Lanoradrenalina (també coneguda com anorepinefrina) és un dels principals neurotransmissors del cos humà, que forma part delsistema endocrí i delsistema nerviós. Se sintetitza a lesglàndules suprarenals a partir d'un aminoàcid, latirosina. Consisteix en uncatecol i ungrup amino. Els cossos cel·lulars que contenen noradrenalina estan situats en la protuberància i la medul·la i projectenneurones cap a l'hipotàlem, eltàlem, elsistema límbic i l'escorça cerebral. Aquestes neurones són especialment importants per a controlar els patrons de la son.
La noradrenalina com neurotransmissor (juntament amb l'adrenalina) es troba a les vies simpàtiques delsistema nerviós autònom, a lessinapsis postganglionars. Els receptors de la noradrenalina a les membranes postsinàptiques d'aquestes sinapsis són els receptors adrenèrgics de tipus alfa i beta; generalment receptors antagonistes.
Les seves funcions principals són: agent vasoconstrictor, agent simpatomimètic, i agent alfa adrenèrgic. Això provoca estimulació cardíaca, contracció dels vasos sanguinis, arribada d'oxigen al cervell, i un augment de sucre a la sang.
Es va demostrar que l'eliminació de noradrenalina del cervell produeix una disminució de l'impuls i la motivació, i es pot relacionar amb ladepressió. La noradrenalina, com a neurotransmissor s'ha relacionat amb la motivació, l'estat d'alerta i la vigilància a nivell de consciència. Quan interacciona amb laserotonina i ladopamina, també intervé en la regulació de la son, la conducta sexual i en els mecanismes de recompensa i aprenentatge. Per tant, també té a veure amb els impulsos d'ira iplaer sexual.
El cos humà està fet de biomolècules i molècules inorgàniques. Dins de les biomolècules hi ha les hormones, que també poden actuar com a neurotransmissors.
La noradrenalina es pot detectar per diferents mètodes; els dos principals són l'espectroscòpia i lavolumetria. L'espectroscòpia utilitza l'absorció d'IR per l'anàlit (bitartrat de noradrenalina) i es compara el resultat amb un estàndard.
En la volumetria es poden usar diferents reactius. Una opció pot ser dissoldre el bitartrat amb aigua, i fer servir com a reactiu clorur de ferro III (s'hi veurà un viratge de transparent a verd intens); un altre manera pot ser utilitzar iode i tiosulfat de sodi (en aquest cas es veu un color pàl·lid lila o rosat).
La noradrenalina, com les altrescatecolamines, se sintetitza a partir de latirosina en un mateix procés on ladopamina és precursora de la noradrenalina i aquesta de l'adrenalina. La síntesi de la dopamina es dona al cervell, mentre que la de la noradrenalina també té lloc a lamedul·la suprarenal,[1] on se sintetitza l'adrenalina.[cal citació]
Pel que fa a l'aminoàcid precursor, aquest es principalment proveït a l'organisme mitjançant dos mecanismes: la ingesta d'aliments amb un alt contingut proteic i la síntesi d'aquest mateix al fetge a partir de lafenilalanina, aminoàcid essencial, i l'enzim fenilalanina hidroxilasa.[2]
El procés de síntesi de la noradrenalina comprèn tres etapes: lahidroxilació de la tirosina, ladescarboxilació de la DOPA i la hidroxilació de la dopamina.
L'enzim responsable de catalitzar la primera conversió és latirosina hidroxilasa (TH), unaoxidasa present alcitosol de totes les cèl·lules que sintetitzen catecolamines, especialment abundant alsistema nerviós central (SNC), als ganglis simpàtics i a la medul·la suprarenal. És el responsable de la hidroxilació del grup fenil de l'aminoàcid que, tal com sol passar amb els aminoàcids aromàtics, necessita de tetrahidrobiopterina (BH₄) per a tal procés, juntament amb oxigen. A més a més, representa l'etapa limitant de la reacció. Com a producte s'obté 3,4-dihidroxifenilalanina, també conegut com a DOPA, juntament amb aigua i dihidrobiopterina (BH₂). Cal notar que el grup fenil amb dos grups hidroxils correlatius es coneix com acatecol i es d'aquí d'on s'hereta el nom decatecolamines.[cal citació]
Tal com succeeix en altres reaccions de descarboxilació d'aminoàcids, cal fosfat piridoxal (PLP) per dur-se a terme. El grup carboxil es perd i s'obté diòxid de carboni i dopamina. Les neurones dopaminèrgiques - les que empren la dopamina com aneurotransmissor primari - no sintetitzen els enzims necessaris per continuar amb la síntesi de la noradrenalina, per la qual cosa aturen el procés en aquest pas i obtenen el producte en qüestió.[cal citació]
L'enzim dopamina β-hidroxilasa (DBH) és l'encarregat de catalitzar la reacció d'hidroxilació, present només en compartiments vesiculars de les cèl·lules secretores de noradrenalina. De forma anàloga a la hidroxilació de la tirosina, l'oxidasa necessita en aquest cas devitamina C (àcid ascòrbic) com a donador d'electrons i també de coure (Cu+2) com acofactor en la reacció. El producte resultant és la noradrenalina.[cal citació]
Diagrama biosíntesi de la noradrenalina
Un cop sintetitzada la noradrenalina, només cal un procés de N-metilació per a l'obtenció de l'adrenalina.[cal citació]
La noradrenalina funciona, bàsicament, com a neurotransmissor i, com a tal, intervé en els processos desinapsi i d'inhibició i excitació del sistema nerviós. De vegades, però, pot fer una funció d'hormona.[cal citació]
En un sentit general, la noradrenalina té una funció d'activació: produeix efectes d'estimulació i excitació tant en els òrgans diana, on actua directament, com sobre altres neurotransmissors (ampliant-se indirectament el seu abast). La noradrenalina regula comportaments com són l'estat d'alerta o la vigília. Altrament, en actuar sobre l'hipotàlem provoca l'alliberament devasopressina, tenint així control sobre elsistema cardíac sent la precursora de l'hormona que provocavasoconstricció augmentant la tensió; i tambe provoca la disminucio deperistaltisme intestinal, entre altres funcions (les quals estan mediades a través dereceptors adrenergics).[cal citació]
La noradrenalina actua com una hormona quan es produeix una activació simpàtica de les glàndules del sistema limfàtic, ja que la medul·la adrenal secreta noradrenalina al torrent sanguini. Això implica que, mitjançant el transport per sang, aquesta guanya accés a una gran varietat de teixits i òrgans i actua sobre ells. Per tant, quan entra en contacte amb els teixits o òrgans diana modifica els seus estats, cosa que contribueix al moviment actiu de l'organisme.[cal citació]
Totes aquelles neurones del sistema nerviós que tenen com a principal neurotransmissor la noradrenalina són anomenades neurones noradrenèrgiques. Aquestes neurones estan agrupades en unes zones de l'organisme concretes, les quals s'anomenen zones noradrenèrgiques i, per tal de reconèixer la noradrenalina, tenen unsadrenoceptors concrets.[cal citació]
Actualment s'han trobat cinc tipus diferents de adrenoceptors que se subdivideixen en dos grups principals: els α-adrenoceptors i els β-adrenoceptors. Els dos α-adrenoceptors coneguts són el α1-adrenoceptor, el qual s'encarrega d'estimular cèl·lules, com les musculars; i el α₂-adrenoceptor, que s'encarrega d'inhibir la secreció de noreadrenalina. De β-adrenoceptors se'n coneixen tres: el β1, el β₂ i el β₃, els quals tenen, majoritàriament, una funció de d'estimulació de diversos teixits i cèl·lules.[cal citació]
Dins del cervell trobem dipòsits d'aquests adrenoceptors, els quals reben la noradrenalina dellocus ceruli. Avui dia se sap que aquesta zona del cervell és la font fonamental de noradrenalina del còrtex i neocòrtex cerebrals. Per tant, es pot afirmar que existeix una correlació directa entre l'activitat neuronal del locus ceruli i la secreció de noradrenalina cortical. Al còrtex i neocòrtex es troba una gran concertació de adrenoceptors α1, cosa que indica que aquesta secreció de noradrenalina té un objectiu d'excitació i estimulació. Tot i això, també s'han trobat petites concentracions de α₂-adrenoceptors en aquesta zona del cervell, però distribuïts de forma molt selectiva. El locus ceruli també secreta noradrenalina cap al cervell basal anterior. S'ha vist que en aquesta part la secreció de noradrenalina produeix la inhibició de les neurones que promouen a dormir i, per tant, augmenten els signes de l'insomni.[3]
Les neurones que tenen com a principal neurotransmissor la noradrenalina consten de vesícules d'emmagatzematge d'adrenoreceptors i són anomenades neurones noradrenèrgiques. En podem distingir dues localitzacions principals: dins delsistema nerviós central i les perifèriques.[cal citació]
Les neurones noradrenèrgiques que formen part del SNC es troben completament dins d'aquest, més concretament altronc de l'encèfal, formant grups amb localitzacions específiques repartides entre elbulb raquidi i laprotuberancia o pont. Aquests grups fan referència a la localització dels somes. Elsaxons tenen àmplies prolongacions que s'estenen fent de lligams entre diferents parts del SNC conformant les vies, aconseguint així modular amplies zones del cervell.[cal citació]
K.Fuxe i A.Dahlstrom van definir setzones noradrenèrgiques (A1-A7) amb tecniques histoquímiques de fluorescència. La localització de les neurones noradrenèrgiques pot ser en un grup definit en una zona concreta, per exemple l'A1 o l'A6, o bé poden trobar-se d'una manera més dispersa formant una connexió que s'estén entre dues zones, com el grup A5 i l'A7. Cal destacar la rellevància, donada la seva localització, dels grups A1 i A6. El primer, a la part ventrolateral de laformació reticular, i el segon, dins ellocus ceruli; dues parts molt importants del SNC per la funció de control que exerceixen.[4]
Els centres noradrenèrgics i vies conformen elssistemes noradrenèrgics, entesos com els diferents camins que segueixen els neurotransmissors des d'un punt origen fins al seu destí, el punt diana on es produeix l'efecte de la noradrenalina. Es distingeixen dues vies d'acord amb les projeccions bilaterals dels axons: les vies ventral i dorsal. La via dorsal s'origina en el locus ceruli, té un accés més ampli i, en cert grau, és més rellevant atès que arriba fins alcerebel, eltàlem i l'escorça cerebral (entre d'altres). La via noradrenèrgica ventral procedeix de la resta de grups i es dirigeix a l'hipotàlem ibulb olfactori.[cal citació]
Les neurones noradrenèrgiques perifèriques es troben en ganglis de la cadena simpàtica paravertebral i ganglis peraortics. Lamedul·la adernal també allibera catecolamines al torrent sanguini després de l'activació delsistema limfàtic la qual pot ser desencadenada per senyals que procedeixen de la zona adrenèrgica A2. Per això podem afirmar que la noradrenalina pot actuar com a neurotransmissor i com a hormona.[5]
↑Harvey, R.; Ferrier, D.Bioquímica (en castellà). 6a edició. Wolters Kluwer Health / Lippincott Wiliams & Wilkins, 2014, p. 285-286 [Consulta: 6 octubre 2017].
↑Lieberman, M. Mark.Mark's Basic Medical Biochemistry - A clinical approach (en anglès). 2a edició. Lippincott Wiliams & Wilkins, 2005, p. 888-889 [Consulta: 6 octubre 2017].
↑Fuxe, Kjell Demonstration and mapping of central neurons containing dopamine, noradrenaline, and 5-hydroxytryptamine and their reactions to psychopharmaca.
↑Nieuwenhuys, R.The human central nervous system (en anglesa). 4.ISBN 9783540346845.
