ElNeolític ceràmic oNeolític tardà va començar al voltant del 6.400 aC alCreixent Fèrtil, succeint el període delNeolític preceràmic.[1] Aleshores van sorgir cultures distintives ambceràmica, com lacultura d'Halaf (Turquia,Síria,Alta Mesopotàmia) iObeid (Baixa Mesopotàmia). Aquest període s'ha dividit encara més, en Neolític ceràmic A (PNA,Pottery Neolithic A) i Neolític ceràmic B (PNB,Pottery Neolithic B) en alguns llocs.[2]
Elperíode calcolític (Edat de pedra -Edat del bronze) va començar cap al 4500 aC. Després va començar l'Edat del bronze cap al 3500 aC, amb la invenció de l'escriptura, substituint lescultures neolítiques i començant elperíode històric.
ElNeolític delLlevant meridional es divideix en les fases «preceràmic» i «ceràmic» (o Neolític tardà), inicialment basades en la seqüència establerta perKathleen Kenyon aJericó. A lazona mediterrània, el Neolític ceràmic se subdivideix en dues subfases i diverses cultures regionals, tot i que es debat el grau en què aquests representen fenòmens culturals reals:[3]
A les regions desèrtiques de l'est delLlevant meridional (Badia), tot el període es coneix com el Neolític Tardà (c. 7000–5000 aC).[4] Està marcat per l'aparició de les primeres societatspastorals al desert, que potser hi van emigrar després de l'abandonament dels grans assentaments delNeolític preceràmic B (PPNB,Pre-Pottery Neolithic B) cap a l'oest.[5][6]
Al sud deNègueb i deldesert del Sinaí, el Neolític tardà es caracteritza per lacultura timniana, que va persistir fins a l'edat del bronze.[7]
Elsjaciments mesopotàmics del nord deTell Hassuna iJarmo són alguns dels jaciments més antics de l'Orient Pròxim on s'ha trobatceràmica, que apareix en els nivells més recents d'excavació, que daten delmil·lenni VII aC.[8] Aquesta ceràmica està feta a mà, de disseny senzill i amb parets gruixudes, i tractada amb un dissolvent vegetal.[9] Hi ha figures d'argila (zoomòrfiques o antropomòrfiques), incloses figures de dones embarassades que es consideren deesses de la fecunditat, similars a ladeessa mare de les cultures neolítiques posteriors de la mateixa regió.
La ceràmica estava decorada amb patrons i ornaments geomètrics abstractes, una característica pròpia de lacultura d'Halaf, també coneguda per les seves figuretes de fertilitat enargila, pintades amb línies. L'argila envoltava l'objecte o era el material principal; sovint les figures modelades es pintaven amb decoració de color negre. Es feien olles acurades i tenyides, sobretotgerres ibols. Com acolorants, les argiles que contenienòxids de ferro es diluïen en diferents graus o es barrejaven diversos minerals per produir diferents colors.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
La cultura d'Halaf va veure l'aparició més antiga desegells.[10] Tenien patrons essencialment geomètrics.[10]
Les figures femenines de fecunditat en argila pintada, possiblementdeesses, també apareixen en aquest període, entre 6000 i 5100 aC.[11]
Lacultura d'Hassuna és unacultura arqueològicaneolítica del nord de laMesopotàmia que data del començament delmil·lenni VI aC. El seu nom porta el nom dellloc tipus deTell Hassuna, a l'Iraq. Un altre lloc on s'ha trobat material de la cultura d'Hassuna ésTell Shemshara. La decoració de la ceràmica consisteix essencialment en formes geomètriques i en uns quants dissenys d'ibex.
.jpg)
Lacultura de Samarra és unacultura arqueològicacalcolítica alnord de Mesopotàmia que datada aproximadament el 5500-4800 aC. Se superposa parcialment amb lacultura d'Hassuna i lacultura d'Obeid primerenca.
Elperíode d'Obeid (c. 6500-3800 aC)[12] és un períodeprehistòric de laMesopotàmia. El nom deriva deTell al-'Ubaid (alsud de la Mesopotàmia), on la primera gran excavació de material del període d'Ubaid va ser dirigida inicialment perHenry Hall i després perLeonard Woolley.[13]
A laBaixa Mesopotàmia, el període és el primer període conegut a laplana al·luvial, tot i que és probable que existeixin períodes anteriors enterrats sota l'al·luvió.[14] Al sud té una durada molt llarga, entre uns 6500 i 3800 aC, quan es substitueix pelperíode d'Uruk.[15]
![Figures femenines de ceràmica. Girsu, 4700-4200aC. Museu del Louvre[16]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aFemale_figurines_Ubaid_IV_Tello_ancient_Girsu_4700-4200_BC_Louvre_Museum.jpg)
![Segell de terracota amb motiu Senyor dels Animals. Tello, antic Girsu, període del final de l'Obeid (c. 4000 aC). Museu del Louvre AO14165.[17]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aStamp_seal_with_Master_of_Animals_motif%2c_Tello%2c_ancient_Girsu%2c_End_of_Ubaid_period%2c_Louvre_Museum_AO14165_(detail).jpg)
A l'Alta Mesopotàmia, la cultura d'Ubaid es va expandir durant el període comprès entre el 5300 i el 4300 aC.[15] Va ser precedida delperíode d'Halaf i delperíode de transició Halaf-Ubaid, i succeït pelperíode calcolític tardà. El nou període s'anomenaÓbeid del Nord per distingir-lo de l'Obeid propi al sud de la Mesopotàmia.[18]
Amb l'Obeid 3 (cap al 4500 aC), s'han trobat nombrosos exemples de ceràmica d'Obeid al llarg delgolf Pèrsic, fins aDilmun, on també s'ha trobat terrisseria de lacivilització de la vall de l'Indus.[19]
Elssegells comencen a representar animals de forma estilística, i també tenen la primera representació coneguda del Senyor dels Animals al final del període, cap al 4000 aC.[10][17][20]
ElCreixent Fèrtil a l'Orient Pròxim és un dels orígens independents delNeolític, la font a partir de la qual l'agricultura i laterrisseria es van estendre perEuropa fa entre 9.000 i 6.000 anys, amb una velocitat mitjana de al voltant d'1 km / any.[21] També hi ha evidències clares de connexions causals de l'Orient Pròxim neolític més a l'est, fins a lavall de l'Indus.[21] Hi ha diverses línies d'evidència que donen suport a la idea de connexió entre l'Orient Pròxim neolític i elsubcontinent indi. El jaciment prehistòric deMehrgarh (alBalutxistan,Pakistan modern) és el primer lloc neolític del nord-oest del subcontinent indi, datat fins al 8500 aC.[21]
Elscultius domesticats neolítics a Mehrgarh inclouen principalmentordi i una petita quantitat deblat. Hi ha moltes proves de la domesticació local d'ordi i del bestiarzebú a Mehrgarh, però es suggereix que les varietats de blat són d'origen gairebé oriental, ja que la distribució moderna de les varietats salvatges de blat està limitada al nord deLlevant i al sud deTurquia.[21] Un estudi detallat de mapes per satèl·lit d'algunsjaciments arqueològics a les regions delBalutxistan i delKhyber Pakhtunkhwa també suggereix similituds en les primeres fases de l'agricultura amb els llocs de l'Àsia occidental.[21]
La ceràmica preparada per la construcció seqüencial de les lloses, els fosses circulars de foc farcits de còdols cremats i els gransgraners són comuns tant a Mehrgarh com a molts jaciments mesopotàmics.[21] Les postures de les restes esquelètiques en fosses de Mehrgarh tenen una gran semblança amb les d'Ali Kosh (a les muntanyesZagros del sud de l'Iran).[21] Malgrat la seva escassetat, les determinacions de l'edat arqueològica basades encarboni-14 dels jaciments neolítics primerencs del sud d'Àsia mostren una notable continuïtat a tota la vasta regió des de l'Orient Pròxim fins al subcontinen indi, consistent amb una extensió sistemàtica cap a l'est a una velocitat d'aproximadament de 0,65 km / any.[21]
![Ceràmica pintada de Mehrgarh, 3000-2500 aC.[22]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aMET_2003_592_2_O.jpg)
Durant lacultura de Mehrgarh, precursora de lacivilització de la vall de l'Indus, el període II (5500 - 4800 aC) i el període Merhgarh III (4800 - 3500 aC) van ser neolítics ceràmics (ambceràmica), i posteriormentcalcolítics. El període II s'anomena MR4 en aquest lloc i MR2 el període III.[23] S'han trobat moltes proves de l'activitat de fabricació i es van utilitzar tècniques més avançades. Es van produir vidriar perles ambfaiança i es van produir figuretes deterracota. Les figuretes femenines estaven decorades amb pintura i tenien diversos pentinats i adorns. Es van trobar dos enterraments flexionats del període II amb una coberta d'ocre vermell al cos. La quantitat de béns d'enterrament va disminuir amb el pas del temps, limitant-se a ornaments i deixant més béns amb enterraments de dones. Els primerssegells es van produir a partir de terracota i ossos, i tenien dissenys geomètrics. Les tecnologies incloïentrepants depedra icoure,kiln, gransforns igresols de fusió de coure. Hi ha moltes evidències decomerç de llarga distància al període II; important com a indicació d'això és el descobriment de diverses perles delapislàtzuli deBadakhxan. Els períodes II i III de Mehrgarh també són contemporanis amb una expansió de les poblacions assentades de les zones frontereres a la vora occidental del sud d'Àsia, incloent l'establiment d'assentaments com Rana Ghundai,Sheri Khan Tarakai, Sarai Kala, Jalilpur i Ghaligai.[23]
L'Europa neolítica està datada generalment entre el 7.000 i el 3.000 aC. La difusió delNeolític aEuropa es va estudiar per primera vegada quantitativament a ladècada del 1970, quan hi havia disponibles un nombre suficient de determinacions d'edat arqueològica basades encarboni-14 de jaciments neolítics primerencs.[24] Ammerman iCavalli-Sforza van descobrir una relació lineal entre l'edat d'un jaciment neolític primerenc i la seva distància de la font convencional a l'Orient Pròxim (Jericó), demostrant així que, de mitjana, el neolític es va estendre a una velocitat constant d'1 km / any.[24] Estudis més recents confirmen aquests resultats i donen una velocitat de 0,6-1,3 km / any al nivell de confiança del 95%.[24]
LaGrècia neolítica està marcada per algunes creacions notables depedra oceràmica. El poblament deSesklo dona nom a la més antiga cultura neolítica d'Europa coneguda, que va habitarTessàlia i algunes parts deMacedònia. Els fragments més antics investigats a Sesklo van situar el desenvolupament de la civilització entre c. 7510 - c. 6190 aC, coneguda com a «proto-Sesklo» i «pre-Sesklo». Mostren unaagricultura avançada i un ús molt primerenc deterrisseria que rivalitzen en edat a les documentades a l'Orient Pròxim.
La decoració de la ceràmica evoluciona cap a motius de flama cap al final de la cultura de Sesklo. La ceràmica d'aquest estil «clàssic» de Sesklo també es va utilitzar aMacedònia Occidental, com aSèrvia. Que hi ha moltes similituds entre la rara ceràmica d'Àsia Menor i laceràmica grega neolítica primerenca es va reconèixer quan es van fer investigacions sobre si aquests pobladors podrien ser migrants d'Àsia Menor, però semblen existir semblances entre totes les ceràmiques primerenques que es troben a les regions orientals properes. El repertori de formes no és gaire diferent, però elsbols d'Àsia Menor demostren diferències importants.
La cultura de Sesklo és crucial per a l'expansió delneolític a Europa. Les dades i investigacions apunten a la influència de la cultura de Sesklo tant en les culturesKaranovo com enKörös que semblen originar-se, i que al seu torn, van donar lloc a l'important corrent de lacivilització del Danubi.
Lacultura de la ceràmica de bandes és unhoritzó arqueològic important delneolític europeu, que va florir c. 5500 - 4500 aC. Es abreuja com a «LBK» (de l'alemany:Linearbandkeramik), i també es coneix com a «ceràmica de bandes lineals», «ceràmica lineal» o «cultura de la ceràmica incisa», i entra dins de la «cultura del Danubi I» deVere Gordon Childe.
L'evidència més densa d'aquesta cultura es troba alDanubi mitjà, l'Elba superior i mitjà i elRin superior i mitjà. És un dels fets principals en la difusió inicial de l'agricultura a Europa. La ceràmica que va rebre aquest nom consisteix en copes simples, bols, gerros i gerres, sense mànecs, però en una fase posterior amb llaços o nanses, bases i colls.[25]
Entre els jaciment importants hi haNitra (Eslovàquia),Bylany (República Txeca),Langweiler iZwenkau (Alemanya),Brunn am Gebirge (Àustria),Elsloo,Sittard,Köln-Lindenthal,Aldenhoven,Flomborn iRixheim (Rin),Lautereck iHienheim (Danubi superior), iRössen iSonderhausen (Elba mitjà).
Es reconeixen dues variants de la cultura de la ceràmica lineal primerenca:
També es defineixen les fases mitjanes i tardanes. A la fase mitjana, la cultura de la ceràmica lineal primerenca es va introduir en lacultura Bug-Dniester i va començar a fabricarceràmica de notes musicals. A la fase tardana, lacultura de la ceràmica decorada amb punçó es va estendre pelVístula i l'Elba.
Finalment, diverses cultures van substituir la cultura de la ceràmica de bandes, però sense una correspondència individual entre les seves variants i les cultures que la substitueixen. En canvi, el mapa de la cultura és complex. Algunes de les cultures successores són les cultures deHinkelstein,Großgartach,Rössen,Lengyel,Cucuteni-Trypillian iBoian-Maritza.
El període del Neolític a Europa el va succeir l'edat del bronze cap al 3000 aC.
