Neró | Bust de Neró al Mont Palatí de Roma |
|
| Biografia |
|---|
| Naixement | (la)Lucius Domitius Ahenobarbus
15 desembre 37 dC
Àntium (Imperi Romà) |
|---|
| Mort | 9 juny 68 dC (30 anys)
Roma |
|---|
| Causa de mort | consensual homicide,dessagnament |
|---|
| Sepultura | Mausoleum of the Domitii Ahenobarbi(en) |
|---|
|
 5èEmperador romà |
|---|
13 octubre 54 dC – 9 juny 68 dC
← Claudi –Galba → |
| Senador romà |
|---|
|
| Cònsol romà |
|---|
|
|
| Dades personals |
|---|
| Residència | Domus Aurea |
|---|
| Religió | Religió de l'antiga Roma |
|---|
| Activitat |
|---|
| Ocupació | poeta, militar, polític, músic |
|---|
| Període | Alt Imperi Romà,Egipte grecoromà,Era de l'Egipte romà,Principat idinastia julioclàudia |
|---|
| Professors | Terpnus(en) |
|---|
| Altres |
|---|
| Títol | August |
|---|
| Família | Dinastia julioclàudia,Domici Ahenobarb iClaudis Nerons |
|---|
| Cònjuge | Estatília Messal·lina(66 dC–68 dC),mort
Popea Sabina(62 dC–65 dC),mort del cònjuge
Clàudia Octàvia(53 dC–62 dC),divorci
Sporus
Pythagoras |
|---|
| Parella | Clàudia Acté |
|---|
| Fills | Clàudia Augusta
( )Popea Sabina |
|---|
| Pares | Gneu Domici Ahenobarb
Claudi i Agripina II |
|---|
| Parents | Rufrius Crispinus,fillastre |
|---|
|
 |
Neró Claudi Cèsar August Germànic (llatí:Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus;Antium,15 de desembre del37 -9 de juny del68), nascutLuci Domici Ahenobarb (llatí:Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darreremperador romà de ladinastia julioclàudia. El seu regnat com a emperador va ser entre el13 d'octubre de54 i el9 de juny de68 i va marcar el final de la dinastia julioclàudia. Nascut del matrimoni entreCneu Domici Ahenorbarb iAgripina la Menor, va accedir al tron després de la mort del seu oncleClaudi, qui anteriorment l'havia adoptat i nomenat successor en detriment del seu propi fill,Claudi Tiberi Germànic.
Durant el seu regnat va centrar la major part de la seva atenció en ladiplomàcia i elcomerç, i va intentar augmentar el capital cultural de l'Imperi a través de la construcció de diversosteatres i la promoció de competicions i provesatlètiques. Diplomàticament i militar el seu regnat està caracteritzat per l'èxit contra l'Imperi Part, la repressió de la revolta delsbritànics de60-61i una millora de les relacions ambGrècia. L'any68 va tenir lloc uncop d'estat en què van estar involucrats diversos governadors, després del qual, aparentment, el van forçar asuïcidar-se.[a]
El regnat de Neró s'associa a la tirania i l'extravagància.[b] Se'l recorda per una sèrie d'execucions sistemàtiques, incloent-hi la de la seva pròpia mare[c] i la del seu germanastre, i sobretot per la creença generalitzada que mentreRoma cremava, ell estava component amb la seva lira,[d] a més de veure'l com un implacable perseguidor delscristians. Aquestes característiques es basen fonamentalment en els escrits delshistoriadorsTàcit,Suetoni iCassi Dió. Poques de les fonts antigues que han sobreviscut el descriuen de manera favorable,[e] encara que sí que n'hi ha algunes que relaten la seva enorme popularitat entre el poble romà, sobretot a Orient.[1]
La versemblança dels documents que relaten els tirànics actes de Neró són motiu de controvèrsia entre alguns historiadors. Separar la realitat de la ficció, en relació amb els escrits clàssics, pot resultar difícil.[f]
Era fill deGneu Domici Aenobarb i d'Agripina Menor, filla deGermànic Cèsar i germana deCalígula. Fou adoptat perClaudi el 50, després de casar-se amb la seva mare. Llavors tenia 16 anys i el jove es va casar ambClàudia, filla de Claudi i deValèria Messal·lina.
Entre els seus mestres hi haviaSèneca. Neró tenia talent i bon gust, apreciava l'art i feia versos, però era indolent i donat als plaers. A la mort de Claudi, el54, Neró, que havia estat designat hereu, fou proclamat emperador. Per si en quedava cap dubte, Agripina ja havia fet els passos necessaris i el prefecte del pretori,Sext Afrani Burre, el va presentar com a nou sobirà. Alguns pretorians van preguntar perBritànic, però ningú no va moure un dit a favor seu i l'habitual donació de Neró als pretorians va acabar de decidir la successió, que fou confirmada pel Senat.
Neró no era un bonorador i Sèneca li havia d'escriure tots els discursos. Inicialment va deixar que el Senat pogués legislar. A l'Orient, l'Armènia Menor fou donada aAristòbul, fill d'Herodes deCalcis, i l'Armènia Sofene, a l'àrab Sohemos.
La mare de Neró volia governar en nom del seu fill i va rebre tots els atributs externs del poder, però, per influència deBurre i Sèneca, no va poder governar.
Neró es va dedicar aviat als plaers, en els quals va tenir per company el futur emperador,Otó. El55 va exercir el consolat amb Luci Antisti Vet. El conflicte amb la mare va empitjorar i ella va intentar oposar Britànic al seu propi fill. Això va acabar amb l'enverinament de Britànic, que només tenia 14 anys. Finalment es va poder establir un pacte entre mare i fill.
L'any57, Neró fou cònsol per segona vegada, ambLuci Calpurni Pisó, i l'any següent va repetir amb ValeriMesal·la. Neró no estimava la seva dona, Clàudia, i va quedar fascinat perPoppea Sabina, la dona d'Otó, coneguda per la seva conducta llicenciosa. Otó fou enviat com a governador aLusitània per deixar el camp lliure a Neró (s'hi va estar deu anys). Poppea es volia casar amb l'emperador, però això era impossible mentre Agripina visqués.
Armènia havia estat ocupada pelsparts, però al començament del regnat fou recuperada pels romans iCorbuló va ser enviat a la zona per dirigir la guerra. L'any58 va començar la lluita contra Tiridates, nomenat rei d'Armènia pel seu germà, el rei delsparts.Corbuló va lluitar aArtàxata iTigranocerta (60).
A la frontera delRin hi havia pau i els soldats dePaulí Pompeu a laGermània Inferior es van poder dedicar a la construcció de canals. Luci Vet va planejar unir elSaona i elMosel·la per un canal per connectar laMediterrània i lamar del Nord per una línia contínua a través delRoine i el Rin, però la gelosia d'Eli Gracil, el legat de laGàl·lia Belga, ho va impedir.
Neró va intentar matar la seva mare fent naufragar el seu vaixell aBaies, però va fracassar i finalment fou assassinada per ordre de l'emperador (59), amb l'aprovació de Sèneca i Burre. La mort fou acceptada pel Senat, però Neró va tenir remordiments i se li apareixia l'espectre de la seva mare.
Neró es va dedicar a lamúsica, ja que aspirava a ser un músic reconegut. També tenia molta afició per les carreres dequadrigues.
El60 va ser cònsol per quarta vegada, ambCos Corneli Lèntul. Aquest any es va establir un rei vassall a Armènia i un contingent va restar al país.
Aquest mateix any va desterrarRubel·li Plaute, que era membre de la família imperial per part de la seva mare Júlia, i que Neró veia com a possible rival. Plaute es va retirar a Àsia, on dos anys després fou executat per ordre del mateix Neró.
El61 es va produir la revolta deBoadicea aBritànnia, sufocada perSuetoni Paulí. ElpretorAntisti fou acusat de fer versos contra l'emperador i condemnat a mort, si bé es va salvar de l'execució per la intervenció deTrasea.Fabrici Veientó, un altre literat que havia escrit contra Neró, fou desterrat.
El62 va morir Burre i fou substituït perFenni Ruf iSofoni Tigel·lí. Sèneca va demanar permís per retirar-se i Neró va quedar sota influència d'homes perillosos, especialment Sofoni.
Neró es va divorciar d'Octàvia (al·legant que era estèril) i es va casar amb Poppea al cap de 18 dies. Després va acusar falsament Octàvia d'adulteri i la va desterrar a l'illa dePandatària, on poc temps després fou executada.Tàcit diu que la noia tenia uns 20 anys.
El62, els parts van envairArmènia, van expulsarTigranes i van restituirTiridates. Finalment es va establir un acord, però els ambaixadors parts a Roma no el van poder confirmar i les hostilitats es van reprendre.Gai Cesenni Pet fou derrotat en labatalla de Randea[2] i els romans van haver d'evacuar el país. El63, Corbuló va tornar a Armènia i finalment es va establir un acord pel qual el regne esdevenia client romà, però amb un rei part. Tiridates va fer un homenatge a Neró i més tard va anar a Roma per rebre personalment la corona.
El mateix any63,Pompeia fou destruïda per un terratrèmol.
Poppea va donar a llum una filla que va rebre el títol d'augusta, que fou donat també a la mare. Però aquesta filla va morir quan tenia 4 mesos (63).
L'incendi de Roma el64 fou molt greu i va destruir una bona part de la ciutat. Molts autors n'acusen Neró, però els estudis moderns no ho consideren probable.[3] Com que el rumor de la seva culpabilitat corria per Roma, es va haver de trobar un culpable i es va acusar la petitasecta odiada delscristians. La reconstrucció de la ciutat planejada per Neró fou finançada amb actes d'exacció i fins i tot es van espoliar elstemples. La primera construcció fou el seu nou palau, d'una magnificència desconeguda.
El65, la seva tirania havia esperonat una conspiració encapçalada perGai Calpurni Pisó.Milic, un llibert deFlavi Escevi, va descobrir els conspiradors i es van produir nombroses execucions, entre d'altres les dePisó,Lucà (que es va poder suïcidar) iPlauci Laterà. És possible queSèneca fos un dels conspiradors o, si més no, n'estigués al corrent. Neró li va ordenar suïcidar-se. El Senat va recompensarTigel·lí, autor de les execucions, amb ornaments triomfals.
Va seguir la mort de Poppea, colpejada per Neró per no tenir un fill. El seu cos no va ser enterrat, sinó embalsamat i posat al sepulcre dels julis. Neró va proposar en matrimoni Antònia, filla de Claudi i la seva germana per adopció, però ella va refusar l'honor i consegüentment fou executada. Llavors es va casar ambMessal·lina Estatília, que havia quedat viuda de Vestí, a qui Neró va fer matar. Estatília ja havia estat la seva amant.
En aquest temps, el juristaGai Cassi Longí fou exiliat aSardenya. Altres executats van serLuci Juni Silà Torquat,Luci Antisti Vet,Sèxtia (la seva sogra) i la seva fillaPol·lúcia (esposa deRubel·li Plaute).
Neró va dedicar una important quantitat de diners públics per reconstruirLugdúnum (l'actualLió), incendiada com Roma. La ciutat fou la darrera que li va romandre lleial.
Apol·loni de Tíana va visitar Roma el66 i fou acusat demàgia, però es va poder escapolir. Neró va començar a ser contrari alsfilòsofs iMusoni Ruf, filòsofestoic, fou desterrat. Van ser executatsMarc Anneu Mela (pare de Lucà) iGai Petroni; també foren perseguits i executatsTrasea Pet (que es va poder suïcidar) iBarea Sorà.
Aquest mateix any,Tiridates I d'Armènia va anar a Roma amb la seva dona i fills. Neró el va rebre aNàpols i el rei es va tirar als seus peus i el va reconèixer com el seu senyor. Després van anar al teatre de Roma, on Neró el va coronar i li va donar el permís per reconstruirArtàxata. Més tard, Tiridates va sortir d'Itàlia perBrundísium i Neró li va transmetre una invitació per visitar Roma per al seu germàVologès I de Pàrtia, el rei part, que la va declinar, però va convidar Neró aPàrtia.
Neró va visitarAcaia, on va apreciar la cultura grega, i mentre hi era va rebre notícies de la rebel·lió delsjueus i de la derrota deCesti Gal, el governador deSíria. Neró va enviarVespasià, que després va ser emperador, a dirigir la guerra i Mucià com a governador de Síria. El67 fou present alsjocs olímpics, que s'haurien d'haver celebrat el65, però que havien estat retardats dos anys per permetre a l'emperador assistir-hi. Per commemorar la fita, Neró va declarar lliure Acaia, en un manifest fet aCorint el dia de la celebració delsjocs ístmics. En aquests jocs va donar una mostra de crueltat quan va fer matar un cantant la veu del qual no li deixava sentir l'herald imperial. Neró va dissenyar un canal a través de l'istme de Corint (va començar els treballs, que més tard va fer aturar) i va visitar desprésDelfos, on l'oracle li va predir llarga vida. Era a Grècia quan va cridar Corbuló i el va ordenar executar, sentència que el general va evitar amb el suïcidi.
Mentre era a Grècia, l'administració a Roma havia estat encomanada al seu llibert Heli (Helius), que va abusar del poder. Davant la pèrdua de suport popular, va cridar l'emperador a Roma, i, com que no tornava, va anar a Grècia a buscar-lo. Finalment, Neró va sortir de Grècia la tardor del67 i va entrar a Roma en triomf amb el carruatge d'August i acompanyat d'un músic.
El68,Sili Itàlic iGaleri Tràcal foren cònsols. Llavors, la Gàl·lia es va revoltar sotaJuli Víndex i va oferir el tron aGalba, governador de la HispàniaTarraconense. Galba, assabentat que l'emperador havia ordenat la seva execució, es va revoltar i fou proclamar emperador, si bé només va acceptar el títol de legat del Senat i el poble de Roma. Mentrestant, Neró, que en esclatar la revolta a la Gàl·lia era aNàpols, va tornar a Roma, on en conèixer la revolta de Galba es va alarmar. El Senat va declarar Galba enemic de l'estat i l'emperador va fer destituir els dos cònsols per raons desconegudes i va assolir el càrrec de cònsol únic, com abans havien estatGneu Pompeu iJuli Cèsar.
El governador de laGermània Superior eraVergini Ruf, que es manifestà contrari a Galba. Primer va marxar contra Víndex i va obtenir el suport dels gals que vivien a prop delRin i de la ciutat de Lió. Ruf va assetjarVesontio (Besançon), on es va dirigir Víndex, que es va entrevistar amb Ruf, i els dos homes van arribar a un acord, que per alguna raó fou trencat pels homes de Ruf, que van matar o van provocar la mort de Víndex, però llavors els soldats van proclamar emperador Vergini Ruf amb el títol d'august, però aquest el va refusar i es va sotmetre al Senat.
A Roma, mentrestant, es passava una època de fam i les exaccions de l'emperador per obtenir diners van acabar de decidir el seu enderrocament. Va córrer el rumor que Neró havia fugit cap aEgipte, i el prefecte del pretori, Tigel·lí, va convèncer els pretorians per proclamar Galba. Aquest estava força desmoralitzat per la mort de Víndex quan va saber que havia estat proclamat emperador a Roma i que les províncies l'anaven reconeixent.
Neró va fugir de palau a la nit amb alguns lliberts i es va refugiar en una casa del llibertFaó, a pocs quilòmetres de Roma, on va passar la nit i l'endemà en estat de terror i agitació. El seu amagatall fou descobert i un centurió amb soldats va anar allí per agafar-lo. Neró no es va deixar agafar viu i després de moltes vacil·lacions i amb l'ajut del seu secretariEpafrodit, es va suïcidar clavant-se una daga en el moment en què va sentir els cavalls dels soldats. El centurió encara va provar d'aturar l'hemorràgia, però Neró va morir al cap d'un minut.
Fou enterrat segons el seu rang, i les seves cendres van ser col·locades al sepulcre dels Domicis per dues de les seves dides i una concubina de nom Acte o Actea. Tenia 31 anys quan va morir i havia governat tretze anys i vuit mesos. Fou el darrer membre de ladinastia julioclàudia.
- ↑L'historiador Suetoni, en la seva obraLa vida dels dotze cèsars, estableix que Neró es va a suicidar.49; Sulpici Severi, que es basa en fragments de les obres de Tàcit, posa en dubte que Neró es suïcidés. La visió de Suplici Sever, a la seva obraCrònica, és compartida per l'historiador britànic T. D. Barnes al seu estudi "The Fragments of Tacitus' Histories" iClassical Philology (1977), p. 228.
- ↑Galba va criticar laluxúria de Neró en audiències públiques i privades durant la seva rebel·lió. AlsAnals de Tàcito I.16; Kragelund, Patrick, "Nero's Luxuria, enTácito i enOctavia,The Classical Quarterly, 2000, pp. 494-515.
- ↑Les referències al matricidi de Neró apareixen alsOracles Sibilins, en l'obra de Geoffrey ChaucerCanterbury Tales, i enHamlet 3.ii, de William Shakespeare
- ↑Segons Suetoni, en la seva obraLa vida dels dotze cèsars, mentre Roma es consumia sota el gran incendi del 64, Neró estava component amb la seva lira38; per a una explicació més detallada es pot consultar M. F. Gyles "Nero Fiddled while Rome Burned",The Classical Journal (1948), pp. 211-217
- ↑Els únics que ho fan son LucanoGuerra Civil, SènecaDe la Clemència i Dió CrisòstomDiscursos, a més de les lògiques inscripcions monetàries imperials.
- ↑Pel que fa al gran incendi i les persecucions cristianes es pot llegir F. W. Clayton, "Tacitus and Christian Persecution",The Classical Quarterly, pp. 81-85; B. W. Henderson,Life and Principate of the Emperor Nero, p. 437.; en general es mostren contraris a Neró Edward Champlin,Nero, Cambridge, MA:Harvard University Press, 2003, pp. 36-52. (ISBN 0-674-01192-9)
- ↑Tàcit,Històries I.4, I.5, I.13, II.8; Suetoni,La vida dels dotze cèsars, Vida de Neró 57, Vida d'Otó 7, Vida de Vitelli 11; Filòstrat,Vida d'Apol·loni de Tiana 5.41; Dió Crisòstom,Discurs XXI, De la Bellesa.
- ↑Tàcit,Annales XV.13-14
- ↑MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Neró».Sàpiens [Barcelona], núm. 73 (novembre 2008), p. 14. ISSN 1695-2014
Campions olímpics de l'antiguitat |
|---|
|
| Campions | | |
|---|
| Esports | | Curses a peu | |
|---|
| Curses a cavall | |
|---|
| Combat | |
|---|
| Especial | |
|---|
|
|---|
| Llistes | |
|---|
|
