Niceto Alcalá-Zamora (castellà: Niceto Alcalá Zamora y Torres) (Priego de Córdoba, 6 de juliol de1877 -Buenos Aires, 18 de febrer de1949) fou unadvocat ipolític andalús, primer president de laSegona República espanyola (1931-1936).
Estudiant avantatjat, Alcalá-Zamora va cursar el batxillerat entre 1887 i 1891 en elReal Colegio de Cabra.[1] A la primerenca edat de disset anys ja era llicenciat enDret per laUniversitat de Granada[2] i als vint-i-dos anys, lletrat del Consell d'Estat.
Es va casar amb Purificación Castillo Bidaburu l'any 1900, tres anys menor que ell, amb qui va tenir set fills (tres homes, Niceto, Luis i José, i tres dones, Pura, Isabel i Maria Teresa; la seva filla Elia moriria a l'edat de set anys; també van néixer altres dos Nicetos, un que va viure set dies i un altre que va néixer mort).[2]
Advocat de gran prestigi, va iniciar la seva carrera política sent molt jove dins delPartit Liberal delcomte de Romanones. Va ser diputat perLa Carolina el1905 i1907 i sotssecretari de Governació. Més tard va passar al sector demòcrata dirigit perManuel García Prieto, en el govern del qual va ser ministre de Foment (1917) i de la Guerra (1922). Va ser també representant d'Espanya en laSocietat de Nacions. Opositor declarat de la dictadura del generalPrimo de Rivera. El13 d'abril de1930 va pronunciar un violent discurs alTeatre Apol·lo de València en el qual va retirar el seu suport i confiança a lamonarquia i va propugnar una república conservadora, burgesa, recolzada en les classes mitjanes i en els intel·lectuals.
Junt ambMiguel Maura i el seu partit "Dreta Liberal Republicana", va representar al republicanisme conservador en elPacte de Sant Sebastià el17 d'agost de1930 a fi d'impulsar un moviment popular que enderroqués a la monarquia i instaurés la República. D'aquest pacte va sorgir un comitè executiu encarregat de dirigir l'acció republicana a Espanya. Alcalá-Zamora va ser elegit el seu president. Era, de fet, l'antecedent del govern provisional. El dia12 de desembre van tenir lloc elsfets de Jaca el1930 quan els capitansFermín Galán iGarcía Hernández van proclamar laRepública aJaca i van iniciar una marxa cap aOsca però, vençuts per les forces governamentals, van ser jutjats i executats. També es van revoltar a l'aeròdrom de Cuatro Vientos el comandantRamón Franco i el generalQueipo de Llano, però en no secundar-los les forces van fugir aPortugal amb avió. Els líders de les forces antimonàrquiques, part del comitè, i entre ells Alcalá-Zamora, van ser detinguts pel Govern. El judici públic, celebrat el març de1931, els va condemnar a sis mesos i un dia, que van ser substituïts per llibertat condicional.
Davant del difícil caire que prenia la situació, i després de la dimissió de Berenguer el febrer de1931, el rei va encarregar a l'almirallJuan Bautista Aznar-Cabañas la formació del govern. El dia18 de febrer es va presentar el nou gabinet constituït per ministres monàrquics. El dia12 d'abril es van celebrareleccions municipals, el resultat de les quals va ser de 22.150 regidors monàrquics i 5.775 republicans; tanmateix en 41 de les 50 capitals de província van guanyar els republicans, que en el còmput total havien aconseguit més vots, ja que era més gran el nombre de vots necessaris per assolir l'acta de regidor al món urbà que en el rural.Alfons XIII, partidari davant algun dels seus ministres que no hi hagués vessament de sang, s'exilia davant de l'ultimàtum del Comitè Revolucionari presidit per Niceto Alcalá-Zamora. Aquest, que va comptar des del primer moment amb el suport popular i amb el de laGuàrdia Civil, enviada en aquells moments pelGeneral Sanjurjo, es va convertir en el govern provisional. Alcalá-Zamora i Maura garantien la presència de la vivaç burgesia conservadora en el govern i la continuïtat política dins d'un règim diferent. Aquest govern va proclamar laSegona República el14 d'abril de1931; mentre el rei embarcava enCartagena i la seva família prenia el tren camí deFrança.
| 14 d'abril de 1931. La proclamació de la República per Niceto Alcalá-Zamora |
El president provisional Niceto Alcalá-Zamora va difondre per ràdio el discurs de proclamació:«En nom de tot el govern de la República espanyola, saluda al poble una veu, la del seu president, rendida per l'emoció i impulsada per l'entusiasme davant l'espectacle sense igual d'una reacció quasi impossible d'imitar que aquesta nació ha donat al món resolent el problema de la seva revolució latent i canvi indispensable de la seva estructuració, amb un ordre meravellós i per voluntat i via perfectament legals. Tot el Govern, en nom del qual parlo, està compenetrat pel seu amor al país i disposat a resoldre els ideals nacionals ofereix que aviat, molt aviat, tan aviat com les circumstàncies ho permeten, dictarà el model de la seva estructuració política. Però mentrestant, el Govern realitzarà un programa de justícia social i de reforma administrativa de supressió de la injustícia, depuració de responsabilitats i restabliment de la llei. Donarà amb tot això la satisfacció que el poble anhela. (...) Assistiu al govern amb la vostra confiança, vigileu-lo en els seus actes i, si incorrem en responsabilitat, exigiu-les; i amb el nostre amor i amb la nostra consciència prometem omplir totes les vostres aspiracions. Si açò és així, no us reclamem el vostre aplaudiment, sinó la vostra confiança, per a la satisfacció de la consciència de tots nosaltres. La nostra autoritat només pot existir amb el vostre suport, seguir units sense rebomboris als carrers i respecteu el dret de tots; però vigileu, perquè sou la guàrdia nacional del Govern que acompanya al poble. Procureu que en la vostra conducta no hi hagi mai la menor protesta que serveixi de pretext per a una reacció contrària i, si sorgeix, quedi ofegada.La normalitat al país és completa, i ens hem possessionat sense el menor incident. El primer acte del Govern ha sigut la concessió d'una ampla i generosa amnistia. Estem tots segurs que Espanya gaudeix d'un complet amor en totes les regions, que servirà per a fer una Espanya gran, sense que cap poble se senti oprimit, i regni entre tots ells la confraternitat.Amb el cor enlaire us dic que el Govern de la República no pot donar a tots la felicitat, perquè això no és a les seves mans, però sí el compliment del deure, el restabliment de la llei i la conducta inspirada en el bé de la pàtria. Visca Espanya i visca la República!» |
El15 d'abril el govern va fer públic un programa d'actuació basat en elpacte de Sant Sebastià. Va ser anunciada una reforma agrària, llibertat de cultes i creences, respecte a la propietat privada, responsabilitats als col·laboradors de la dictadura, augment gradual de les llibertats individuals i sindicals, etc.
Tot just va accedir al poder, el govern va haver d'enfrontar-se a la proclamació de la república catalana i als esdeveniments anticlericals del mes de maig. També hi va haver moltes dificultats amb les organitzacions anarquistes que van negar la seva col·laboració amb la nova república.
El govern es va anar inclinant cap a un republicanisme més d'esquerres representat a la figura deManuel Azaña, postura que clarament es va reflectir a la redacció de laConstitució. La qüestió clerical va enfrontar de nou a republicans conservadors i esquerrans, socialistes i radicals, i finalment Alcalá-Zamora i Maura van abandonar el govern el14 d'octubre de1931.
Tement que Alcalá-Zamora emprengués una campanya revisionista i de desprestigi contra la república, socialistes iazañistes van convenir a oferir-li la presidència de la República, càrrec per al qual va ser elegit candidat únic el2 de desembre. Va jurar el càrrec l'11 de desembre de1931.
Home autoritari i convençut de la seva missió, des del primer moment va tractar d'intervenir en els assumptes del govern. Per aquesta raó, va quedar apartat del paper que li corresponia, és a dir, compensar el jacobinisme del seu primer ministreManuel Azaña.
La idea del president era incorporar a la direcció d'Espanya les noves forces sorgides després de laRestauració i contingudes pels últimsBorbons. Aquesta obertura s'havia de fer des de dalt, suprimint tot el que impedís aquest pas i establint les premisses essencials d'un nou ordre per la via pacífica i parlamentària. El14 d'abril de1931 va semblar donar-li la raó, però a partir de maig els diferents esdeveniments van indicar que la realitat no corresponia als seus somnis.
No és estrany que el president es portés fredament amb el seu govern. Aquesta situació va quedar en descobert quan Azaña li va presentar per a la seva ratificació lallei de Congregacions - llei de secularització de l'ensenyament - i lallei del Tribunal de Garanties Constitucionals, que completaven laConstitució de 1931. Alcalá-Zamora es va resistir al màxim a firmar ambdues lleis, però no es va atrevir a vetar-les. La situació es va fer tan tensa que fins i tot l'oposició va acusar el president de morositat.
Poc després, en ocasió d'un reajustament de govern, les diferències van tornar a sorgir i Azaña va dimitir amb el seu gabinet. Després de diverses consultes fallides. Alcalá-Zamora va tornar a nomenar primer ministre a Azaña (12 de juny), fet que va decebre els conservadors, convençuts que el president era un simple ninot a les mans de l'esquerra.
Aquest tercer gabinet Azaña no va aconseguir la confiança de les Corts i el setembre va dimitir. Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts Constituents i, després d'un fugaç mandat del radicalAlejandro Lerroux, li va encarregar al radicalDiego Martínez Barrio la celebració de noves eleccions (8 d'octubre de1933).
Les dretes van guanyar àmpliament les eleccions del29 de novembre de1933, primeres de la Història d'Espanya en les quals van poder votar les dones. El radicalAlejandro Lerroux va formar govern per encàrrec del president i amb l'anuència de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), dirigida perJosé María Gil-Robles. Alcalá-Zamora es va portar malament amb els radicals i sobretot amb la CEDA, ja que desconfiava de l'esperit democràtic del partit de Gil-Robles, que, si bé es declarava respectuós amb l'ordre establert, no havia jurat lleialtat a la República. Per aquesta raó va buscar sempre solucions de compromís, com el confús govern deRicardo Samper e Ibañez, que no va agradar a ningú.
L'octubre va haver de tornar a recórrer a Lerroux que va formar govern amb tres ministres de la CEDA, però amb la declaració de l'Estat Català el6 d'octubre de1934 a Catalunya, larevolució d'Astúries, la seva indecisió i l'escàndol de l'estraperlo (un cas de corrupció lligat al negoci del joc), van impedir una acció de govern coherent.
D'altra banda, Alcalá-Zamora va utilitzar tots els seus recursos per apartar a la CEDA del poder fins que la crisi de govern de9 de novembre de 1935 li va oferir aquesta oportunitat. Va nomenar primer ministre al seu amicManuel Portela Valladares, que va presidir un interregne entre novembre de 1935 i febrer de1936. La seva intenció era crear una força de centre entre la dreta radical-cedista i l'esquerra socialazañista.
Per aclaparadora majoria, elFront Popular va guanyar les eleccions de febrer de1936. Si això era una derrota per a la dreta, també ho era per a Alcalá-Zamora i les seves aspiracions. Azaña va ser encarregat de formar govern.
Molt aviat van començar els socialistes una campanya contra Alcalá-Zamora, al qual no perdonaven la seva actitud de juny i setembre de1933. Es va obrir un debat en les Corts sobre la inconstitucionalitat de l'última dissolució d'aquestes, ja que segons laConstitució de 1931, elPresident estava facultat per dissoldre les Corts dues vegades, però la segona dissolució podia ser sotmesa a la consideració de la Cambra, i si una majoria considerava que s'havia comès alguna irregularitat, el President podria ser destituït.La controvèrsia es produeix quan la nova majoria de les Corts, considerant que aquesta era la segona dissolució, enjudicien l'actuació del President i dictaminen que la dissolució s'havia produït amb molt retard, per la qual cosa el President havia de ser destituït. Tanmateix, hi havia qui opinava que aquesta era la primera dissolució, ja que l'anterior (la de 1933) no s'havia de comptar en tractar-se de les Corts Constituents, les que van elaborar la Constitució i, per tant, eren anteriors a ella. Finalment, per 238 vots a favor i 5 en contra el President va ser destituït. Aquest en principi es va resistir, però abandonat per tots va haver d'admetre la cessació.
Després d'unes setmanes en què es va fer càrrec de la Direcció de l'EstatDiego Martínez Barrio, en la seva qualitat de President de lesCorts, va ser substituït perManuel Azaña l'11 de maig de1936.
L'inici de laGuerra Civil el va sorprendre en un viatge perEscandinàvia. Va decidir no tornar aEspanya quan es va assabentar, segons compta en les seves memòries, reescrita durant l'exili, quemilicians del govern del Front Popular havien entrat il·legalment al seu domicili, robant-li les seves pertinences, saquejant així mateix la seva caixa de seguretat al bancCrédit Lyonnais a Madrid, emportant-se el manuscrit de les seves memòries. Va fixar la seva residència aFrança on el va sorprendre laSegona Guerra Mundial. Després de múltiples penalitats, a causa de l'ocupació alemanya i a l'actitud col·laboracionista delgovern de Vichy, va sortir deFrança i després d'un penós viatge de 441 dies amb vaixell va arribar a l'Argentina el gener de1942, on va viure dels seus llibres, articles i conferències. No va voler tornar a Espanya durant el règim franquista encara que, pel que sembla, se li va fer algun oferiment, ja que un fill seu estava casat amb una filla del generalQueipo de Llano, un dels protagonistes de l'alçament. El seu cadàver va ser repatriat a Espanya el1979 i està enterrat al Cementiri de l'Almudena deMadrid.
Niceto Alcalá-Zamora | ||
| Càrrec de govern | ||
|---|---|---|
| — Abdicació: — Alfons XIII d'Espanya — Nou règim — Segona República Espanyola | President de la República (Llista de caps d'Estat d'Espanya) (1931-1936) | Succeït per: Diego Martínez Barrio Interí |
| President de Govern |  | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | ||
(← II DATO) Govern anterior •••• Govern següent (← III MAURA) | ||
| President de Govern | | |
|---|---|---|
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | ||
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | ||
| Ministre de Treball, Comerç i Indústria | ||
(← SANCHEZ GUERRA) Govern anterior •••• Govern següent (← DIRECTORI MILITAR) | ||
| President | |
|---|---|
| Ministres | Alejandro Lerroux (PRR)estat •Fernando de los Ríos (PSOE)justícia •Manuel Azaña (AR)guerra •Santiago Casares Quiroga (FRG)marina •Indalecio Prieto (PSOE)hisenda •Miguel Maura Gamazo (DLR)governació •Marcel·lí Domingo i Sanjuan (PRRS)instrucció pública •Álvaro de Albornoz (PRRS)foment •Francisco Largo Caballero (PSOE)treball •Lluís Nicolau i d'Olwer (ACR)economia nacional •Diego Martínez Barrio (PRR)comunicacions |
(← ALMIRALL AZNAR) Govern anterior •••• Govern següent (← II PROVISIONAL) | |
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Alejandro Lerroux (PRR),estat •Fernando de los Ríos (PSOE),justícia •Manuel Azaña (AR),guerra •José Giral (AR)marina •Indalecio Prieto (PSOE),hisenda •Santiago Casares Quiroga (FRG)governació •Marcel·lí Domingo i Sanjuan (PRRS)instrucció pública •Álvaro de Albornoz (PRRS)foment •Francisco Largo Caballero (PSOE)treball •Lluís Nicolau i d'Olwer (ACR)economia nacional •Diego Martínez Barrio (PRR)comunicacions | |
(← I PROVISIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← II REFORMISTA) | ||
| President de la República | | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Lluís de Zulueta (AR)estat •Álvaro de Albornoz (PRRS)justícia •Manuel Azaña (AR),guerra •José Giral (AR)marina •Jaume Carner (ERC)hisenda •Santiago Casares Quiroga (FRG)governació •Fernando de los Ríos (PSOE)instrucció pública •Indalecio Prieto (PSOE)Obres públiques •Francisco Largo Caballero (PSOE)treball •Marcel·lí Domingo i Sanjuan (PRRS)agricultura, indústria I comerç | |
(← II PROVISIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← III REFORMISTA) | ||
| President de la República | | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Fernando de los Ríos (PSOE)estat •Álvaro de Albornoz (PRRS)justícia •Manuel Azaña (AR),guerra •Lluís Companys (ERC)marina •Agustín Viñuales (AR)hisenda •Santiago Casares Quiroga (FRG)governació •Francisco Barnés (PRRS)instrucció pública •Indalecio Prieto (PSOE)Obres públiques •Francisco Largo Caballero (PSOE)treball •Marcel·lí Domingo i Sanjuan (PRRS)agricultura •José Franchy (PRDF)indústria i comerç | |
(← II REFORMISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← I RADICAL) | ||
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Claudio Sánchez Albornoz (AR)estat •Juan Botella (IRS)justícia •Juan José Rocha (PRR)guerra •Vicente Iranzo (Ind.)marina •Antonio Lara (PRR)hisenda •Diego Martínez Barrio (PRR)governació •Domingo Barnés (PRRS)instrucció pública •Rafael Guerra (PRR)Obres públiques •Ricardo Samper (PRR)treball •Ramón Feced (PRRS)agricultura •Laureano Gómez (ORGA)indústria i comerç •Miquel Santaló (ERC)comunicacions | |
(← III REFORMISTA) Govern anterior •••• Govern següent (← II RADICAL) | ||
| President de la República |  | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Claudio Sánchez Albornoz (AR)estat •Juan Botella (IRS)/Domingo Barnés (PRRS)justícia •Vicente Iranzo (Ind.)guerra •Leandro Pita (ORGA)marina •Antonio Lara (PRR)hisenda •Manuel Rico Avello (Ind.)governació •Domingo Barnés (PRRS)instrucció pública •Rafael Guerra (PRR)Obres públiques •Carles Pi i Sunyer (ERC)treball •Cirilo del Río (PRP)agricultura •Félix Gordón (PRRS)indústria i comerç •Emilio Palomocomunicacions | |
(← I RADICAL) Govern anterior •••• Govern següent (← III RADICAL) | ||
| President de la República | | |
|---|---|---|
| President de govern | ||
| Ministres | Leandro Pita (Ind.)estat •Ramón Álvarez (PRLD)justícia •Diego Martínez Barrio (PRR)/Diego Hidalgo Durán (PRR)guerra •Juan José Rocha (PRR)marina •Antonio Lara (PRR)hisenda •Manuel Rico Avello (Ind.)governació •José Pareja (PRR)instrucció pública •Rafael Guerra (PRR)Obres públiques •Josep Estadella (PRR)treball •Cirilo del Río (PRP)agricultura •Ricardo Samper (PRR)indústria i comerç •José María Cid (PAE)comunicacions | |
(← II RADICAL) Govern anterior •••• Govern següent (← IV RADICAL) | ||
.svg)
.svg)