Elneoconfucianisme odaoxuejia (enxinès:道學, enpinyin:dàoxué, '[escola de] l'estudi delTao') designa un corrent delpensament xinès que es va desenvolupar principalment durant ladinastia Song (960-1279) i que encara continua vigent avui dia. Més tard se l'anomenà igualmentSòng-Míng lǐxué (en xinès宋明理學, que vol dir 'idealisme racionalista de les dinasties Song-Ming').
Aquest corrent va ser essencialment una resposta delsconfucianistes al domini creixent deldaoisme i delbudisme. Filòsofs comZhu Xi reconeixien que el pensament confucià no incloïa cap veritable sistemametafísic i el varen crear. Nombroses visions coexistien al si de la comunitat neoconfucianista, però un sistema global va acabar emergint, assemblant-se a la vegada al budisme i al daoisme. El neoconfucianisme ensenya que un principi universal presideix totes les coses de l'univers i afirma que el seu coneixement uneix l'ésser humà amb l'univers i el guia en les seves relacions personals, socials i polítiques.
A banda de laXina, on va dominar fins a inicis delsegle xx, aquest corrent ha influït de manera molt important tot el pensament de l'Àsia oriental, especialment aCorea, alJapó i alVietnam.
Encara que el neoconfucianisme s'iniciï realment sota els Song per convertir-se en un corrent important gràcies a Zhu Xi, els seus filòsofs citen de vegades com a precursors dues personalitats de ladinastia Tang,Han Yu (768-824) iLi Ao (772-841).
Xinesos[modifica]
| Japonesos[modifica]
| Coreans[modifica]
| Vietnamites[modifica]
|
| Conceptes |
|  |
|---|---|---|
| Personalitats | ||
| Divinitats | ||
| Corrents i escoles | ||
| Escrits | ||
