Condorcet va néixer a Picardia, on el seu pare, oficial de cavalleria, estava destinat, tot i que la seva família procedia delMidi. En morir el seu pare poques setmanes després del seu naixement,[2][3] va ser educat per la seva mare, summament religiosa, i un oncle, bisbe deLisieux.
Després d'un temps a la casa materna aRibemont, on la seva família l'apressa a seguir la carrera militar com el seu pare, s'instal·la definitivament el 1762 a París, a l'àtic del seu amic i col·legaGeorges Girault de Kéroudon, amb la intenció de començar una carrera professional com a matemàtic,[6] objectiu que aconsegueix en els anys següents, essent escollit, fins i tot, membre de l'Acadèmie Royale des Sciences el 1769.[8]
El 1770, juntament amb d'Alembert, viatgen aFerney, on s'hi estaran un temps, a casa deVoltaire. L'impacte de Voltaire en el pensament de Condorcet serà fort: en una carta aTurgot escriu:
«
He trobat Voltaire tan ple d'activitat i d'esperit, que qualsevol estaria temptat de dir que és immortal...
A partir d'aquest viatge, els seus interessos, sense abandonar les matemàtiques, giraran cap a les ciències socials i la política.[10][11] Els seus temes recurrents versaran sobre les reformes socials, econòmiques i polítiques que cal adoptar sobre bases científiques.
Aquest mateix any és nomenat assistent del secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències,Jean-Paul Grandjean de Fouchy, a qui, finalment substituirà en el càrrec a partir de 1777.
En ser coronat reiLluís XVI (1774), el seu mestre i amicTurgot[12][13] és nomenatControlador General (ministre d'economia, més o menys) i l'any següent, Condorcet és nomenat Inspector General de Monedes i Director de laSeca de França,[14] càrrec que li permetrà tenir uns ingressos assegurats i gaudir de la seva residència oficial alHôtel des Monnaies (casa de la moneda). Tot i que el ministeri de Turgot no va durar més que vint mesos, Condorcet romandrà en el seu càrrec fins al 1790,[15] no essent acceptada la seva dimissió en plegar Turgot.
El 1786 es va casar ambMarie-Louise-Sophie de Grouchy, vint anys més jove que ell, però amb qui va formar un tàndem perfecte, en ser molt similars els seus interessos intel·lectuals (incloent-hi el protofeminisme i el dret de vot de les dones).[16] Sophie de Condorcet crearà una de les tertúlies filosòfiques més populars de París, que tenia lloc alHôtel des Monnaies i que continuarà, fins i tot, després de la mort del seu marit.[17]
Edifici de l'antiga presó de Bourg-la-Reine.
A partir de laRevolució Francesa (1789), Condorcet jugarà un paper important com a polític:[18] serà membre de l'ajuntament de París (1789), comissari de la tresoreria nacional (1791), membre, secretari i, finalment, president de l'Assemblea Legislativa (1792). Des de l'Assemblea es va oposar al judici i execució deLluís XVI, atraient així les ires delsjacobins. El1792 va promoure l'escola obligatòria i gratuïta en un sistema educatiu laic amb igualtat entre noies i nois, que no es va dur a terme, i en part, fins a la llei deFrançois Guizot de1833[19] El 1793 formà part de la comissió que redactà el primer projecte de Constitució, que fou rebutjat amb els vots dels jacobins.
A partir de l'aprovació de la Constitució redactada perHérault de Sechelle, Condorcet va ser denunciat per la seva oposició a aquesta, el juliol de 1793.[20] A l'octubre és posat fora de la llei i els seus béns confiscats. Condorcet es refugia a la casa de madame Vernet (vídua de l'escultor Louis-François Vernet) al número 21 de la rue Servandoni. El 5 d'abril de 1794 va abandonar la casa, per raons no gaire clares, i va ser arrestat i conduït a la presó deBourg-la-Reine.[21] Uns dies després, el dia 8, quan el carceller va obrir la cel·la en què estava presoner un desconegut, només hi va trobar un cadàver. S'ignora si va morir de manera natural, si es va suïcidar o si va ser assassinat.
Tomba de Condorcet al Panteó de París.
Condorcet va ser simbòlicament enterrat alPanteó de París el 1989, en honor al bicentenari de la Revolució Francesa i al paper de Condorcet com a figura central de laIl·lustració. El seu taüt, però, estava buit, ja que les seves restes, originalment enterrades al cementiri comú de Bourg-la-Reine, s'havien perdut durant el segle XIX.
A partir de 1772, i com una de les seves obligacions de secretari perpetu de l'Acadèmie, escriurà elsÉloges (obituaris) dels acadèmics morts cada any, de les quals n'arribarà a escriure cinquanta-quatre.[23]
També a partir d'aquesta data, la seva matemàtica es fa social i es comença a preocupar per trobar solucions lògiques als problemes d'ordre social.[24]
Així es preocuparà per temes com les eleccions, els imposts, la llibertat de comerç, l'esclavitud, etc.
1785 -Essai sur l'application de l'analyse à la probabilité des décisions rendues à la pluralité des voix, on es planteja laparadoxa de Condorcet i el teorema dels jurats.[25]
1788 -Essai sur la constitution et les functions des Assemblées provinciales
1795 (pòstum) -Tableau général de la science qui a pour l'object l'application du calcul aux sciences politiques et morales
D'una importància capital seran els seus escrits sobre l'ensenyament públic, perquè estan a la base de tot el sistema d'ensenyament públic francès fins als nostres dies:
1791-1792 -Cinq Memoires sur l'instruction publique
1792 -Rapport et project de decré sur l'organization générale de l'instruction publique presentat a l'Assemblea Nacional el 20 d'abril de 1792
Finalment, mentre es trobava amagat a la casa de Mme. Vernet va escriure l'Esquisse de d'un Tableau historique des progrés de l'esprit humain, on expressa la seva fe absoluta, típica del pensament de la Il·lustració, en el progrés indefinit de la Humanitat.
Les seves Obres Completes, van ser publicades entre 1802 i 1804 per la seva muller,Sophie de Grouchy, amb la col·laboració dels seus amicsCabanis i Garat (21 volums). Una nova edició es va fer entre 1847 i 1849 (12 volums) dirigida pel seu gendreArthur Condorcet-O'Connor i el científic i políticFrançois Arago.
L'any 2001 amb el descobriment dels manuscrits perduts Ars notandi, Ars electionis, i Alia ars electionis, Llull és reconegut com el descobridor de la paradoxa de Condorcet, que va ser redescoberta durant el segle XVIII pel Marquès de Condorcet.[26]
O'Connor, John J.;Robertson, Edmund F.«Nicolas de Condorcet»(en anglès).MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
