Molt relacionat (són molt intel·ligibles mútuament) amb elDanès i elSuec. Altres llengües similars sónFeroès iIslandès, a més està relacionat amb totes lesllengües germàniques.
Elsnoruecs (nordmenn ennoruec) són ungrup ètnic i unanació nadius deNoruega. També són aquells que parlen elnoruec. Els noruecs i els seus descendents (diàspora noruega) viuen arreu del món. ElsEstats Units,Canadà,Austràlia iBrasil són països on hi ha comunitats de noruecs importants.
El1814, després de la fí de la unió de Dinamarca-Noruega a lesGuerres Napoleòniques, Noruega es va unir ambSuècia i va adoptar una nova constitució. Al segle xix va créixer el nacionalisme i es va aconseguir la independència de Noruega el 1905 després que els noruecs ho decidissin votant en referèndum. Tot i que Noruega va ser teòricament neutral a laPrimera Guerra Mundial, el país es va aliar de manera extra-oficial amb laTriple Entesa. Durant laSegona Guerra Mundial l'Alemanya nazi va ocupar durant cinc anys el país (1940-45) tot i que s'havia declarat neutral. El1949 Noruega va abandonar la neutralitat i va entrar a l'OTAN el 1949. A final de ladècada de 1960 es van trobar reserves depetroli igas natural que van propiciar l'auge de l'economia de Noruega. El 1972 i el 1974 els noruecs van decidir no entrar a formar part de laUnió Europea. Entre els assumptes interns més destacats hi ha la integració del gran nombre d'immigrants que han entrat al país, mantenir l'estat del benestar amb una població molt envellida i preservar la sevacompetitivitat econòmica.[12]
Com la majoria dels europeus, els noruecs s'han estès per tot el món. Hi ha més de 100.000 ciutadans noruecs residents a l'estranger de manera permanent, sobretot als Estats Units, el Regne Unit i a altres països escandinaus.
Un individu, quan renuncia a la ciutadania noruega, deixa de ser noruec. Tot i això, algunes persones consideren que tenen lligams culturals i ètnics amb Noruega i com a tals, solen incloure la paraula "Noruega" en la seva auto-definició (per exemple, els americans amb ascendència noruega es diuen noruec-americans).
A banda de Gran Bretanya i Irlanda, els vikings noruecs també van establir assentament en un gran nombre de regions no habitades. Es considera queIngólfur Arnarson fou el primer colonitzador d'Islàndia i que es va assentarReykjavik el874.
Eric el Roig va descobrirGroenlàndia després de ser expulsat d'Islàndia. A aquí van establir assentaments als fiords de les costa meridional i occidental.Leif Erikson, el seu fill, va descobrirAmèrica gairebé 500 anys abans queCristòfol Colom.[13]
Es creu que en aquests segles va emigrar el 10% de la població total noruega, unes 800.000 persones.
Els noruecs van marxar amb els vaixells mercants holandesos que exportaven fusta, pells, arengada i bacallà de Noruega. Les dones joves van exercir feines de la llar a Amsterdam i els nois joves treballaven de mariners. Gran part de la flota mercant i de l'armada holandesa eren noruecs i danesos. Els noruecs d'Holanda van adoptar noms holandesos i per això avui en dia és molt difícil detectar-ne el rastre. Per exemple, es coneix el cas de l'Almirall Kruys que va ser contractat a Amsterdam perPere I de Rússia i que va desenvolupar l'armada russa, però que era natural deStavanger, a Noruega.
Aquesta emigració als Països Baixos va ser tant devastador per als països d'origen que el rei danès-suec va aprovar penes de mort contra l'emigració, tot i que va haver de dictar amnisties en diverses ocasions per aquells que volien tornar i que estaven anunciades als carrers d'Amsterdam. Molts noruecs que van emigrar als Països Baixos que treballaven en la flota holandesa van emigrar cap a les colònies holandeses comNova Amsterdam (Nova York).
Entre els anys 1850 i 1920 hi va haver molts noruecs que van emigrar alsEstats Units. Avui en dia, els seus descendents són coneguts com a noruecs americans. Segons els cens dels Estats Units del 2000, hi ha 3.000.000 d'estatunidencs que es consideren noruecs. S'estima que hi ha un milió i mig més de persones que són parcialment d'origen noruec. Molts d'aquests van arribar als Estats Units passant pelCanadà. El 1850, després que l'any anteriorGran Bretanya havia derogat les seves lleis de navegació restrictives al Canadà, molts noruecs van emigrar navegant per la ruta cap alQuebec abans d'arribar als Estats Units. Per exemple, a ladècada de 1850 van arribar al Quebec 28.640 noruecs (per contra dels 8.351 que van arribar a Nova York directament).
Els noruecs-americans representen entre el 2 i el 3% de la població euro-americana no hispànica. La majoria viuen al Mig-Oest septentrional i al nord-oest del Pacífic dels Estats Units. Als Estats Units hi ha 4.642.526 persones (2009) que consideren que tenen ascendència noruega. El municipi en què hi ha més percentatge de noruecs-americans ésNorthwood (Dakota del Nord), on són el 55,5% de la seva població total.[16]
Tot i això, l'emigració organitzada d'un gran nombre de noruecs al Canadà succeí a partir de mitjan segle xix. Entre el 1850 i el 1910 van arribar 681.011 noruecs al Canadà, tot i que per la majoria va ser una escala per arribar als Estats Units.
Més endavant, des de l'Oest Mitjà estatunidenc, molts noruecs van travessar la frontera i es van assentar a les províncies d'Alberta iSaskatchewan. Alberta és la província que té més noruec-canadencs: 144.585[19] I Saskatchewan és la província que té un percentatge més alt de noruecs-canadencs, un 7,6% del total de la seva població (68.650).[20] Segons el cens del 2006, al Canadà hi havia 432.515 noruecs-canadencs.[21]
El1788 va començar l'emigració europea organitzada aAustràlia, tot i que la majoria dels que van emigrar-hi eren deportats britànics.
El1851, durant l'època de laquimera de l'or, hi havia unes 5000 noruecs a Austràlia. El 2008 hi va haver 800 persones que van celebrar el Dia de la Constitució Noruega aBrisbane, que és considerada la celebració de la festa nacional noruega més important de l'hemisferi sud.[22]
Al segle xix, a prop deMurmsnsk, a laPenínsula de Kola es va establir una comunitat de noruecs que són coneguts amb el nom denoruecs de Kola que van patir persecució per part deJoseph Stalin i que han recuperat un sentiment d'identitat propi el 1992, quan alguns van reclamar el dret de retorn a Noruega. El 2004 hi havia uns 200 noruecs de Kola.[23] El 2007 la petita aldea de Port-Vladimir va perdre el reconeixement oficial oficial de poble de noruecs de Kola degut a la despoblació.[24] En el cens de 2010 de Rússia només hi va haver 98 persones que es van identificar a si mateixos com a noruecs.[25]
Segons una anàlisi genètica recent, els mitocondris de l'ADN i el polimorfisme del Cromosoma-Y mostren una forta afinitat entre els noruecs i altres grups d'Europa del Nord i de l'Europa Central, sobretot amb elspobles germànics. Això es deu a una història d'almenys dos mil anys de migracions a gran escala.[1]
Els noruecs són típicament europeus i el seu haplogrup delcromosoma Y més corrent és elI. Entre el 17.9%[26] i el 30.8%[27] dels noruecs també tenen el característicR1a de l'ascendència paterna característica del nord d'Europa. Unes freqüències tant altes del R1a només es troben a l'Europa Oriental i a l'Índia.[28] Entre el 25.9%[26] i el 30.8%[27] dels noruecs també tenen gens delhaplogrup R1b del cromosoma Y.
La cultura noruega està molt relacionada amb la història i la geografia del país. Fins avui en dia ha arribat una cultura agrària que no només ha estat resultat de l'escassetat dels recursos i un clima dur, sinó també de les antigues lleis de propietat. Al segle xviii es va produir un fort movimentnacionalistaromàntic que encara es pot percebre en l'idioma noruec i els mitjans de comunicació. Al segle xix va florir la cultura noruega com un esforç per a aconseguir una identitat pròpia en laliteratura, l'art i lamúsica.
La tradició culinària de Noruega mostra la influència de les antigues tradicions marineres i agrícoles amb elsalmó, l'arengada, latruita de riu, elbacallà i elsmariscs, combinats amb productes làctics i excel·lents pans. ElLefse és una pa pla de patata comú de noruega que es sol fer pels voltants de Nadal. El lutefisk, l'smalahove, el pinnekjøtt, el Krotekake i el Fårikål són plats típics noruecs.[32]
El músic i compositorEdvard Grieg, els músics modernsArne Nordheim i el moviment delblack metal noruec han estat els que han situat la música noruega a nivell internacional.
Noruega té una important tradició demúsica folk que encara és popular avui en dia. Els músics folk més importants són Andrea Een, Andrea Een, Olav Jørgen Hegge, Vidar Lande, Annbjørg Lien, Susanne Lundeng, Agnes Buen Garnås, Kirsten Bråten Berg i Odd Nordstoga.
Els noruecs celebren el seu dia nacional el17 de maig que està dedicat a laConstitució de Noruega. Molta gent porta els vestits tradicional i participen o miren les desfilades que es fan arreu del país. Aquest dia fou creat per l'escriptor romànticHenrik Wergeland.
També se celebren les festes cristianes: ElNadal és la més important (anomenadaJul, amb el nom de la celebració del solstici d'hivern viking) i laPasqua de Resurrecció (Påske). ElPare Noel (Nissen oTomte) arriba la nit de nadal per a portar els regals, no al matí del dia de nadal, com passa als països anglosaxons.
Altres dies festius són el24 de juny, SantJoan Baptista (Jonsok oSt. Hans). Aquest dia marca el solstici d'estiu i indica l'inici de les vacances estivals. Normalment és celebrat ambfogueres la nit abans. A les zones septentrionals del país hi ha 24 dies de llum de dia aquest dia.
Abans de l'any 1000 els noruecs creien en elpaganisme nòrdic. A partir d'aquesta data es va introduir el cristianisme al país. A mitjan segle xi aquesta religió ja estava ben introduïda a Noruega i a mitjan segle xii] ja havia esdevingut dominat. Els noruecs erencatòlics fins que el reiCristià III de Dinamarca va establir elluteranisme com la religió estatal. Als seglesxvi i XVII es va engegar un programa de conversió al cristianisme delpoble sami. A Noruega, l'església de Noruega i l'estat no estan separats. Quan els nens són batejats, són registrats com a membres de l'església de Noruega, tot i que molts adults no són creients. La majoria dels noruecs i samis són nominalment cristians però molts no són practicants. Al segle xix els noruecs que van emigrar alsEstats Units hi van propagar el luteranisme. Al segle xx va disminuir la religiositat i la pràctica religiosa.
Hi ha altres noms que s'han utilitzat per a referir-se als noruecs, o que han utilitzat ells mateixos per a definir-se:
Nordmenn: Els escandinaus anomenen els noruecs amb aquest nom. Traduït vol dir "Homes del Nord". (Singular: Nordmann)
Northmen: Antic terme utilitzat per altres pobles europeus per a anomenar a la gent originària del nord d'Europa.
Norsemen oNorse: Grups humans d'origen nòrdic de l'Era vikinga.
Vikings: S'utilitza als països nòrdics per denotar gent que va assaltar, saquejar o capturar esclaus a l'era del vikings. S'utilitza de manera similar per a anomenar altres pobles i també pot significar escandinaus en general.
Minnewegian: Terme col·loquial que es refereix als noruecs deMinnesota.
Norski: Nom comú que refereix als noruecs dels Estats Units.
Norrbagge: Un terme amb el que els suecs es refereixen als noruecs (es va començar a utilitzar el 1257) amb un significat gens clar. Alguns afirmen que es basa en l'arrelbagge que significatesticles d'ovelles en alguns dialectes suecs. Una altra explicació és quebagge es refereix a Bagaholm on hi ha la Fortalesa de Bohus, a una antiga frontera entre Noruega i Suècia. Nordbagge significa la gent que viu al nord de Bagaholm.
↑Van Lottum, Jelle.Across the North Sea: The Impact of the Dutch Republic on International Labour Migration, C. 1550-1850, Vol 1. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2007, p. 73-77.
↑Ingstad], [Helge Ingstad & Anne Stine.The Viking discovery of America : the excavation of a Norse settlement in L'Anse aux Meadows, Newfoundland. Nova York, NY: Checkmark Books, 2001.ISBN 0-8160-4716-2.
↑F. Luca, F. Di Giacomo, T. Benincasa et al., "Y-Chromosomal Variation in the Czech Republic," American Journal of Physical Anthropology 132:132–139 (2007).
b.png)
