Niğde (enllengua hititanahita; en grec:nigdi, abans nīgde) és una ciutat deTurquia, capital de laprovíncia de Niğde a la regió d'Anatòlia Central. La seva població era de 109.724 habitants (2010). És entre les muntanyesMelandiz (incloent el mont volcànicHasan) proper de la ciutat d'Aksaray, al nord, i el massís de Niğde, al sud-sud-est. Al massís hi ha jaciments d'antimoni i deferro, i diverses pedreres de marbre blanc i cristal·lí. El nom en serbi i rus vol dir "En lloc" (нигде) però és dubtós que estigui relacionat amb el nom turc.
Abans de l'època turca, el centre del territori eraTíana (en àrabTawana), si bé sembla probable que dominant l'entrada d'un coll que anava deCilícia aCesarea pelTaurus, hauria tingut una fortalesa, que s'hauria anomenatNekide oNakida (l'esmentenYaqut al-Hamawí i Ibn Ibi entre altres); a les inscripcions fins al segle xvi du el nom deNakida; la població cristiana s'hi va mantenir fins a temps recents.[1]
Va pertànyer primer alsdanixmèndides. Va adquirir importància sota elSoldanat de Rum i per un temps va arribar a ser sultanat independent, a la partició del sultanat entre els fills deKilidj Arslan II el 1189, quan fou atribuït a Arslan Shah, que el va gaudir en plena sobirania. Izz al-DinKaykaus I (1211-1221) la va cedir a l'amir-i akhur Zayn al-Din Bashara que hi va construir una mesquita anomenada d'Ala al-Din (1223). Després fou seu del comandament (sar-i lashkari) d'una de les principals circumscripcions militars seljúcides del que fou cap Ibn al-Khatir Masud sota Rukn al-DinKilidj Arslan IV (1248-1255 i 1256-1265). Masud, aliat al poderós Muin al-Din Sulayman conegut com a "Pervâne", va matar el sultà (1265). El jove sultà Giyath al-DinKaykhusraw III fou portat per Masud a Nigde el1266, per intentar evitar la influència del pervaneh, demanant ajut als egipcis; però l'ajut va arribar tard i el pervaneh es va imposar amb el suport dels mongols.
El governador delsIl-kan de Pèrsia,Ala al-Din Eretna, va tenir com a lloctinent a Nigde a Sunkur Agha que no és esmentat perIbn Battuta que va visitar la ciutat el1333; la princesa seljúcida Khudawend Khatun,[2] devia residir a la ciutat on fou enterrada poc abans (el 1332) en una türbe monumental construïda el 1312. Al morir el kanAbu Said el 1335, Sunkur Agha es va fer independent; fou el constructor d'una gran mesquita i va afavorir l'emigració de cristians als que va eximir d'impostos (ladjizya i elkharadj). No és clar fins quan va governar però al cap de pocs anys l'emirat va passar alsKaramanoghullari que la van defensar contra Ala al-Din (de la dinastia d'Eretna) el1379.
El 1390 la ciutat es va sotmetre (amb altres ciutats delskaramànides) als otomans, però aquestos els van retornar i la van defensar llavors contraKadi Burhan al-Din, emir deKaysariyya iSivas. Després de la invasió deTamerlà el1402, el poder dels karamànides es va estendre cap al nord fins aDeveli Kara Hisar, abans deKadi Burhan al-Din, i potser fins a la mateixa Kaysariyya (Cesarea); així Nigde va deixar de ser vila de frontera i va gaudir en general de tranquil·litat excepte per una breu ocupació temporal dels egipcis el1419. Fou especialment fidel a la dinastia karamànida. El 1470 es va sotmetre al general otomà Ishak Pasha que la va fortificar i fou capçalera d'un sandjak delbeyberlik de Karaman; elsandjakbegi Koçi Beg va conquerir Develi Karahisar, encara possession karamànida. Al segle xvii el sandjak estava format entre altres pelskades d'Úrgüb, Bor, Dewelu o Develu, Develi Kara Hisar i Ulukishla. La capital del kada d'Ürgüb fou traslladada el 1720 a Muşkara pel gran visirNevşehirli Damat İbrahim Pasha i rebatejadaNevşehir; les fortaleses de Nigde i Karahisar foren afectades a la nova població. Al final de l'època otomana el sandjak de Nigde, al qual pertanyia el kada d'Ak Saray, tenia 148.700 habitants musulmans i 49.551 cristians (quasi tots autòctons i turcòfons) i era residència del metropolità deKonya; la ciutat tenia 11.526 habitants però després de la guerra, amb els canvis de població, es va reduir a 9.463 habitants.
La moderna vila està formada per la ciutat alta antiga, quasi deshabitada (Tepe Virana) amb la ciutadella i la mesquita d'Ala al-Din, i la moderna ciutat baixa (Sheher Alti); cap a l'oest l'important barri de Kayabashi amb l'antic cementiri i algunestürbes. La població de la ciutat el 1970 era de 84.427 habitants. La universitat de Nigde data de 1992. Els llocs més destacats de la rodalia són:
Muntanyes Aladağlar i Bolkar Mountains
Parc Nacional d'Aladağlar
Çiftehan, fonts termals
Monestir de Gümüşler construït pels romans d'Orient:[3]
Antiga ciutat deTíana amb els banys i l'aqüeducte.
