El departament més potent de NKVD, elDirectori Principal per a la Seguretat de l'Estat(GUGB), el 1941 es va transformar en el Comissariat del Poble (més tard el Ministeri, i finalment el Comitè) per a la Seguretat de l'Estat (KGB). A més de la seguretat de l'estat i de les funcionspolicials, alguns dels seus departaments també treballaven en altres sectors, com les brigades contraincendis, les guàrdies frontereres i elsarxius.
Després de laRevolució d'Octubre de1917, els Bolxevics van dissoldre tota la vella policia i van crear laMilitsiya dels Obrers i Camperols sota la supervisió del NKVD de laRepública Soviètica Russa (RSFSR). No obstant això, l'aparell del NKVD va ser superat per les seves funcions i es basà directament en el MVD imperial, com la supervisió dels governs locals i la lluita contraincendis, en la que la nova força proletària era altament inexperta. Adonant-se que no hi havia cap força de seguretat capaç, elConsell de Comissaris del Poble de la (RSFSR) creà una policia política secreta, laTxeca, comandada perFèlix Dzerjinski. Tenien dret a realitzar judicis ràpids (sense garanties judicials) i execucions, si era necessari per aprotegir la revolució.
El1934, el OGPU va ser incorporat al nou NKVD de l'URSS, esdevenint elDirectori Principal per la Seguretat de l'Estat; el NKVD de la RSFRS s'extingí i no es restaurà fins al1946 (com el MVD de la RSFSR). Com a resultat, el NKVD també esdevingué responsable de tots els centres de detenció (incloent els camps de treballs forçats, coneguts com aGulag, així com lapolicia regular.
Des de la seva creació el 1934, el NKVD de l'URSS va tenir diverses modificacions estructurals; arribant a canviar l'estructura 3 vegades només entre 1938 i 1939:
El3 de febrer de1941, les Seccions Especials del NKVD (responsables de la contra-intel·ligència militar) van passar a formar part de l'Exèrcit i la Flota (RKKA i RKKF respectivament). El GUGB va separar-se del NKVD i anomenatComissariat del Poble per a la Seguretat Estatal (NKGB). Amb l'esclat de laSegona Guerra Mundial, el NKVD i el NKGB van reunir-se el20 de juliol de1941, i la contra-intel·ligència retornà al NKVD al gener de1942. L'abril del 1943, la contra-intel·ligència tornà a transferir-se als Comissariats del Poble (Narkomat) de Defensa i de la Marina, esdevenint elSMERSH (deSmert' Shpionam oMort als Espies); i al mateix temps, el NKVD va tornar a ser separat del NKGB.
Durant laGran Guerra Patriòtica, a cada comandament del front soviètic se li assignaven unitats militars de la NKVD (divisions de fusellers formades majoritàriament per regiments que se situaven darrere de l'Exèrcit Roig per tal d'evitar la fugida dels possibles grups d'alemanys que no havien estat apressats pel gruix de l'exèrcit i per a evitar lesdesercions). El cap del NKVD de cadascun dels fronts només havia de respondre davant deBéria i deStalin, i no pas davant de la cadena de comandament de l'Exèrcit Roig.
El 1946, el NKVD de l'URSS va ser redenominat Ministeri d'Afers Interns (NVD, mentre que el NKGB era redenominat Ministeri de la Seguretat de l'Estat (MGB). El1953, després de l'arrest deBéria, el MGB tornaria a unir-se al MVD. El1954, els serveis de policia i seguretat van ser finalment separades per esdevenir:
elMVD, Ministeri de l'URSS d'Afers Interns (Ministerstvo Vnutrennikh Del), responsable de la policia criminal i presons
elKGB, Comitè de l'URSS per a la Seguretat Estatal (Komitet Gosudarstvennoy Bezopasnosti), responsable de lapolicia política, serveis d'intel·ligència, contra-intel·ligència, protecció personal i comunicacions confidencials.
En la implementació de les polítiques internes soviètiques relatives alsenemics de l'estat (enemics del poble), l'agència realitzà arrestos iexecucions tant de soviètics com d'estrangers. Milions de persones van ser reunides i enviades alsGulags, i centenars de milers van ser executats pel NKVD. Formalment, la majoria d'ells eren convictes per laTroika del NKVD, unacort marcial especial. Els estàndards evidents eren molt baixos, perquè una denúncia anònima era considerada suficient per procedir a l'arrest. L'ús delsmètodes físics de persuasió (és a dir, l'ús de latortura) estava aprovat mitjançant un decret especial de l'estat, que obria les portes a nombrosos abusos, documentats en multitud de víctimes. Posteriorment es descobriren centenars de fosses comunes escampades per tot el país, producte de dites operacions. Existeixen proves documentals que confirmen que la NKVD va cometre execucions massives de manera extrajudicial, guiada per plans secrets. Aquests plans establien el nombre i la proporció de les víctimes (oficialmentenemics públics) que s'havien d'assolir en una regió (membres del clergat, antics membres de la noblesa, etc.). Les famílies d'aquestes víctimes (criatures incloses) eren automàticament reprimides d'acord amb l'Orde 486 de la NKVD.
Les purgues s'organitzaven en onades, d'acord amb les decisions delPolitburó del Partit Comunista (per exemple, els campanyes contra els enginyers (Cas Xakhti), l'elit del partit i de l'exèrcit (complots feixistes) i contra els metges (Complot dels Metges). A més, es realitzaren campanyes distintives i permanents contra les nacionalitats no russes, com elsucraïnesos,polonesos,tàrtars, etc.), els quals eren acusats denacionalisme burgèsfeixisme i d'activistes religiosos.
Un nombre d'operacions massives de la NKVD estava relacionat amb la persecució d'ètnies completes. Poblacions senceres de certes ètnies van serreubicades a la força. Tot i això, els russos seguien formant la majoria de víctimes de la NKVD.
Fins i tot, els agents del NKVD no eren tan solsbotxins, sinó que eren un dels principals grups de víctimes. La majoria del personal de l'agència de la dècada de 1930 (formada per centenars de milers), incloent a tots els comandants, van ser executats.
Durant laGuerra Civil Espanyola els agents del NKVD, d'acord amb elPartit Comunista d'Espanya, exerciren un control substancial sobre el govern de laSegona República Espanyola, fent servir l'ajut militar soviètic per ajudar a estendre la influència soviètica. El NKVD va establir nombroses presons secretes als voltants deMadrid, on es detingué, torturà i assassinà a centenars d'enemics del NKVD. Al juny de 1937,Andreu Nin, el secretari delPOUM (d'ideologiaanti-estalinista va ser torturat i assassinat en una presó de la NKVD.
Al març de 1940, representants del NKVD i laGestapo es trobaren durant una setmana aZakopane per a la coordinació de la pacificació de la resistència aPolònia (veureConferències Gestapo-NKVD). La Unió Soviètica lliurà centenars de comunistes alemanys i austríacs al III Reich, juntament amb altres estrangers indesitjats, juntament amb la seva documentació.
Durant laGuerra Soviètico-Germana, les unitats del NKVD es van emprar per a la seguretat de rereguarda, incloent tasques per evitar ladeserció. Als territoris alliberats, el NKVD i el NKGB (posteriorment) van portar a terme arrestos massius, deportacions i execucions, incloent la persecució dels moviments de resistència anti-nazi, com elArmia Krajowa polonès. També van ser responsables de l'execució de milers depresoners polítics polonesos.
La unitat d'intel·ligència i d'operacions especials (Inostrannyi Otdel) organitzà assassinats d'ex-ciutadans soviètics a l'estranger, així com de ciutadans d'altres països, considerats com a enemics de l'URSS perStalin. Entre les víctimes oficialment confirmades d'aquests complots hi trobem:
Lev Trotski, enemic polític i personal de Stalin, així com el seu crític més amarg a nivell internacional
Després de la mort de Stalin el 1953, el nou líder sovièticNikita Khrusxov començà una campanya contra de les purgues del NKVD. Entre la dècada de 1950 i de 1980, milers de víctimes van ser legalment rehabilitades, tot i que moltes no van poder-ho ser per por o per manca de documentació. Així encara, larehabilitació va ser inefectiva: en molts casos la fórmula va serdonada la manca de proves del cas del crim, un argot legal que deia que efectivament hi havia un crim però que no podia ser provat. Només un cert nombre limitat de gent va ser rehabilitada amb la formulacióabsolt de tots els càrrecs.
Molt pocs agents del NKVD van ser oficialment convictes per la violació particular dels drets de la gent. Legalment, aquests agents executats a la dècada de 1930 van ser purgats sense una investigació legal legítima ni la decisió d'un jutjat. A les dècades de 1990 i 2000, alguns ex-agents del NKVD residents a les Repúbliques Bàltiques van ser convictes per crims contra la població local.
Actualment, els antics agents del NKVD que segueixen amb vida reben generoses pensions i privilegis establerts pel govern de l'URSS i després confirmats per tots els països de la Comunitat d'Estats Independents. No són perseguits de cap manera, tot i que alguns han estat identificats per les seves víctimes.
L'extens sistema d'explotació laboral alsGulag va fer una contribució notable a l'economia soviètica i en el desenvolupament de regions remotes. La colonització de Siberia, del Nord i de l'Extrem Orient es trobava entre els objectius explícits marcats en les primeres lleis relatives alscamps de treball soviètic. La mineria, la construcció (carreteres, ferrocarrils, canals, dics, fàbriques, la tala i d'altres funcions dels camps de treball van formar part de l'economia planificada soviètica, i el NKVD tenia els seus propis plans de producció.
La part més inusual de les fites del NKVD va ser el seu paper en el desenvolupament científic i armamentístic soviètic. Molts científics, investigadors i enginyers arrestats i jutjats per crims polítics van ser enviats a presons privilegiades (molt més confortables que el Gulag), anomenades comunamentxarajkes, on eren forçats a treballar segons la seva especialitat. Prosseguint els seus estudis i sent posteriorment alliberats, alguns d'ells es van situar al capdavant a nivell mundial en ciència i tecnologia. Entre aquests membres delxarajka trobem aSerguei Koroliov, dissenyador en cap del programa soviètic de coets i de la primera missió de vol a l'espai el 1961, iAndrei Tupolev, el famós dissenyador aeronàutic.
Després de la Segona Guerra Mundial, el NKVD coordinà el desenvolupament de l'arsenal nuclear soviètic, sota la direcció del GeneralPàvel Sudoplàtov. Els científics no eren presoners, però la seva feina era coordinada pel NKVD donat que aquesta es trobava estretament vinculada al servei d'intel·ligència i es necessitava assegurar el secret i la seguretat del projecte.
.svg)
