Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Musaranya aquàtica pirinenca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Neomys fodiens)
Infotaula d'ésser viuMusaranya aquàtica pirinenca
Neomys fodiensModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació20 diesModifica el valor a Wikidata
HàbitatboscModifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN29658Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreEulipotyphla
FamíliaSoricidae
TribuNectogalini
GènereNeomys
EspècieNeomys fodiensModifica el valor a Wikidata
Pennant, 1771
Nomenclatura
Sinònims
Sorex daubentoniiModifica el valor a Wikidata
Distribució
lang=Modifica el valor a Wikidata

Lamusaranya aquàtica pirinenca (Neomys fodiens) és lamusaranya de mida més gran delsPaïsos Catalans.

Descripció

[modifica]

La característica que la distingeix de la resta de musaranyes és la cua: de secció cilíndrica, prima i tan llarga com el cos, és resseguida per la part inferior, des de la base fins a la punta, per una filera de pèls rígids que formen una quilla. Uns pèls semblants ressegueixen la vora externa de les potes. Les orelles queden amagades entre el pelatge del cap, no té pèls llargs sobresortints entre els ordinaris i lesdents tenen les puntes d'un color vermell intens, que en els individus vells es pot haver descolorit més o menys.

A laboca hi té unesglàndules que secreten unasaliva d'accióneurotòxica pels petitsvertebrats -com, per exemple,granotes- que formen part de la sevaalimentació. Tanmateix, les seves dents no són capaces de perforar lapell de gransmamífers, com ara els humans.

La coloració dorsal és grisa pissarra molt fosca, gairebé negra, i elventre exhibeix tons des de blancs o groguencs fins a marrons clars. La línia que separa les dues coloracions queda ben marcada. Sovint presenta una taca blanca a la part interna de l'orella i una altra darrere l'ull. La cua és unicolor: bruna fosca amb la quilla platejada. El pelatge és més fosc a l'hivern que a l'estiu.

Dimensions corporals: cap + cos (6,2-9,5 cm) i cua (4,6 + 6,8 cm).

Pes: 10-22 g.

Hàbitat

[modifica]

Vores de torrents irius demuntanya no gaire cabalosos i d'aigües fresques i oxigenades, si bé pot construir el niu a una certa distància. Se la pot trobar força allunyada de l'aigua, però sempre en indrets molt humits.

Costums

[modifica]

De costums semiaquàtics, neda per la superfície amb moviments ràpids i també es pot capbussar, gràcies al fet que s'unta elpèl ambgreix per impermeabilitzar-lo.

Activa tant de dia com de nit, el màxim d'activitat, però, el presenta en eixir el sol.

Sinònims

[modifica]
  • albiventris,de Sélys Longchamps, 1839.
  • albus,Bechstein, 1800.
  • alpestris,Burg, 1924.
  • aquaticus,Müller, 1776.
  • argenteus,Ogniov, 1922.
  • bicolor,Shaw, 1791.
  • brachyotus,Ogniov, 1800.
  • canicularius,Bechstein, 1800.
  • carinatus,Hermann, 1780.
  • ciliatus,Sowerby, 1805.
  • collaris,Desmarest, 1818.
  • dagestanicus,Heptner i Formózov, 1928.
  • daubentonii,Erxleben, 1777.
  • eremita,Meyer, 1793.
  • fimbriatus,Fitzinger, 1868.
  • fluviatilis,Bechstein, 1793.
  • griseogularis,Fitzinger, 1868.
  • hermanni,Duvernoy, 1835.
  • hidrophilus,Pallas, 1811.
  • ignotus,Fatio, 1905.
  • intermedius,Cornalia, 1870.
  • intermedius,Brunner, 1952.
  • leucotis,de Sélys Longchamps, 1839.
  • limchunhunii,Won, 1954.
  • lineatus,E. Geoffroy, 1811.
  • linneana,Gray, 1838.
  • liricaudatus,Kerr, 1792.
  • longobarda,Sordelli, 1899.
  • macrourus,Lehmann, 1822.
  • minor,Miller, 1901.
  • musculus,Wagler, 1832.
  • naias,Barrett-Hamilton, 1905.
  • nanus,Lydekker, 1906.
  • natans,Brehm, 1826.
  • niethammeri,Bühler, 1963.
  • nigricans,Nilsson, 1845.
  • nigripes,Melchior, 1834.
  • orientalis,Hinton, 1915.
  • orientis,Thomas, 1914.
  • pennantii,Gray, 1838.
  • psilurus,Wagler, 1832.
  • remifer,E. Geoffroy, 1811.
  • rivalis,Brehm, 1830.
  • sowerbyi,Bonaparte, 1840.
  • stagnatilis,Brehm, 1826.
  • stresemanni,Stein, 1931.
  • watasei,Kishida, 1930.
  • watasei,Kuroda, 1941.

Espècies semblants

[modifica]

Lamusaranya aquàtica mediterrània també té una quilla de pèls sota la cua, però no la ressegueix de dalt a baix, sinó solament la punta.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Musaranya_aquàtica_pirinenca&oldid=34815737»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp