Lanaixença, també anomenadanaixement onaiximent, és el moment d'inici de l'existència autònoma (fora de lamatriu o d'un ou) d'unésser viu. Generalment, per a unanimal, la naixença és considerada com el moment en què ix del ventre de sa mare en el cas delsmamífers, o de l'ou enrèptils,ocells,amfibis,insectes i la major part delspeixos.
El terme és usat també per analogia per a designar l'inici d'un període, d'un fenomen, o fins d'una cosa inanimada
En elséssers humans, la gestació dura prop de nou mesos; el període que va abans de la naixença és també conegut com aprenyat. La naixença es passa de manera molt diferent segons els llocs o les èpoques; "Donaràs a llum enmig de dolors" és el missatge que dona laBíblia, que pareix haver dominat durant molt de temps Occident (fins a la teoria i la pràctica delpart sense dolor), mentre que molts pobles pareixen considerar el part i la naixença com a més naturals, una segona naixença és, d'altra banda, sovint celebrada en cerimònies d'iniciació. És el cas per exemple de la iniciació a una religió: circumcisió jueva o islàmica, bateig cristià,escarificacions rituals...
La naixença biològica es produeix alpart quan l'infant és expulsat del ventre maternal, després que elcordó umbilical és tallat; l'infant esdevé llavors capaç de respirar per ell mateix.
Del punt de vista jurídic, l'hora i el lloc de la naixença tenen una importància que justifica, en la major part delspaïsos desenvolupats, la definició tan estricta del moment de la naixença, que té moltes conseqüències en el dret (i a vegades en la moral en certs contexts culturals)
En dret, la naixença defineix elpunt de partida de l'existència d'una persona: una persona que naix adquireix unapersonalitat jurídica, font de drets (sobretot eldret a la vida) però també d'obligacions. Així, una vegada nascut, tot acte que es faça contra la integritat de la vida d'un ésser humà pot ser considerat com ahomicidi. L'estat jurídic i moral d'abans de la naixença és sotmès a fluctuacions culturals i religioses: per a certes concepcions religioses, l'embrió de menys de tres mesos, i d'ençà de la concepció, no pot ser impedit de desenvolupar-se sense que les persones que prenen la decisió no siguen condemnables. Dos comportaments són particularment assenyalats: l'avortament i la no-assistència mèdica a un infant que s'estima que no serà viable. Però hi ha també el cas de la mort del fetus: una persona que mata accidentalment un fetus que és dins del ventre de sa mare (per accident d'auto, enverinament, maltractaments...) és culpable d'homicidi? La qüestió és duta de manera diferent segons els drets nacionals en funció de les representacions socials pròpies de cada nació.
El lloc de naixença té conseqüències jurídiques i socials. És font de drets i deures, sobretot perquè determina lanacionalitat (per als països partidistes d'undret de sòl).
La data de naixença determina l'edat d'una persona, la seua data d'aniversari i, jurídicament, alguns dels seus drets (concepte demajoritat). Segons si se situa o no durant el curs d'unmatrimoni, la data de naixença defineix els conceptes d'infant legítim i d'infant natural. La data de naixença és usada pelsastròlegs per a definir l'horòscop i eltema astral d'una persona.
En lamoral i lareligió, la qüestió de la naixença ha estat debatuda durant molt de temps, per a alimentar les qüestions jurídiques sobre el dret de l'infant a nàixer i de l'infant no-viable.Agustí d'Hipona, teòleg ipare de l'Església per exemple s'ha demanat a partir de quin moment el fetus pot ser dotat d'una ànima; situava de manera diferent aquesta data segons el sexe de l'infant: els xics tenien unaànima de manera més precoç. Al segle XXI, una gran part del combat dels col·lectius anomenatspro-vida contra l'avortament són sobre el reconeixement de drets de l'infant a nàixer.
Els bessons en moltes civilitzacions han estat considerats d'una manera particular, com també en els mites i religions (Ròmul i Rem,Càstor i Pòl·lux…)
Del punt de vista de lasalut, les naixences múltiples posen sovint més problemes. I el desenvolupament de la concepció assistida posa noves qüestions ètiques i epidemiològiques. En efecte lesFIV i l'estimulació ovàrica augmenten molt el risc de tenir bessons o trigèmins (independentment de l'edat de la mare), sovint associats a una prematuritat i a un risc més elevat de problemes de desenvolupament posteriors. El risc de mortalitat per a la mare és igualment augmentat Els tractaments d'estimulació ovàrica usats als anys 1990-2010 han permès de multiplicar per 4 el nombre de naixença respecte als altres tractaments, i són l'origen de 4,5 % dels naixences als Estats Units, però són també l'origen de gairebé 23 % de naixences múltiples, sovint prematures. Aquests bebès prematurs més nombrosos corresponen a un cost suplementari de 26 milions de dòlars/any per als Estats Units, no inclosos els costs de cures durant la vida futura Una altra qüestió, ètica, és que els pares que no poden tenir naturalment infants podrien així fer passar a la seva descendència gens roïns.
Les naixences (d'un déu, d'un heroi, d'una ciutat...) són elements importants de moltsmites. La naixença sembla igualment sovint representada a les cerimònies d'iniciació tradicionals.
Als països occidentals, els adults compromesos per les qüestions sexuals lligades a la concepció contaven sovint alsinfants que els xics naixen en lescols i lesxiques en les roses, o que és unacigonya qui porta els nounats.
Nadal és una festa cristiana que celebra cada any la naixença deJesucrist. La data de naixença exacte del Crist és desconeguda, la seua festa ha estat fixada litúrgicament el25 de desembre en la major part dels països.
A Europa la reculada de l'edat de la mare s'explica per diferents factors: durada estudis, treball femení, instal·lació a la vida amb diplomes, faena estable, allotjament i vida de parella[1]
