A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenadaniçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pelfrancès. El topònim occità s'escriu com en català,Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafiamistralencaNissa. El nom oficial francès ésNice, i enitalià en diuenNizza. Totes aquestes formes deriven del grecNikea (del nom de la deessaNike), a través del llatíNicaea.
La ciutat de Niça fou fundada elsegle v aC pelsgrecsmassaliotes. Més tard es posà sota el domini deRoma per combatre elslígurs. L'any729 fou atacada pelssarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el859 i el880.
Formant part delsEstats de Savoia esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador iFrancesc I de França, el qual, aliat amb elsotomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre, resistint fins a l'arribada de les forces imperials.[2] Envaïda novament per França (1600), el1696 tornà a Savoia. Pel setembre del1792 el general francèsJacques Anselme ocupàNiça amb 7.000 marsellesos i hi expulsà el comte de Saint-André.[3] El 3 de gener del 1793 s'aprovaria la seva incorporació a França, però el1814 retornà alsEstats de Savoia.
El 1860 es produí l'annexió delcomtat de Niça a França, validada mitjançant un controvertit referèndum. A partir d'aquest moment es produí la plena integració en l'estructura territorial de l'Estat Francès. Tanmateix,Mussolini aspirà encara a incorporar-la novament alRegne d'Itàlia.
L'any 1976 es va produir a Niça l'assalt a un banc (Societé Generale) que va ser conegut com "el robatori del segle", protagonitzat pel mercenari Albert Spaggiari.[4]
L'any 2000 es va celebrar a Niça una reunió del Consell Europeu que va donar lloc alTractat de Niça, signat l'any següent.
Des del segle XVIII una important colònia anglesa es va anar establint a Niça que, ja sota domini francès, acabà esdevenint un lloc privilegiat per a les vacances d'hivern. LaReina Victòria va fer estada a Niça a finals del segle XIX, com recorda un monument obra de Louis Maubert[5] El famósPasseig dels anglesos és també testimoni de la presència britànica.
També s'hi va retirar el reuLluís I de Baviera després de la seva abdicació
Un gran nombre d'hotels (com el cèlebreHotel Negresco) i cases residencials de luxe es van anar construint entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. La importància d'aquest conjunt va donar lloc, l'any 2021, a la inscripció de Niça a lallista de Patrimoni Mundial de la Unesco[6]
L'empremta dels nombrosos artistes dels segles XIX i XX vinculats a Niça es reflecteix en els seus museus. Així el Museu de Belles Arts porta el nom deJules Chéret i s'hi troben notables museus monogràfics dedicats aHenri Matisse iMarc Chagall.
En un dels llocs més cèntrics de Niça, la plaça Masséna, s'hi troba un conjunt escultòric creat per l'escultor catalàJaume Plensa i denominatConversa a Niça (2007)[7]
Des de 1933 es corre una tradicional cursa ciclista anomenadaParís Niça.
L'equip de futbol local és l'OGC Niça que juga a l'estadi anomenatAllianz Riviera. Durant la guerra civil espanyola, el gran futbolista catalàJosep Samitier va jugar amb el Niça
Des de 2010 s'hi celebra la competició tennísticaOpen de Nice
Estimacions abans de1801; censos a partir de 1801; Nombre a partir de 1968: Població sense dobles comptes; *en realitat entre 4000 i 4500; **Població legal en vigor a partir d'1 de gener de 2011.
.svg)
