Neubrandenburg (enbaix alemanyNigen Bramborg) és una ciutat a l'estatalemany deMecklemburg-Pomerània Occidental[1] al llac delTollensesee, font del riuTollense, l'afluent major delPeene. A la fi del 2013 tenia 63437 habitants.[2] La ciutat medieval de la qual van conservar-se grans parts intactes fins a la fi de laSegona Guerra Mundial, va ser incendiada sense cap raó militar per l'Exèrcit Roig. Només se'n van quedar dempeus les quatre portes gòtiques i les muralles, un carrer i unes esglésies, en l'estil típic delgòtic de maons.
El primer esment escritBrandenborch Nova data del 1248, quan el4 de gener elmarcgraviJoan I deBrandenburg va fundar la ciutat.[3] Ja el 1170 s'havia projectat de crear un monestir aBroda (en l'actualitat fusionat amb Neubrandenburg) per Casimir I de Pommerania, per tal de coercir la població d'origeneslau a convertir-se alcatolicisme, tot i que només se'n va començar la construcció vers 1240, uns pocs anys abans de la fundació de Neubrandenburg. Per tal de poblar la nova ciutat, durant sis anys, el ciutadans eren exempts d'impostos i altres obligacions al senyor. El 1261, sotaOtó III es va construir una primera defensa: un fossat, una tanca de fusta damunt unglacis de terra. A l'inici del segle xiv a poc a poc va reemplaçar-se per una muralla de pedra. Laporta fortificada de pedra més antiga de la ciutat és la de Friedland. Primer es va construir una porta a la muralla, després una segona porta al talús exterior que es van connectar amb muralles per tal de formar una mena de castell tancat. La quarta portaNeues Tor (porta nova), construïda més tard, té un plan diferent. A l'exterior hi ha un doble fossat (parcialment inundable). També es van fer obres d'enginyeria hidràulica al riuTollense per a activar els molins i per a subministrar aigua potable.
El 1298 la ciutat passà a la nissaga dels Mecklenburg. Als segles XIV i XV va ser la seu del ducat Mecklenburg-Stargard, i junts ambParchim iGüstrow va ser un dels principals centres administratius. El 1520, s'hi va concloure elcontracte de Neubrandenburg entreAlbert VII iEnric V, per a dividirde facto les competències territorials d'ambdós germans. Tot i això la mateixa ciutat va quedar abans com després, territori de govern comú. El 1523, Joan Berckman deStralsund, recolzat pel duc, va començar predicant elluteranisme. Vers 1552, el monestir franciscà, que va tenir un paper important en la fundació de la ciutat, va sersecularitzat.
El1631 les tropes de laLliga Catòlica sota el comandament del generalJoan t'Serclaes de Tilly van conquerir i sacsejar la ciutat. Centenars de ciutadans van ser torturats i assassinats. Tot i les esglésies van ser destrossades. En conseqüència de laGuerra dels Trenta Anys, el 1671 la ciutat va declarar lafallida. Va caldre més d'un segle i mig per a la reconstrucció, encara agreujat per dos grans incendis el 1676 i el 1737. La nova ciutat en estil barroc, el mercat amb una casa de la vila de l'arquitecte ducal Juli Löwe, el palau ducal junts amb el que quedava dels edificis medievals, van crear una ciutat harmoniosa, fins a la gran destrucció del 1945.
El 1710, els ducs del nou ducat deMecklenburg-Strelitz, malgrat la insistència dels noubrandenburguesos, van decidir construir una ciutat novaNeustrelitz per a instal·lar-hi la seva residència i administració.
Neubrandeburg és un centre supraregional que serveix una zona d'uns quatre-cents mil persones. Té l'índex d'activitat més elevat del Mecklemburg-Pomerània anterior: 692 per 1000 persones (2011).[4] Empleadors majors són els serveis administratius, sanitaris i d'ensenyament (del qual la més important és la Hochschule Neubrandenburg (Universitat Tècnica). Al sector dels serveis comercials hi ha les botegues i totes les cadenes de distribució habituals, així com dos centres d'atenció telefònica, un centre de distribució de correus de laDeutsche Post (3000 treballadors),[5] Al sector de la indústria manufacturera hi ha entre d'altres unes fàbriques de màquines, d'enginyeria automòbil i dues fleques industrials. També empreses de tecnologia de la informació i de la comunicació comencen a desenvolupar-se.[6]
(antigament un petit bastió, ara transformat en cases) les portes gòtiques que van donar la ciutat el seu sobrenom «Ciutat de les quatre portes» el mig d'un ample passeig verd tenen molt encant. En contra de moltes altres ciutats que tenen muralles medievals, a cada porta es van conservar fins avui les típiques portes interior i exterior.
.jpg)
