La llegenda explica l'origen de Noja conta que el seu fundador fou ni més ni menys queTúbal, un net del bíblicNoè. A banda d'aquest llegendari origen, l'històric es basa en documents que fan referència per primera vegada a aquesta població en l'any927. L'església deSant Pere fou el nucli al voltant del qual s'originà. Cresqué ràpidament en importància i, en l'any1644, aconseguí el títol de vila.
La costa de Noja consta de diverses platges, on destaquen per sobre d'altres la deRis i la deTrengandin, ambdues d'una arena molt fina. Enfront de la platja de Ris apareixen diverses illes i illots, belles i fascinants formacions rocoses sense a penes vegetació. L'illa més gran és la deSan Pedruco, a la que és possible arribar-hi en la baixamar. En aquesta hi habiten centenars de gavines, sinó milers, i si poden veure les restes d'una petita i antiquíssima ermita. A prop hi ha l’illa de la Oliva, d'igual aparença àrida, i més llunyans, els penyals deGarfanta, Àguila iMoja de Rabo.
Per arribar a la platja de Trengandin s'ha de seguir el passeig de la Costa, una ruta que permet entrar en contacte directe amb la naturalesa i admirar els espectaculars penya-segats i els boscos litorals. Amb els seus 3.5 km. de longitud, és una de les platges més llargues de Cantàbria. Quan la marea es retira apareixen unes roques negres en la riba que contrasten amb la blanca arena.
L'església deSant Pere, de planta de creuer amb tres naus, que s'aixeca en la part més elevada de la vila. Es construí sobre les restes d'un monestir i està datada en elsegle xvi. La torrebarroca que es troba a l'exterior és l'element més emblemàtic, a més delretaule de l'altar major i les capelles.
Noja, és una vila d'esperit senyorial, motiu pel qual consta d'un gran nombre de palauets i casones que conserva. Edificis emblemàtics són el palau deCastañeda-Quintana i el palauet deVelasco, ubicat en una plaça molt a prop de l'església de Sant Pere. LaCasa de la Cultura, situada en el que va ser el palau del marquesos d'Albaicín, el qual forma conjunt amb les cases delsGarnica i la delCarmen.
Ja als afores de Noja, s'hi troba encara la casona delCapitán Venero i la casona d’Assas, ambdues envoltades d'un esplèndid jardí en excel·lent estat de conservació. El pont d'Helgueras, també anomenatpont romà és de factura molt més recent, a prop i queden restes de les antigues ermites de Noja.Un xic més lluny es poden admirar els aiguamolls deEl Joyel y Soano i els dosmolinos de marea que hi ha prop d'aquests aiguamolls, que daten delsegle xi i que aprofiten la seva energia per moldre el gra delscereals.[1]