Nigèria, oficialment laRepública Federal de Nigèria (anglès:Federal Republic of Nigeria), és un país de l'Àfrica occidental, banyat pelgolf de Guinea (oceà Atlàntic). Limita al nord amb elNíger, a l'est amb elTxad (a través delllac Txad) i amb elCamerun, a l'oest ambBenín, i al sud amb el golf de Guinea, on es troba l'illa deBioko (que pertany aGuinea Equatorial). És el país més poblat de l'Àfrica,[1] i el setè del món. La capital n'ésAbuja, fins al1991 ho havia estatLagos. És un important productor depetroli.
Nigèria és unafederació que té 36 estats federals i la capital federal,Abuja. El seu nom prové delriu Níger, que travessa el país i que fou encunyat perFlora Shaw al segle xix.
Nigèria fou una colònia de l'Imperi britànic des de la fi del segle xviii i va aconseguir la independència el1960. A ladècada de 1960 va patir una cruenta guerra civil, laGuerra de Biafra, en què una part delsud-est del país va mantenir una lluita per esdevenir independent. Com a estat independent, Nigèria ha anat alternant governs democràtics i governs militars, fins a aconseguiruna democràcia estable a leseleccions presidencials del 1999, sent leseleccions del 2015 la primera vegada que un president en funcions perdia la reelecció.[2]
Nigèria està poblada des de l'antiguitat. La primera civilització coneguda n'és lacultura nok, que va aparèixer al voltant delsegle vi aC i tenia una forta influència de l'Egipte faraònic en l'organització social i en l'art. Posteriorment, s'hi van instal·lar pobles dels països veïns, atrets pel comerç: elshausses al nord i elsioruba al sud-oest. A partir de l'any 700, part de l'Imperi Kanem-Bornu va dominar la regió. Va ser desplaçat pelRegne de Benín i pelRegne de Nri, que van prosperar durant l'època medieval.
El1960 va assolir la independència, però va esclatar una guerra civil que va desestabilitzar la nova república durant una dècada, incloent-hi laGuerra de Biafra (1967-1970),[14] en què la zona oriental reclamava la independència. Els militars van anar guanyant quotes de poder, especialment en el control del petroli, matèria clau per a l'exportació. Els successius cops d'estat van afeblir l'economia local, que va iniciar una lenta recuperació, amb l'establiment de la democràcia el 1999. En elsegle xxi Nigèria ha patit elconflicte del delta del Níger.
La màscara reial Beni d'ivori, un dels objectes nigerians més reconeguts
Lacultura nok, ubicada al centre de Nigèria, va produir les escultures deterracota més antigues que s'han trobat al país.[15]
A la part septentrional del país,Kano iKatsina han recuperat la seva història fins a l'acabament delsegle x. Els regneshauses i l'Imperi de Kanem van prosperar com a centres comercials entre el nord i l'oest d'Àfrica abans que arribessin els europeus. També al nord, a inicis del segle xix, elsfulbe ja havien fet un estat centralitzat sotaUsman dan Fodio, elsultanat de Sokoto, que es va mantenir fins que el1903 el territori fulbe va ser dividit en diverses colònies europees. Entre el1750 i el1900 laGuerra Fulani va fer que dos terços de la població fulbe esdevinguésesclava.[16]
Al sud-oest de l'actual Nigèria alsegle xii i al segle xiv, respectivament, es van formar els importants regnesiorubes d'Ife[17][18] i d'Oyo.[19] Segons lamitologia ioruba, els Ile-Ife foren els primers éssers humans del món, però les troballes de cultura humana més antigues que s'han trobat a la zona daten del segle ix.[17] Les figures deterracota dels Ife s'han trobat des de la Nigèria occidental fins aTogo. Al sud-oest del país també s'hi va desenvolupar elRegne de Benín entre els segles XV ixix.[20]
Al sud-est de Nigèria, alsegle x es va iniciar elRegne de Nri considerat com el fundador delsigbos,[21] que va continuar fins que va perdre la sobirania, que passà a mans dels britànics el1911.[22][23]
Al segle xvi, van començar a arribar exploradorsportuguesos als ports deLagos i deCalabar i van començar a comerciar amb els pobles de la costa de Nigèria. Ben aviat, van començar a demandaresclaus i van començar a fer elcomerç d'esclaus atlàntic. Això va provocar que la població de la regió minvés per les guerres per aconseguir esclaus i per la seva l'exportació.
Benin City alsegle xvii amb l'Oba de Benin en processó; aquesta imatge va aparèixer en el llibreDescription of Africa, publicat a Amsterdam el 1668[24]
Es considera que l'època colonial de Nigèria comença a principis del segle xix. El1807, laGran Bretanya i elsEstats Units vaabolir elcomerç d'esclaus. Després de lesguerres napoleòniques, Gran Bretanya va establir l'esquadró d'Àfrica occidental per posar fi al comerç d'esclaus.[25] Aquest atacà els vaixells d'altres nacions que es dedicaven a aquest comerç i que algunes vegades tornaven els esclaus alliberats aSierra Leone, la seva colònia a Àfrica occidental en comptes de retornar-los a la seva zona d'origen, perquè no tornessin a ser presos.
El1885, els britànics van reclamar que l'Àfrica occidental era la seva zona d'influència i això va ser reconegut per altres nacions europees. El 1886, la van llogar a laRoyal Niger Company liderada persirGeorge Taubman Goldie. El1900, el territori de la companyia fou posat sota la tutela directa del govern britànic, que volia consolidar el seu control sobre la zona de l'actual Nigèria. L'1 de gener de1901, parts de l'actual Nigèria van esdevenirprotectorat de l'Imperi britànic. El regnes que hi havia a la zona de la Nigèria actual van estar en conflicte amb l'Imperi britànic al final del segle xix i principis delxx, ja que volien tornar a ser independents. El1897, els britànics van conquerir elRegne de Benín i el1901-1902 hi va haver laGuerra Anglo-Aro. La destrucció de la resta d'estats que hi havia va posar la zona delriu Níger sota el domini britànic.
El 1914, els britànics van unir formalment la zona del Níger i van establir laColony and Protectorate of Nigeria, tot i que encara van mantenir la zona dividida entre la província septentrional, laprovíncia meridional i lacolònia de Lagos. Les poblacions del sud de l'actual país, que tenien més interacció amb els britànics i altres europeus a causa del comerç, van adoptar l'educació occidental i van desenvolupar una economia moderna més ràpidament que la de la zona septentrional. Aquestes diferències regionals també es van veure en la vida política de la colònia. Per exemple, la Nigèria septentrional no va prohibir l'esclavitud fins al1936.[26]
Després de laSegona Guerra Mundial, per l'augment del nacionalisme i les demandes d'independència, els britànics van promoure l'autogovern sota les bases del federalisme. A mitjan segle xx, hi va haver una gran onada independentista en tot el continent africà i Nigèria va esdevenir independent el1960.
El resultat del plebiscit del1961 va provocar un desequilibri.Camerun meridional va optar per formar laRepública del Camerun, mentre que el nord del Camerun va triar mantenir-se a Nigèria. Pel llegat britànic, el1963 Nigèria va esdevenir unaRepública federal i Nnamdi Azikiwe fou el seu primer president. En les eleccions del1965, elNigerian National Democratic Party va obtenir el poder de la regió occidental de Nigèria.
El1966, hi va haver diversoscops d'estat militars per la corrupció i les irregularitats en les eleccions. El primerfou al gener i fou liderat per un grup de joves oficials sota el comandament del major Emmanuel Ifeajuna i de Chkwuma Kaduna Nzeogwu. En aquest conflicte, es va assassinar el primer ministreAbubakar Tafawa Balews, elpremier de la regió septentrional, Ahmadu Bello i elpremier de la regió occidental, Ladoke Akintola. El presidentNwafor Orizu va posar el poder en mans de l'exèrcit, sota el comandament del generalJohnson Aguiyi-Ironsi.
Aquest cop d'estat va ser contestat perun altre cop militar protagonitzat per oficials militars del nord del país i que va promoure el coronelYakubu Gowon com a cap d'estat. Això va provocar l'augment de les tensions interètniques al país i matances d'oficials i civils del sud del país, sobretot igbos.
Aquesta violència va provocar que els igbos demanessin l'autodeterminació. El maig de1967, laregió oriental de Nigèria va votar per declarar la independència sota el nom deRepública de Biafra, liderada pel coronelEmeka Ojukwu.[28] LaGuerra de Biafra va començar quan Nigèria (septentrional i occidental) va atacar Biafra el6 de juliol de1967 a Garkem. Biafra va patir un llarg setge que va durar 30 mesos i va acabar amb la seva derrota el gener de1970. S'estima que a l'est del país hi va haver entre un i tres milions de morts.[29]
Durant elboom petrolífer de ladècada de 1970, Nigèria va passar a formar part de l'OPEC i va tenir un important influx de riquesa, tot i que l'administració militar no la va fer arribar a la població del país. Amb els ingressos de diners provinents del petroli el govern federal va subvencionar els estats i va esdevenir el centre de la lluita política. Nigèria va esdevenir cada vegada més depenent dels ingressos de les exportacions de petroli i això no va contribuir a l'estabilitat econòmica.[30]
A principis de1979, els nigerians van participar en un breu retorn a la democràcia quanOlusegun Obasanjo va transferir poder al règim civil deShehu Shagari. El govern d'aquest fou considerat corrupte i incompetent per la majoria de la societat nigeriana. El1984, hi va haver un cop d'estat militar deMuhammadu Buhari que fou vist positivament per la majoria dels nigerians, perquè pensaven que la reelecció de l'anterior havia estat fraudulenta.[31] Buhari va prometre reformes importants, però el seu govern no fou millor que el del seu predecessor i el seu règim fou destronat per un altre cop d'estat militar el1985.[32]
Ibrahim Babangida fou el protagonista d'aquest cop d'estat i es va declarar president i comandant en cap de les forces armades. El 1990, va programar que Nigèria tornés a gaudir d'un govern democràtic. Babangida va demanar alFons Monetari Internacional que l'ajudés a pagar el seu deute internacional i va fer que Nigèria formés part de l'Organització de la Conferència Islàmica, que va fer que augmentessin les tensions religioses al país.[33]
El1992, després que Babangida va superar un cop d'estat fallit, va prometre que Nigèria tornaria a ser un país democràtic. El12 de juny de1993, hi va haver unes eleccions lliures que va guanyarMoshood Kashimawo Olawale Abiola, però que foren anul·lades per Babangida. Això va provocar uns greus conflictes civils en tot el país que van forçar Babangida a prometre un govern civil, però abans va situarErnest Shonekan com a cap d'un govern interí.[34] El règim de Babangida ha estat considerat el més corrupte de Nigèria i ha estat culpat d'haver creat una cultura de la corrupció a Nigèria.[35]
El generalSani Abacha va protagonitzar un altre cop d'estat cap a la fi de l'any1993 que va posar final al govern de Shonekan. Abacha protagonitzà un règim que va utilitzar la violència contra la població civil i va acaparar personalment molts diners que va dipositar en bancs occidentals; això es va descobrir el 1999.[36] El règim d'Abacha es va acabar el1998 quan el dictador fou trobat mort. El seu successor, el generalAbdulsalami Abubakar, va adoptar una nova constitució el5 de maig de 1999 que donava dret que els nigerians tinguessin eleccions multipartidistes. El29 de maig de 1999, Abubakar va transferir el poder al guanyador de les eleccions, Obasanjo, que ja era un militar retirat.[37]
El 1999 Nigèria va tornar a ser un estat democràtic. Olusegun Obasanjo, un antic cap d'estat militar, va guanyar les eleccions i va esdevenir el nou president de Nigèria. Això va posar fi a 33 anys de règims militars (entre el 1966 i el 1999), excepte una curta Segona República de Nigèria (entre el 1979 i el 1983). Tot i que es considera que Obasanjo va guanyar les eleccions del 1999 i del2003 de manera injusta, el seu govern va intentar acabar amb la corrupció governamental i va propiciar el desenvolupament econòmic.
El16 d'abril de2011, hi va haver unes noves eleccions presidencials que tornà a guanyar Jonathan.Muhammadu Buhari, que encapçalava el principal partit de l'oposició, elCongress for Progressive Change, va quedar segon en aquestes eleccions.[42] Els mitjans de comunicació internacionals van considerar que en aquestes eleccions hi havia hagut poca violència i poc frau en contrast amb les altres eleccions anteriors.[43]
Nigèria és a l'oest d'Àfrica en elgolf de Guinea i té una superfície total de 923.768km²,[44] la qual cosa el converteix en el trenta-dosè país més gran del món (després deTanzània). És comparable en grandària aVeneçuela i al voltant del doble deCalifòrnia. Comparteix uns 4.047 quilòmetres de frontera, 773 ambBenín, 1.497 ambNíger, 87 amb elTxad, 1.690 amb elCamerun i té una costa d'aproximadament 853 km.[45]
El punt més alt de Nigèria ésChappal Waddi, a 2.419 m sobre el nivell del mar. Els principals rius del país són elNíger i elBenue que convergeixen en eldelta del Níger, un dels deltes fluvials més grans del món i que està localitzat en una gran zona de boscos demanglars.
Nigèria té paisatges variats. L'extrem sud està definit per unclima equatorial,[46] al sud-est hi ha l'altiplà Obudu. Al sud-oest i al sud-est hi ha una costa planera.[47] Aquesta zona més meridional està caracteritzada per pantans salats, també coneguts com a pantans demanglars a causa dels nombrosos boscos d'aquests arbres que hi ha. Al nord d'aquesta zona, hi ha pantans d'aigua dolça que tenen una vegetació diferent a l'anterior, i més al nord hi ha boscos plujosos.[48][48]
La regió topogràfica més extensa de Nigèria està caracteritzada per les valls dels riusNíger i Benue, que se separen l'una de l'altra en forma de Y.[47] Al sud-oest del Níger, hi ha unes terres altes i al sud-est del Benue hi ha cims i muntanyes que formen l'altiplà Mambilla, el més alt del país. Aquest altiplà arriba fins alCamerun, on es passen a diraltiplans Bamenda.
La zona entre l'extrem sud i l'extrem nord del país és caracteritzada per lasabana.[46] L'extrem nord-est de Nigèria limita amb elllac Txad, que comparteix ambNíger, elTxad i Camerun.
Nigèria té un clima càlid amb escassa amplitud tèrmica anual. A la franja costanera, es produeixen selves plujoses intenses que oscil·len entre els 2.000 i els 4.000 mm anuals; l'atmosfera és molt humida. Cap a l'interior, les precipitacions van disminuint (Kaduma, 1.227 mm). A l'extrem nord, les pluges no solen superar els 600–700 mm (Katsina, 710 mm).
Lagestió de residus, que inclou eltractament de les aigües residuals, és, juntament amb els processos dedesforestació, retrocés i degradació dels sòls i elcanvi climàtic, els problemes mediambientals més destacats de Nigèria. La gestió dels residus és sobretot important a la megalòpolis de Lagos i les altres ciutats importants del país que no són capaces de gestionar-los adequadament.
La industrialització mal planificada, el procés d'urbanització ràpida, la pobresa i la manca de competències dels governs municipals són considerats les raons més important de la pol·lució a les ciutats nigerianes. Això ha provocat una pol·lució important dels rius i els cursos d'aigua subterranis.[49]
En termes del canvi climàtic global, els africans contribueixen únicament amb una tona mètrica de diòxid de carboni per persona i any. Tot i això, es percep les conseqüències del canvi climàtic, sobretot a la zona delSahel, que pateix més sequeres de les habituals.[50]
El gran nombre d'estats que hi ha a Nigèria reflecteix la història tumultuosa del país i les dificultats per a gestionar correctament la seva heterogènia situació socioètnica. A Nigèria, hi ha sis grans zones geopolítiques: nord-est, nord-oest, nord-central, sud-est, sud-sud i sud-oest.[51][52]
Paral·lelament a la divisió administrativa oficial, a Nigèria hi continuen havent molts estats tradicionals, sobretotregnes iemirats. Els caps i dirigents tradicionals tenen un poder representatiu i màgic important per a les poblacions locals, i també són considerats com a tals pel poder oficial.[53]
En obtenir la independència el 1960, Nigèria va fer de l'alliberament i la restauració de la dignitat de l'Àfrica la pedra angular de la seva política exterior i va tenir un paper destacat en la lluita contra el règim de l'apartheid aSud-àfrica.[54] Una excepció notable a l'atenció d'Àfrica de la política exterior de Nigèria va ser l'estreta relació que el país va gaudir ambIsrael-Palestina, durant tota la dècada de 1960, amb el patrocini i la supervisió de la construcció dels edificis del Parlament de Nigèria per part dels israelians.[55]
La política exterior de Nigèria aviat va ser posada a prova durant la dècada de 1970, després que el país va sortir unit de la seva pròpia guerra civil i ràpidament es va comprometre en les lluites d'alliberament que tenien lloc a la regió de Sud-àfrica. Encara que mai Nigèria va enviar una força expedicionària a la lluita, va oferir més la retòrica alCongrés Nacional Africà (ANC) d'adoptar una línia dura en relació amb el règim racista i les seves incursions a l'Àfrica del Sud, a més de proporcionar grans sumes de diners per ajudar les lluites anticolonials. Nigèria és també un membre fundador de l'Organització per a la Unitat Africana (actualmentUnió Africana), i té una influència important a l'Àfrica occidental i a l'Àfrica en el seu conjunt. Nigèria ha fundat, a més, els esforços de cooperació regional a l'Àfrica occidental, que funciona com abanderat deCEDEAO iECOMOG, organitzacions econòmiques i militars, respectivament.
Amb aquesta postura centrada a l'Àfrica, Nigèria va enviar tropes promptament alCongo a instàncies de lesNacions Unides, poc després de la independència (i ha mantingut des de llavors l'adhesió); Nigèria també donà suport a diversos moviments d'autogovern durant la dècada de 1970, incloent-hi l'obtenció de suport per alMPLA d'Angola, elSWAPO deNamíbia, i l'ajuda per les lluites anticolonials aMoçambic iZimbabwe (porteriorment Rhodèsia), de forma militar i econòmica.
Milions de nigerians han emigrat en els moments de dificultats econòmiques a Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, entre d'altres. S'estima que més d'un milió denigerians han emigrat als Estats Units. Entre aquestes comunitats en diàspora, s'hi inclou l'"Egbe Omo Ioruba".[58]
Des que en els anys 60 va ser descobertpetroli, l'economia deNigèria va passar de ser agrícola i ramadera, a industrial.
Amb 15.600 milions de barrils en reserves de cru i més de 3 milions de m³ degas natural, és un dels països africans que més s'han desenvolupat. No obstant això, la forta dependència del petroli i que aquest es trobi en mans d'empreses estrangeres, fa que existeixin greus desigualtats socials: mentre la majoria dels nigerians viu amb menys d'undòlar al dia, existeixen grans fortunes creades amb els diners delpetroli. Labalança de pagaments és positiva gràcies a l'exportació de cru que es condueix per gasoductes des de l'interior fins als ports de l'oceà Atlàntic. Destaca també laindústria petroquímica, d'automòbils i lesrefineries. Quant a la resta de l'activitat productiva, només té certa importància elcacau, al qual es destina el 50% del sòl cultivable i que va dirigit en la seva integritat a l'exportació. L'agricultura i laramaderia ocupen el 50% de la població, però amb prou feines pot proveir la demanda interna.
Des del2008, el govern dona mostres de voluntat d'implementar les reformes econòmiques suggerides pelFons Monetari Internacional, tals com modernitzar el sistema bancari, reduir lainflació controlant les demandes salarials, i resoldre les disputes regionals pel control dels guanys de la indústria del petroli.[59]
Camp de palma de l'Obafemi Awolowo University aIle-Ife
Nigèria és el dotzè estat més important productor de petroli del món, el vuitè que n'exporta més i és el desè tenint en compte les seves reserves. Nigèria va entrar a l'OPEC el1971. Elpetroli té un rol principal en l'economia del país: representa el 40% del GDP i el 80% de les aportacions al govern nigerià. Tot i això, hi ha agitacions per a una millor distribució dels seus rèdits aldelta del Níger, que és la regió que en produeix més. Elconflicte del delta del Níger fa que la producció del petroli nigerià no estigui al 100% de la seva capacitat.[60]
Nigèria té un dels mercats de telecomunicacions amb un creixement més ràpid del món. Hi ha operadors importants que hi han posat una seu.[61] El govern nigerià ha creat infraestructures per tenir comunicacions per satèl·lit i el país té un satèl·lit espacial monitorat pelNigerian National Space Research.
El país té un sector financer desenvolupat, que inclou bancs locals i internacionals, així com altres empreses financeres com bancs d'inversió, companyies d'assegurances i cases debrokers.[62]
A banda del petroli, els productes agrícoles són els més importants de l'exportació de Nigèria.[64] Nigèria és el principal productor del món decacauet,coco ioli de palma. Altres productes agraris destacats són elcoco, fruitscítrics, blat de moro,tapioca,nyam icanya de sucre. Al voltant del 60% dels nigerians treballen en el sector agrari.[65]
Al país també hi ha el sector industrial, del qual destaca el subsector del tèxtil i la pell (centrats a Kano, Abeokuta, Onitsha i Lagos), la indústria automobilística (Peugeot i Bedford), de plàstics i de processament d'aliments.
El govern nigerià ha llançat quatresatèl·lits a l'espai. El NigeriaSat-1, el primer, fou llançat des deRússia el27 de setembre de2003; aquest és part del mundialDisaster Monitoring Constellation System.[66] Els seus objectius principals eren controlar els desastres mediambientals, ajudar a detectar i controlar ladesertització del nord del país, ajudar a la planificació demogràfica, establir les relacions entre els vectors de lamalària i el medi ambient, proveir la tecnologia necessària per fer que l'educació arribés a totes les parts del país amb educació a distància i ajudar en la resolució dels conflictes fronterers amb els estats veïns.
El NigeriaSat-2 fou construït per la companyia britànicaSurrey Space Technology Limited i fou llançat a l'òrbita des d'una base militar de laXina.[66]
El tercer satèl·lit de Nigèria fou el NigComSat-1, construït el2004 i és considerat el primer satèl·lit de comunicacions africà. Aquest està operat per l'Agència Espacial Nigeriana, NASRDA. Fou llançat des de la Xina el13 de maig de 2007, però va fallar l'11 de novembre de2008.
El quart satèl·lit es va fer per a substituir aquest i és el NigComSat-1R,[67] i fou llançat el 19 de desembre de2011.[68]
Nigèria, el país més poblat de l'Àfrica té aproximadament una cinquena part de la població del continent. Tot i que menys del 25% dels nigerians viuen en assentaments urbans, com a mínim hi ha 24 ciutats amb una població més gran de 100.000 habitants. La varietat de costums, idiomes i tradicions provinents dels 250 grups ètnics que coexisteixen a Nigèria, li donen al país una gran diversitat. El grup ètnic dominant a la regió nord són elshausa-fulani, dels quals una gran majoria sónmusulmans. Altres grups ètnics importants d'aquesta zona són elsnupes, elstivs, i elskanuris.
L'ètniaioruba predomina al sud. Més de la meitat dels iorubes sóncristians i prop d'un quart, musulmans. La resta, majoritàriament, segueixen creences tradicionals. El grup predominantment cristiàigbo és el grup ètnic més gran del sud-est. La majoria són catòlics romans, encara que els anglicans, pentecostals i altres denominacions evangèliques també hi tenen importància.
Les comunitatsefiks,ibibios,annangs, iijaws (els quatre grups ètnics més grans del país) també conformen un segment substancial de la població de l'àrea. Persones amb diferents idiomes, generalment es comuniquen enanglès, encara que el coneixement de dos o més idiomes nigerians és comú. Els idiomes més difosos són l'hausa, el ioruba i l'igbo. En els últims anys, s'han donat esporàdics xocs entre grups cristians i musulmans, particularment al nord del país, on hi va haver pressió per introduir la llei islàmica (sharia).
Mapa lingüístic de Benín, Nigèria i Camerun
Encara que Nigèria té una xifra d'emigrants relativament baixa, milers de persones deixen el país cada any, i tenen com a destinació principal laUnió Europea.
Un tema que s'ha complicat pel caos polític ha estat l'esforç de l'Organització Mundial de la Salut per erradicar lapoliomielitis del planeta. El nord de Nigèria va ser la localització de la meitat de tots els casos de poliomielitis registrats l'any2003, però els clergues musulmans han protestat repetidament contra la vacuna com un esforç per part delsoccidentals d'esterilitzar les nenes musulmanes. El programa nacional de vacunació va ser suspès en diversos estats l'agost de 2003, i la malaltia gairebé es va quintuplicar (119 casos en el primer quart de l'any 2004 contra 24 casos el 2003). El maig de 2004, es va reportar que la poliomielitis s'havia propagat des d'allà a moltes altres nacions africanes, les quals prèviament havien estat declarades lliures d'aquesta malaltia. El 18 de maig, l'estat de Kano va acceptar reprendre els programes de vacunació utilitzant vacunes creades aIndonèsia.
L'any 2007, Nigèria tenia 135.000.000 habitants. La mitjana de fills per dona és de 5,45, una de les taxes més elevades d'Àfrica, la qual cosa està provocant un creixement poblacional mai vist en la història del país: es calcula que l'any 2050 aquest país tindrà 258.100.000 d'habitants.[69]
El nombre d'idiomes catalogats a Nigèria actualment es calcula en 521. Aquest nombre inclou 510 llengües vives, dues segones llengües sense parlants nadius i nou llengües extintes. En algunes zones de Nigèria, els grups ètnics parlen més d'un idioma. L'idioma oficial de Nigèria, l'anglès, va ser elegit per facilitar la unitat cultural i lingüística del país. L'elecció de l'anglès com a idioma oficial es relaciona en part amb el fet que una part de la població nigeriana parla anglès a conseqüència de la colonització britànica que va acabar el1960.
Les principals llengües parlades a Nigèria representen les tres grans famílies de llengües africanes. La majoria són llengües del grup dellengües nigerocongoleses, com elioruba i l'igbo, l'idiomahaussa ésafroasiàtic, i elkanuri, parlat al nord-est, principalment a l'estat de Borno, una llengua membre de la família de lesllengües niloticosaharianes.
Encara que la majoria dels grups ètnics prefereix comunicar-se en el seu propi idioma, l'anglès, sent la llengua oficial, és àmpliament utilitzat per a l'educació, les transaccions comercials i amb finalitats oficials. L'anglès com a primera llengua, però, continua sent un vedat exclusiu d'una petita minoria de l'elit urbana del país, i no es parla en absolut en algunes zones rurals. Estant la majoria de la població de Nigèria en les zones rurals, les principals llengües de comunicació del país continuen sent les llengües indígenes, algunes de les quals són reconegudes com a llengües nacionals. Algunes de les més grans d'aquestes, en particular elioruba i l'igbo, han derivat en llenguatges estandarditzats d'una sèrie de dialectes diferents i són parlats per diversos grups ètnics. L'anglèspidgin de Nigèria, sovint conegut simplement com apidgin obroken (Broken English), és una llengua criolla derivada de l'anglès i també unallengua franca popular, encara que amb diferents influències regionals en dialectes i en l'argot. L'anglèspidgin és àmpliament parlat a les regions del delta delNíger, predominantment a Warri, Sapele, Port Harcourt, Agenebode, Ewu, i Benín City.[70]
Nigèria és la llar d'una gran varietat de religions, amb tendència a variar regionalment. Aquesta situació accentua les diferències regionals i ètniques i ha estat vista amb freqüència com una font de conflicte sectari entre la població.[71] Les religions amb més presència a Nigèria són l'islam i elcristianisme,[72] i uns pocs seguidors de les religions indígenes.Els conflictes actualment s'ha incrementat, i han ocasionat diverses morts.[73]
Basant-se en una enquesta del 2003, el 50,5% eren musulmans, el 48,2% eren cristians (15%protestants, el 13,7%catòlics, i el 19,6% altres cristians), i els seguidors d'altres religions va ser d'1,4%.[74] El nord és predominantment musulmà, hi ha un gran nombre de musulmans i cristians en la franja mitjana, inclòs el territori de la capital federal. Al sud-oest, els cristians i els musulmans tenen una presència similar, les regions del sud són predominantment cristianes, a l'est, els catòlics, anglicans i metodistes són majoria, amb pocs creients tradicionals, mentre que la regió del delta del Níger és de majoria cristiana.[72]
La majoria dels musulmans de Nigèria sónsunnites (95%), però amb un significatiu nombre dexiïtes. Alguns estats del nord han incorporat lallei islàmica en els seus ordenaments jurídics, abans seculars, que ha donat lloc a certa controvèrsia.[75] L'estat de Kano ha provat d'incorporar laxaria en la seva Constitució.[76]
Els cristians nigerians estan dividits uniformement entrecatòlics iprotestants. Liderant les esglésies nigerianes, hi ha l'Església de Nigèria, de la brancaanglicana, i la de laConvenció Baptista de Nigèria. L'àrea de Yoruba conté una alta presència anglicana, mentre que l'àrea d'Igboland és predominantment catòlica.
A través d'Ioruba cap a l'oest, moltes persones que són seguidores de l'espiritualitat Yorubo/Irunmole, amb la seva filosofia de destí diví que qualsevol pot convertir-se enorisha (ori, 'cap espiritual'; elxa és 'elegit': 'ser un amb Olodumare' (oni odu, 'la font de Déu de tota l'energia';ma re, 'il·luminació/triomfs').
Lamúsica de Nigèria inclou moltes classes de música tradicional i popular africanes; actualment, fins i tot incorpora alguns elements de la música occidental europea o nord-americana.
La música de Nigèria està relacionada amb múltiples grups ètnics del país, cada un amb les seves pròpies cançons, tècniques i instruments. Poc se'n sap sobre la música del país abans del contacte amb els europeus, però es pot trobar informació en algunes talles de bronze que daten delssegles XVI ixvii, en què es poden observar músics amb els seus instruments.[81]
En l'àmbit musical destaca el multiinstrumentista, compositor i activista delsdrets humansFela Kuti (1938 - 1997).
Nollywood és la indústria decinema de Nigèria i és la segona més gran al món, darrere deBollywood i superantHollywood el2009.[82] Les pel·lícules nigerianes són el vincle entre les comunitats nigerianes estrangeres i la seva terra natal. El resultat d'aquest fenomen, que amb prou feines té una dècada, ha significat la creació de més de 600 pel·lícules per any, posant Nigèria entre les nacions que més quantitat de pel·lícules produeixen en tot el món,[83] amb més de 7.000 títols en 13 anys.
El cinema a Nigèria està en part basat en esferes estatals que provenen d'antigues estructures colonials i, d'una altra part, en la iniciativa de productors i distribuïdors independents.[84] El primer està caracteritzat per una forta burocràcia i una gestió desafortunada que paralitza la producció dels films i la segona està mancada de mitjans financers, tècnica apropiada i per altres mancances sobre el coneixement sobre el cinema com a tècnica, obra d'art i producte comercial. Fins al 1984, la indústria del cinema al país estava molt limitada i produïa poques pel·lícules, tot i que la televisió va ajudar que aquesta augmentés. Els organismes estatals nigerians relacionats amb el cinema són elFilm Unit, laNigerian Film Corporation i laNigerian Film Distribution Company.[84]
El cinema de Nigèria ha adquirit una identitat cinematogràfica particular, inspirada en el repertori del seu teatre tradicional;[85] això és degut al fet que molts dels directors de cinema també són actors i directors teatrals. Una de les altres particularitats del cinema nigerià és l'existència de nombroses produccions nigerianes que, gràcies al vast mercat que tenen, poden ser relativament nombroses i fins i tot es poden fer en llengües nacionals. A més a més de gaudir del públic de la seva nació, el cinema nigerià s'exporta als països veïns.[85]
El cinema de Nigèria produït en llenguahaussa i amb seu a la ciutat deKano és conegut amb el nom deKannywood.
Desmond Elliot és un director de cinema nigerià destacat.
LaSelecció de futbol de Nigèria, coneguda com aSuper Eagles (lesSuperàligues), va realitzar la seva primera aparició en una Copa del Món el1994. Els seus majors assoliments internacionals són la victòria alsjocs Olímpics d'Atlanta 1996, vencent ni més ni menys queArgentina, i avançar en les Copes del Món de1994 i1998, en què va aconseguir el passatge a vuitens de final, malgrat que després seria eliminada perItàlia iDinamarca, respectivament. Quant a les competicions continentals, va guanyar en dues ocasions laCopa d'Àfrica de Nacions, en els anys1980 i1994. També ha assolit el títol en laCopa del Món Sub-17 el1985 i1993, a més de participacions destacades en laCopa del Món Sub-20, en què ha obtingut dos subcampionats.
La millor participació deNigèria als Jocs Olímpics va donar-se als jocs d'Atlanta 96.Es té la sospita que les seleccions sub-20 i sub-23 de futbol de Nigèria utilitzen jugadors majors que els que corresponen. Això es deu al pèssim sistema d'inscripcions en néixer.
↑Description de l'Afrique ... Traduite du Flamand (Amsterdam, 1686; 1st ed., 1668), between pp. 320 and 321. (Library of Congress, Prints and Photographs Division, LC-USZ62-30841).
↑«The end of slavery». The Story of Africa. BBC News. [Consulta: 28 maig 2011].
↑Udofia, "Nigerian Political Parties: Their Role in Modernizing the Political System, 1920–1966",Journal of Black Studies, juny 1981. Consultat 22 febrer 2007, pp. 437–447.
↑«Africa :: Nigeria». The World Factbook. Central Intelligence Agency, 17-05-2011. Arxivat de l'original el 31 d'agost 2020. [Consulta: 29 maig 2011]. *Note that coastlines, and borders based on rivers or natural features, are fractals, the length of which is imprecise and depends on the measurement convention adopted.
↑Ogbonna, D. N.; Ekweozor, I. K. E.; Igwe, F. U. «Waste Management: A Tool for Environmental Protection in Nigeria». A Journal of the Human Environment, 31, 1, 2002, pàg. 55–57.JSTOR:4315211.
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
