Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Namnetes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre ambNantuates.
Infotaula grup humàNamnetes
Tipustribu
Part degals
Grups relacionatsvènets

Elsnamnetes[1] (llatíNamnetes oNanetes) eren un poblegal que vivia al nord delLiger (Loira) fins a la mar; el riu els separava delspíctons opictaus (pictones opictavi). La seva capital fouCondevicnum (Nantes). QuanJuli Cèsar va fer la guerra alsvènets, aquests van cridar en ajuda elsosismes, namnetes, i altres.

El nom dels namnetes

[modifica]

Orígens

[modifica]

Els namnetes eren una tribu secundària, situada al nord del Loira i dependent dels potents vènets, els quals controlaven la desembocadura del Loira i el comerç de l'estany amb lesilles Britàniques (port deCorbilo, encara mal ubicat, dins l'àrea de la Grande Brière, actualment zona depantans però aleshores encara marítima).

Els namnetes no adquiriren un territori diferenciat fins després de la conquesta de laGàl·lia per Cèsar. El seu territori consistí llavors en la meitat del dels vènets, a la riba dreta del Loira, i fou inclòs dins la província "Lionesa IIIa".

Etimologia

[modifica]

En general, l'origen del nom es relaciona amb una arrelcèltica*nant corresponent al concepte de curs d'aigua, o valls, potser d'origen pre-cèltic, que es troba també al nom de ciutats com araNant oNantua. La ciutat de Nantes, antigaCondevicnum, prengué el seu nom dels namnetes més tard.

Morfologia

[modifica]

No es coneix la forma cèltica del nom dels namnetes. Els autors de llengua grega escriuen, en plural (nominatiu/genitiu) :Namnitoi/Namnitôn. En llatí clàssic, la forma que apareix habitualment als textos és el pluralNamnetes/Namnetum ; n'hi ha una forma singular a l'estela de Worms :Namnis.[a] L'adjectiu corresponent ésnamneticus (i no pasnamnetus). És per això què l'esment de lataula de Peutingerportunamnetu vol dirPortus Namnetum i no pasPortus namnetus.

Una confusió entreNamnitoi iSamnitoi?

[modifica]
Estàter encunyat pels namnetes cap al 80-50 aC

TantEstrabó comPtolemeu fan una divisió curiosa entre aquestes dues poblacions. Estrabó, d'una banda indica el Loira com a límit entre píctons i namnetes (Namnitoi) i de l'altra, parla dels samnites (Samnitoi), als quals situa al litoral « a la desembocadura del Loira». Es pot pensar, atesa la proximitat d'ambdós indrets, que es tracta d'un error de transcripció per part d'algun copista.[2]

Pel que fa a Ptolemeu, la distorsió és més important: situa els samnites « per sota dels vènets » (sense especificar les coordenades geogràfiques) i els namnetes, amb capital aCondevicnum,[3][4] clarament més a l'est; el conjunt de pobles que esmenta va d'oest a est: samnites,andecaus,aulercs cenòmans i namnetes; al mateix temps, les coordenades de Condevicnum situen aquesta ciutat més a prop deRotomagos (Rouen) que deRatiatum (Rezé).[2]

Aquesta anomalia es podria explicar de la següent manera: Ptolemeu, com altres autors antics (entre ells,Dionís Periegetes), prenen les informacions del geògrafArtemidor, la descripció del qual correspon a la situació que hi havia al s. II aC, època en què les migracions celtes encara no havien acabat i els namnetes potser no havien arribat encara vora l'estuari del Loira.[5]

Notes

[modifica]
  1. El diccionari llatí-francèsGaffiot (Hachette, 1934), sense tenir en compte les inscripcions corrents, dona només les formes plurals. Es pot indubtablement reconstruir una declinació de tipusdux/ducis (3a declinació imparisil·làbica) :Namnis/Namnetis al pluralNamnetes/Namnetum. Al text de Cèsar: «sibi ad bellum adciscunt Lexovios, Ambiliatos, Namnetes, Menapios...» («demanen ajut per a la guerra alsLexovis, els Ambilatres, els Namnetes, elsMenapis…»),Namnetes és un acusatiu plural, en l'occurrència idèntica al nominatiu.

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Namnetes
  1. Cèsar, Juli. «Llibre III, IX.10». A:Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció:Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 162. DL B. 48252-1974.ISBN 8472250938. 
  2. 2,02,1L.-J.-M. Bizeul,"Des Nannètes aux époques celtiques et romaines",Bulletin de la société archéologique de Nantes et du département de la Loira-Inférieure, Tome I p 112, Nantes, 1859
  3. Provost 1988: oCondeouincon p. 28
  4. cf. text traduït (amb errors d'ortografia)[1]Condevicnum podria ser la forma llatinitzada d'un nom gal*Contigwig, que es correspon amb la noció comuna dins la toponímia gal·la de « ciutat de la confluència »
  5. Provost 1988: p. 24
Bibliografia
  • Vegeu aquesta plantilla
Tribus de l'edat del ferro a laGàl·lia
Belgica (*)
"Belgae"
Gals
Germànics
Moneda d'or dels sequani
Celtica
Armòrica
Resta de
territori
Aquitania (*)
Aquitans
Gals
Narbonensis (*)
Gals
Altres
   Celto-Lígurs     Avantici · Caenicenses · Cavari · Ligauni · Salluvii · Segobrigi (Commoni) · Tricastini · Tricorii · Umbranici      Lígurs     Deciates · Suetri · Oxibii · Vediantii      Ibers     Elesyces · Sordones
*En cursiva, tribus no celtes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Namnetes&oldid=32074027»
Categories:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp