ñe'engatú | |
|---|---|
| Tipus | llengua illengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 8.000 |
| Autòcton de | Estat de l'Amazones,Guainía,Vaupés iAmazones |
| Estat | Brasil,Colòmbia iVeneçuela |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tupí llengües tupí-guaraní tupí língua geral | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | yrl |
| Glottolog | nhen1239 |
| Ethnologue | yrl |
| UNESCO | 325 |
| IETF | yrl |
| Endangered languages | 2971 |
Elnheengatu —[ɲɛʔẽŋaˈtu] en nheengatu— sovint lletrejatnhengatu, és una llenguaindígena de la famíliatupi–guarani. també es coneix pel nomportuguèslíngua geral da Amazônia ilíngua geral amazônica,tant significa "llengua general amazònica", o fins i tot pelLlatílingua brasilica (llengua brasilera). Nheengatu es va originar al nord del Brasil al segle 17 com unalingua franca. Ara conegut com anheengatu (tambénhengatu,nyengatú,língua geral,geral,yeral), que encara es parla al llarg delriu Negro al nord del Brasil (així com a la veïnaColòmbia iVeneçuela).
Hi ha potser al voltant de 8000 parlants Nheengatu segonsThe Ethnologue (2005),[1] encara que alguns periodistes han reportat el major nombre 30000.[2][3] El llenguatge s'ha recuperat recentment un cert reconeixement i protagonisme després d'haver estat suprimida per molts anys. Es parla a la regió de l'Alt Riu Negro de l'estat de l'Amazones, alBrasil a laConca amazònica, ia la veïna porcions de Colòmbia i Veneçuela. És la llengua materna de la població rural de la zona, i també s'utilitza com a llengua comuna de comunicació entre indis i no indis, i entre els indis de diferents tribus. El seu ús és també una forma que alguns dels pobles originaris que han perdut els seus idiomes originals per afirmar la seva identitat ètnica, com en el cas delsbarés, elsarapaços, igent baniwa, la werekena i altres.
El 1998, un professor de laUniversitat de São Paulo,Eduardo de Alameida Navarro, va fundar una organització anomenadaTupi Aqui, dedicated to promoting the teaching of historic Tupi and Nheengatu in high schools in São Paulo i en altres parts del Brasil.[4][5] El professor Navarro ha escrit un llibre de text per a l'ensenyament de Nheengatu que Tupi Aqui posa a disposició, juntament amb altres materials d'ensenyament, en un lloc web allotjat per la Universitat de São Paulo.[6]
Al desembre de 2002, Nheengatu va guanyar l'estatus de llengua oficial al costat delPortuguès en el municipi deSão Gabriel da Cachoeira, on es concentren molts dels oradors, de conformitat amb la llei local 145/2002.[4]
Nheengatu es va basar en l'idioma del tupi al llarg de la costa brasilera al nordMaranhão iPará. És estandarditzada per laCompanyia de Jesús del vocabulari i la pronunciació del dialectetupinambá, els quals van ser adaptats en un marc gramatical basat en portuguès. En el seu apogeu al segle 18, que era la llengua parlada dominant a tot el vast territori del Brasil, amb el seu homòleg sud estretament relacionat, lalíngua geral paulista, ja que va ser utilitzat no només pels indis i missioners, sinó també com un llenguatge quotidià pels colons d'ascendència europea. Nheengatu es va realitzar a l'interior i es va estendre per tota la regió amazònica en els segles 17 i 18. El seu ús més tard es va reduir, en part a conseqüència de la imposició de la llengua portuguesa pelSebastião José de Carvalho e Melo, Marquis of Pombal (1758) i de lasupressió de la Companyia de Jesús del Brasil (1759), així com causa de la immigració dePortugal.
A part de l'esmentadalíngua geral paulista, ara extint, nheengatu també està estretament relacionada amb la de Paraguaiguaraní, que, lluny de ser extingit, és la llengua més parlada al país i un dels seus idiomes oficials. Segons algunes fonts, Nheengatu i guaraní són mútuament intel·ligibles.[cal citació]
El nom de la llengua es deriva de les paraulesnheen (que significa "llengua" o "parlar") igatu (bon significat).[4]El nom de la Nheengatu llenguatge relacionat, a Paraguai, es deriva de manera similar.
| Llengües oficials | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Criolls/altres | |||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||
| Llengües no natives | |||||||||||||||||||||
| Llengua de signes | |||||||||||||||||||||
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||
| Arikem | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tupari | |||||||||||||||||||
| Mondé | |||||||||||||||||||
| Puruborá– Ramarama | |||||||||||||||||||
| Yuruna | |||||||||||||||||||
| Munduruku | |||||||||||||||||||
| Maweti–Guarani |
| ||||||||||||||||||
| Protollengua | |||||||||||||||||||
Cursiva indicallengua extingida | |||||||||||||||||||
