Elneerlandès oneerlandés,[1] també anomenatholandès oholandés, és unallengua germànicaoccidental parlada alsPaïsos Baixos (així com antigues colònies), aFlandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord deFrança, anomenatWesthoek. El neerlandès ha estat tradicionalment anomenat «holandès» en català per raó de la llarga preeminència econòmica de la província d'Holanda dins de l'àrea neerlandòfona (a partir de mitjans delsegle xvi), cosa que també passa ambHolanda (emprat en lloc dePaïsos Baixos). Tanmateix, tant a nivell oficial com per part dels propis neerlandòfons, "holandès" (hollands) no és la paraula més usada habitualment, puix que només correspon a un dialecte concret del neerlandès global. El motHolanda significa literalment "terra-de-fustenc", puix que deriva deHoltland (que posteriorment se simplificà aHolland) "Terra de fusta", nom que s'aplicà a una zona propera aLeiden.
Com en el cas de l'alemany el nom d'aquest idioma no ha estat fix a través dels segles ni és homogeni entre les altres llengües (Nederlandsk en noruec i altres llengües germàniques,Dutch en anglès,holandès entre la majoria de llengües romàniques,flamenc a les àrees del sud de l'àrea neerlandòfona).
El terme neerlandès aparegué per primera vegada el1482 en unincunable deGouda (Països Baixos), però no s'acabà imposant fins al segle xix. Anteriorment, la llengua era coneguda com a "theodiscus", un mot llatí que servia per anomenar qualsevol llengua o dialectegermànics i que vol dir "vernacle", "de la gent" (per oposició al llatí o al francès). Localment, aquest mot esdevinguédietsch oduutsch. Aquest terme (amb variacions) fou també adoptat a tota l'àrea de parla alemanya, i perviu en el seu nom actualDeutsch. Tanmateix, per poder distingir la llengua parlada al nord de la parlada al sud, hom començà a introduirneder "baix" al davant, de manera que primer aparaguéNederduytsch "baix alemany" i, posteriorment,Nederlandsch, literalment "de les terres baixes" o "terrabaixenc" que, finalment, amb posteriors simplificacions ortogràfiques esdevingué l'actualNederlands.
Aquest canvi però, no es produí per exemple en l'anglès, onDutch significà durant segles tant alemany com neerlandès, imposant-se al final però aquest darrer significat. Queden reminiscències del primer en elPennsylvania Dutch (un dialecte de l'alt alemany parlat als Estats Units).
Avui en dia, en neerlandès,Duits significa "alemany",Diets fa referència al neerlandès antic,Hollands al dialecte d'Holanda iVlaams "flamenc" als dialectes (estandarditzats o no) que es parlen o bé a la zona neerlandòfona de Bèlgica o bé només als corresponents a l'antic ducat de Flandes.
Bandera composta per les banderes dels territoris de parla neerlandesa.
El neerlandès és la llengua materna d'uns 21 milions de persones (15 als Països Baixos, 6 a Bèlgica, 250.000 a Surinam i 10.000 aFrança) i és a més après per 3 milions de belgues valons. En el marc de la Unió Europea, és la setena llengua pel que fa al nombre de parlants.
El neerlandès ésllengua oficial delsPaïsos Baixos,Bèlgica,Surinam,Aruba i lesAntilles Neerlandeses. Les autoritats de tots aquests territoris coordinen les seves activitats lingüístiques a través de laUnió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie). Ella estableix una sèrie de normes ortogràfiques i gramaticals que defineixen una llengua estàndard, coneguda com a "neerlandès estàndard" (Standaardnederlands) que és el que s'empra en la majoria de documents oficials, premsa i l'ensenyament. Durant unes campanyes als anys 1960-70 contra els excessos dialectals, el neerlandès estàndard s'anomenavaAlgemeen Beschaafd Nederlands (traducció aproximada: "Neerlandès General Civilitzat/Culte"), però aquest nom fou abandonat perquè tenia connotacions negatives per als dialectes que no s'hi acostessin.
A França el neerlandès és parlat per gent gran al voltant deDunkerque a una àrea coneguda com aWesthoek ("cantonada occidental"), aldepartament del Nord (regió deNord-Pas-de-Calais). No hi disposa de gaire suport oficial i recula fortament.
Pertany a la branca germànica occidental, juntament amb l'anglès, elfrisó i l'alemany entre d'altres. A diferència d'aquest darrer, no patí lasegona mutació consonàntica que separà l'alt alemany (del qual en deriva l'actual alemany estàndard) de la resta de llengües del grup. Alhora, tampoc patí tota bona part de les mutacions ingaveòniques de l'anglès i el frisó. Pot ser considerada doncs una llengua pont entre l'anglès i l'alemany: havent simplificat fortament la seva gramàtica (respecte a les antigues llengües germàniques o fins a l'alemany actual), no ho feu tant com en el cas de l'anglès (desaparició total del gènere, poquíssimaflexió verbal). La fortíssima llatinització/romanització (especialment arran de la influència normanda) que patí l'anglès fa que globalment el neerlandès actual sigui més proper a l'alemany estàndard que no pas a l'anglès.
Genèticament, es pot considerar el neerlandès com una varietat delbaix alemany. En el si d'aquest darrer hi ha un continu dialectal que s'estén des de les ribes orientals delmar del Nord (deltes delMosa i delRin) fins a l'extrem oriental de l'Alemanya septentrional, tot passant de dialectes delbaix fràncic fins a dialectes delbaix saxó. Noti's que a l'est de l'IJsselmeer, dins dels propis Països Baixos, s'hi parla el baix saxó (vegeu més avall). Així doncs establir límits clars entre les seves varietats és complicat, puix que a les regions nord-orientals d'Alemanya el dialecte local és sovint més proper al neerlandès que a l'alemany estàndard que hi predomina a la vida pública i administrativa. Els criteris són sovint doncs, polítics.
Diverses tribusgermàniques s'establiren al voltant del delta delRin cap a les acaballes de l'Imperi Romà: els frisons (al nord) els saxons (a l'est) i els francs (al sud). L'actual neerlandés estàndard es basa en el grup dialectalbaix-alemany anomenatbaix fràncic, parlat originàriament pels francs, i ha tingut una influència important de la parla delsfrisons.
Els documents escrits més antics que se'n tenen provenen dels segles x ixi. El més conegut n'és la fraseHebban olla vogala, apareguda entremig d'un manuscrit en llatí.Durant elsegle xiv elsducs de Borgonya acabaren controlant bona part dels actuals Països Baixos i Bèlgica. Malgrat que el francès era la llengua de l'administració, aquesta unió política permeté l'estandardització del vernacle germànic, basant-se sobretot en els dialectes de les ciutats flamenques. La posterior unió dinàstica alSacre Imperi Romanogermànic, unida a laReforma Protestant i l'aparició de laimpremta acceleraren el procés, alhora que el centre cultural neerlandòfon es desplaçava versAnvers. Tanmateix, el descontentament amb la centralització i les tributàries i la intolerància religiosa provocaren aixecaments que, començant a les províncies del sud (Flandes, Brabant), s'acabaren estenent cap al nord. Els exèrcits deFelip II segon aconseguiren controlar la revolta al sud, però no al nord, tot apareixent l'estat independent dels Països Baixos del Nord (més conegut com aProvíncies Unides o laRepública Neerlandesa). Cap allà fugiren tots els prohoms del sud descontents amb la política imperial, tot convertintAmsterdam i Holanda en general en el centre econòmic i cultural dels Països Baixos (el segle xvii significà l'apogeu de les Províncies Unides). La llengua que en resultà fou doncs una barreja dels dialectes holandesos que s'hi parlaven i el parlar dels refugiats del sud.
Malgrat la tolerància religiosa, el nord era essencialment protestant (calvinista), de manera que la traducció de la Bíblia al neerlandès (Statenbijbel, 1637) tingué un paper central en l'evolució de la llengua, ja que creà un nou estàndard que s'acabà imposant els següents segles. A banda d'incorporar moltes paraules no neerlandeses arran de la voluntat de cenyir-se als textos originals, l'Statenbijbel es caracteritzà per agafar trets lingüístics d'arreu del país, de manera que gent de totes les regions s'hi pogués sentir còmode (per exemple el pronom reflexiu en tercera persona del saxózich en lloc dehem,haar). A banda d'això, el neerlandès rebé fortes influències del francès (llengua de cultura del moment, sobretot al sud) i el llatí, les diverses llengües d'altres grups que es refugiaren al nord (jueus) i les que es parlaven a les colònies de l'imperi colonial (malai).
La primera ortografia oficial (Siegenbeek, 1804) s'imposà tant al sud com al nord durant l'ocupació napoleònica, si bé posteriors modificacions no foren adoptades arreu, i separaren la novament independent Bèlgica (catòlica) del nord calvinista. Durant el següent segle hi hagué diversos intents tant de trobar un estàndard comú com d'establir-ne dos de separats. El fet que a Bèlgica, fins ben entrat el segle xx la llengua francesa dominés a la vida pública i l'educació (la primera universitat a ensenyar en neerlandès fou la deGant, el 1932) provocà una clara diglòssia, i, per exemple a Brussel·les, un canvi en els usos lingüístics (actualment, malgrat ser una àrea tradicionalment neerlandòfona i oficialment bilingüe, el francès hi predomina pel que fa al nombre de parlants). Les tendències unionistes acabaren prevalent, i foren ratificades amb una sèrie de tractats després de laSegona Guerra Mundial, que culminaren el 1980 amb la Unió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie).
La base lexical del neerlandès és la comuna a la major part de les llengües germàniques. Així, hi ha termes tan comuns comstoel ("cadira"; pronunciat [stul]),boek ("llibre"; pron. [buk]) owerpen ("llançar"; pron. [wɛRpə]). És a l'hora de distingir entre els mots més tradicionalment germànics que apareixen diferències, per exemple entre les diferents llengües germàniques occidentals:
català
neerlandès
anglès
alemany
observacions
menjar gat carrer
eten kat straat
eat cat street
essen Katze Straße
El neerlandès i l'anglès han mantingut la t germànica, l'alemany l'ha canviat per t→s/z/tz (segona mutació consonàntica).
poma pipa vaixell
appel pijp schip
apple pipe ship
Apfel Pfeife Schiff
El neerlandès i l'anglès han mantingut la p germànica, que l'alemany ha canviat per p→f/pf (segona mutació consonàntica).
pensar germà espina
denken broeder doorn
think brother thorn
denken Bruder Dorn
El neerlandès, com l'alemany, ha canviat la þ germànica (mantinguda per l'anglès) per una d.
ahir fil dia
gisteren garen dag
yesterday yarn day
gestern Garn Tag
El neerlandès ha canviat la g germànica per un so africatx; mentre que l'anglès l'ha canviada encara més: g→y (llei nasal ingaveònica).
De vegades existeixen en neerlandès dues possibilitats per dir un concepte, l'un més proper a l'habitual anglès i l'altre a l'alemany. Així, tot i que en generalwerk iwerken (anàlegs a l'anglès "work") siguin els mots emprats per dir "feina" i "treballar", existeix tambéarbeider (treballador), que és un mot més proper a l'alemany o les llengües escandinaves. Anàlogament, per dir "roda" tant es pot dirrad (en alemany "Rad") comwiel (en anglès "wheel").
Com gairebé totes les llengües d'Europa, el neerlandès té una part molt important del vocabulari científic provinent delgrec o elllatí. En certes branques però, el neerlandès disposa d'un vocabulari propi. Així per exemple el científicSimon Stevin (Brugge, 1548 - 's Graavenhage, 1620) introduí paraules comveelhoek (polígon),driehoek (triangle),vierhoek (quadrat),loodrecht (perpendicular) oevenwijdig (paral·lel) a lawiskunde (matemàtica). També en la terminologia gramàtical el neerlandès adoptà mots particulars; com ara,onderwerp (subjecte),lijdend voorwerp (objecte directe) owerkwoord (verb; literalment "mot de treball"). També en el camp del pensament:wijsbegeerte (filosofia).
La gramàtica del neerlandès és anàloga a la d'altres llengües germàniques, si bé presenta menys simplificacions que l'anglès o el danès però més que l'alemany o l'islandès. A Flandes, hom tendeix a ser més conservador lingüísticament, romanent-hi expressions i declinacions que són vistes com a arcaiques als Països Baixos.
Els tradicionals possibles tres gèneres del substantiu (masculí, femení i neutre) han estat reduïts a dos (comú i neutre), distingibles per l'article singular determinat que els acompanya:de ohet respectivament. Aquest fenomen es dona també en altres llengües germàniques com ara eldanès i elsuec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i només en queden reminiscències en mots especials. Per contra, són mantingudes en els pronoms personals.
een berg(una muntanya)
de berg(la muntanya)
bergen(unes muntanyes)
de bergen(les muntanyes)
een huis(una casa)
het huis(la casa)
huizen(unes cases)
de huizen(les cases)
Els adjectius tampoc presenten gaire flexió. Si apareixen després de verbs copulatius no duen cap morfema (Exemple: "Het water is koud" - "L'aigua és freda"). Per contra, quan fan de complements de nom, s'acaben generalment amb-e (Exemple: "Het koude water" - "L'aigua freda"). Només en el singular indeterminat de paraules neutres desapareix aquest morfema (per exemple, "Een groot huis" - "Una casa grossa" contra "Het grote huis" - "La casa grossa").
Els verbs presenten una certa inflexió. En present, afecta només les persones del singular. Existeixen dues formes bàsiques de passat, elperfectum i l'imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon requereix un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi té l'afixge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjançant verbs auxiliars (zullen,gaan) o bé afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple:
Morgen reis ik naar Parijs. (demà viatjo a París)
L'ordre predominant a les frases en neerlandès és el SVO, si bé hi ha inversió de subjecte i verb quan la frase comença amb uncomplement circumstancial. Una altra característica del neerlandès és la capacitat (com altres llengües germàniques) de construir paraules ben llargues a base d'aglutinar-ne moltes de curtes. A tall d'exemple:
Afvalwaterzuiveringsinstallatie (planta de tractament d'aigües residuals)
L'ús del diminutiu-je està bastament estès en el neerlandès, i s'usa en situacions on la majoria de parlants d'altres llengües indoeuropees no el trobarien normal. Tot nom és susceptible de ser "empetitit" afegint-hi el sufix en qüestió, que torna tota paraula (independentment del gènere que tingués prèviament) en neutra. Per exemple:
Zij schrijft een briefje voor haar vriendje terwijl zij een kopje koffie drinkt. (Ella escriu una carteta pel seu xicotet mentre beu una tasseta de cafè.)
El neerlandès empra l'alfabet llatí ampliat amb el dígrafij, que es considera una lletra única i va després de la i. Correspon al diftong [ɛɪ]. Pot també escriure's com a ÿ (noti's que escrivint tenen el mateix aspecte). En començaments de paraules tant I com J van en majúscula (p. e.: IJsselmeer).
A més, disposa de dièresi i accents tancat i obert. La primera s'empra per desfer diftongs o separar sons vocàlics que, altrament, d'acord amb l'ortografia neerlandesa, serien un sol so. En són exemples:
België (Bèlgica). Així es pronuncia [bɛl'xiǝ] en lloc de [bɛl'xiː]
coördinatie (coordinació). Així es pronuncia [koɔʀdina'ʦi] en lloc de [koːʀdina'ʦi]
L'accent (en general tancat, ocasionalment obert) s'empra per assenyalar la presència d'una síl·laba tònica inusual, o com a diacrític o simplement per donar èmfasi a un mot.
Vegeu el mapa a mà dreta amb la localització dels dialectes del neerlandès d'Europa. Part dels dialectes mostrats són sovint considerats idiomes per separat (limburguès, dialectes delbaix saxó…).
Dialectes del neerlandès sobre un mapa de la regió delsPaïsos Baixos
A.Grup dialectal del sud-oest (zelandès/flamenc occidental)
1.Flamenc occidental (West-Vlaams), incloent-hi el flamenc francès (Frans-Vlaams) i el flamenc zelandès (Zeeuws-Vlaams)
∗ Els dialectes marcats amb un asterisc són considerats com aholandès si bé tenen una forta influènciafrisona, sobretot pel que fa al substrat (el nom "frisó" del dialecte número vuit no és només un epítet de neerlandès: neerlandès frisó, no pas la llengua frisona en si). Les variants del nord d'Holanda han vist una forta tendència cap al neerlandès estàndard d'ençà de laSegona Guerra Mundial.
21. Brabançó septentrional (Noord-Brabants) i Limburguès septentrional (Noord-Limburgs)
22. Brabançó (Brabants)
23. Flamenc oriental (Oost-Vlaams)
F.Grup dialectal del sud-est
24. Limburguès (Limburgs)
G.Surinam
25. Neerlandès de Surinam (Surinaams Nederlands)
Altres
FL.Flevoland. Per raó de la seva recent colonització (duta a terme per gent de procedència diversa), aquest província no té cap dialecte particular. En general hi predominen les varietats sud-holandeses, o bé l'amsterdamès (aLelystad iAlmere). Al nord hi ha més influència del baix saxó.
A més, aSud-àfrica, hom hi parla l'afrikaans, llengua derivada del neerlandès que els colonitzadors europeus hi portaren. Després de segles de separació política respecte a lametròpoli i influències singulars (llengües africanes, indonesi) ha aconseguit la independènciaortogràfica.
www.neerlandes.orgArxivat 2006-08-13 aWayback Machine. Centres d'ensenyament de neerlandès a la península Ibèrica (en castellà, portuguès o neerlandès) i més informació sobre la llengua
