Nàpols (enitaliàNapoli, ennapolitàNapule) és la ciutat més poblada delsud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país. Nàpols és la capital de laciutat metropolitana de Nàpols i de la regió de laCampània. La ciutat supera el milió d'habitants (anomenatsnapolitans, -nes), i els quatre milions si considerem la sevaàrea metropolitana. Està situada a mitjan camí entre elVesuvi i una altra àrea volcànica, elsCampi Flegrei.
Tots els escriptors antics la presenten com a ciutat grega icolònia deCumes (Cumae). Seymnus Chius diu que fou fundada per la predicció d'un oracle;Estrabó diu que fou colònia de Cumes, però que també rebé un grup de colons deCalcis iAtenes i algunes de les illes properes i que per això es deia «Nova ciutat» (Neàpolis). Eustatius, nadiu de la ciutat, també parla del seu origen calcídid, però probablement es refereix al fet que Cumes era colònia calcídica. A la rodalia hi havia una ciutat ditaPalaepolis (Vella ciutat) i abans Partènope (Parthenope), cosa que indicaria que era un establiment anterior, però en tot cas les relacions entre ciutats no són clares iPalaepolis no és esmentada per cap autor grec.
Philargyrius esmenta l'historiadorLutaci com a font d'una història segons la qual Cumes hauria fundat una colònia que després s'abandonà per la circumstància d'un eclipsi vist com a mal auguri, i que un oracle ordenà de reconstruir la ciutat i donar-li el nom denova ciutat (i per tant la vella ciutat n'hauria agafat el nom amb relació a la nova, i no al revés).Palaepolis és esmentada perEsteve de Bizanci amb el nom de Parthenope, com a ciutat d'Opícia (Campània) i per Estrabó com a colònia ròdia. La situació dePalaepolis no és indicada, però no era lluny de Neàpolis.
Livi diu que la ciutat vella va subsistir, fou sobrepassada per la riquesa de la nova, però no va desaparèixer.
Les dues ciutats van caure sota domini dels samnites, com tota la Campània.Palaepolis atacà algun cop els campanis, aliats de Roma, i Roma lideclarà la guerra. La ciutat admeté 2.000 soldats de Nola i 4.000 samnites. El cònsol Publilius Philo ocupà una posició entrePalaepolis iNeapolis i tallà les comunicacions entre ambdues i amb els samnites.Palaepolis se sotmeté a Roma al cap d'un any per decisió dels caps locals Charilaus i Nymphius, i Neàpolisfou capturada més tard[1] i foren admeses en la pau en termes favorables i les seves llibertats garantides per tractat.
Després d'aixòPalaepolis desaparegué de la història i Neàpolis no parà de créixer. Nominalment Neàpolis fou unafoederata civitas, però en la pràctica estava sota domini romà. El tracte que rebia la ciutat era tan bo que quan totes les ciutats d'Itàlia obtingueren la ciutadania romana, després de molta lluita, Neàpolis no la volia acceptar.
El280 aC quanPirros s'acostà a Neàpolis, la ciutat no trencà la seva lleialtat i Pirros s'hagué de retirar; i en laSegona Guerra Púnica, tot i que el seu territori fou assolat, la ciutat romangué en mans dels romans i continuà sent-los una fidel aliada. A partir de l'obtenció de la ciutadania, amb la llei Júlia, esdevingué una ciutat municipal ordinària, però no per això va perdre importància ni prosperitat.
La seva població continuava sent totalment grega. Això afavorí que els romans rics la triessin com a residència secundària o per fer-hi estudiar els fills. El82 aC la guerra civil entreGai Mari iSul·la comportà una matança a la ciutat per un exèrcit de Sul·la, que hi havia entrat a traïció; però se'n recuperà aviat. Sota l'imperi mantingué un bon nivell de prosperitat i hi apareixen inscripcions amb el títol de colònia, que no se sap de segur quan obtingué, si bé segonsPetroni fou en temps deClaudi o deTit Flavi Sabí Vespasià, o delsAntonins.[2]
Eren possessió de Neàpolis les illesCapreae (Capri) iAenaria (Ischia), però la segona li fou arrabassada no se sap ben bé quan, probablement en el moment de la submissió, i Capri se l'annexionà l'imperi en temps d'August a canvi del retorn d'Aenaria.
Va passar alsostrogots sense lluita i fou conquerida perBelisari, el536, després d'un llarg setge, i part dels habitants foren executats;Tòtila la reconquerí el542, peròNarses no tardà a recuperar-la, i des de llavors fou seu d'unduxromà d'Orient depenent de l'exarca deRavenna. Encara era una ciutat important al segle viii, quan esdevingué de fet ducat independent, posició que conservà fins a la conquestanormanda el1140.
Els seus edificis, museus i, fins i tot, el seu idioma estan marcats per tots els períodes de la història, des de la fundació grega fins avui dia.
Imatge romàntica delCastel dell'Ovo des de la platjaElCastel Nuovo, amb l'arc de triomf d'Alfons el MagnànimEl Palau Reial i laPiazza Plebiscito
L'any 1799 una revoluciójacobina (amb el suport de l'exèrcit francès) originà laRepública Partenopea, que durà ben poc: de gener a juny del mateix any.
A Nàpols trobem elTeatro San Carlo, el teatre d'òpera més antic d'Europa, que tingué una frenètica activitat fins almenys el1861, quan el regne fou conquerit pelsgaribaldins i lliurat al rei deSardenya. L'octubre del1860, unplebiscit significà la fi del Regne de Sicília i el naixement de l'estatitalià.
La inauguració delfunicular alVesuvi donà lloc a la famosa cançóFuniculì funiculà, una més dins de la llarga tradició de la cançó napolitana. Fora d'Itàlia hi ha moltes cançons napolitanes ben conegudes, com ara'O sole mio,Santa Lucia iTorna a Surriento.
El7 d'abril de 1906 el Vesuvi, que s'alça prop de la ciutat, entrà en erupció: destruí Boscotrecase i causà danys seriosos aOttaviano. El1944, fou l'última erupció fins ara d'aquestvolcà, espectacular i devastadora. Les imatges d'aquesta darrera erupció es feren servir en la pel·lículaLa guerra dels mons.
A causa de la proximitat al mar, com la majoria de les ciutats banyades pelmar Tirrè i elMediterrani, el clima de Nàpols en general és suau, amb poca diferència entre l'hivern i l'estiu. A l'hivern la temperatura mitjana és de 8 °C al gener i a l'estiu a prop de 23 °C al juliol. Les precipitacions són d'aproximadament 1.000 mm anuals, i les pluges es concentren al començament del període hivernal. No obstant això, Nàpols és la segona ciutat més assolellada d'Itàlia, després deSalern.
Les característiques principals del relleu són elgolf de Nàpols i la carena muntanyosa del voltant de la ciutat, en la qual hi ha elVesuvi.
Nàpols gaudeix d'un clima mediterrani amb estius calorosos i secs, excepte en casos excepcionals. La resta de l'any està marcat per curts i violents temporals que poden arribar a llargues tempestes destructives, com ara les del15 de setembre del2001 (més de 80 mm) i21 de juny del2009 (70 mm en 40 minuts).
Elgolf de Nàpols (Golfo di Napoli, en italià) és a la costa sud-oest d'Itàlia. Al golf hi ha, al nord, la ciutat de Nàpols i la dePozzuoli. Com a llocs destacats trobem l'antiga ciutat romana dePompeia i el volcà Vesuvi, situat a l'est del golf. Al sud, tancant el golf, hi ha la península sorrentina, la principal ciutat del qual ésSorrento. Aquesta península separa el golf de Nàpols delgolf de Salern. Aquest minúscul golf es troba almar Tirrè, que al seu torn pertany alMediterrani.
Nàpols és la ciutat més gran de la Itàlia meridional i una de les més grans d'Itàlia, amb una població d'1.200.449 habitants. Els darrers anys del segle xx va perdre molta població, però el 2004 la població ha començat a créixer a un ritme del 7,9% anual, la qual cosa la converteix en la metròpoli que més creix d'Europa. Té una població metropolitana de 4,2 milions d'habitants. A diferència de moltes ciutats europees, hi ha pocs immigrants a Nàpols a causa de la pobresa i la inseguretat. El 2004 hi havia 40.413 estrangers a Nàpols, un 1,3% de la població total. Com moltes altres ciutats d'Europa occidental,Itàlia ha anat testificant una gran afluència d'europeus de l'Est, molts dels quals són treballadors d'Ucraïna,Polònia,Albània, iRomania.
Gaetano Manfredi, alcalde de NàpolsLes deumunicipalità de Nàpols
Fins al2005 la ciutat estava dividia en 21circoscrizioni (districtes), però l'ajuntament va decidir reorganitzar l'administració en deumunicipalità més homogènies entre si i amb una població mitjana d'uns 100.000 habitants cadascuna. Al seu torn, les municipalitats es componen de dos o més barris (quartieri). La divisió és la següent:
Municipalità 2 -San Giuseppe - Montecalvario - Avvocata - Mercato - Pendino - Porto
Municipalità 3 -Stella - San Carlo all'Arena
Municipalità 4 -Vicaria - San Lorenzo - Poggioreale - Zona Industriale
Municipalità 5 -Vomero - Arenella
Municipalità 6 -Ponticelli - Barra - San Giovanni a Teduccio
Municipalità 7 -Miano - Secondigliano - San Pietro a Patierno
Municipalità 8 -Chiaiano - Piscinola - Scampia
Municipalità 9 -Soccavo - Pianura
Municipalità 10 -Bagnoli - Fuorigrotta
Un canvi imminent en l'administració urbana serà la implantació de lacittà metropolitana,[4] un òrgan de govern dissenyat per a 9 grans àrees urbanes italianes i que en un principi tindria les funcions de laprovíncia de Nàpols i algunes altres de l'ajuntament i de la regió deCampània. L'objectiu és gestionar d'una manera integrada aquestaàrea metropolitana, que inclou els 92 municipis de la província i també alguns d'altres províncies, com ara la ciutat deCaserta.
Nàpols és una ciutat que rep molts turistes, no sols per ella mateixa, sinó perquè d'ací s'arriba a altres punts propers comPompeia, elPalau Reial de Caserta, a les illes deCapri,Ischia iProcida o a lacosta amalfitana. El nombrós patrimoni de la ciutat ha sigut revaloritzat des de la dècada dels noranta, amb activitats com elMaig dels Monuments i ha aconseguit la seua declaració com a part delPatrimoni de la Humanitat el1995.
Castel dell'Ovo (Castell de l'Ou): és part integrant del paisatge del golf de Nàpols. Té aquest nom perquè una llegenda diu queVirgili va amagar un ou que suporta tota l'estructura i que si s'arriba a trencar provocaria l'esfondrament de tot el castell i la ciutat seria víctima de grans catàstrofes. Està situat a l'illotMegaride, on es fundàPartènope, l'origen de la ciutat. Posteriorment formaria part de la luxosa vil·la deLuci Licini Lúcul;Valentinià III la fortificà i anys més tard va hostatjar aRòmul Augústul, últim emperador romà, que morí poc després. Fou arrasada pels mateixos napolitans al segle x per evitar que caiguera en mans delssaracens. Més tard fou reconstruït durant la dominació normanda al1128 i la catalanoaragonesa. Actualment és permesa l'entrada al públic.
ElCastel dell'Ovo a l'illot de Megaride
Castel Capuano: construït per ordre deGuillem I de Sicília, primer rei delRegne de Nàpols fundat pels normands. Rep el nom per estar situat al camí cap aCàpua. Quan elSacre Imperi Romanogermànic va conquerir el regne, la capital passà a serPalerm, la qual cosa en provocà el deteriorament per abandó. Quan lacorona catalanoaragonesa conquista el sud d'Itàlia, Nàpols torna a ser la capital i comença la remodelació de l'edifici. Durant 500 anys el castell s'utilitzà com a seu dels tribunals; avui dia la seua arquitectura contrasta amb la dels gratacels del Centro Direzionale.
Castel Nuovo, conegut també com aMaschio Angioino, va ser construït entre 1279 i 1282 perCarles I d'Anjou, com a palau reial de la seua dinastia. S'hi entra a través del monumental arc de triomf d'Alfons el Magnànim.
Elgolf de Nàpols vist des delPosillipo; al final del passeig marítim deChiaia hi ha elCastel dell'Ovo, just a sota del Vesuvi
Cada any,19 de setembre, aniversari de la mort desant Genar, patró de la ciutat, es repeteix des de fa 400 anys laliquació de la sang del sant, considerat unmiracle per l'Església catòlica.
Nàpols és, per tradició, la ciutat que va donar origen a lapizza. Els napolitans afirmen que la «pizza autèntica» només es pot trobar a la seva ciutat. Lasalsa napolitana (ragù napoletano oragù alla napoletana) és una altra preparació culinària local que es coneix arreu del planeta.
↑Davis, Gordon. «326 BC: The Fall of Neapolis». The Second Samnite War: Phase 1. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
.svg%26amp%3blang%3dca)
_-_Facade.jpg)
.jpg)
