Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 gener 1588![]() Amsterdam ![]() |
Mort | 1654![]() Amsterdam ![]() |
Nacionalitat | ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Amsterdam![]() |
Ocupació | Pintor |
Art | Pintura |
Moviment | Barroc |
Obra | |
Obres destacables |
Nicolaes Eliaszoon Pickenoy oNicolaes Eliasz. Pickenoy, (Amsterdam,10 de gener de1588 - Amsterdam. 1650/1656) fou unpintorbarrocneerlandès, especialitzat en pintura deretrats ireligioses.
Va ser fill d'un constructor d'edificis aAnvers, Elias Claeszoon Pickenoy, i que es va traslladar a Amsterdam abans del naixement de Nicolaes.
Probablement va estudiar pintura amb Cornelis van der Voort. El 1621, es va casar amb Levijntje Bouwens, una òrfena de vint-i-un anys, dos dels seus fills van morir en la infància. Va tenir com a deixeble aBartholomeus van der Helst.[1]
Pickenoy va pintar retrats de grup, com laLliçó d'anatomia del doctor Joahn Fonteyn (1626, Amsterdam Museum), el retrat col·lectiu delsRegents de l'orfenat való (1633, Amsterdam, Fundació Ruuscher) o el deLa companyia del capità Jan Cleasz. Vlooswijk i el tinent Gerrit Hude (1642, Amsterdam,Rijksmuseum), i individuals, com els retrats del doctorNicolaes Tulp delStedelijk Museum d'Amsterdam, o el deCornelis de Graeff (Gemäldegalerie (Berlín)), entre molts altres retrats de personatges neerlandesos.
A més a més de retrats va pintar un petit nombre de motius bíblics, com elCrist i la dona adultera del Museum Catharijneconvent d'Utrecht, basat en un dibuix deMaarten van Heemskerck, o elJudici Final delMuseu de Cadis, amb nus d'arrelmanierista, del que existeix rèplica, també signada, però de mida més petita en unacol·lecció privada.[1]
Va tenir un elevat nombre de deixebles -se citen fins a trenta-quatre- dels quals els més coneguts sónJan Vermeer van Haarlem,Job Adriaensz. Berckheyde iPaulus Potter, que podria haver entrat a estudiar amb Wet al maig de 1642.[1] El mateix any en les actes de la guilda es recull un conflicte ambPhilips Wouwerman a compte d'un deixeble d'aquest que s'havia passat al taller de Wet.[2]