| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr)Maria Adélaïde Giuseppa Nielli 14 gener 1883 Torí (Itàlia) |
| Mort | 29 novembre 1970 (87 anys) 16è districte de París (França) |
| Sepultura | cimetière de Courances(fr) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Disseny de moda |
| Ocupació | dissenyadora d'alta costura, dissenyadora de moda |
| Activitat | (Floruit: 1952) |
| Ocupador | Nina Ricci(en) |
| Família | |
| Cònjuge | Luigi Ricci |
| Fills | Robert Ricci |
| Premis | |
 | |
   | |
Nina Ricci, de verdader nomMaria Adélaïde Nielli, nascuda el14 de gener1883 aTorí i morta el29 de novembre de1970 aParís, fou una dissenyadora i costurera francoitaliana.[1][2][3][4]
Nascuda a Torí, era filla de Francesca Berra i de Vincenzo Nielli. La seva família es va traslladar aFlorència quan ella tenia 5 anys i set anys més tard es mudaren a França. Es va casar amb Luigi Ricci, fill d'un joier italià, amb qui va tenir un fill el 1905, Robert (1988 †). Nina Ricci va treballar durant uns vint anys a Raffin, una casa de moda parisenca amb una excel·lent reputació.[5] En el 1929, amb la mort de Raffin i el tancament deRaffin i Ricci,[6] desitjà retirar-se.
En 1932, el seu fill deixava el seu negoci depublicitat i fundava, per a la seva mare, la casa de moda en el 20 de la rue des Capucines, al primer districtede París.[5] Robert, home d'afers reputat, administrà la casa de costura durant uns quants anys i creà igualment l'estudi de fotografia Harcourt. Desenvolupà També els perfums, una activitat en la qual es va involucrar especialment i que va permetre a la marca establir la seva reputació a l'estranger, deixant la responsabilitat de la costura a la seva mare[6]
A partir de finals del 1945, l'empresa es llança a la creació deperfums (Cœur joie, al desembre de 1945, vestit amb una ampolla de Lalique i Christian Bérard,Capricci,Fille d'Ève,Farouche,Pomme d'Amour, etc.), el més famós dels quals,L'Air du temps (1948), es comercialitzava en un flascó realitzat per la fàbrica de cristall de Lalique. Nina Ricci i el seu fill col·laboraren igualment amb diversos artistes.
Dotada per al tall, no sabia dibuixar i duia a terme els seus models directament sobre unmaniquí. La seva primera col·lecció va ser immediatament un èxit.[5] Al punt més àlgid, la casa emprà fins a 500 persones.Nina Ricci Boutique, una segona línia pròxima a la futura línia deprêt-à-porter de l'empresa, va ser llançada en els anys 50, però va ser en el 1964 quan va aparèixer la línia definitiva. Jules-François Crahay va entrar a la casa en el 1954 per a ajudar Nina Ricci; a poc a poc, cada vegada va convertir-se en un col·laborador més important fins que va crear totes les col·leccions. La de 1959, «Crocus», va ser un gran èxit.[6] Crahay abandona la casa l'any 1963 i fou reemplaçat per Gérard Pipart. En aquells anys, part del prêt-à-porter es fabricava a la rue du Sentier i a Salbris, i era distribuït pels establiments Vaskène, que representaven aquesta producció en el Salon du Prêt à Porter de París, mentre que l'alta costura es mostrava en els salons Nina Ricci.
En el 1979, la casa es va traslladar a l'Avinguda Montaigne, davant de Dior, i a l'any següent, el gendre de Robert Ricci es va fer càrrec de la gestió conjunta.[6] L'any 1988,Elf-Sanofi va adquirir una participació minoritària en el capital de l'empresa de perfumeria Nina Ricci, propietària de la casa de costura. Deu anys més tard,Puig va comprar la costura i els perfums. L'any 2009, Peter Copping en prengué la direcció artística.
Nina Ricci va viure una part de la seva vida a Ploujean (a prop deMorlaix), en una casaart déco, sobre el marge del Dossen.[7]
