| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | NA+ iNA+ | ||||
| Tipus | coalició electoral | ||||
| Ideologia | regionalisme navarrisme foralisme unionisme espanyol liberalisme | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 11 març 2019 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Navarra | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | José Javier Esparza | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | navarrasuma.es | ||||
Navarra Suma (NA+) és unacoalició electoral d'àmbitnavarrès integrada pels partits políticsUnió del Poble Navarrès (UPN),Ciutadans (Cs) i elPartit Popular de Navarra (PP) per concórrer per la circumscripció de Navarra a les eleccions generals d'Espanyad'abril inovembre, així com a les eleccions alParlament de Navarra i a leseleccions municipals de 2019.[1]
En les eleccions al Parlament de Navarra de 2015 el partit políticCiutadans va obtenir 2,96% dels vots, quedant-se a només quatre centenes de labarrera electoral del 3% fixada en la legislació electoral navarresa per poder aconseguir escó. D'haver aconseguit arribar al 3% hauria arrabassat un escó a la coalició nacionalista bascaGeroa Bai impedint d'aquesta manera que la líder d'aquesta última formació,Uxue Barkos, sumés els 26 escons de 50 necessaris necessaris per convertir-se enpresidenta de Navarra.
De la mateixa manera, a leseleccions municipals a l'Ajuntament de Pamplona de 2015 tant Ciutadans com elPartit Popular van treure resultats per sota de la barrera electoral fixada per a les eleccions municipals, sumant entre els dos gairebé un 7,5% de vots que no van poder ser transformats en escó. Aquest fet va ocasionar que el candidat deBildu,Joseba Asirón, es convertís en alcalde dePamplona amb una ajustada majoria de 14 regidors a favor i 13 en contra.[2]
El record d'aquells dos fets va fer que, davant les noves convocatòries electorals a celebrar en 2019, es proposessin iniciatives destinades a evitar que la fragmentació del vot conservadorespanyolista a Navarra i que els efectes de la barrera electoral poguessin beneficiar de nou alnacionalisme basc com havia passat en 2015.
En aquest context, al començament de 2019, les direccions d'UPN i delPartit Popular de Navarra van entaular converses i van aconseguir un acord per presentar-se junts a les eleccions generals d'Espanya, i també a les autonòmiques i municipals. L'acord va ser sotmès a votació del Consell Polític d'UPN el2 de març de2019 i aprovat amb un 72 % dels vots a favor.[3][4] L'acord suposava que les dues formacions es presentarien juntes de nou a unes eleccions municipals i forals per primera vegada des de 2008, data en la qual es va trencar el pacte polític i electoral que unia a ambdues formacions des de 1991. Recordant l'ocorregut en 2015, Javier Esparza, president d'UPN, va defensar l'acord en el seu objectiu d'unir forces contra elnacionalisme basc. L'acord precisava que el PP respectaria elrègim foral i recolzaria la supressióDisposició transitòria quarta de laConstitució Espanyola que obre la porta a l'annexió de Navarra alPaís Basc.[5]
Als pocs dies de tancat el pacte amb elPartit Popular i incidint en la idea de maximitzar les possibilitats del vot dedretes a Navarra, la direcció d'UPN va proposar que el partit acudís a les eleccions en coalició ambCiutadans constituint per a això una plataforma electoral comuna. Sotmesa la proposta a votació del Consell Polític d'UPN, l'11 de març de2019, va resultar aprovada la coalició amb un 94% de vots favorables. UPN va vetar expressament integrar aVox en la coalició.[6]
El 20 de març de 2019,UPN iCiutadans van fer públic que el nom de la coalició seriaNavarraSuma i les seves siglesNA+, presentant les seves llistes i logotip. Segons l'acord aconseguit entre els dos partits, UPN i Ciutadans es repartirien els llocs en les llistes electorals. En virtut de l'acord previ aconseguit entre UPN i el PP, UPN es va comprometre a cedir alguns dels llocs que li corresponguessin a candidats del PP.
En el cas de la llista electoral al Congrés dels Diputats es va acordar que els tres primers llocs i el cinquè fossin designats per UPN (que cediria d'ells els llocs 3º i 5º a candidats del PP en virtut de l'acord previ entre els dos partits), mentre que la quarta plaça seria designada per Ciutadans. En el cas de la llista electoral al Senat, UPN designaria a dos candidats, cedint-ne un d'ells al PP, i Ciutadans en triaria un altre.
| Any | Cap de llista | Vots | % | Escons a Navarra | Nota |
|---|---|---|---|---|---|
| Abr 2019 | Sergio Sayas | 107.124 | 0,41 % | 2 / 5 | 2 d'UPN |
| Nov 2019 | Sergio Sayas | 98.448 | 0,41 % | 2 / 5 | 2 d'UPN |
| Any | Cap de llista | Vots | % | Escons a Navarra | Nota |
|---|---|---|---|---|---|
| Abr 2019 | Ruth Goñi | 322.030 | 0,46 % | 3 / 4 | 1 d'UPN, 1 de Cs i 1 del PP |
| Nov 2019 | Ruth Goñi | 306 115 | 1,32 % | 3 / 4 | 1 d'UPN, 1 de Cs i 1 del PP |
| Any | Cap de llista | Vots | % | Escons | Nota |
|---|---|---|---|---|---|
| 2019 | Javier Esparza | 127.346 | 36,57 % | 20 / 50 | 15 d'UPN, 3 de Cs i 2 del PP |
| Any | Vots | % | Regidors |
|---|---|---|---|
| 2019[7] | 104.846 | 30,53 % | 298 / 1.996 |
| Partits representats alCongrés dels Diputats (350) | .svg) | |
|---|---|---|
| Partits representats alSenat d'Espanya (265) | ||
| Partits representats alsParlaments autonòmics | ||
| Partits representats alParlament Europeu (61) |
| |
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
