Norilsk (rus:Нори́льск,pronunciat [nɐˈrʲilʲsk]) és la ciutat més gran delkrai de Krasnoiarsk (Rússia). Està al sud de lapenínsula de Taimir. Té el títol oficial deciutat des de 1953. És la ciutat més al nord deSibèria i la segona ciutat més gran (la primera ésMúrmansk) de les situades per sobre delCercle polar àrtic. Norilsk és també la ciutat més septentrional del planeta amb més de 100.000 habitants. Té també una àrea metropolitana i aeroport.
Malgrat que ho pugui semblar, el nom d'aquesta ciutat no deriva del punt cardinal “Nord” sinó que pren el nom del riu adjacentNorilka i aquest d'un nom indígena de les llengüesevenki oiukaguir significant en aquesta segona llenguaaiguamoll.
Segons el cens rus del2002 la població era de 134.832 habitants amb un important descens respecte al cens de1989 (amb 174.673).
Les mines deníquel i el seu processament són la principal activitat econòmica i d'ocupació i també produeixen una greucontaminació industrial fins al punt de considerar-la una de les ciutats més contaminades del món.[1]
Les mines eren conegudes des de l'edat del bronze i durant segles s'hi explotà elcoure. A principi del segle xx s'hi descobriren grans dipòsits decarbó i de diversos metalls a l'altiplà de Putorana.
Les primeres cases, de fusta, es construïren cap a 1921 pels exploradors russos.
El 1935, els presoners delGulag van construir el combinat miner de Norilsk i també van edificar la part moderna de la ciutat. Des de l'època soviètica fins a l'actualitat Norilsk és unaciutat tancada. Actualment únicament ciutadans russos i belarussos poden accedir a visitar-la.[2]
És un clima detundra boscosa (transició entre latundra i lataigà). La temperatura mitjana anual és de −10 °C i elssòls presenten elpermagel. El mes de juliol té una temperatura mitjana de 13 °C i la mínima absoluta hivernal arriba a −58 °C. Lanit polar (foscor contínua) s'estén de desembre a mitjans de gener.
.png)
