| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 maig 1908 Budapest (Hongria) | ||
| Mort | 30 setembre 1986 (78 anys) Cambridge (Anglaterra) | ||
| Membre de la Cambra dels Lords | |||
| 9 juliol 1974 – 30 setembre 1986 (mort en el càrrec) | |||
| Dades personals | |||
| Formació | London School of Economics (–1930) | ||
| Director de tesi | Allyn Abbott Young iLionel Robbins | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Economia ieconomia | ||
| Lloc de treball | Londres | ||
| Ocupació | economista,polític,professor universitari | ||
| Ocupador | London School of Economics | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Frank Horace Hahn,Tibor Barna(en) iCarlo Panico | ||
| Família | |||
| Fills | Mary Kaldor | ||
| Premis | |||
| |||
Nicholas Kaldor (Budapest, 12 de maig de 1908 -Cambridge,30 de setembre de1986) fou un economista hongarès naturalitzat britànic.[1]
Nascut el 1908 amb el nom de Káldor Miklós a Budapest, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès, va començar la seva formació. Posteriorment es va traslladar a Berlín i després a Londres on va assistir a la "London School of Economics". En acabar la Segona Guerra Mundial va ser cridat a col·laborar, com a membre executiu, en laComissió Econòmica per a Europa creada per lesNacions Unides. El1964 va participar com a assessor econòmic del gabinet de treball delPartit Laborista britànic durant el govern deHarold Wilson, una posició que va continuar tenint fins al1970. El1966, va obtenir la càtedra deeconomia a laCambridge University. El1974 va ser nomenat "for life peer" amb el rang debaró i, com a tal, es va convertir en membre per dret de laHouse of Lords. Va morir el 1986 a Papworth Everard, a Cambridge.[2]
Entre els principals exponents de la investigació Post-Keynesiana en el camp dels estudis econòmics, Kaldor va fer importants aportacions que ajuden a comprendre els mecanismes inherents a la generació del capital i als mètodes de la seva distribució, explicant les bases del funcionament delsistema econòmic contemporani, delnegoci i delcicle empresarial així com del seu desenvolupament.[3] Apar d'així i conjuntament amb elPremi Nobel d'EconomiaJohn Richard Hicks, va desenvolupar l'anomenatcriteri d'eficiència de Kaldor-Hicks.[4]
