Unnom teòfor és unnom propi que fa referència a ladivinitat. Aquests noms propis els trobem en totes les cultures. Algunscognomscatalans d'origenmedieval són d'aquesta mena:

• De Déu (generalment escrit "Dedeu"): aplicat a un infant considerat un do de Déu.
• Deó: delcognomfrancès "Déon", adaptació delllatí "Deum".
• Déu-lo-feu (generalment escrit "Deulofeu"): s'aplicava a persones sense pares coneguts.
• Deusdat: grafia aglutinada de "Deus dat", és a dir, "donat per Déu"; equival a Déu-lo'm-dé i es correspon a l'espanyol "Diosdado" i alfrancès "Dieudoné".
• Déu-lo'm-dé (generalment escrit "Deulonder"): significa "Déu me'l va donar" i es devia aplicar a un infant molt desitjat.
• Déus-lo'm-dé (generalment escrit "Deuslomdé"): variant de l'anterior.
• Dellonder (a vegades escrit "Dellunder"): variant dels anteriors.
• Déu-lo-sal (generalment escrit "Deulosal"):nom d'auguri que significa "Déu el salvi".
• Déu-lo-vol (generalment escrit "Deulovol"): és unnom d'auguri de vida santa o com a recordança del crit dels participants a la primeracroada; significa "Déu el vol", i té un equivalentfrancès: "Dieuleveult".
• Déu-nos-ajut (generalment escrit "Deunosajut"):nom d'auguri que significa "Déu ens ajudi".
• Deusovol: grafia aglutinada de "Deus ho vol"; equival a "Déu-lo-vol".
• Dodat: equival a "Deusdat".
• Dona-Déu: (generalment escrit "Donadeu"): significa "do de Déu" i es devia aplicar a un infant molt desitjat.
• Donadiu: variant de "Dona-Déu".

Casos dubtosos:

• Deu: potser prové de "deu", font, i no pas de Déu, malgrat que el fet que es diguin ambe tancada fa pensar el contrari.
• Masdeu: forma aglutinada de "Mas" i "Deu".

Elsnoms teòfors també eren molt abundants en l'antroponímiahebrea pel fet que aquest poble, a més de ser profundamentreligiós, era dels pocs de l'antiguitat estrictamentmonoteista. Aquests noms han arribat als nostres dies usats com aprenomscristians i ocasionalment com acognoms.

Alguns dels possibles noms teòfors hebreus són al·lusius a divinitatspaganes, comEster (a la deessababilònicaIstar),Maria (que pot venir de l'egipci i voler dir "estimada d'Ammó" iMelquisedec, "el déu Melek és just". Però la majoria fan referència alDéu únic.

N'hi ha que expressen agraïment, com aquests:Amós, que prové d'Amasya, significa "Jahvè ha sostingut";Anna, nom derivat d'Annanies i que vol dir "Déu ens beneficia", Llàtzer iEliseu (amb les variants Elisa i Elisabet, que encatalà esdevéIsabel) signifiquen "Déu ens ha ajudat"; Isaí i la variant Jessè, Jessica (la forma femenina), vol dir "home de Jahvè", és a dir "home de Déu";Isaïes "Déu tiba";Jesús, el nom de Crist, era la formaaramea deJosuè (l'arameu -llengua encara parlada avui dia- era l'hebreu de la seva època, modern amb relació a l'hebreu dels primers llibres de l'Antic Testament) i vol dir "Déu és salut" (la variant Joshua, la més propera a l'hebreu (J(eh)oshua) és molt corrent en els païsosanglosaxons);Joaquim, "Jahvè construirà"; Jonatan, "Déu dona"; Josafat, "Déu jutja"; Josies, "Déu guareix"; Jaire, "(Déu) vulgui lluir"; Jafet, "Déu li dóni espai"; Osees, "Déu socore";Joan (i la variantrussa Ivan) vol dir "Déu és propici" o bé "Déu s'ha compadit"; Malaquies, "el rei Déu";Mateu, Maties i Macià, que n'és una variant catalana, també present com acognom (a vegades escrit erròniament "Masià")- vol dir "Déu dona" (tot i que també podria voler dir "home de Déu" o "fidel a Déu");Miquees, que prové de Mikaya, significa "qui com Jahvè";Nahum, que prové de Nehemya, "Jahvè consola";Simeó, "Déu m'ha escoltat", que és el que va exclamar sa mareLia en parir-lo (tot i que segons altres vol dir "complidor"); Sofonies, "Jahvè ha guardat"; Zebedeu, "regal de Déu",Zacaries, i la variant Zaqueu, "Déu se'n recorda".

Altres delsnoms teòfors feien referència a la divinitat mateixa, com Jeremies, que vol dir "Déu", o a algun dels atributs de la divinitat, com passa ambTobies, que significa "Déu és bo"; oElies, que equival a una curiosatautologia "Déu és Déu"; d'altres consisteixen en una pregària, comJosep, que significa "renovi'm (Déu) la família" (mots que va dir sa mareRaquel en parir-lo).

Hi hanoms teòfors que inclouen de forma explícita el nom deDéu. Són els que acaben enEl (el terme semític que significa "Déu", d'on ve també la denominacióàrab Al·là). En aquest cas es troben el nom dels tresarcàngels:Miquel, vol dir "Déu és just",Rafael, "Déu ha guarit" iGabriel, "home de Déu" o "força de Déu". Altres noms amb la mateixa terminació són Emmanuel (d'on deriven Manuel i elshipocorístics Manel i "Manolo"), el nom deJesús segons l'àngel anunciador, i que significa "Déu és amb nosaltres";Ezequiel, "Déu enforteix";Ismael "Déu tiba" o "Déu escolta";Israel ("força de Déu");Daniel, "Dan de Déu" (Dan, el nom del cinquè fill deJacob, significa "Déu m'ha fet justícia, amb aquest fill"); Samuel, "Déu escolta" (tot i que no se sap del cert), i finalmentJoel, "Jahvè és Déu".

A banda delsprenomsteòfors d'origenhebreu, també n'hi ha algun d'escadusser d'origenllatí, tantcristià -d'origen tardà, possiblementmedieval- compagà. Un exemple del primer cas és "Amadeu", que significa "que ama Déu".

En el segon cas tenim diversos noms que malgrat l'origen pagà ens arriben a través delsantoral; tots s'originen en el fet de posar l'infant al qual s'imposaven sota la protecció d'algun delsdéus o deesses:

• Veneri: sota la protecció deVenus.
• Martí, Marçal (i les variants Marçà, Marcià, Marciau), Marc (i les variants Marcel, Marcel·lí, Marcel·lià, Marcolí, Marcús), Marció (i Marcionil·la) i Marçol: sota la protecció deMart.
• Jovita (que és tant nom d'home com de dona): sota la protecció deJúpiter.
• Sadurní: sota la protecció deSaturn.

Val a dir que alguns d'aquestsprenoms han esdevingutcognoms: Martí, Marçal (a vegades escrit Marsal), Marc (generalment escrit March) i Sadurní.

També entrarien en aquest grup elsprenoms que són els dels mateixos noms dels déuspagans:

• romans:Diana,Júpiter,Venus
• grecs:Zeus
• fenicis:Tanit

• Prenom hebreu

• Antroponímia

• Control d'autoritats