Nikolai Nikolàievitx Kretinski (rus: Никола́й Никола́евич Крести́нский; 13 d'octubre de 1883 – 15 de març de 1938) va ser un revolucionaribolxevic rus i un políticsoviètic.
Kretinski va néixer a la ciutat deMahiliou,[1][2] actualment alvoblast de Mahiliou,Belarús. Segons l'arxiver rus A.B. Roginki, Kretinski era d'ètnia russa;[1] mentre que d'altres fons citen que tenia orígens ucraïnesos,[2] tot i que d'acord ambFèlix Txuev,Viatxeslav Mólotov afirmava que la família de Kretinski s'havia convertit deljudaisme alcristianisme rus.[3]
Kretinski s'uní alPartit Obrer Socialdemòcrata Rus el 1903, unint-se a la faccióbolxevic. Després de laRevolució de Febrer de 1917, que acabà amb lamonarquia a Rússia, demostrà ser un organitzador capaç i va ser elegit pelComitè Central del Partit Bolxevic el 3 d'agost de 1917. El 16 de gener de 1919 va ser fet membre del primerOrgburó soviètic, i el 25 de març del mateix any membre delPolitburó. A més, va ser fet membre del Comitè Central delSecretari Responsable delPartit Bolxevic el 29 de novembre, servint en aquest càrrec un any i mig.
A finals de 1920 i inics de 1921, després de la victòria bolxevic a laGuerra Civil Russa, Kretinski donà suport a la facció deLeon Trotski en una disputa cada vegada més amarga sobre la direcció del país. Després de la victòria deVladímir Lenin alX Congrés del Partit del març de 1921, Kretinski perdé els seus càrrecs al Politburó, a l'Orgburó i al Secretariat, sent nomenatambaixador soviètic aAlemanya. El càrrec era important i sensible a causa de la relació crucial i delicada de la Rússia Soviètica amb Alemanya en aquells moments, però realment no era tan important com els càrrecs que abandonava.
Kretinski donà suport a Trotski i a l'Oposició d'Esquerra entre 1923 i inicis de 1927, però a finals d'aquell any se separà de Trotski, fins a trencar amb l'oposició[4] a l'abril de 1928.
Kretinski continuà treballant com a diplomàtic dins el 1937, quan va ser detingut durant laGran Purga. Va ser sotmès a judici (com a part delJudici dels Vint-i-un) el 12 de març de 1938. Mentre que la majoria de la resta d'acusats van admetre la seva culpa durant elsJudicis Espectacle de Moscou, Kretinski inicialment ho negà tot, però l'endemà ho capgirà tot:
El 12 de març va dir al jutge president,Vasili Ulrikh:
| « | Mai no he estat un membre del "bloc de l'ala dreta i trotskista", que no sabia ni que existís. No he comès cap dels crims dels que hem culpen; i en particular, no sóc culpable d'haver mantingut relacions amb el servei secret alemany. | » |
Però el dia, després demesures especials que lidislocaren l'espatlla entre altres coses, va capgirar el seu al·legat dient:[5]
| « | Ahir, sota la influència d'una momentània sensació de falsa vergonya, provocat per l'atmosfera de la penosa impressió creada per la lectura pública de l'acusació, agreujat per la meva mala salut, no us vaig dir la veritat, no podia dir que era culpable. I en lloc de dir "Sí, sóc culpable", gairebé vaig respondre de forma mecànica: "No, no sóc culpable". | » |
Als documents interns del NKVD es descobrí que Nikolai Krestinski (juntament ambNikolai Bukharin iChristian Rakovski) va ser sentenciat a serafusellat el 2 de març de 1938, el dia que s'inicià el judici. Si bé podria tractar-se d'un error, fa reflexionar sobre la possibilitat que la sentència real podria haver estat ja decidida prèviament a l'inici del judici.
Va ser parcialment exonerat dels seus càrrecs durant ladesestalinització deNikita Khrusxov, i declarat innocent durant laperestroika.
