LaRepública Autònoma de Nakhtxivan (enàzeri,Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud delCaucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entreArmènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest. Té una extensió de 5.500 km² i una població de 414.900 habitants (2011).[1] Durant l'època soviètica, era coneguda amb el nom rus deNakhitxevan.
La capital de la república autònoma és la ciutat deNakhtxivan, nucli comercial i centre cultural, seu de la Universitat Estatal de Nakhtxivan.
Els grecs i romans anomenaven la capitalNaxuana (Ναξουὰνα), que en grec vol dir 'aigua dolça'. Armènia fou ocupada pels àrabs sota Uthman ibn Habib ibn Maslama; grups àrabs es van establir a la zona i quan, el705, els àrabs van massacrar els caps armenis, la ciutat va passar a ser musulmana com ja ho era la comarca.
Va ser governada pels sàdjides en nom del califat (889-929), encara que vers el 900 va passar alsbagràtides temporalment, però per poc de temps, i retornà als sàdjides. Després del 929, la vila va quedar en mans de l'emir deGogtn (Ordubad), creat per un antic vassall sàdjida. L'emir de Gogtn o Ordubad, encara que probablement vers el 975 es va haver de sotmetre a l'emirshaddàdida deGandja, Lashkari, va governar la regió fins al 987, any en el qual l'emir Abu Dulaf fou derrotat pelrawwàdida Abul Haidja, que va ocupar la ciutat i tota la zona, i va continuar fins aDvin, al nord-oest, ciutat que se li va sotmetre igualment.
El 988, l'emir Abul Haidja va morir durant una expedició aVaspurakan i el seu fill i successor Mamlam ibn Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II, però immediatament va perdreDvin davant Abu Dulaf, que havia recuperat Gogtn (vers 989), que la va tenir un temps per després perdre-la vers el 993 a mans de Gagik I d'Ani (989-1020). Abu Dulaf, davant d'una gran coalició armènia, es va retirar a les seves possessions a l'Arran. Elshaddàdida Fadl I de Gandja, es va apoderar de Gogtn i Nakhitxevan en una data indeterminada anterior al 1021 (quan va imposar tribut a Ani). El seu fill Abul Aswar Shawur fou nomenat governador deDvin mentre Fadl I governava a Gandja i probablement a Gogtn. Després, Abul Aswar (o Abul Uswar) va exercir el domini de totes les possessionsshaddàdides (que incloïen la regió de Nakhitxevan) del 1049 al 1067.
El1054, es va haver de declarar vassall del seljúcidaToghril Beg I. Va morir el 1067 i el va succeir el seu fill Fadl II, que va ser fet presoner pels georgians i Arran va passar temporalment alshirwanshah Fariburz ibn Salar. L'any següent, el general eunuc Sawytigin (dels seljúcides) va anar a Arran i va trobar una família dividida, però Fadl II ja hi tornava a governar; el 1073 el va succeir Fadl III. El 1075, Sawtigin hi va tornar i va deposar Fadl III i els seus dominis annexats a l'Imperi seljúcida (el Gran Saldjuk). Una branca va subsistir Ani. De la forma inicial de Nashawa es va passar, sota els seljúcides, a Nakdjuwan, que es va imposar sota els mongols.
Amb la descomposició del poder seljúcida, fou part del domini d'Ildegiz i delsildegízides sota els quals Nakhitxevan fou una de les seves principals residències, deixant nombroses construccions a la capital. FouKizil Arslan Uthman (1186-1191), atabeg d'aquesta dinastia, el que va cedir territoris en feu als prínceps armenis Orbelian deSiunia i Girdyaman, que van subsistir sota els mongols i fins al segle xv. Finalment, el 1225, el darrer atabegMuzaffar al-Din Uzbeg va cedir la regió alxa de CoràsmiaDjalal al-Din Manguberti. Aquest fou eliminat pels mongols el1230. La ciutat de Nakhitxevan fou devastada pels mongols i va quedar quasi despoblada com testimonia Rubruck, que la va visitar el1253.
Fou part del kanatil-kànida fins al1335, i després va passar alscobànides eliminats per l'Horda d'Or el 1357. Després d'un breu domini delsjalayàrides, va passar alskara koyunlu, que la van perdre aTamerlà al final del segle xiv. Durant la primera meitat del segle xv, fou disputada entre elskara koyunlu i elstimúrides i els primers es van imposar, però al seu torn foren eliminats pelsaq qoyunlu a la segona meitat del segle. El1502, va passar alssafàvides i formà part del govern de l'Azerbaidjan. El 1589, fou ocupada pels turcs i recuperada pels perses el 1604; els otomans van contraatacar i van recuperar el territori fins que, el 1620, va passar definitivament als perses (excepte una breu ocupació turca del 1635 al 1636).
El1722, Pèrsia fou conquerida pelsghilzais afganesos i, tot seguit, els otomans van ocupar Nakhitxevan i altres territoris; el1736,Nadir Shah (dinastia afshàrida) va derrotar els turcs i va recuperar la regió; a la seva mort, el1747, es va constituir enkanat de Nakhitxevan.
Kalb Ali Khan ibn Heydaroglu fou estrangulat per ordre d'Agha Muhammad Shah, sobirà qadjar de Pèrsia. Després, hi van haver dos "naibs" nomenats pels russos (Ihsan Khan i Shaykh Ali Beg). El 1828, va passar a Rússia peltractat de Turkmanchai i el riuAraxes en va delimitar la frontera; el darrer kan fou Karim Khan Kangarli fins al1834, en què fou annexionat a Rússia. Fou sota els russos que les parts destruïdes de la ciutat es van restaurar. Tenia llavors el territori 41.664 habitants. El 1913, el districte (uyzed) tenia 86.878 habitants i el 1913 havia passat a 121.365 habitants.
Després de la revolució, va formar part de laRepública Federal de Transcaucàsia (creada el26 de març del1918), que després d'un breu període d'autonomia de Rússia va esdevenir independent (22 d'abril del1918); el dia26 de maig del1918, la República Federal quedà formalment dissolta i elMusavat va proclamar una república aGandja amb els tres districtes occidentals (28 de maig del1918), mentre els comunistes en controlaven la resta; Nakhitxevan, Zangezur i Karanagh van quedar dins laRepública Democràtica d'Armènia; la part oriental de l'Azerbaidjan va quedar en mans dels bolxevics. Les forces otomanes van avançar per Armènia el maig i eren a Gandja el juny (la República de Gandja va quedar sota ocupació militar turca el juny i el seu govern va esdevenir un titella otomà. La República d'Armènia va haver de signar el tractat de Batum de4 de juny del1918 amb l'Imperi Otomà, pel qual reconeixia la regió de Nakhitxevan (ocupada per les forces turques i amb part de la població turcòfona) com a part del govern del Musavat a Gandja, que ara era aliat dels turcs. El setembre, els turcs i el Musavat ocupavenBakú i els districtes orientals.
Després de l'armistici de Mudros (30 d'octubre), el otomans es van retirar de l'Azerbaidjan i davant la imminent recuperació de Nakhitxevan pels armenis,[3] els turcs del Mussavat van proclamar a la ciutat de Nakhitxevan laRepública de l'Araxes[4] o d'Arak sota Djafar Kuli Khan (Jafarkuli-Khan), que estava sota control del govern del Musavat de Gandja, i des del desembre del 1918 del parlament que el Mussavat havia format aBakú; els armenis van envair el territori (26 de gener del 1919). El maig, tropes aliades britàniques van desembarcar aBatum i el16 de maig del1919 els turcs es van haver de retirar, i el juny els armenis podien ocupar Nakhitxevan amb suport britànic. La lluita no obstant va seguir a la zona. El novembre del 1919, tropes britàniques van retornar a Bakú i el15 de gener del1920 el govern de l'Azerbaidjan fou reconegut per les potències, amb Fatali Khan com a primer ministre (els britànics van romandre a Bakú fins a l'abril).
Després de l'evacuació britànica, el16 de maig del1920, els comunistes van prendre el poder a l'Azerbaidjan i va esclatar la guerra contra Armènia per la possessió de Nakhtxivan,Zangezur i l'Alt Karabakh, regions en poder dels armenis i que els àzeris reclamaven. Els nacionalistes turcs també s'havien revoltat contra eltractat de Sèvres i atacaven Armènia, que rebia ajuda en armament de la Gran Bretanya. Aljuny, Armènia, atacada per dos fronts, va pactar un alto el foc amb l'Azerbaidjan amb la promesa d'accedir a totes les seves peticions, i el28 de juliol del1920 els comunistes àzeris, dirigits per Mustafà Baktashev, amb suport dels turcs, van prendre el poder a Nakhtxivan i hi van proclamar la República Soviètica, però els armenis encara hi resistien. Al setembre, un acord de pau entre Armènia i l'Azerbaidjan va posar fi a la guerra, i Armènia va renunciar finalment als territoris en litigi i va reconèixer el govern de Nakhtxivan. Ja en el poder els comunistes a Armènia, el2 de desembre del1920, van signar el tractat depau d'Aleksandrópol renunciant a crear laGran Armènia, i reconeixent expressament la sobirania de l'Azerbaidjan sobre Nakhitxevan, Zangezur i Karabagh.
El1989, fou una de les primeres regions on sorgí el nacionalisme àzeri. Les limitacions a l'autonomia pel Soviet Suprem de laUnió Soviètica el28 de novembre del1989 van portar al soviet local a declarar la independència de l'URSS, però no de l'Azerbaidjan, el gener del 1990, proclamació que al cap de pocs dies fou anul·lada. El19 de novembre del 1990 fou reconeguda com a república autònoma dins l'Azerbaidjan.
La República Soviètica del1920-1921 (que fou independent jurídicament) va utilitzar la bandera del partit comunista de l'Azerbaidjan (Hummet), que era vermella amb una mitja lluna i un estel blanc al cantó.
Com a República Socialista Soviètica Autònoma, s'informa de dues banderes, probablement datades el 1924 i 1926. La primera, vermella amb cantó verd (delimitat per fimbriat groc o daurat) i dins del verd les inicials NIŞÇ, a sota de les quals les mateixes en caràcters aràbics, en groc o daurat. En la segona, el cantó passa a ser vermell i les inicials només apareixen en caràcters llatins, NIŞC.
La bandera vermella amb inicials daurades al cantó es va establir el1937. S'informa de diverses variacions:
Nom complet de la República matriu sota falç i martell, en àzeri i a sota en armeni; a sota, en caràcters més petits, el nom de la república pròpia en àzeri i armeni.
La mateixa amb les sigles de la república matriu en lloc del nom complet i només en àzeri; a sota, el nom complet de la república pròpia en àzeri i armeni.
Les sigles en àzeri de la república matriu i, a sota, el nom complet de la república pròpia només en àzeri
La inscripció en armeni desapareix després del 1940, quan l'àzeri comença a escriure's amb caràcters ciríl·lics. Les banderes van passar a ser com el darrer model (sigles de la república matriu i a sota el nom de la república pròpia complet), però escrit en caràcters ciríl·lics; la falç i martell sobre les lletres hauria continuat.
El model es va modificar el 1956 a una bandera vermella amb franja blava a la part inferior i nom de la república en àzeri (ciríl·lic), al cantó sota la falç i el martell, ara a més amb l'estrella. El 1978, apareix el mateix model però amb el nom de la república centrat al damunt de la franja blava en lletres més grans que abans.
La bandera que se suposa que és l'actual fou utilitzada després de la caiguda de laUnió Soviètica, i és similar a la de l'Azerbaidjan, però amb la franja central vermella de doble amplada i la franja inferior groga en lloc de verda, amb la mitja lluna i l'estel al centre també de color groc. El fet que no s'hagi pogut fotografiar mai fa pensar que aquesta bandera no era en realitat de la república, sinó una mala versió de la bandera de l'Azerbaidjan.
_11_copy_20.jpg)
