Gallia Narbonensis (la) | |||||
| |||||
| Tipus | administració provincial romana | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Narbo Martius | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Narbo Martius | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | dècada del 120 aC | ||||
| Dissolució | Primer quart segleIV | ||||
| Següent | Narbonensis I,Narbonensis II iViennensis | ||||
LaGàl·lia Narbonesa (llatí:Gallia Narbonensis) va ser unaprovíncia romana creada l'any121 aC coneguda inicialment com aGàl·lia Transalpina, en oposició a laGàl·lia Cisalpina. També es va conèixer amb el nom de Gàl·lia Bracata (llatí:Gallia Braccata, derivat delvestit dels gals), en oposició a laGàl·lia Comata; o bé simplement amb el nom deProvincia (oProvincia Nostra), que va originar el nom de laProvença. Comprenia, aproximadament, el territori dels actualsLlenguadoc,Provença iDelfinat, i la capital eraNarbo Martius (Narbona).
En temps deCèsar tenia com a límits:
La principal ciutat de la regió eraMassàlia (avuiMarsella), fundada pelsfoceus cap a l'any600 aC i es va fer famosa pels seus vins. Als gals nadius, elsLigauns, els mencionaPlini el Vell.[1]
A laSegona Guerra Púnica Massàlia va estar aliada amb Roma contraCartago, i la marina de la ciutat va auxiliar la flota romana contraHanníbal. Per contra, els nadius gals van ajudar els cartaginesos. Encara que Anníbal va ser finalment derrotat, els massaliotes van perdre el control de les tribus de gal·les de la rodalia. El218 aC, els romans van establir la colònia deNarbo.
Les tribuslígurs vivien alsAlps, i elssal·luvis (un poblecelta) al nord de Massàlia. Els romans van arribar a la zona cridats perMassàlia l'any154 aC, tot enviant-hi un exèrcit romà que va mostrar la seva presència per a protegir els interessos de Massàlia i tenir les tribus sota control. El cònsolMarc Fulvi Flac es va encarregar de defensar Massàlia contra l'atac dels sal·luvis el125 aC i es creu que va triomfar, perquè va rebre els llorers deltriomf el123 aC. El seu successor,Gai Sexti Calví, va anar més lluny i el123 aC va ocupar la capital dels sal·luvis i hi va establir una guarnició, que va ser l'origen d'Aquae Sextiae (Ais de Provença). Després va sotmetre elssàl·lies,voconcis ial·lòbroges.
Altres victòries romanes les van dur a termeGneu Domici Aenobarb iFabi Màxim el122 i121 aC. Al primer hom li deu la primera via que va arribar a la regió, laVia Domitia oVia Domícia, que anava delRoine fins al coll delPertús. L'any120 aC, les tribus germàniques delscimbres i elsteutons van envair la zona. El118 aC s'hi va fundar la colònia deNarbo Martius (Narbona), que va ser la primeracolònia romana fora d'Itàlia. Els cimbres i teutons van arribar al regne deNòricum, un territori aliat de Roma. Els romans s'hi van enfrontar a labatalla d'Arausio (Arausio,Aurenja), però van ser vençuts, amb unes pèrdues que es calculen de vuitanta mil soldats.
L'any106 aC els conquerienTolosa al país delsvolques tectòsages dirigits pelcònsolQ. Servili Cepió. El domini sobre la Narbonesa es va assegurar després de la derrota dels gals de la resta de la Gàl·lia contraJuli Cèsar, el57 aC. AmbGai Màrius les tribus germàniques van ser vençudes els anys102 i101 aC.Pompeu va assegurar la regió pirinenca el77 aC i76 aC.
Les darreres mesures de control les va prendreJuli Cèsar durant laguerra de les Gàl·lies del58 aC al50 aC. Roma es va annexionar Massàlia després que Cèsar derrotés la seva flota el49 aC a laguerra civil que l'afrontà amb Pompeu, ja que la ciutat n'era partidària.
La província va néixer amb el nom deGallia Transalpina, encara que també era anomenadaProvincia Nostra o simplementProvincia, nom del qual es va derivar l'actualProvença. AmbAugust i ja enterament sota poder romà, les Gàl·lies es van dividir en quatre províncies:Gàl·lia Belga (Gallia Belgica),Lugdunense,Aquitània iNarbonense. La Narbonesa era una província senatorial, mentre les altres eren imperials. Llavors va prendre el nom, agafat de la ciutat de Narbona. Malgrat que va ser Narbona (Narbo Martius) que li va donar el nom, hi havia altres ciutats al territori, i la principal eraNemausus (Nimes). Cal esmentar tambéAquae Sextiae (Ais de Provença),Carcaso (Carcassona),Tolosa i fins a un total de 22 ciutats (i a part els poblets).Narbo Martius la van poblar veterans com d'altres ciutats de la província i l'any22 aC va ser declarada capital provincial.
Alsegle iiNarbo Martius va ser destruïda per un incendi i alsegle iii assolada pels bàrbars (235-236). AmbDomicià (284-305) la província va formar part de laDiòcesi de les set províncies i entre371 i374 es va separar en dues províncies: laNarbonensis Prima (que bàsicament després va formar laSeptimània) amb capital a Narbona i laNarbonensis Secunda (el nucli principal de la qual és la Provença) amb capital a Ais. El462 elsvisigots la van ocupar.[2]
.svg%3flang%3dca)
