ElNeolític (delgrec νέος,néos, 'nou', i λίθος,líthos, 'pedra') és un període de laprehistòria proposat per l'arqueòlegJohn Lubbock el1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, elPaleolític.[1] El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits. Se sol dividir en tres fases: elNeolític inicial, elmitjà i elfinal.
Durant el Neolític van tenir lloc innovacions de gran transcendència a la història de la humanitat, fins al punt de ser denominada com arevolució neolítica. En aquest període els éssers humans van desenvolupar l'agricultura i laramaderia, i es van iniciar els processos desedentarisme i de creació deciutats, provocant-se canviseconòmics com l'aparició de l'excedent de producció, l'especialització del treball i les conseqüències socials i culturals associades a ells.
L'expressiórevolució neolítica s'empra enhistoriografia per designar els canvis socials, econòmics, biològics i tecnològics que es van produir entre l'any -10.000 i l'any -3.000 aproximadament.
Als inicis del segle xix es va donar una tendència als estudis historiogràfics a aplicar la teoria de ladivisió del treball als descobriments científics. Lafilosofia, que fins al segle xviii va ser sinònim de «coneixement» se separaepistemològicament donant lloc a diverses disciplines científiques.
L'arqueòleg danèsChristian Jürgensen Thomsen va proposar que seria convenient classificar tots els materials històrics obtinguts per designacions que apel·léssin als estris usats, i defineix les tres grans edats historiogràfiques encara usades avui dia: l'Edat de la pedra, l'Edat del bronze i l'edat del ferro.
Publica aquesta classificació l'any 1836 i totEuropa s'hi projecta adoptant les nomenclatures. La idea de Thomsen, però, ja havia estat formulada a l'antiga Roma pel filòsof i poetaTitus Lucreci Carus, qui va suposar que, abans dels metalls, l'ésser humà havia fet servir pedres per a fabricar els seus instruments.
És una propostaevolucionista perquè parteix de la idea que hi ha un desenvolupament progressiu, de menys a més sofisticació i complexitat. Avui dia, però, aquesta classificació és contestada perquè no totes les societats neolítiques han fet ús dels metalls i això no vol pas dir que fossin societàriament menys complexes que les que van utilitzar metalls. Un exemple són les societats de l'Amèrica precolombina, amb un desenvolupament molt gran sense fer ús de metalls.
A la meitat del segle xix les troballes en arqueologia són molt nombroses i es torna a necessitar una nova classificació. L'anglèsJohn Lubbock proposa la subdivisió de l'Edat de la pedra en dues grans parts, paleolític i neolític. Lubbock seguia amb aquesta subdivisió també un esquema evolucionista, de menys elaborat a més elaborat.
L'any 1889, el francèsÉmile Cartailhac s'uneix a tot un debat sobre la naturalesa d'aquest «neolític» o «nou lític» i fa saber que convindria parlar de «revolució neolítica» perquè les restes arqueològiques fan pagesos uns canvis molt radicals en les organitzacions humanes.
Després de laPrimera Guerra Mundial l'arqueòleg australiàVere Gordon Childe va encunyar els termes derevolució neolítica irevolució urbana, que emfasitzen la rellevància dels processos de transformació, per sobre de les característiques definitòries estàndard d'un període, seguint una metodologia molt influïda per l'anàlisi marxista de la societat.
En història l'interès d'estudiar el Neolític és poder entendre més bé el nostre present per millorar-lo mitjançant un cop d'ulls cap al passat de coses presents. Avui se sap que els sistemes d'economia basats en elsedentarisme, que neix amb el Neolític, tenen tendència a sobreexplotar el medi. Això provoca manca de recursos per poder viure. El sistema de vida sedentari també malmet elmedi ambient i, de retruc, les poblacions són objectes d'alterar les condicions climàtiques amb què obtenen els aliments. Una malacollita provocada per un canvi de temperatures no habitual posa en perill la supervivència d'unacomunitat.[cal citació]
Aquests són alguns dels exemples de com l'estudi del Neolític revela tota importància. El món actual està sobre-poblat i això és un fenomen que es tragina[2] des del Neolític. Les societats sedentàries tendeixen a fer créixer sense límits lademografia i això condiciona les estratègies de vida, vulgui ser per la convivència entre col·lectius, vulgui ser per la necessitat de produir encara mésaliment per abastir tothom. Les societats sedentàries tendeixen a produir en excés i degut a això, periòdicament l'economia és fuetada per una crisi. Les crisis econòmiques són l'arrel molts cops de lapobresa i de canvis estructurals en l'àmbit polític. Des del segle xix molts professionals s'han especialitzat en aquest període concret. Els més rellevants per a un estudi complet del període sónVere Gordon Childe iAndrew Moore.[cal citació]
Les recerques enarqueologia i relatives al període que historiogràficament s'anomena neolític no han estat possibles fins que no s'ha abandonat elsmites i s'ha optat per l'empirisme i tot elllegat il·lustrat del segle xviii. Era impossible avançar en aquest camp a causa d'una visió cristiana a Europa que feia de l'agricultura el passatge a un estadi posterior al pecat original. L'home hauria doncs trepitjat laTerra directament en tant que agricultor i ramader.[3]
El segle xix lalaïcització de la societat va donar com a resultat la recerca científica sobre aquest període aEuropa. Aquest continent és el primer que posa en marxa les recerques, i és el primer que deixa de donar explicacions presents partint de laBíblia.[3] Malgrat això, el Neolític és dels períodes que menys inspira elshistoriadors o historiadores i en alguns països com aFrança mateix, el Neolític és un període no gaire explorat. Les troballes de l'antic Egipte són amb diferència més estudiades, vulgui ser per la seva monumentalitat física, vulgui ser per les restes abundants que encara existeixen.[cal citació]
Les recerques aEuropa sobre el Neolític són el resultat de l'acceptació de lateoria de l'evolució de l'anglèsCharles Darwin. En continuïtat amb això, és natural mirar de cercar què va ocórrer ara fa 10.000 anys.[3]
Difusió de l'ésser humà pel món durant l'evolució biològica dels primats a l'homínid
Les primeres aportacions historiogràfiques es varen dur a terme al segle xix i són pròpies d'aquest mateix segle i són l'evolucionisme unilineal i el particularisme històric.[3]
No es fan preguntes sobre el per què es va produir el Neolític, però hi aporten una mirada particularista en tant que, de conformitat amb lamentalitat d'època, cal resseguir l'origen i l'expansió de les particularitats de cadacultura neolítica. L'escola alemanya és la primera que s'hi interessa i emet la convicció que les cultures neolítiques tenien totes una particularitat i que es podia traçar-ne l'origen formador.[3] Dit altrament, hi ha una evolució que ens condueix irreparablement cap a un punt d'inici, un lloc originari que va estendre's a tot el món.[cal citació]
Es diu que és una mirada pròpia d'època perquè les teories de l'evolució exerceixen una gran força sobre el pensament científic i de manera natural tothom hi veu una evolució. Es concep unacultura originària que va donar lloc a tot de cultures particulars, així com un origen simple que camina cap a una complexitat de formes; unesquema mig reprès de l'evolucionisme darwinista. Alhora el segle xix és un segle arrelat encara als relats bíblics i hi ha tota una sèrie d'arqueòlegs que voldrien provar que laBíblia té raó i per això s'endinsen en grans projectes d'arqueologia amb què miren de trobar restes que els donin la raó. No cerquen el punt originari a la Xina, per exemple, sinó que es dirigeixen naturalment a les actuals Israel i Palestina perquè ho diu la Bíblia. En realitat, és una reacció a la laïcització, cientifització i industrialització de la societat.[cal citació]
Oscar Montelius (1843-1921) és el primer que proposa lateoria difusionista segons la qual l'origen és alLlevant, més concretament a les Palestina i Israel actuals, recolzant-se en part en la Bíblia, sense aportar proves ni evidències verificades i contrastades (Om tidsbestämning inom bronsåldern med särskilt avseende på Skandinavien, 1885).[3] És inicialment a arqueòlegs escandinaus a qui es deu la recol·lecta de material neolític.[cal citació]
A mesura que les recerques arqueològiques dutes a terme durant tot el segle xix i segle xx avancen, els resultats enreden d'allò més i no van en acord amb la teoria difusionista. Al desert del Sàhara s'hi ha trobat un nucli primari, també se n'ha trobat un altre a laXina actual, alMèxic i elPerú actuals, a més de Palestina i Israel. La Xina i l'Índia presenten nuclis primaris independents de l'Orient Mitjà. És a dir, el Neolític no es va donar primer al Llevant i d'aquest hi va haver un efecte demimetisme, sinó que hi va haver diversos llocs que es va entrar al Neolític amb independència d'allò que succeïa al Llevant i, com a tal, exerciren cadascun un efecte de difusió.[cal citació]
Fins a la dècada de 1960 no es canvia la teoria difusionista i s'accepta, després de les proves físiques, que de punts originaris i difusionistes n'hi va haver molts més. El llarg trajecte entre el segle xix i la segona meitat del segle xx es deu al poc interès que suscitava el Neolític i la reputació que havia teixit l'arqueòleg australiàVere Gordon Childe.[cal citació] A més d'això, encara en proporció amb laBíblia, l'evolucionisme havia plantejat un «paquet neolític major»: primer l'agricultura, després la ramaderia i finalment la ceràmica. L'objecte que presenta problemes és que s'havia donat per fet que el sedentarisme és sinònim d'agricultura, de conformitat amb l'herència bíblica cristiana. Però no és així. S'ha trobat jaciments en què no s'hi apreciaceràmica i d'altres en què abans de laramaderia ja existia la ceràmica. La qüestió és que en emetre la idea que el punt de «naixement» del Neolític era Palestina i Israel, no s'havia cercat en altres indrets del món. Resulta doncs que alSàhara hi ha igualment un punt de naixement de l'agricultura que és independent d'Israel i Palestina. Tots dos varen exercir influència a les regions del seu voltant. La ceràmica no va ser primer perquè el model d'Israel i Palestina només serveix per les regions que l'envolten.[cal citació]
De fet, gràcies a les recerques fetes pels arqueòlegs com araAndrew Moore,Robert Braidwood,Jacques Cauvin oDanièle Stordeur es podria dir que els elements de la neolització provenen de diversos llocs i no tots es troben aJericó. ElZagros és la primera regió que domestica animals i ho difon tot seguit. D'aquesta regió doncs surt la idea i arriba de ben segur a Palestina i Israel més tard, la qual cosa no vol pas dir que a aquestes duesnacions actuals, no s'hi visqués cap procés del neolitització. Ans al contrari.[cal citació]
Definitivament, la sedentarització necessita l'agricultura, d'això les dades semblen que no hi manifesten dubtes, però res va motivar-se de cop i volta i no hi va haver cap esquema lineal.[cal citació]
La cronologia del Neolític és particularment delicada a establir car difereix en funció de les regions del món i dels criteris de definició emprats. Més que més, el Neolític, més que una «època», es considera un «estadi cultural» definit per un conjunt de trets tècnics, econòmics i socials.
Existeix així i tot un consens bastant ampli a l'hora de reconèixer que el nucli de neolitització més antic fins ara desenterrat és elCreixent Fèrtil, al sud-est d'Anatòlia, al nord deMesopotàmia i al Llevant, el qual caldria ubicar ara fa aproximadament entre 11.000 i 9000 anys. Vora la meitat del novè mil·lenni abans de la nostra era, els grups humans, força sedentaris ja, comencen a domesticar animals (cabra, bovins, etc) i plantes (el blat,ordi,llegums com elspèsols, llenties, etc) per tal d'alimentar-se. Cap a l'any –7000 apareixen les primeres ceràmiques, que es generalitzen amb el decórrer dels propers segles.
Els nous coneixements i les noves pràctiques porten aquestes regions a guanyarEuropa vers l'any –6500; alhora que s'estenen altres nuclis a partir de l'Àsia central,Nova Guinea, l'Àfrica subsahariana i el subcontinent indi cap a altres regions del planeta. Segueixen diferents vies i mitjans per propagar-se.
Malgrat la disparitat de processos de neolitització a tot el món, s'ha pogut traçar unes línies generals. El Neolític comença al voltant de l'any –10.000 aproximadament i s'estén fins a l'any –3000 aproximadament.
Més tècnicament i en per menut, el Neolític podria dividir-se en neolític inicial (–10.000 a –8.000), neolític mitjà –8.000 a –6.500) i neolític final (-–6.400 a –3500).«
Després de llargues èpoques declima molt fred, vingueren temporades de clima càlid que comportaren un augment del cabal dels rius, creació de terrasses fluvials, augment del nivell de l'aigua del mar, etc. Al final de la darreraglaciació, i en el canvi cap al clima que hi ha actualment, es produeix un fet revolucionari que es deu al repte que l'espècie humana té al davant: o inventa noves formes de vida que no siguin només destructives i depredadores o fineix com aespècie, car, ateses les condicions de vegetació i de fauna, ja no es pot seguir depredant la natura.
És un període de lahistòria que abraça un temps diferent segons els llocs. Aproximadament, cal situar-lo entre el7000 aC i el4000 aC. Apareix alKurdistan abans del 7000 aC (potser cap al 8000 aC) i es va difondre lentament. A Europa va arribar cap al5500 aC.
L'impuls definitiu sembla que vingué del factor climàtic (època postglacial), ja que en la darrera fase climàtica de caràcter càlid, a més d'enretirar-se el glaç cap al nord d'Europa,desertitzà les zones subtropicals. En conseqüència, els animals s'extingiren o bé emigraren cap als boscos del nord.
Principals centres de desenvolupament primari de l'agricultura: est delsEstats Units (4000–3000 AP),Mesoamèrica (5000–4000 AP),Andes septentrionals (5000–4000 AP), Àfrica subsahariana (5000–4000 AP, ubicació exacta desconeguda),Creixent Fèrtil (11000 AP), conques delIang-Tsé i delriu Groc (9000 AP) i terres altes deNova Guinea (9000–6000 AP).[4]
L'escenari del canvi neolític fou, pel que fa a l'Occident i alPròxim Orient, la zona delcreixent fèrtil (costes mediterrànies dePalestina, regió on sorgeixen cultures agrícoles, sedentàries, elLíban i terres interiors d'Mesopotàmia).[cal citació] Les primeres cultures agrícoles sorgiren al sud-est d'Anatòlia cap al8000 aC, probablement abans del 7000 aC. S'hi detecta la sembra, plantació i emmagatzematge de cereals, i se sap que s'hi van domesticar alguns animals, el primer dels quals fou elgos.[cal citació]
Es van construir poblats de barraques circulars, semisubterrànies, d'una sola cambra, amb les parets i el terra coberts de fang. D'abans del 7000 aC, ja es coneixen les restes d'almenys una gran ciutat,Jericó, amb una superfície d'unes 4 hectàrees, amb muralla de pedra i un fossat excavat d'uns 8 metres d'ample per 3 metres de fons i amb, almenys, una gran torre circular de 9 metres d'alçària, que servia de torre de vigilància, amb una escala per accedir al sostre i a la part alta de la muralla.[cal citació]
Aquesta primera cultura neolítica (neolític preceràmic) va durar des d'aproximadament el 7500 aC fins al 6500 aC i fou substituïda per una altra cultura vinguda del nord, des d'Anatòlia, que també va durar uns mil anys, del 6500 aC al 5500 aC. La cultura neolítica que la va succeir també procedia del nord i va subsistir uns altres mil anys més, del 5500 aC al 4500 aC.[cal citació]
Aquestes cultures es varen estendre per tot el planeta, i se n'accelerà la difusió a partir del 5000 aC, quan es pot establir l'inici del Neolític al continent europeu. Aquesta difusió va seguir vies naturals, com és ara els mars i les valls de grans rius, i molts grups, en trobar-se amb climes i terres diferents, es van veure obligats a conrear i a domesticar altres espècies de plantes i d'animals. Hi ha controvèrsia sobre si la difusió cultural va anar acompanyada per processos d'emigració dels grangers mesopotàmics cap a Europa i Àsia o simplement el contacte entre pobles va permetre a aquests darrers aprendre les tècniques més avançades.[5]
La ceràmica cardial, decorada amb impressions de petxines, permet seguir-ne les línies de difusió per les costes nord i sud de laMediterrània fins a l'espai dels actualsPaïsos Catalans. Per altra banda, a través de les valls delDanubi i delRin, l'agricultura i la ramaderia van arribar al nord i a l'oest del continent europeu.[cal citació]
La zona descrita a l'apartat anterior és la que va afectar Occident. Tanmateix, a part d'aquesta zona de l'Orient Mitjà, està documentada activitat neolítica a la zona deHuang-Ho (laXina), aBirmània, a la vall de l'Indus (elPakistan) i aAbissínia.[cal citació]
Al continentamericà, els primers intents de domesticació d'animals i de conreus es feren en l'actual estat delPerú i al sud deMèxic.[cal citació]
L'aixada de mànec llarg era una eina molt preuada. A la fotografia, una fulla de pedra polida neolítica.
Un gran pas es produeix quan els humans comencen a no dependre només de la caça per sobreviure. S'esdevé, doncs, una autèntica revolució: l'activitat econòmica comença a girar al voltant de l'agricultura i la ramaderia. El descobriment de l'agricultura començà amb la recol·lecció intensiva de fruita i vegetals i l'especialització en la cacera.[cal citació]
L'impuls definitiu vingué del canvi climàtic que es produí alMesolític, que causà la retirada del glaç cap al nord d'Europa, desertitzà les zones subtropicals, i provocà importants migracions i també extincions d'animals. La manca d'aliments obligà els caçadors-recol·lectors a desenvolupar la producció d'aliments.[cal citació]
La nova activitat econòmica comportarà canvis, tal com foren l'aparició de nous estris per treballar la terra, els primers poblats, o la presència d'uns artesans cada cop més experts.[cal citació]
Els humans del Neolític, tot observant lanatura, conegueren el cicle del creixement de les plantes. Aprengueren que si plantaven una llavor, gràcies a l'aigua de la pluja, aquesta germinaria i donaria fruit. Es convertiren en camperols que conreavencereals (blat,ordi isègol) illegums (llenties,cigrons ipèsols). A més a més, coneixien bé les plantes i sabien quinsbolets tallen leshemorràgies o les plantes que curen el mal de panxa.[cal citació]
Per tal de llaurar la terra, sorgiren nous estris més afinats i més llargs, alhora que apareixen els primersmolins manuals per a moldre els grans que es cultiven. En segon lloc, la productivitat aviat fou més alta del que calia per a sobreviure i, a poc a poc, nasqué la idea de riquesa vinculada a la productivitat de les terres: apareix l'excedent de producció, que permetrà pagar activitats no vinculades a la terra o a la ramaderia. També apareix la divisió del treball. Ras i curt, l'excedent farà sorgir primer una divisió del treball i, gairebé immediatament, una minoria que exercirà un domini sobre la resta mitjançant elements coercitius -els funcionaris i l'exèrcit- i ideològics.[6]
El Neolític comportarà una novaeconomia productora en què el nombre de components d'una comunitat no depenia tan sols de les circumstàncies climàtiques o dels recursos vegetals i animals, sinó de la seva capacitat d'augmentar el fruit de les terres conreades i dels ramats, alhora que l'economia de la comunitat és autosuficient.[cal citació]
La producció d'aliments, fins i tot en la forma més simple, proporciona una oportunitat i un motiu per a l'acumulació d'un sobrant. Una planta cultivada no s'ha de consumir en el moment mateix de la collita. Cal conservar-ne i estalviar-ne elgra perquè duri fins a la propera collita, és a dir, un any sencer. I cal apartar un percentatge de cada collita per a la sembra.
D'altra banda, el bestiar que s'ha hagut de mantenir laboriosament durant la temporada de secada no ha de ser sacrificat i devorat de manera indiscriminada. Almenys, les vaques i les ovelles joves s'han de posar a part i s'han de criar per subministrarllet i per augmentar el ramat.
En segon lloc, l'economia és absolutament autosuficient. La simple comunitat productora d'aliments no depèn, per a cap de les seves necessitats vitals, de la barata o de l'intercanvi amb un altre grup. Produeix i recull tot l'aliment que necessita. Té a la seva disposició, en el veïnatge immediat, lesmatèries primeres que li calen per al seu simple equip. Els membres o famílies que la integren fabriquen les eines, els estris i les armes que els calen.[7]
Els humans volgueren menjar animals en períodes de poca caça. És per això que aprengueren a tenir animals vigilats i tancats. Un dels primers de ser domesticat fou elgos. Després vingueren lescabres, lesovelles i lesvaques. Més tard, elsporcs. Així, menjaven la carn de les peces d'estable i la de les peces que caçaven (cabra,toro,porc senglar,conill icérvol). En aquest període, també es produeix la completa domesticació d'altres animals com elcavall o elren.[cal citació]
De l'establiment de la ramaderia, i d'una economia de base ramadera, sorgeix latranshumància, que posa en contacte els pobles i facilita la comunicació entre cultures diferents.[cal citació]
Larevolució agrícola del Neolític va requerir la construcció d'assentaments estables i duradors,[8] amb habitatges i estructures adossades per a allotjar i protegir i el bestiar, i dipòsits on conservar els conreus.[9] A mesura que les comunitats humanes evolucionaven i augmentaven, pressionades per les amenaces bèl·liques constants. ElNeolític preceràmic A, és una època caracteritzada per l'augment de la sedentarització de les comunitats humanes, amb el desenvolupament de nuclis habitats més grans, noves formes d'arquitectura domèstica iedificis comunitaris i l'aparició dels primers complexos monumentals que poden haver tingut una funció ritual, comGöbekli Tepe. En aquest període van sorgir les primeres ciutats la configuració de les quals estava limitada per l'existència demuralles i per la protecció d'amenaces exteriors.[cal citació] La segona tipologia desenvolupada va ser l'arquitectura religiosa. La humanitat es confrontava amb un món poblat de déus vius, genis i dimonis: un món que encara no coneixia cap objectivitat científica. La manera en què els individus transformaven del seu ambient immediat estava per llavors molt influenciat per les creences religioses. Molts aspectes de la vida quotidiana estaven basats en el respecte o en l'adoració al diví i el sobrenatural.[cal citació]
Les primeres comunitats agrícoles van utilitzar els materials que tenien al seu entorn: fusta, pedra, canyes entrecreuades i cobertes de fang, i els habitatges deJericó del9000 aC, que es creu que va ser la primera ciutat de la història,[10] alPròxim Orient, on la fusta escassejava, el material més estès foren elsmaons de fang assecats al sol, fets d'una barreja de sorra, argila, aigua i sovint incloïen branques de palla picada i palla, col·locats ambfang. Els maons de fang ben conservats d'un jaciment de Tel Tsaf, a la vall del Jordà, s'han datat al 5200 aC,[11] encara que no hi ha proves que cap dels dos llocs fos el primer a utilitzar la tecnologia. L'evidència suggereix que la composició de maons de fang a Tel Tsaf va ser estable durant almenys 500 anys, al llarg de l'Eneolític.[11]
El poblat es construïa en elevacions del terreny al costat d'un riu o proper a una font d'aigua i, de vegades, estaven protegits de la rapinya de grups veïns o bé dels animals salvatges mitjançant estacades, fossats o murs. A més a més, implicava petites tales de boscos per a poder desenvolupar un treball agrícola. La planta inicial delshabitatges era circular i d'una sola dependència, encara que, posteriorment, es va enriquir amb patis i habitacions equipades amb forns, llars, i estris per a les feines domèstiques.[cal citació]
Ceràmica cardial de la cova de La Sarsa, al País Valencià.Molí de pedra del Neolític per a la molta de cereals. Consisteix en una gran base lítica, on es posava el gra que es premsava i picava amb una altra pedra.
La substitució dels útils de pedra tallada pels de pedra polida no és la novetat més important, si bé és la que dona nom al període. La diversificació de tasques que calia realitzar (tales d'arbres, sembra de llavors, sega de cereals, molta del gra...) explica que els primers agricultors haguessin de crear nous estris específics per a cada funció. La majoria d'estris eren desílex amb un mànec de fusta, altres eren d'os i banya d'animal. Feien ceràmica per emmagatzemar aliments, tela per a la roba amb llana i lli, instruments de música, etc.[cal citació]
Els primers poblats no tenien ceràmica i els objectes destinats a contenir líquids eren carabasses, recipients de cuir, bols de pedra o de fusta i cistells de vímet o cordes entrellaçades. Però, a partir del sisè mil·lenni aC, es difon l'ús de les peces deterrissa.[cal citació]
Sorgida laceràmica, l'ésser humà intenta decorar-la. Sembla que les primeres decoracions eren cordes que devien ser de reforç, però després s'hi van introduir altres variants: l'acanaladora, elcordó (línia en relleu a manera de corda, lleugerament sota la vora) i les anses de diversos tipus. La ceràmica de l'època inicial (cap al 4000 aC) és l'anomenadacardial, amb incisions de diversa mena fetes amb els dits o amb punxons o espàtules d'os o pedra polida, a l'argila tova però ja modelada (sense torn), abans de la cocció. Reben el nom decardial per estar produïdes la majoria de les incisions amb un tipus de petxina anomenadaCardium edule o altres espècies del mateix gènereCardium, del qual deriva el nom «cardial». Les incisions —sovint combinades— buscaven efectes simètrics.[cal citació]
Per treballar de forma més eficient, inventaren el molí per esmicolar els cereals conreats i fer-ne farina i el torn per accelerar i perfeccionar el procés de fabricar ceràmica.[cal citació]
El descobriment del teixit està relacionat amb la fabricació anterior de xarxes, entrecreuats d'herbes, cordes i el cosit de pells. La seva aparició no es coneix amb precisió per les dificultats de conservació d'aquests materials. El filat es realitzava ja amb fusos, que facilitaven la torçada del fil, i, després d'uns primers teixits a mà, es va inventar elteler.[cal citació]
Vas postcardial, recuperat de les excavacions a la caserna de Sant Pau de Barcelona. Col·lecció delMuseu d'Història de Barcelona.
També es produeix el desenvolupament de noves habilitats: realitzen destrals de pedra polida, dents de falç, punxons d'os i cistelleria, alhora que sabien fer foc amb facilitat, emprant pedres de sílex i pols de metall.[cal citació]
Durant el Neolític, el culte als difunts i els enterraments es van fer més sofisticats. S'han trobat figuretes de fang que fan pensar que en el Neolític tenien divinitats, déus de la fertilitat i forces de la natura, que eren invocades perquè els protegissin.
Als actualsPaïsos Catalans, la cultura dels sepulcres de fossa és pròpia de la mitjania del quart mil·lenni a mitjan tercer. Aquests sepulcres individuals amb objectes personals i elements religiosos s'han trobat prop dels cursos del riu, en àrees adequades per al conreu: costa del Maresme, a les valls del Ter, en el curs del Llobregat i els seus afluents, a la vall del Francolí com és el cas deVimbodí i Poblet.
Aquests enterraments ens fan pensar que creien en la vida del més enllà. La disposició dels esquelets demostren que el cadàver es posava amb les cames aixecades, gairebé en posició fetal, en contacte directe amb la terra o bé protegit amb lloses. Al seu costat, sol aparèixer un aixovar funerari format per ornaments, eines de treball, armes, peces de ceràmica, etc.
És en les activitats artístiques on més es nota la ruptura amb elPaleolític. Les grans manifestacions realistes de l'art rupestre donen pas a escasses pintures esquemàtiques, molt més pobres en dibuix i en color, si bé l'art va ampliar-ne el camp d'acció a la decoració d'objectes de ceràmica.[cal citació]
Les pintures rupestres més tardanes, corresponents als períodes ceràmics, es distingeixen pel moviment de les figures i per una tendència cap a l'abstracció, fins al punt de convertir la figura humana en un teixit de ratlles i angles.[12]
Entre el 6000 i el 4000 aC, en l'arc mediterrani de lapenínsula Ibèrica, es va desenvolupar un tipus d'art prehistòric característic. És el que, a falta de nom, es coneix com aart llevantí. Territorialment, aquest art és present a Osca i Terol (Aragó); Lleida i Tarragona (Catalunya); a tot el País Valencià; Múrcia; Albacete i Conca (Castella); Jaén i Almeria (Andalusia). A Catalunya, aquest art s'inicia en el V mil·lenni aC i perdura fins al final de l'edat dels metalls.
AVallirana es van trobar les restes de sis individus, els seus objectes i animals, que van servir per establir que els primers ramaders i agricultors del Neolític van arribar a la Península des delPròxim Orient seguint elMediterrani fa 7.400 anys.[13] De mitjan cinquè mil·lenni a la meitat del quart, la forma de vida, a Catalunya, ja és plenament neolítica. Per exemple, s'ha trobat ceràmica aCollbató (Montserrat), en les excavacions fetes perJoan Colominas i Roca. Les peces estan decorades amb incisions fetes per la vora dentada d'una petxina (ceràmica cardial). Per altres restes arqueològiques, se sap que l'agricultura de secà era cerealística i basada en l'aprofitament de pasturatges per a bestiar.[14]
Al parc deLa Draga, aBanyoles, hi ha l'únic jaciment neolític lacustre de la península Ibèrica. A la Draga, de 4000 anys aC, hi havia platges que avui cobreix l'aigua. Un fet que ha permès la bona conservació de materials com la fusta, les cordes, els cistells i els vegetals. Hi ha objectes recuperats que són únics: arcs ijavelines, pals cavadors i falçs, tiges de fletxa, mànecs d'aixes, cistells de jonc, etc. L'any1990 es va fer el primer sondeig. De llavors ençà, les excavacions successives han revolucionat el coneixement sobre les primeres societats neolítiques de laMediterrània occidental. Des de l'abril de2004, el parc és visitable mentre les excavacions hi continuen.[15]
A la cova de la Font Major, al'Espluga de Francolí, s'hi han trobat restes de presència humana des delPaleolític inferior, quan va ser habitada de manera temporal per comunitats de caçadors recol·lectors, fins al Neolític, moment en què els assentaments al vestíbul es feren permanents.[cal citació]
↑Richards, M; Côrte-Real, H; Forster, P; MacAulay, V; Wilkinson-Herbots, H; Demaine, A; Papiha, S; Hedges, R; Bandelt, HJ; Sykes, B (1996). «Paleolithic and neolithic lineages in the European mitochondrial gene pool». American journal of human genetics 59 (1): 185–203.
↑Campàs, Joan i alt. (1980):Curs d'història de les civilitzacions, Barcelona, Editorial Serpa, p. 14
↑Childe, Vere Gordon (1967):El naixement de la civilització, Barcelona, Edicions 62.
↑Pace, Anthony. «Tarxien». A: Daniel Cilia.Malta before History – The World's Oldest Free Standing Stone Architecture. Miranda Publishers, 2004.ISBN 978-9990985085.
↑Gates, Charles."Near Eastern, Egyptian, and Aegean Cities", Ancient Cities: The Archaeology of Urban Life in the Ancient Near East and Egypt, Greece and Rome. Routledge, 2003, p. 18.ISBN 978-0-415-01895-1. «Jericho, in the Jordan River Valley in the West Bank, inhabited from to the present day, offers important evidence for the earliest permanent settlements in the Near East.»
↑Campàs, Joan i alt. (1980):Curs d'història de les civilitzacions, Barcelona, Editorial Serpa, p. 17
↑Masanés, Cristina (2004):Els primers veïns de Banyoles, revistaSàpiens, número 25.
↑Roig, Jordi i altres «La necrópolis de Can Gambús-1 (Sabadell, Barcelona). Nuevos conocimientos sobre las prácticas funerarias durante el Neolítico medio en el Noroeste de la Península Ibérica». Trabajos de Prehistoria, 67, 1, 2010, pàg. 59-84.
↑Liverani, Mario.The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East".ISBN 9781134750917.
.jpg)
