L'American Community Survey de 2007 per l'Oficina del Cens registrà que 170.717 persones s'identificaven com a parlants de navajo; aquest alt nombre de parlants es tradueix en què sigui l'única llengua nativa americana que justifica una línia separada en els quadres estadístics nacionals. EllingüistaVictor Golla ha estimat que hi ha 120.000 parlants natius.[2] Assenyala que la majoria dels parlants, unes 115.000 persones, viuen a laNació Navajo, on són el 75% de la població; la resta de 12.000-15.000 parlants viuen en altres llocs.[2] D'aquests parlants navaho, 2,9% sónmonolingües sense cap coneixement d'anglès; eren majoritàriament persones d'edat avançada. Les quatre àrees metropolitanes i micropolitanes amb el major nombre de parlants erenFarmington (Tótaʼ) (16,5%),Gallup (Naʼnízhoozhí) (12%), iAlbuquerque (Beeʼeldííl Dahsinil) (5,4%), Nou Mèxic, iFlagstaff (Kinłání Dook'o' ooshid Biyaagi) (10,3%).[3] Fins després de la Segona Guerra Mundial el navaho seguia sent l'idioma principal de comunicació a la reserva. Des de llavors, l'ús de l'anglès ha augmentat i ha disminuït el navaho.
El 1981 al voltant del 85% de la població infantil navaho parlava navaho com a primera llengua. Però les enquestes més recents mostren que aquest percentatge ha caigut al 25% de la població infantil. Una enquesta de 1991 de 4.073 estudiants del programa Head Start de la Reserva Navajo va trobar que el 54% dels 682 nens en edat preescolar són parlants monolingües d'anglès, 28% bilingües en anglès i navajo, i el 18% monolingües navaho.[4] Aquest estudi ha assenyalat a més que en aquest moment el personal de preescolar, tot i que són bilingües, parlen anglès als nens la majoria de les vegades. A més, la majoria dels pares parlen amb els nens en anglès amb més freqüència que en navaho; en efecte, els nens en edat preescolar estaven en immersió gairebé total en anglès. El declivi dels nens que aprenen navaho deixa l'idioma com allengua amenaçada.
En 1986 la tribu creà un programa d'immersió lingüística en navaho a l'Escola Elemental de Fort Defiance i ha iniciat altres programes.[2] També hi ha un cert nombre d'escoles bilingües d'immersió en zones de parla navaho amb la finalitat de promoure l'ús de la llengua.[5][6] Hom també pot rebre classes en navaho a laUniversitat Estatal d'Arizona.[7] Una estació de ràdioAM,KTNN, retransmet en navaho i anglès, amb programes que inclouen música i esports de laNFL.[8] L'estació AMKNDN també retransmet en navaho.[9] En 1996 fou retransmès un partit de laSuper Bowl en navaho; era la primera vegada que l'esdeveniment es retransmetia en una llengua indígena americana.[10] El vocabulari de l'idioma navajo s'ha ampliat per cobrir els temes moderns com "l'esport, la política i la tecnologia".[9] El 31 d'agost de 2013 es va crear un teclatandroid en navaho; des de novembre de 2012 també és disponible un teclat navaho eniPhone.[11] En 2013,Star Wars (1977) fou traduït al navajo, fent-ne la primera pel·lícula important traduïda a cap idioma natiu americà.[12][13]
En l'ortografia navaho, la lletrah representa dos sons diferents: com (x) quan és inicial i (h) quan està en prefix o al final de paraula. No obstant això, quan (x) és precedida pers aquesta sempre és escrita com ax i maih, per no ser confosa ambsh. La consonant gh és escrita com i abans de la vocalsi/i, com aw abans deo i com gh abans d'a. Pergh, tant la palatització com la labialització estan representades en l'ortografia on són escrites comi per a la variant palatal i com aw per a la variant labial. L'ortografia no indica les variants per a les altres consonants.
Existeixen quatre vocals bàsiques en navaho. Aquestes són a, i, i, o. Cadascuna poden aparèixer així:
curtes - coma/i
llargues - comaa/ee
nasalitzades - comą/ęę
L'idioma navaho posseeix dos tons, alt i baix. Per defecte, les síl·labes són de baix to. Amb les vocals llargues, aquests tons es combinen per donar quatre possibilitats:
alt, com aáá iéé
baix, com aaa iee
creixent, com aaá ieé
descendent, com aáa iée
Diverses combinacions d'aquestes característiques són possibles, com aą́ą́ (llarga, nasalitzada, to alt).
Traducció al català: Uns nois bojos van decidir fer una mica de vi per vendre, així que cadascun va plantar vinya i, treballant-hi molt, les van criar fins a la maduresa. Després, havent fet vi, n'omplien cadascun una pell de cabra. Es van posar d'acord que en cap moment es donarien beure, i després van marxar cap a la ciutat arrossegant les pells de cabra a l'esquena (...)
↑2,02,12,22,3Golla, Victor. 2007. North America. InEncyclopedia of the world's endangered languages, ed. Christopher Moseley (pp. 1–95). Routledge: London.
↑3,03,1census.gov 2007 American Community Survey. Accessed 2010-07-13.
↑Platero, Paul. 2001. "Navajo Head Start language study", In Leanne Hinton and Kenneth Hale (Eds.),The Green Book of Language Revitalization in Practice, 87–97. San Diego, CA: Academic Press.
Goossen, Irvy W. (1997).Diné bizaad: Sprechen, Lesen und Schreiben Sie Navajo. Loder, P. B. (transl.). Flagstaff, AZ: Salina Bookshelf.
Haile, Berard. (1941–1948).Learning Navaho, (Vols. 1–4). St. Michaels, AZ: St. Michael's Mission.
Platero, Paul R. (1986).Diné bizaad bee naadzo: A conversational Navajo text for secondary schools, colleges and adults. Farmington, NM: Navajo Preparatory School.
Platero, Paul R.; Legah, Lorene; & Platero, Linda S. (1985).Diné bizaad bee naʼadzo: A Navajo language literacy and grammar text. Farmington, NM: Navajo Language Institute.
Tapahonso, Luci, & Schick, Eleanor. (1995).Navajo ABC: A Diné alphabet book. Nova York: Macmillan Books for Young Readers.ISBN 0-689-80316-8
Witherspoon, Gary. (1985).Diné Bizaad Bóhooʼaah for secondary schools, colleges, and adults. Farmington, NM: Navajo Language Institute.
Witherspoon, Gary. (1986).Diné Bizaad Bóhooʼaah I: A conversational Navajo text for secondary schools, colleges and adults. Farmington, NM: Navajo Language Institute.
Wilson, Alan. (1969).Breakthrough Navajo: An introductory course. Gallup, NM: TheUniversity of New Mexico, Gallup Branch.
Wilson, Alan. (1970).Laughter, the Navajo way. Gallup, NM: The University of New Mexico at Gallup.
Wilson, Alan. (1978).Speak Navajo: An intermediate text in communication. Gallup, NM: University of New Mexico, Gallup Branch.
Wilson, Garth A. (1995).Conversational Navajo workbook: An introductory course for non-native speakers. Blanding, UT: Conversational Navajo Publications.ISBN 0-938717-54-5.
Yazzie, Evangeline Parsons, and Margaret Speas (2008).Diné Bizaad Bínáhoo'aah: Rediscovering the Navajo Language. Flagstaff, AZ: Salina Bookshelf, Inc.ISBN 978-1-893354-73-9
Akmajian, Adrian; & Anderson, Stephen. (1970). On the use of the fourth person in Navajo, or Navajo made harder.International Journal of American Linguistics,36 (1), 1–8.
Faltz, Leonard M. (1998).The Navajo verb: A grammar for students and scholars. Albuquerque, NM: University of New Mexico Press.ISBN 0-8263-1901-7 (hb),ISBN 0-8263-1902-5 (pbk)
Frishberg, Nancy. (1972). Navajo object markers and the great chain of being. In J. Kimball (Ed.),Syntax and semantics (Vol. 1, p. 259–266). New York: Seminar Press.
Hale, Kenneth L. (1973). A note on subject–object inversion in Navajo. In B. B. Kachru, R. B. Lees, Y. Malkiel, A. Pietrangeli, & S. Saporta (Eds.),Issues in linguistics: Papers in honor of Henry and Renée Kahane (p. 300–309). Urbana: University of Illinois Press.
Hoijer, Harry. (1945).Navaho phonology. University of New Mexico publications in anthropology, (No. 1).
Hoijer, Harry. (1945). Classificatory verb stems in the Apachean languages.International Journal of American Linguistics,11 (1), 13–23.
Hoijer, Harry. (1945). The Apachean verb, part I: Verb structure and pronominal prefixes.International Journal of American Linguistics,11 (4), 193–203.
Hoijer, Harry. (1946). The Apachean verb, part II: The prefixes for mode and tense.International Journal of American Linguistics,12 (1), 1–13.
Hoijer, Harry. (1946). The Apachean verb, part III: The classifiers.International Journal of American Linguistics,12 (2), 51–59.
Hoijer, Harry. (1948). The Apachean verb, part IV: Major form classes.International Journal of American Linguistics,14 (4), 247–259.
Hoijer, Harry. (1949). The Apachean verb, part V: The theme and prefix complex.International Journal of American Linguistics,15 (1), 12–22.
Hoijer, Harry. (1970).A Navajo lexicon. University of California Publications in Linguistics (No. 78). Berkeley: University of California Press.
Kari, James. (1975). The disjunct boundary in the Navajo and Tanaina verb prefix complexes.International Journal of American Linguistics,41, 330–345.
Wall, C. Leon, & Morgan, William. (1994).Navajo-English dictionary. New York: Hippocrene Books.ISBN 0-7818-0247-4. (Originally published [1958] by U.S. Dept. of the Interior, Branch of Education, Bureau of Indian Affairs).
Webster, Anthony K. (2004). Coyote Poems: Navajo Poetry, Intertextuality, and Language Choice.American Indian Culture and Research Journal,28, 69-91.
Webster, Anthony K. (2006). "ALk'idaa' Ma'ii Jooldlosh, Jini": Poetic Devices in Navajo Oral and Written Poetry.Anthropological Linguistics,48(3), 233-265.
Webster, Anthony K. (2009).Explorations in Navajo Poetry and Poetics. Albuquerque: University of New Mexico Press.
Witherspoon, Gary. (1971). "Navajo Categories of Objects at Rest",American Anthropologist,73, 110-127.
Yazzie, Sheldon A. (2005).Navajo for Beginners and Elementary Students. Chapel Hill: The University of North Carolina at Chapel Hill Press.
Young, Robert W. (2000).The Navajo Verb System: An Overview. Albuquerque: University of New Mexico Press.ISBN 0-8263-2172-0 (hb);ISBN 0-8263-2176-3 (pbk)
Young, Robert W., & Morgan, William, Sr. (1987).The Navajo Language: A Grammar and Colloquial Dictionary (rev. ed.). Albuquerque: University of New Mexico Press.ISBN 0-8263-1014-1
Young, Robert W.; Morgan, William; & Midgette, Sally. (1992).Analytical lexicon of Navajo. Albuquerque: University of New Mexico Press.ISBN 0-8263-1356-6;
