Gas incolor que mostra una resplendor taronja-vermella quan es col·loca en un camp d'elevat voltatge elèctric Gas neó en un tub de descàrrega (llum de neó)
Elneó és unelement químic denombre atòmic 10 i símbolNe. És ungas noble incolor, pràcticament inert, present en traces a l'aire, però molt abundant a l'Univers, que proporciona un to rogenc característic a la llum de leslàmpades fluorescents en les quals s'empra. L'únic sistema d'obtenció del neó és per destil·lació fraccionada de l'aire líquid. Això fa que sigui més car que altres gasos, per exemple l'heli.
El desembre de 1910, l'enginyer francèsGeorges Claude fabricà la primera làmpada elèctrica amb un tub ple de neó.[7] Si bé s'utilitzà la il·luminació de neó al voltant de 1930 a França per a la il·luminació general, no era més eficient energèticament que els convencionals llums incandescents. Però el seu estudi dugué a la invenció dels tubs fluorescents.
A diferència del fracàs de la introducció del neó en la il·luminació domèstica, el seu ús en cartells publicitaris fou un èxit immediat. El 1912 un soci de Claude va comercialitzar anuncis de neó que aviat es generalitzaren per la seva novetat i el seu atractiu visual. El 1923, el venedor d'automòbils Packard va instal·lar dos grans anuncis de neó a la seva botiga deLos Angeles, que destacaven sobre els de la competència.[8][9]
El neó va tenir un paper fonamental en el coneixement de la natura dels àtoms. L'any 1923J.J. Thomson (1856-1940), que feia experiments sobre la desviació de feixos de raigs, va canalitzar un feix d'àtoms de neó ionitzats per l'interior d'un camp elèctric i magnètic i en va mesurar la desviació mitjançant una placa fotogràfica. Els resultats semblaven indicar dues paràboles de deflexió. Thomson va deduir que hi havia alguns àtoms amb una massa més gran que altres. Tot i que no va acabar d'entendre-ho del tot, aquell experiment fou el primer que demostrava l'existència d'isòtops d'àtoms estables. El dispositiu de Thomson era una versió primitiva d'un espectròmetre de masses.[10][11]
El neó es troba normalment en forma de gas monoatòmic. L'atmosfera terrestre conté 15,8ppm i s'obté persubrefredament de l'aire idestil·lació del líquid criogènic resultant. El neó és el cinquè element més abundant en l'Univers per massa, després de l'hidrogen, heli,oxigen icarboni. Es troba en xicotetes quantitats en l'atmosfera i en l'escorça terrestre es troba en una proporció de 0,005 ppm.
És el segongas noble més lleuger després de l'heli, i presenta un poder derefrigeració, per unitat de volum, 40 vegades major que el de l'heli líquid i tres vegades major que el de l'hidrogen líquid. En la majoria de les aplicacions l'ús de neó líquid és més econòmic que el de l'heli.
Encara que el neó és inert a efectes pràctics, s'ha obtingut un compost ambfluor en ellaboratori. No se sap amb certesa si aquest o algun altre compost de neó distint existeix en la naturalesa, però algunes evidències suggereixen que pot ser sí. Elsions Ne8-, (NeAr)16-, (NeH)7- i (HeNe)16- han sigut observats en investigacionsespectromètriques de massa i òptiques. A més, se sap que el neó forma un hidrat inestable. De totes les maneres, si són possibles els seus compostos, la sevaelectronegativitat (segons l'escala de Pauling) hauria de ser de 4,5, seguint amb la norma aplicada al segon període, i actuaria com a oxidant en compostos amb el fluor, donant lloc a l'heptaneonur (nom debatut) F₈Ne₇.
N'hi ha tresisòtops estables,20Ne (90,48%),21Ne (0,27%) i22Ne (9,25%). El21Ne i el22Ne s'obtenen principalment peremissió neutrònica idesintegració alfa del24Mg i del25Mg respectivament, i les seves variacions són ben conegudes, però no les del20Ne sobre el qual encara hi ha discrepàncies. Les partícules alfa provenen de la cadena de desintegració de l'urani mentre que els neutrons es produeixen majoritàriament per mitjà de reaccions secundàries de les partícules alfa. Com a resultat d'aquestes reaccions, en les roques riques en urani, com elsgranits, s'ha observat que la relació20Ne/22Ne tendeix a disminuir mentre la relació21Ne/22Ne augmenta. Les anàlisis fetes en roques exposades a rajos còsmics han demostrat la generació de21Ne a partir de nuclis de Mg,Na,Si iAl, la qual cosa suggereix que és possible, analitzant els percentatges dels tres isòtops, datar el temps d'exposició de les roques superficials imeteorits.
De forma semblant alxenó, el neó de les mostres de gasos volcànics presenta un enriquiment de20Ne així com21Ne cosmogènic. Igualment s'han trobat quantitats elevades de20Ne endiamants, cosa que indueix a pensar en l'existència de reserves de neósolar a la Terra.
Rètol d'un local comercial realitzat amb tubs de neóLàmpada de plasma en funcionament. Observau el que passa quan els dits toquen l'esfera.Pantalla de televisió de plasma
El to roig-ataronjat de la llum emesa pels tubs de neó s'usa profusament per als indicadors publicitaris, també reben la denominació de tubs de neó altres de color distint que en realitat contenen gasos diferents.[12]
Altres usos del neó que poden citar-se són:
Indicadors d'alt voltatge.
Per a la fabricació depantalles de plasma per a aparells de televisió (PDP) i d'altres.
Alfred Hitchcock, filmVertigo (1958). En aquesta pel·lícula Hitchcock va emprar el contrast de les llums de neó amb efectes artístics i inquietants.
1941.Orson Welles aCitizen Kane va idear un moviment de càmera “impossible”, amb un zoom que “travessa” l'anunci de neó d'un bar des de molt lluny fins a la taula on se celebra una entrevista.[1]
Film Blade Runner, director Ridley Scott (1982)
Film TRON: Legacy” (1982) film de Disney, seqüela del filmTron
Film “Tulpa”. Director Federico Zampaglione thriller eròtic homenatge al cinema italià dels 70.
Salvatore Adamo va gravar una cançó titulada “Le neón” (1967)[2] que fou publicada en l'àlbumJ'ai tant de rêves dans mes bagages (1967).[3] La lletra empra el recurs de deixar en suspens el cant, guardar un moment de silenci i continuar amb una paraula que comença amb “con” (paraula poc refinada en francès). La canço diu així:
“Lenéon, le néant, le nez en l'air, l'air d'un... Qu'on se le dise…”
↑ «Section 4, Properties of the Elements and Inorganic Compounds; Melting, boiling, triple, and critical temperatures of the elements». A:CRC Handbook of Chemistry and Physics. 85a edició. Boca Raton (Florida): CRC Press, 2005.
