Fou un emplaçament de la tribu delsvolques arecòmics amb el nom deNemausus, i entre el120 i el117 aC, el procònsol Domitius Aenobarbus, la va incorporar per assegurar el camí cap Hispània i va construir la via Domiciana (Via Domitia) fundantNarbona, capital de laGàl·lia Transalpina (desprésGàl·lia Narbonesa (27 aC). Nimes fou colònia romana. Al segleii va substituir a Narbona com a cap de la província de la Gàl·lia Narbonesa. El462 va passar als visigots. Unbisbat apareix elsegle v. Conquerida pelsàrabs alsvisigots el719, després delsetge de Narbona (737) fou atacada perCarles Martell però només foren cremades les portes i l'antic amfiteatre romà (les Arenes) que aleshores servia de fortalesa i que fou poc afectat doncs encara subsisteix pràcticament sencer.
El754 va passar alscarolingis i fou seu d'un comtat, que va ser vinculat aSeptimània. El872 Nimes va passar alcomte de Tolosa. Els vescomtes apareixen al segleix i van entroncar ràpidament amb la casa vescomtal d'Albi que era feudatària deTolosa però com tots els feus el vassallatge era força nominal. El1185 però els vescomtes van reconèixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada pels croats deSimó de Montfort el1215 però se'n va sostreure i va tornar als vescomtes de la dinastiaTrencavell el1224, fins al1226 en què les tropes reials la van recuperar iLluís XI de França hi fou coronat. El1271 fou incorporada a la corona. Lamatança de catòlics de Nimes el1567 va ser el detonant de lasegona guerra de religió a França.[1] L'any 1988 va ser afectada per unes catastròfiques inundacions[2]
La ciutat està governada per un consell municipal composta per 53 membres elegits cada sis anys. L'alcalde és Jean-Paul Fournier, d'Els Republicans, des del 2001.
La Torre Magna (en occitàTorre Manha), situada dalt d'un turó a sobre els jardins de la Font. Era la torre principal de la muralla romana de la ciutat. Es conserven també restes de les portes de la muralla romana.
ElCastellum, restes de la torre d'aigües de l'època romana.
Catedral catòlica de Nostra Senyora iSant Castor. Hi destaquen la capella barroca del Rosari (1669) i el fris romànic de la façana. També s'hi troba un sarcòfag paleocristià
La monumental esplanada Charles de Gaulle i la moderna Plaça d'Assas
Diverses cases i palauets del nucli antic, com la casa de la Rue de la Madeleine amb escultures romàniques a la façana o la casa presbiteral renaixentista del carrer de sant Castor[4]
Entre els museus es troben el Museu del vell Nimes (d'història i tradicions locals), el Museu de Belles Arts, un museu d'història natural i un dedicat a latauromàquia. ElCarré d'Art acull el museu d'art contemporani i també la biblioteca, l'audioteca i la mediateca. En el decurs de l'any 2018 és prevista l'obertura del Museu de la Romanitat en un edifici de nova planta dels arquitectesElizabeth i Christian de Portzamparc.
A destacar així mateix les obres de diversos arquitectes contemporanis, sobretot elCarré d'Art, obra deNorman Foster (1984-1993),[5] situat davant de laMaison Carrée, com també l'edifici d'habitatgesNemausus, projectat perJean Nouvel (1987)[6]
Prop de Nimes es troba el Elpont del Gard, impressionant aqüeducte romà, declarat Patrimoni Mundial de laUnesco. El Pont del Gard éra un tram del canal de subministrament d'aigua a la ciutat romana de Nimes,[7]
.svg)
.svg)