Movatterモバイル変換

Nocardia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

*Nocardia*
Dades
Nocardia asteroides (colònies grogues).
Tinció de Gram	Grampositiu

Taxonomia

Regne	Bacillati
Fílum	Actinomycetota
Classe	Actinomycetes
Ordre	Mycobacteriales
Família	Nocardiaceae
Gènere	Nocardia

Tipus taxonòmic	Nocardia asteroides

Nomenclatura
Epònim	Edmond Nocard
Espècies^[1]
Nocardia abscessus Nocardia acididurans Nocardia aciditolerans Nocardia acidivorans Nocardia aerocolonigenes Nocardia africana Nocardia albiluteola Nocardia alni Nocardia altamirensis Nocardia amamiensis Nocardia amarae Nocardia amikacinitolerans Nocardia anaemiae Nocardia aobensis Nocardia argentinensis Nocardia arizonensis Nocardia artemisiae Nocardia arthritidis Nocardia asiatica Nocardia asteroides Nocardia aurantia Nocardia barduliensis Nocardia beijingensis Nocardia blacklockiae Nocardia boironii Nocardia bovistercoris Nocardia brasiliensis Nocardia brevicatena Nocardia caishijiensis Nocardia canadensis Nocardia carnea Nocardia casuarinae Nocardia cavernae Nocardia caviae Nocardia cerradoensis Nocardia coffeae Nocardia colli Nocardia concava Nocardia corallina Nocardia coubleae Nocardia crassostreae Nocardia cyriacigeorgica Nocardia donostiensis Nocardia elegans Nocardia endophytica Nocardia exalbida Nocardia farcinica Nocardia fluminea Nocardia fusca Nocardia gipuzkoensis Nocardia goodfellowii Nocardia grenadensis Nocardia halotolerans Nocardia harenae Nocardia heshunensis Nocardia huaxiensis Nocardia ignorata Nocardia iowensis Nocardia jiangsuensis Nocardia jinanensis Nocardia kroppenstedtii Nocardia mangyaensis Nocardia mexicana Nocardia mikamii Nocardia neocaledoniensis Nocardia nigiitansis Nocardia noduli Nocardia nova Nocardia otitidiscaviarum Nocardia paucivorans Nocardia pigrifrangens Nocardia polyresistens Nocardia pseudobrasiliensis Nocardia puris Nocardia rayongensis Nocardia rhizosphaerihabitans Nocardia rubra Nocardia salmonicida Nocardia salmonicida subsp. cummidelens Nocardia seriolae Nocardia shinanonensis Nocardia sienata Nocardia speluncae Nocardia sputi Nocardia sungurluensis Nocardia takedensis Nocardia tartaricans Nocardia tenerifensis Nocardia terpenica Nocardia terrae Nocardia thailandica Nocardia thraciensis Nocardia transvalensis Nocardia uniformis Nocardia vaccinii Nocardia veterana Nocardia wallacei Nocardia xishanensis Nocardia xestospongiae Nocardia yamanashiensis Nocardia zapadnayensis

Nocardia és ungènere debacteris grampositius que es troben, amb algunes excepcions,^[2] en sòls rics enmatèria orgànica arreu del món.^[3] Sóncatalasapositius i tenen forma debacil filamentós; semblen fils allargats. Edmond Nocard (1850-1903),veterinari imicrobiòleg francès, els va descriure per primera vegada l'any 1888.^[4] Algunes espècies sónpatogèniques^[5] i causen nocardiosi,^[6] una infecció poc comuna inclosa en la llista de lesmalalties tropicals desateses.^[7] La majoria de les infeccions causades perNocardia s'adquireixen perinspiració directa del bacteri^[8] o pertraumatismes.^[9] Són uns bacteris difícils d'aïllar i amb capacitat de desenvolupar resistència als fàrmacsantimicrobians iantituberculosos,^[10] encara que molts casos de nocardiosi responen bé al tractament ambcotrimoxazole i/o linezolid (unantibiòtic oxazolidinònic).^[11] Les infeccionscutànies causades per certes espècies deNocardia poden ser tractades amb èxit emprantamoxicil·lina/àcid clavulànic.^[12] AEspanya, lespneumònies perNocardia spp. són poc comunes, però el seuíndex de mortalitat és alt, ja que acostumen a desenvolupar-se en pacients amb un estat general precari.^[13] Les nocardiosis també es veuen enpeixos^[14] i enmamífers no humans.^[15] Diverses nocàrdies intervenen en elprocés de fangs activats.^[16] Algunes altres tenen utilitats en laindústria alimentària^[17] o en lafarmacèutica.^[18] Hi ha espècies del gènere que tenen la propietat de degradar elcautxú.^[19]

Cultiu

[modifica]

Les colònies deNocardia presenten un aspecte variable, particularment quan creixen en un mitjà amb nutrients limitats. Creixen lentament sobremedis de cultiu no selectius i són estrictamentaeròbics, amb la facultat de créixer en un ampli rang de temperatures.^[20] Algunes espècies presenten unaresistència acidoalcohòlica parcial (en el sentit que es necessita utilitzar una solució menys concentrada d'àcid sulfúric oclorhídric durant el procediment detinció), a causa de la presència d'àcids micòlics de longitud intermèdia en la sevaparet cel·lular i poden ser confoses amb membres del gènereMycobacterium.^[21] L'ús d'un medi de cultiu químicament definit facilita l'aïllament selectiu deNocardia spp. en mostres clíniques contaminades,^[22] com poden ser les d'esput,rentat broncoalveolar, aspirattraqueal,líquid cefalorraquidi o les secrecions d'unmicetoma.^[23]

La majoria de lessoques tenen «factor de cordó» (6-6 dimicolat de trehalosa), un important factor devirulència.^[24] Són catalasapositives i poden créixer fàcilment en els medis de cultiu més utilitzats. Les colònies es fan visibles en 3-5 dies; no obstant això, de vegades hi calen perllongats períodes d'incubació (2-3 setmanes). Avui dia, és possible la detecció directa deNocardia en mostres clíniques emprant diversos procediments diagnòstics basats en labiologia molecular.^[25] El gènere inclou més de 115 espècies, de les quals almenys 40 han estat aïllades d'éssers humans (dades de l'any 2021).^[26]

Virulència

[modifica]

Les diferents espècies deNocardia són bacteris patògens de baixa virulència; per la qual cosa solament són clínicament significants com a causants d'infeccions oportunistes en subjectes desistema immunitari feble, com ara nens,^[27] ancians^[28] i pacientsimmunodeficients.^[29] Rares vegades, aquests bacteris són l'origen depnèumonies iabscessos en individus ambmalalties neuromusculars cròniques.^[30] Els factors de virulència nocardials són elsenzims catalasa isuperòxid dismutasa (que inactiven lesespècies reactives de l'oxigen secretades pelsneutròfils polimorfonuclears que, d'una altra manera, serien tòxiques per al bacteri,^[31] a més d'un «factor de cordó» que interfereix amb lafagocitosi delsmacròfags i que també evita la fusió en la cèl·lula hoste de les vesículesfosfolipídiques delfagosoma amb ellisosoma).^[32]