| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es)Natividad Macho Álvarez 13 desembre 1928 Madrid | ||
| Mort | 20 agost 2017 (88 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | infart cerebral | ||
| Altres noms | Nati Mistral | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema, cantant | ||
| Instrument | Veu | ||
| Premis | |||
    | |||
Natividad Macho Álvarez, més coneguda pelnom artístic deNati Mistral, (Madrid,13 de desembre de1928 -20 d'agost de2017) fou unaactriu icantantespanyola.[1] Va estar estretament vinculada amb l'Argentina iMèxic. En l'escena va sobresortir per la seva dicció exacta i claredat de pronunciació, la qual cosa la va portar a fer recitals poètics d'autors clàssics.[2]
L'actriu i cantant devia el seu nom artístic a la poetessaxilenaGabriela Mistral, de la qual la seva mare n'era una gran admiradora. Va passar la infància a Madrid, prop de la Gran Via, i en alguna entrevista televisada va reconèixer que l'havia impactada ser testimoni, quan era petita, d'alguns assassinats delMadrid republicà de laGuerra Civil, la qual cosa la va portar a tenir simpatia cap alfranquisme i ser coneguda per la seva alineaciódretana. En els seus començaments, va ser meritòria en elTeatre Español, va passar per l'emissora Radio Seu i, després va cursar estudis de música, cant i declamació. Va marxar a Alemanya amb la companyiaEls Vieneses, actuant com a cantant.Luis Escobar li va proporcionar el seu primer gran èxit en contractar-la el1957 per a la revista musicalTe espero en el Eslava i, un any després, la seva continuacióVen y ven al Eslava. Junts van tenir nous èxits en els anys següents amb els musicalsLa Bella de Texas oLa Perrichola. El 1966 va protagonitzar la primera versió representada aMadrid del musicall'Home de La Manxa, sota la direcció de José Osuna.
Durant tota la seva carrera va compaginar la música amb el teatre, gravant cançons tan populars comFlor de te;Bajo los puentes de París;Mala entraña,Agua que no has de beber;Paisajes de Catamarca, Tata Dios,Guitarra, dímelo tú,Yo vi llorar a Dios,No soy de aquí,Bien se ve,El corralero iLa balada para un Loco.
Va triomfar com a actriu dramàtica en les produccions deDivinas palabras, amb la qual es va inaugurar el Teatro Bellas Artes el 1961,Fortunata i Jacinta, 1969;Medea, 1970;Anillos para una dama, 1975;Isabel reina de corazones, 1983,La Chunga, 1987;Los padres terribles, 1995;Café cantante, 1997;La malquerida, 2000;La Celestina, 2001 i, més recentment,La Dorotea, 2001;Inés desabrochada, 2004,La duda, 2006 iTras las huellas deBette Davis, 2007. ABuenos Aires va ser empresària del seu propi teatre —l'Avenida— amb l'actorAlberto Closas. El 1978 va protagonitzarBodas de sangre, en el rol de "la Mare"', en elTeatre Colón de la ciutat deBuenos Aires sota la direcció d'Antonio Tauriello.
Menys freqüents van ser les seves aparicions en el cinema, encara que va rodar, entre altres pel·lícules:Maria Fernanda la de Jerez (1946), el seu primer treball a les ordres d'Enrique Herreros;Las inquietudes de Shanti Andía (1947);Currito de la Cruz (1949) oMi Buenos Aires querido (1961). Va morir d'un infart cerebral, el 20 d'agost de 2017 a Madrid als 88 anys.[3][4]
Entre d'altres va rebre els premis següents:
