![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Mitchell Leisen![]() |
Protagonistes | |
Producció | Richard Maibaum![]() |
Dissenyador de producció | Henry Bumstead![]() |
Guió | Sally Benson![]() |
Música | Hugo Friedhofer![]() |
Fotografia | Daniel L. Fapp![]() |
Muntatge | Alma Macrorie![]() |
Vestuari | Edith Head![]() |
Productora | Paramount Pictures![]() |
Distribuïdor | Paramount Pictures iNetflix![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica![]() |
Estrena | 1950![]() |
Durada | 98 min![]() |
Idioma original | anglès![]() |
Color | en blanc i negre![]() |
Descripció | |
Basat en | I Married a Dead Man(en)![]() ![]() |
Gènere | cinema negre,drama ipel·lícula basada en una novel·la![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
No Man of Her Own és una pel·lícula estatunidenca dirigida perMitchell Leisen, estrenada el 1950 i protagonitzada perBarbara Stanwyck,John Lund,Phyllis Thaxter,Jane Cowl iLyle Bettger.[1]
Va ser la segona pel·lícula que feia amb directorMitchell Leisen i es basava en la novel·la deCornell WoolrichI Married a Dead Man. Woolrich surt com William Irish en els crèdits d'obertura de la pel·lícula.
Helen Ferguson (Stanwyck), embarassada i abandonada pel seu xicot, emprèn un llarg viatge de Nova York a San Francisco. Al tren coneixerà un jove matrimoni que també espera un fill i que es dirigeix a la casa dels rics pares d'ell. Però el tren descarrila.[2]
El crítica cinematogràficBosley Crowther va ser dur en la seva ressenya de la pel·lícula, "perquè el fet és que és aquest conte esborronador i artificial, carrega amb situacions poc portades i deliberats clixés romàntics. I el guió que Sally Benson i Catherine Turney li havien preparat a partir d'una novel·la de William Irish (I Married a Dead Man) és un nyap."[3]
La revistaVariety era més optimista en la seva ressenya, "No Man of Her Own combina un melodrama adult amb un melodrama, funciona amb la intensitat d'un serial, i d'altra banda és d'aquells drames que satisfan... Barbara Stanwyck fa una bona feina en retratar l'heroïna... i John Lund arrodoneix el seu paper com l'home que s'enamora d'una noia que resulta ser la vídua del seu germà mort. És una feina fina[4]