Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Nicolae Ceaușescu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar laneutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu ladiscussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat unconsens sobre els punts discutits.
Plantilla:Infotaula personaNicolae Ceaușescu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 gener 1918Modifica el valor a Wikidata
Scornicești (Regne de Romania)Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1989Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
TârgovișteModifica el valor a Wikidata
Causa de mortexecucióModifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de GhenceaModifica el valor a Wikidata
1rPresident de Romania
28 març 1974 – 22 desembre 1989 (revolució romanesa de 1989)
← cap valor –Ion Iliescu →
3rPresident del Consell d'Estat
9 desembre 1967 – 22 desembre 1989
← Chivu StoicaSupressió del càrrec →
Secretari General del Partit Comunista Romanès
19 març 1965 – 22 desembre 1989 (revolució romanesa de 1989)
← Gheorghe Gheorghiu-DejSupressió del càrrec →
Membre de la Cambra de Diputats de Romania
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Militar M. V. Frunze
Acadèmia d'Estudis Econòmics de BucarestModifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau-verdModifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegreModifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica iexèrcitModifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, President de RomaniaModifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Romanès(1937–1989)Modifica el valor a Wikidata
Influències
Carrera militar
LleialtatRepública Socialista de RomaniaModifica el valor a Wikidata
Branca militarForces Terrestres RomanesesModifica el valor a Wikidata
Grau militargeneral majorModifica el valor a Wikidata
Participà en
25 desembre 1989revolució romanesa de 1989Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeElena Ceaușescu(1946–1989)Modifica el valor a Wikidata
FillsValentin Ceaușescu, Zoia Ceaușescu, Nicu CeaușescuModifica el valor a Wikidata
GermansIon CeaușescuModifica el valor a Wikidata
Condemnat perabús de poder(1989)
genocidi(1989)
malversació(1989)Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 desembre 1989-27 desembre 1989revolució romanesa de 1989
19661966 Romania bans contraception and abortion(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Premis
SignaturaModifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0147476TMDB (persona): 556762Allmovie (artista): p661518Discogs: 4342728
Find a Grave: 6068Modifica el valor a Wikidata

Nicolae Ceaușescu (Scornicești,Pitești,1918 -Târgoviște,1989) fou unpolíticromanès, que exercí dePresident de Romania entre 1967 i 1989 així com desecretari general delPartit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.

Primers passos a la política

[modifica]

Nascut en una família camperola, el seu pare en el moment de batejar-lo va oblidar-se que ja tenia un fill anomenat Nicolae. Només va poder anar a l'escola fins a quart de primària, ja que havia de treballar per ajudar els pares. Va marxar a Bucarest on va ser membre de lesJoventuts Comunistes Romaneses des de l'any1933, i va conèixer la que seria la seva dona,Elena Ceaușescu. Amb l'ocupació de les tropes alemanyes deRomania va ser detingut pels alemanys i empresonat (1940-1944). En aquell moment era Secretari del comitè central de les joventuts comunistes. A la finalització de laSegona Guerra Mundial va ser elegit secretari del Partit Comunista Romanès aBucarest, fet que va afavorir la seva elecció com a diputat de l'Assemblea Nacional Romanesa a les eleccions de l'any1946. Va ser elegit membre del Comitè Central delPartit Comunista Romanès (1948), i fou viceministre d'Agricultura (1948-1950) i de les Forces Armades (1950-1954). Com a director polític dels exèrcits va rebre el càrrec de General (1951-1953). Secretari General del partit el març de1965 i al desembre de1967, a la mort deGheorghe Gheorghiu-Dej, va ser elegit cap de l'estat de laRepública Popular de Romania.

Consolidació en el poder i projecció internacional

[modifica]

Arran de l'ocupació militar soviètica deTxecoslovàquia (1968) es va oposar a la política exterior de l'URSS i va encetar un contradictori procés d'independització respecte a la potència comunista. Es va apropar alsEstats Units d'Amèrica, laRepública Federal d'Alemanya (RFA),França,Itàlia i elRegne Unit amb els quals va establir relacions diplomàtiques. Al mateix temps va establir cooperacions amb laXina iIugoslàvia, i encetava una política de mà estesa cap als països delTercer Món (tot i els conflictes que tingué amb alguns països àrabs pels llaços existents entre Romania iIsrael). La seva projecció internacional la va enfortir per les contínues visites que Ceaușescu va fer per molts països (Regne Unit,URSS,Estats Units,França,Cuba iEgipte) entre d'altres.

A nivell intern, va començar un procés de denúncia del règim de Gheorghe Gheorghiu-Dej, rehabilitant moltes de les seves víctimes comLucreciu Patrascanu iAna Pauker. També va intentar aplicar un seguit de mesures de descentralització (1970), però aquestes només foren petits intents d'assentar l'administració romanesa per tot el territori. Al llarg de la primera meitat dels anys 70 del segle xx va augmentar el poder que tenia dins delPartit Comunista Romanès i dins de Romania. Així va ser nomenat President del Consell Suprem de Desenvolupament Econòmic i Social (1973) i el1974 va afavorir tot un seguit de reformes estatals:Romania va passar de ser República Popular a República Socialista i es va crear el càrrec de President de laRepública Socialista de Romania, que va ser ocupat pel mateix Ceaușescu. D'altra banda el mateix any1974 va ser reelegit Secretari General delPartit Comunista Romanès (PCR), mentre que la seva dona,Elena Ceaușescu, era elegida membre del Comitè Executiu.

Nicolae Ceaușescu amb el reiJoan Carles I d'Espanya, el 1979.

Va ser a partir d'aquell moment quan Ceaușescu va començar a perdre contacte amb la realitat. D'una banda començaren tot un seguit de processos de reformes per industrialitzar el país, així com la creació de grans granges i de cultius de grans extensions per poder arribar aconseguir una gran producció agrària. Amb elterratrèmol de 1976, que va afectar especialmentBucarest, va començar tot el seguit de demolicions de barris sencers i de construcció de noves zones de residència mitjançant l'edificació de blocs d'habitatges que destrossaren pràcticament l'encant que tenia fins al moment la capital romanesa, anomenada per aquest motiu elPetit París o elParís de l'Est d'Europa.

El règim comunista es va endurir encara més a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle xx. Després de les visites fetes a la Xina i a laRepública Democràtica de Corea del Nord va quedar impressionat pel culte a la personalitat que es portava a terme envers els líders dels partits comunistes d'aquells països. Per aquest motiu va intentar desenvolupar un culte a la seva personalitat i a la de la seva dona, tot defugint de la realitat que es vivia a Romania, a l'estil dels països asiàtics. També com a motiu de la nova orientació megalòmana del règim comunista, es va començar a construir damunt d'un barri destruït per les demolicions la Casa del Poble (Casa Poporului, actualmentPalatul Parlamentului), que va esdevenir el segon edifici més gran de tota la Terra.

Amb una economia cada cop més debilitada, en part per la corrupció, en part per la poca innovació i renovació de tota la maquinària industrial i agrària, en mig d'un clima de paranoia col·lectiva i de manca d'elements tan importants com els aliments (que eren racionats), el règim de Ceaușescu es va anar degradant, fins al punt que aquest va perdre el suport que tenia dins de les Forces Armades, el partit comunista i la mateixaSecuritate, que ell mateix controlava. Aquesta debilitació es va veure afavorida per un context internacional canviant, ja que al llarg de l'any 1989 es produïa la caiguda delmur de Berlín, la descomposició del bloc comunista a Europa i la finalització de laGuerra Freda. Malgrat això Ceaușescu va fer oïdes sordes a aquells que comGorbatxov li reclamaven que aprofités la celebració delXIV Congrés del Partit Comunista Romanès (novembre de 1989) per afavorir l'inici d'un procés reformador i democràtic a Romania que hauria de permetre al comunisme romanès adequar-se a l'onada reformista que recorria Europa en aquell moment. Ceaușescu i els seus, descartant cap reforma i reclamant la seva via pròpia cap alsocialisme, van ser renovats en llurs càrrecs i establiren una nova orientació i objectius econòmics que res tenien a veure amb la realitat de Romania.

El Complot i la caiguda: Revolució romanesa de 1989

[modifica]
Article principal:Revolució Romanesa de 1989
Propaganda on es lloa a Ceaușescu als carrers de Bucarest, mitjans dels anys vuitanta del segle xx, quan la situació econòmica i social ja estava molt degradada a Romania

Un mes més tard, coincidint amb una visita que Ceaușescu feia a l'Iran, una manifestació convocada per un mossèn hongarès aTimisoara (17 de desembre de1989), va acabar desencadenant una revolta popular. Si bé inicialment l'exèrcit romanès va romandre al costat de Ceaușescu, aviat començarien les desercions. El21 de desembre Ceaușescu aconsellat per alguns membres del seu cercle de confiança, format per membres delPolitburó del Partit Comunista Romanès i alguns militars, va convocar una manifestació popular perquè es mostrés el suport que tenia. A aquesta manifestació els responsables del partit comunista de Bucarest de portar treballadors van dur obrers que procedien a peu des de les fàbriques als afores de Bucarest i del torn de la nit, fet pel qual no havien dormit. En mig dels parlaments que Ceaușescu dirigia a la multitud i quan la manifestació era retransmesa a tot el país en directe, una part dels concentrats a la manifestació van començar a cridarJos Ceaușescu! (Avall Ceaușescu!) en mig de la incredulitat de la majoria dels assistents a la manifestació. Després del pànic inicial es va tallar l'emissió televisiva i la policia va dissoldre als incitadors. La manifestació va poder seguir i Ceaușescu va continuar parlant, però en aquell moment no se sabia ben bé que passava a Romania i començaven a córrer tota mena de rumors pel país. Tot i que el règim comunista es va afanyar a donar una imatge d'aparent normalitat, els preparatius per fer l'últim acte ja estaven decidits.

La nit del21 al22 de desembre la mort en estranyes circumstàncies del comandant en cap de les Forces Armades, GeneralVasile Milea, deixava les Forces Armades en mans dels militars que preparaven un cop d'estat contra el règim de Ceaușescu. Entre aquests es comptaven els Generals Stănculescu i Neagoe (el primer era conseller personal de Ceaușescu i va ser un dels que va animar-lo a convocar la manifestació del dia 21 de desembre). Tot i que la normalitat era aparent, el 22 de desembre alguns membres del partit comunista, actuant conjuntament amb els militars, van preparar marxes des de les fàbriques cap al centre deBucarest. Els obrers, en arribar al centre de la ciutat, començaren a fer aldarulls i a convidar a la gent a revoltar-se, començant així laRevolució Romanesa de 1989.[1] Tot i que la policia en un primer moment va actuar per detenir els aldarulls, aviat es va donar l'ordre de defensar únicament els edificis governamentals de possibles assalts. En mig d'un ambient de revolta popular i davant de la permissivitat de l'exèrcit i de la policia (ja controlada pels colpistes) Ceaușescu va ser convidat per Stănculescu i per altres militars i alts càrrecs del partit a retirar-se a la residència presidencial deSnagov mentre es controlava la situació a la capital romanesa. Quan aquest va marxar en helicòpter de la seu del partit (actual seu del Senat Romanès), acompanyat de la seva dona i gent de la seva confiança del partit, els militars lliuraren el poder al govern de concentració constituït perIon Iliescu i elFront de Salvació Nacional que es trobaven a la televisió romanesa. Mentrestant la població de Bucarest era al carrer amb la sensació de què ells havien provocat la caiguda del dictador romanès.

Ceaușescu, ja conscient de la traïció duta a terme per part d'alguns dels seus homes de confiança va fugir també deSnagov direcció cap al centre de Romania, on forces de la Securitate esperaven la seva arribada. Però abans d'arribar a aquest lloc va ser deixat a les proximitats deTargoviste, on fou detingut i jutjat en una farsa de judici que va ser gravat.

Stanculescu, que s'havia traslladat en persona a Targoviste, va ordenar que al final del judici s'executés a Ceaușescu. Davant de la por dels comandaments militars i dels soldats allà presents va comprar voluntats a canvi d'uns quants milions delei (moneda romanesa). Així el25 de desembre de1989 Nicolae Ceaușescu i la seva dona Elena van ser executats. Amb ells acabava el règim comunista instaurat a Romania el1947.

Llegat

[modifica]
Primer lloc de sepultura de N. Ceaușescu.
Actual tomba del matrimoni de Nicolae i Elena Ceaușescu.

L'escriptor uruguaiàEduardo Galeano va utilitzar l'exemple de la caiguda dels Ceauşescu al seu llibrePatas arriba. El mundo al revés per il·lustrar la manipulació informativa:

««La vigília del Nadal de 1989, vam poder tots contemplar el més horrible testimoni de les matances de Nicolae Ceauşescu a Romania. Aquest dèspota delirant, que es feia anomenarEl Danubi Blau del Socialisme, havia liquidat 4.000 dissidents a la ciutat de Timișoara. Vam veure molts d'aquests cadàvers, gràcies a la difusió mundial de la televisió i gràcies a la bona feina de les agències internacionals que nodreixen imatges els diaris i les revistes. Les fileres de morts, deformats per la tortura, van estremir el món. Després, alguns diaris van publicar la rectificació, que pocs van llegir: la matança de Timișoara havia passat però havia cobrat un centenar de víctimes, incloent els policies de la dictadura, i aquelles imatges esgarrifoses no havien estat més que una posada en escena. Els cadàvers no tenien res a veure amb aquesta història, i no havien estat deformats per la tortura, sinó pel pas del temps: els fabricants de notícies els havien desenterrat d'un cementiri i els havien posat davant de les càmeres.»[2]»

A Romania, alguns creien que la tomba de Ceauşescu al cementiri civil de Ghencea (Bucarest) no contenia el seu cos.[3] El 21 de juliol del 2010 va començar l'exhumació dels cadàvers de Nicolae així com de la seva dona Elena per sotmetre les seves restes a proves d'ADN i poder verificar així les identitats de les restes enterrades al cementiri civil de Ghencea.[4][5] El dimecres 4 de novembre de 2010 l'Institut de Medicina Legal de Romania va anunciar oficialment que l'ADN prova que Ceaușescu efectivament està enterrat al cementiri de Ghencea a Bucarest. Tot i això, el cadàver d'Elena es trobava tan deteriorat, a causa de l'acarnissament que va patir en mans del pilot d'afusellament, que no hi havia material suficient per a una prova fiable.[6] Finalment, al desembre de2010, els cossos dels Ceauşescu van ser enterrats junts en una nova tomba recoberta de granit vermell, doncs anteriorment estaven enterrats en sepulcres separats diversos metres. Donat l'ateisme de la parella, la tomba no té creus o altres símbols religiosos. La làpida porta la inscripció: "Nicolae Ceauşescu, president de la República Socialista de Romania, 1918-1989, Elena Ceausescu, 1919-1989".[7] El 2007 la casa on Ceauşescu va néixer i es va anunciar que seria convertida en un museu.[8] El 2010 es va emplaçar a la seva ciutat natal, Scornicesti, una estàtua de marbre blanc i tres metres d'alçada. Tots dos projectes són promoguts per Emil Bărbulescu, el nebot de Ceaușescu.[9] El poeta romanèsAdrian Păunescu li va dedicar al matrimoni Ceaușescu una poesia titulada «Plor pel vell».[10] El director romanès Andrei Ujica va realitzar la pel·lículaAutobiografia lui Nicolae Ceaușescu ("Autobiografia de Nicolae Ceaușescu") íntegrament amb escenes dels antics arxius del govern comunista. Va ser selecció oficial delFestival de Cannes de 2010.[11]

La difícil situació econòmica a la Romania postcomunista ha fet que molts romanesos, particularment camperols, desocupats i membres de minoria ètnica, minories ètniques,[12] reivindiquin la figura de Ceauşescu i el llegat de la República Socialista. Segons una enquesta realitzada el 2014, el 69% dels romanesos considera que el país estava millor sota el comunisme, i un 66% votaria per Ceauşescu per a president.[13]

Referències

[modifica]
  1. Sebestyen, Victor.Revolution 1989: The Fall Of The Soviet Empire. Hachette UK, 2009.ISBN 0297857886. 
  2. La era de la información, texto del libroPatas arriba. El mundo al revés, de E. Galeano.
  3. «ceausescu.org - curiosa | 203.214». [Consulta: 20 desembre 2016].
  4. País, Ediciones El «Los cuerpos del dictador Ceausescu y su mujer son exhumados para determinar su identidad». , 21-07-2010 [Consulta: 20 desembre 2016].
  5. País, Ediciones El «Reportaje | Los enigmas de Ceausescu». , 25-07-2010 [Consulta: 20 desembre 2016].
  6. País, Ediciones El «El ADN prueba que Ceausescu está enterrado en Bucarest». , 04-11-2010 [Consulta: 20 desembre 2016].
  7. «Cuerpos de los Ceausescu son trasladados a una nueva tumba». [Consulta: 20 desembre 2016].Arxivat 2016-03-11 aWayback Machine.
  8. «La Verdad | Noticias internacionales». Arxivat de l'original el 20 de desembre de 2014. [Consulta: 20 desembre 2016].
  9. Ceausescu tendrá una estatua en su ciudad natal
  10. F, Jl. «Un vallekano en Rumania / Un vallekan în România: Llanto por el viejo, de Adrian Paunescu», 30-12-2010. [Consulta: 20 desembre 2016].
  11. AUTOBIOGRAFIA LUI NICOLAE CEAUSESCU (The Autobiography of Nicolae Ceausescu)
  12. «Cum ar trebui să fie apreciat Nicolae Ceaușescu în manualele de istorie?» (en rumano). Jurnalul Național, 17-11-2009. [Consulta: 7 febrer 2012].[Enllaç no actiu]
  13. «'Con el comunismo se vivía mejor': el 66% de los rumanos votaría al dictador Ceausescu», 10-04-2014.
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Principat de Romania (1859–1881)
Bandera de Romania
Regne de Romania (1881–1947)
República Popular (1947-1965)
República Socialista (1965-1989)
República Democràtica (1989-)
  • Vegeu aquesta plantilla
Principals països implicats
OTAN i aliats
 Estats Units ·  Regne Unit ·  Israel ·  França ·  RFA ·  Corea del Sud
 URSS ·  RDA ·  Xina ·  Vietnam ·  Corea del Nord ·  Cuba
Neutrals
Protagonistes
Presidents EUA
Truman · Eisenhower · Kennedy · Johnson · Nixon · Ford · Carter · Reagan · Bush
Sec. Gen. URSS
Europa
Àsia i Amèrica
Esdeveniments
1945-49
1950-59
1960-69
1970-79
1980-89
1990
Articles relacionats
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicolae_Ceaușescu&oldid=36427365»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp