| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en)Noël Peirce Coward 16 desembre 1899 Teddington (Anglaterra) | ||
| Mort | 26 març 1973 (73 anys) Firefly Estate (Jamaica) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Firefly Estate | ||
| Formació | Italia Conti Academy of Theatre Arts | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts escèniques | ||
| Ocupació | actor, actor de teatre, compositor de bandes sonores, compositor de cançons, actor de cinema, director de televisió, director de cinema, agent de la SOE, director de teatre, guionista, productor de cinema, compositor, cantant, dramaturg, lletrista, escriptor, productor | ||
| Activitat | 1922 - | ||
| Ocupador | MI5 MI6 | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit britànic | ||
| Instrument | Veu | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Pares | Arthur Sabin Coward i Violet Agnes Veitch | ||
| Premis | |||
| Lloc web | noelcoward.com | ||
          | |||
Noël Coward (anglès: Noël Peirce Coward) (Teddington, 16 de desembre de1899 -Firefly Estate, 26 de març de1973) va ser undramaturg,actor icompositorbritànic. Va guanyar unOscar especial el 1942 per la seva contribució per l'esforç de guerra amb la pel·lículaIn which we serve. Va ser fet cavaller del regne per la reinaIsabel II el 1970.
Per ser unhomosexual influent, Noël Coward va ser inclòs en el "llibre negre", llista preparada pelsnazis que incloïa persones que haurien de ser arrestades i assassinades després de la conquesta del Regne Unit.[1]
Coward va néixer el 1899 a Anglaterra, en el suburbi londinenc deTeddington, fill d'Arthur Sabin Coward (1856-1937) i de Violet Agnes Coward (1863–1954), filla de Henry Gordon Veitch, capità de laRoyal Navy. Noël era el segon de tres fills, el més gran dels quals va morir amb sis anys.[2] El pare de Coward va tenir dificultats financeres que van reduir la família a la pobresa. Malgrat les dificultats, Noël Coward va començar aviat a trepitjar els escenaris; va anar al col·legi del Chapel Royal Choir i va aparèixer en alguns concerts amateurs ja a set anys. La seva instrucció va ser irregular, però es va dedicar a vastes lectures.[3]
Encoratjat per la mare, que el va inscriure a una acadèmia de dansa aLondres,[4] el primer contracte professional de Coward va ser el paper del Príncep Mitilo en la comèdiaThe Goldfish, el gener de 1911. EnPresent Indicatives, el seu primer llibre de memòries, Coward va escriure: «Un dia... un petit anunci va aparèixer al Daily Mirror... Una certa Miss Lila Field buscava un noi de talent i de bon aspecte per un paper en la seva producció d'una comèdia per nois:The Goldfish. Això va posar fi a totes les discussions. Jo era un noi de talent, Déu sol ho sap, i quan em rentava i arreglava, era passable. No hi havia així doncs motiu per què Miss Lila Field no em saltés a sobre, i ambdós crèiem que hauria estat de veritat boja de deixar escapar una tan magnífica oportunitat».[5][6]
La seva prosa era aguda, desimbolta, i els esdeveniments van reprendre les modes antiquades del període victorià i eduardià que, posades hàbilment en mostra, constitueixen un treball autèntic per a l'oient. A Coward es deuen també algunes comèdies d'actualitat. Entre les seves obres es recordenBitter sweet,Private Lives,Cavalcade,Blithe Spirit,Easy Virtue,Angels caiguts,Valors relatius.
Moltes de les seves comèdies van ser adaptades per la pantalla i per la televisió. Les seves músiques i els seus treballs teatrals van ser utilitzats en moltíssimes produccions, sobretot als Estats Units d'Amèrica i al Regne Unit, però també per realitzadors i productors francesos, grecs, finlandesos, alemanys, suecs, iugoslaus, italians, hongaresos, espanyols. Ha treballat com a actor ambStanley Donen,Otto Preminger,Joseph Losey iDavid Wark Griffith, amb el qual va debutar el 1918.
La seva comèdiaThe Vortex va es va estrenar el 1924 a l'Everyman Theatre de Londres amb Coward (substituït en alguna ocasió deJohn Gielgud) traslladant-se el 16 de desembre alRoyalty Theatre i el febrer de 1925 alComedy Theatre i després al Little Theatre, amb la col·laboració de l'empresari teatralCharles Blake Cochran. El 16 de setembre va arribar al Henry Miller's Theatre pelTeatre de Broadway arribant a 157 representacions. El 1928 la seva revistaThis Year of Grace va tenir la primera absoluta amb èxit al London Pavilion de Londres i va arribar al Selwyn Theatre pel Teatre de Broadway amb Coward iBeatrice Lillie, arribant a 157 representacions.
El 1929 la sevaoperetaBitter Sweet va estrenar-se alHer Majesty's Theatre de Londres ambAlan Napier (conegut comAlfred Pennyworth, el majordom deBatman),Austin Trevor (conegut com a detectiuHercule Poirot) iRobert Newton (conegut com aLong John Silver aL'illa del tresor), i va arribar a 697 representacions, acabant alLyceum Theatre promovent la pel·lículaBitter Sweet de W. S. Van Dyke ambJeanette MacDonald iNelson Eddy del 1940. Entre els realitzadors que van rodar pel·lícules tretes de les comèdies de Coward,Alfred Hitchcock,David Lean,Ernst Lubitsch. El 2008,Stephan Elliott va signar la direcció d'Easy Virtue, tret de la comèdia de Coward.
Li van ser atribuïdes relacions sentimentals amb diverses persones, entre els quals el pintor Philip Streatfeild, el príncep Jordi de Kent,Graham Payn, el compositor americà Ned Rorem[7] i l'actorLaurence Olivier.[8]
Com a actor, Noël Coward va actuar, entre d'altres, en les següents pel·lícules:
_by_Erling_Mandelmann.jpg)
Noël Coward és autor de diverses peces de teatre, incloent-hi:
Coward va escriure més d'un centenar de cançons. El lloc web de la Noël Coward Society mostra per ordre de popularitat:
"I'll See You Again" (Bitter Sweet); "Mad Dogs and Englishmen" (Words and Music); "If Love Were All" (Bitter Sweet); "Someday I'll Find You" (Private Lives); "I'll Follow My Secret Heart" (Conversation Piece); "London Pride" (1941); "A Room With a View" (This Year of Grace); "Mrs Worthington" (1934); "Poor Little Rich Girl" (On With the Dance); i "The Stately Homes of England" (Operetta). "The Party's Over Now" (Words and Music); "Dearest Love" (Operette); "Dear Little Café" (Bitter Sweet); "Parisian Pierrot" (London Calling!); "Men About Town" (Tonight at 8:30); "Twentieth Century Blues" (Cavalcade); "Uncle Harry" (Pacific 1860); "Don't Let's Be Beastly to the Brothers" (1943); "There Are Bad Times Just Around the Corner" (Globe Review); "Dance, Little Lady" (This Year of Grace); "Has Anybody Seen Our Ship?" (Tonight at 8:30); "I Went to a Marvellous Party" (Set to Music); "Nina" (Sigh No More); "A Bar on the Piccola Marina" (1954); "Why Must the Show Go On?" (Together With Music); "Sail Away" (Ace of Clubs iSail Away); i "Zigeuner" (Bitter Sweet).[9]
