ciutat, i més de la meitat del municipi deBergen són àrees muntanyoses.
Els comtats, territoris d'ultramar i dependències de Noruega són:
Noruega és un dels líders mundials de la tecnologia petroliera
Noruega té una economia rica i pròspera basada en el capitalisme del benestar social. Conté nombrosos recursos naturals, i és, de fet, altament depenent del sector petrolier que representa la meitat del valor de les exportacions i més del 30% de la renda de l'Estat.[48] Els noruecs gaudeixen del segonproducte interior brut nominalper capita més alt del món, després deLuxemburg, i el tercer enparitat de poder adquisitiu. Noruega manté la primera posició del món en el seuíndex de desenvolupament humà (IDH) des del 2014. L'economia noruega és un exemple d'economia mixta, una combinació demercat lliure, així com la propietat de l'Estat en alguns sectors claus, com ara el sector petrolier (StatoilHydro), la producció d'energia hidràulica (Statkraft), la producció d'alumini (Norks-Hydro), el banc noruec més gran (DnB NOR), i un proveïdor de telecomunicacions (Telenor).
En els referèndums de 1972 i 1994, Noruega va rebutjar el seu ingrés a laUnió Europea (UE). No obstant això, Noruega, ambIslàndia iLiechtenstein, participa en el mercat comú de la UE mitjançant l'Àrea Econòmica Europea. El tractat de l'Àrea Economia Europea entre els estats membres de la Unió Europea i els Estats de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) descriu els procediments per a implementar les regles de la Unió Europea a Noruega i els altres països de l'associació, per la qual cosa, Noruega està altament integrada a la majoria dels sectors del mercat intern de la Unió. Tanmateix, altres sectors, en especial l'agricultura, el sector petrolier i la pesca, no han estat inclosos en el tractat. Noruega també pertany a l'Acord de Schengen, així com a altres acords intergovernamentals entre la UE i els estats membres.
Zones econòmiques exclusives de Noruega.
A Noruega la televisió oberta és totalment pública i de l'Estat -no està permesa la televisió privada en canals oberts- així com les comunicacions com Internet, la ràdio o els trens, que pertanyen a l'Estat. Així mateix, l'educació també és controlada per l'Estat i totalment gratuïta a tots els nivells, amb molt poques escoles privades. En total, el govern controla el 31,6% de les empreses que cotitzen en borsa i és habitual que tingui alguna participació en la resta.
El creixement econòmic va millorar el 2000 fins al 2,7%, comparat amb el molt més pobre 0,8% de 1999, però va tornar a caure al 1,3% el 2001. El govern va avançar cap a la privatització el 2000, en vendre un terç de l'empresa de petroli Statoil, fins aleshores totalment estatal.
Encara que possiblement els noruecs tenen la qualitat de vida més alta del món, comencen a preocupar-se, ja que s'estima que d'aquí a les dues pròximes dècades el petroli començarà a escassejar. En conseqüència Noruega ha estat guardant el seu superàvit pressupostari impulsat pel petroli en un fons estatal del petroli (fons sobirà), amb uns actius estimats -en el primer trimestre de 2014- en uns 830.000 milions dedòlars americans. Aquest fons s'inverteix en deute sobirà d'altres països i en empreses de tot el món, excepte en aquelles dedicades a la producció de material bèl·lic.
El barri deBryggen, a la ciutat deBergen, ésPatrimoni de la Humanitat. Una altra ciutat d'importància turística ésTrondheim, on destaquen la imponentcatedral de Nidaros i les casetes a la riba delriu Nidelva. Però sens dubte, si hi ha alguna cosa famosa a Noruega són elsfiords, impressionants formacions naturals esculpides durant centenars de milers d'anys per les glaceres i que ofereixen al visitant un espectacular paisatge ple de muntanyes, llacs, rius, arbredes i cascades que creen un els paisatges més colpidors del món. Són especialment coneguts els fiords deSogne,Ålesund,Stavanger,Hellesylt,Geiranger,Vik,Trondheim,Romsdal iOslo. Es poden explorar els fiords noruecs a bord d'algun dels creuers que transporten cada any a milers de passatgers de tot el món que venen fins a Noruega per admirar la bellesa d'aquests monuments naturals.
Loen, un petit poble en un fiord deVestlandet, a l'oest del país.
La població de Noruega el gener de 2017 és de 5.258.317 d'habitants. El país té una de lesdensitats de població més baixes d'Europa, de 15 persones per quilòmetre quadrat,[50] però la meitat dels noruecs viuen al sud-est, el 75% viu a 16 km de la costa i el 80% en àrees urbanes.[50] Lataxa de creixement poblacional el 2009 era de 0,341%, i lataxa de natalitat és baixa, de 10,99 per 1.000 persones,[48] i ha estat decreixent des de 1945.[50] L'esperança de vida és una de les més altes del món.[50]
Elsnoruecs són un poble homogeni d'origengermànic. La minoria més important són elssamis, un poble d'origen finès que viu al centre i nord del país. A més, viuen petites comunitats minoritàries d'immigrants i llurs descendents, com araamericans,britànics,xilens,asiàtics, etc.[50]
Particularment al segle xix, quan les condicions econòmiques eren difícils a Noruega, desenes de milers de persones van emigrar alsEstats Units i alCanadà, on podrien treballar i comprar terres en les zones frontereres. Molts van anar a la regió central i nord-oest del Pacífic. El 2006, segons l'oficinal de cens dels Estats Units, van ser identificades gairebé 4,7 milions de persones comnoruecs americans, més que la població total de Noruega d'aquell any. En el cens canadenc del 2011, 452,705 ciutadans canadencs van ser identificats d'ascendència noruega.[51]L'1 de gener de 2013, el nombre d'immigrants o fills de dos immigrants que resideixen a Noruega era de 710.465, o el 14,1% de la població total,[52] enfront de 183.000 el 1992. La immigració anual ha augmentat des de l'any 2005. Mentre que la immigració neta anual el 2001 era de 13.613 persones, es va incrementar a 37.541 entre el 2006 i el 2010, i el 2011 la immigració neta era de 47.032 persones.[53] Això és principalment a causa de l'augment de la immigració de residents de laUE, en particular dePolònia.[54]
Elnoruec és la llengua pròpia de Noruega, i té dues formes oficials d'escriure's, labokmål i lanynorsk. Aquesta dualitat en l'escriptura és el resultat de les controvèrsies polítiques i culturals al pas del segle xix al segle xx, que van dur a la creació delnynorsk com a estàndard ortogràfic alternatiu. Ambdues s'utilitzen en l'administració pública, les escoles, les esglésies i els mitjans de comunicació, però la bokmål és utilitzada per la gran majoria, entre el 85 i el 90% dels noruecs. A prop del 95% de la població parla el noruec com a llengua nadiua, en diversos dialectes que poden variar significativament, tot i que són intel·ligibles. El noruec és molt similar a les altres llengües escandinaves, elsuec i eldanès. Totes tres són mútuament intel·ligibles i els habitants dels tres països en fan ús per comunicar-se. Com a resultat de la cooperació dins elConsell Nòrdic, els habitants dels països nòrdics,Islàndia iFinlàndia incloses, tenen el dret de comunicar-se amb les autoritats noruegues en llurs pròpies llengües.
Entre les llengües minoritàries parlades a Noruega hi destaquen les diversesllengües sami, parlades especialment al nord del país pelssamis. Tots els noruecs tenen dret a rebre educació en llengua sami, sense importar on visquin, i a rebre comunicacions del govern en aquestes llengües. La minoriakven parla l'idioma kven o elfinès. Ni les llengües sami ni el kven o el finès tenen relació amb el noruec, ja que pertanyen a una família lingüística -lesllengües ugrofineses- completament diferent. Actualment, Noruega no compta amb una llengua de signes pròpia i oficial.
Distribució dels dialectes de lallengua noruega: septentrional (groc), de Trøndelag (blau marí), occidental (taronja) i oriental (blau clar).
Als estudiants noruecs fills d'immigrants se'ls anima a aprendre la llengua noruega. Igualment, el Govern ofereix cursos de l'idioma per a aquells immigrants que vulguin obtenir la ciutadania noruega. Noruega també destaca pel seu alt nivell d'alfabetització, en ser un dels 19 països del món que no té índexs d'analfabetisme.
L'anglès és la principal llengua estrangera ensenyada a les escoles primàries de Noruega. La majoria de la població el parla de forma fluïda, especialment els nascuts després de laSegona Guerra Mundial. L'alemany, elfrancès o elcastellà són també habitualment ensenyats com a segona o tercera llengua. Altres idiomes com elrus, eljaponès, l'italià, elllatí i rarament elxinès mandarí estan disponibles en algunes escoles, sobretot a les ciutats. Amb tot, l'anglès, l'alemany i el francès van ser considerats els principals idiomes estrangers a Noruega; per exemple, es van utilitzar en el passaport noruec fins a la dècada de 1990 i hi ha un dret pel qual els estudiants universitaris poden utilitzar aquests idiomes en presentar la seva tesi.
El 83% dels noruecs són membres de l'Església de Noruega, a la qual es registren en elbaptisme. Tanmateix, només el 20% dels noruecs afirmen que la religió té un paper important en llurs vides, fent de Noruega, un dels països més seculars del món. Durant la dècada dels noranta, es va estimar que al voltant del 5% dels noruecs assistien a l'església setmanalment.[55]
Vestit camperol tradicional noruec, conegut comfolkedrakt.
La cultura agrícola noruega continua jugant un paper en la cultura contemporània d'aquest país. Al segle xviii inspirà un fort moviment nacionalista romàntic, que encara és visible en l'idioma noruec. Al segle xix la cultura noruega florí amb esforços nacionalistes per atènyer una identitat independent en les àrees de la literatura, l'art i la música.[56]
Noruega ha estat un país progressista que ha adoptat polítiques i lleis a favor dels drets de les dones, de les minories i de la comunitat LGBT. Ja des del1884, 171 dels polítics fundaren l'Associació Noruega per als Drets de les Dones.[57] Aquesta associació feu campanya amb èxit pel dret a l'ensenyament, al sufragi femení i a la feina. Als anys 1970 la igualtat de gènere també fou important dins de les prioritats governamentals amb la fundació d'un organisme públic per promoure-la.
El 1990 Noruega fou el primer país a reconèixer laConvenció 169 de la OIT sobre pobles indígenes recomanada per lesNacions Unides. Respecte dels drets dels LGBT, Noruega fou el primer país a aplicar una legislació antidiscriminatòria protegint els drets dels homosexuals. El1993 fou el segon país a legalitzar la unió civil per a les parelles del mateix sexe, i l'1 de gener del 2009 fou el sisè país a reconèixer elmatrimoni homosexual.
Com a país promotor dels drets humans, Noruega organitza la conferència anual coneguda com aOslo Freedom Forum, una reunió descrita pel setmanari britànicThe Economist l'equivalent del Fòrum Econòmic de Davos en matèria de drets humans.[58]
La separació Església-Estat succeí significativament més endavant a Noruega que a la resta d'Europa i encara no ha acabat. El2012 el Parlament Noruec votà per donar més autonomia a l'Església de Noruega,[59] una decisió que es confirmà en una esmena constitucional el 21 de maig del 2012.
Durant la Unió Escandinava i la subseqüentunió amb Dinamarca hi hagué poca producció literària noruega, amb algunes notables excepcions comPetter Dass iLudvig Holberg. En aquella època el govern imposà l'ús del danès escrit, la qual cosa implicà una disminució de la literatura escrita en noruec.
Dos grans esdeveniments precipitaren un gran renaixement de la cultura noruega: el1811 es fundà la Universitat aOslo i, sota l'influx de les revolucions francesa i americana, els noruecs escrigueren la seva primera Constitució el 1814. Alguns noms que començaren a ser reconeguts nacionalment i internacional forenHenrik Wergeland,Peter Christen Asbjørnsen,Jørgen Moe iCamilla Collett.
A la darreria del segle xix, a l'edat d'or de la literatura noruega, sorgiren els autors coneguts com els «quatre grans»:Henrik Ibsen,Bjørnstjerne Bjørnson,Alexander Kielland iJonas Lie. Les «novel·les de camperols» Bjørnson, comEn glad gutt (Un noi feliç) iSynnøve Solbakken són típiques del nacionalisme romàntic d'aquella època. Les novel·les i contes de Kielland són sobretot naturalistes; tot i que realitzà aportacions importants al primer nacionalisme romàntic, Henrik Ibsen és més conegut pels seus drames realistes comL'ànec salvatge iCasa de nines, que causaren ressò a causa del seu retrat càndid de la classe mitjana, mostrada amb les seves infidelitats, els seus matrimonis infeliços i els seus homes de negocis corruptes.
Gràcies als seus grans boscs, Noruega té una tradició de construir amb fusta. La majoria dels edificis d'interès estan fets de fusta, la qual cosa reflecteix el gran interès que aquest material continua tenint per als arquitectes i constructors.[62]
Amb la conversió de Noruega alcristianisme fa un miler d'anys es començaren a construir esglésies. L'arquitectura amb pedra s'introduí des d'Europa per a les estructures més importants, començant amb la construcció de lacatedral de Nidaros aTrondheim. A començaments de l'edat mitjana es construïren arreu del país les esglésies de fusta conegudes com astavkirkes. Moltes d'elles han sobreviscut i representen la contribució més especial de Noruega a la història de l'arquitectura religiosa. Un bon exemple d'església de fusta és la d'Urnes, declaradaPatrimoni de la Humanitat per laUNESCO el 1979. Un altre exemple notable d'arquitectura en fusta és el barri deBryggen aBergen (capital del comtat de Hordaland), en particular els seus estrets edificis de fusta alineats sobre el moll.
La ciutat deRøros, del segle xvii, té carrers estrets i edificis de fusta d'aquell període.
Al segle xvii, sota la monarquia danesa, es fundaren ciutats i poblats comKongsberg iRøros. La ciutat té una església d'estil barroc. Els edificis tradicionals de fusta construïts a Røros han sobreviscut.
Després de la dissolució de la unió de Dinamarca el1814, Oslo passà a ser la capital de Noruega. L'arquitecte Christian H. Grosch dissenyà els primers edificis de laUniversitat d'Oslo, la Borsa d'Oslo i molts altres edificis i esglésies d'aquell període.
A començaments del segle XX la ciutat d'Ålesund fou reconstruïda seguint l'estilArt Nouveau, influenciat per estils deFrança. Als anys 1930, quan estava en voga elfuncionalisme, fou un període fèrtil per a l'arquitectura noruega. Només a les acaballes delsegle xx els arquitectes noruecs aconseguiren fama mundial. Un dels principals edificis moderns de Noruega és el Parlament Lapó aKárášjohka, dissenyat perStein Halvorson iChristian Sundby.[63]
Les troballes arqueològiques suggereixen que el territori de l'actual Noruega ha estat habitat des del desè mil·lenni aC, per pobles caçadors,[64] i localitzats principalment a la costa i al nord.[65] Al sud, per contra, els assentaments daten del 5000 aC.[65] Durant l'època de l'Imperi Romà, els habitants començaren a comerciar amb els habitants deGal·lia, per la qual cosa s'incrementaren els assentaments a Noruega.[50] Els migrants germànics hi portaren l'alfabet germànic, una nova religió amb deus guerrers com araOdin iThor, i una llengua mare de les actuals llengües escandinaves.[50] Els assentaments evolucionaren amb el temps fins a convertir-se al voltant del segle viii, en almenys vint-i-nou petits regnes a l'actual Noruega.[50] Segons la tradició,Harald Hårfager (Cabellera Bella) els unificà el 872 dC,[66] després de labatalla de Hafrsfjord aStavanger, convertint-se en el primer rei d'una Noruega unificada. Tot i així, el reialme de Noruega era principalment un Estat meridional i costaner.
El 1319, Suècia i Noruega formaren una unió en la persona del reiMagnus I Eriksson. El 1349, laPesta Negra matà entre el 50 i el 60% de la població,[68] la qual cosa produí un període de declivi socialment i econòmicament. Després de diverses unions personals, els trons de tots tres països escandinaus, Noruega,Dinamarca iSuècia foren unificats en la persona de la reinaMargarida I de Dinamarca, formant-se laUnió de Kalmar. Tot i que Suècia se separà de la unió el 1521, Noruega romangué amb Dinamarca fins al 1814, un total de 436 anys. Durant aquest període s'hi imposà elluteranisme.[66] Posteriorment, amb l'explotació dels recursos naturals—la fusta, el peix salat i la mineria—el país es modernitzà.[66] Tot i així, amb la introducció delprotestantisme, l'arquebisbat de Trondheim es dissolgué i les rendes de l'església s'enviaren a la cort deCopenhaguen. Noruega així perdé el flux de peregrins a les relíquies de Sant Olaf i, com a conseqüència, el contacte amb la vida cultural i econòmica amb la resta d'Europa. Al segle xvii, a més a més, perdé les províncies deBohuslän,Jämtland iHärjedalen com a resultat de les guerres deDinamarca-Noruega amb Suècia.
Després queDinamarca-Noruega fos atacada pelRegne Unit, s'alià ambNapoleó, però la guerra tingué condicions funestes i fam el 1812. Al trobar-se al costat perdedor, el 1814 Dinamarca fou forçada a cedir Noruega al rei de Suècia, però en conservava les províncies d'Islàndia, Groenlàndia i les Illes Fèroe, segons elTractat de Kiel.[69] Noruega prengué aquesta oportunitat per declarar la independència i promulgar una constitució, elegint al príncep de Dinamarca-NoruegaCristià Frederic el 17 de gener de 1814. Això catalitzà laGuerra entre Noruega i Suècia, al final de la qual Noruega acceptà formar una unió personal amb Suècia. Noruega conservà la seva constitució liberal i les seves institucions independents, llevat del ministeri d'afers exteriors.
Christian Michelsen, un magnat i estadista, primer ministre de noruega de 1905 a 1907 tingué un paper central en la separació pacífica de Noruega de Suècia el 7 de juny de 1905. Després de la realització d'un referèndum per triar la forma de govern, en què el poble preferí la monarquia a la república, el govern noruec oferí la corona de Noruega al príncep danès Carl, el qual prengué el nom deHaakon VIII, com els reis medievals de la Noruega independent. El Parlament l'elegí com a rei per unanimitat, i es convertí en el primer rei de la Noruega independent en 586 anys.
La independència fou interrompuda temporalment del 9 d'abril de 1940 fins al 8 de maig de 1945 per l'ocupació nazi de Noruega. Durant laPrimera Guerra Mundial, Noruega havia estat un país neutral, i també havia declarat la seva neutralitat durant laSegona Guerra Mundial, fins a la invasió sorpresa alemanya. La resistència noruega fou de dos mesos, amb la rendició de les forces armades el 10 de juny, en perdre l'ajut dels aliats francesos. El rei Haakon i el govern noruec escaparen aRotherhithe,Londres, i donaren suport a la lluita mitjançant missatges de ràdio des de Londres, mentreNoruega quedava ocupada. Els noruecs formaren un grup de resistència que lluità contra les forces d'ocupació alemanyes que incloïa la resistència armada i ladesobediència civil. El paper de la marina mercantil fou important, del costat dels aliats, participant en cada operació. El7 de juny de1945, acabada la guerra, el rei i la família reial retornà a Oslo.[70]Cada any Noruega dona unarbre de Nadal al Regne Unit com a agraïment per l'assistència que l'havia donat durant la Guerra Mundial, el qual es posa a laPlaça de Trafalgar.[71]
De 1945 a 1961, elPartit Laborista tingué la majoria absoluta al parlament. El govern encapçalat pel primer ministreEinar Gerhardsen inicià un programa que emfasitzava la industrialització finançada per l'Estat, i la cooperació amb els sindicats. L'aliança amb la Gran Bretanya i els Estats Units continuà durant els anys de la postguerra. Noruega rebéajut del Pla Marshall, s'uní a l'Organització per a la Cooperació Econòmica Europea el 1948 i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord el 1949. El 1969 la companyiaPhilips Petroleum descobrí petroli aEkofisk. El 1973 el govern fundà la companyia estatal,Statoil. La producció petroliera no produí guanys abans de la dècada de 1980 ateses les grans inversions de capital requerides per desenvolupar-la.
Noruega fou un dels membres fundadors de l'Associació Europea de Lliure Comerç. Se celebraren dos referèndums per a unir-se a laUnió Europea, el 1971 i el 1994, però la població rebutjà la proposta per un petit marge.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg)
.jpg)
